TOTS ELS ÀUDIOS

  • En marxa l'avantprojecte de llei d'erradicació de l'amiant a Catalunya
    Escolta àudio

    En marxa l'avantprojecte de llei d'erradicació de l'amiant a Catalunya

    Fa anys que a Catalunya hi ha una forta pressió ciutadana per instar la Generalitat a prendre les mesures necessàries i efectives per a l'erradicació de l'amiant dels nostres espais públics. En aquest mateix programa us en parlàvem a través d'un extens reportatge que vam publicar ara fa una mica més d'un any, el desembre del 2019. En aquell moment us explicàvem la reivindicació d'una llei que en reguli el desmantellament, mitjançant un calendari de prioritats, i els procediments segurs per dur-ho a terme. La Generalitat redacta ara l'avantprojecte d'aquesta llei i en aquest procés, fins al dia 25 de gener, hi ha oberta una consulta pública on tothom pot aportar suggeriments, opinions i exposar les seves necessitats. Es pot fer a través del portal http://participa.gencat.cat. Ens ho expliquen Sònia Hernàndez Montaño, del grup d'Arquitectura i Salut del COAC, i Lena Martí, membre de la comissió contra l'amiant en representació dels veïns de l'illa del Cinema Urgell i Fem Sant Antoni.

    Fa anys que a Catalunya hi ha una forta pressió ciutadana per instar la Generalitat a prendre les mesures necessàries i efectives per a l'erradicació de l'amiant dels nostres espais públics. En aquest mateix programa us en parlàvem a través d'un extens reportatge que vam publicar ara fa una mica més d'un any, el desembre del 2019. En aquell moment us explicàvem la reivindicació d'una llei que en reguli el desmantellament, mitjançant un calendari de prioritats, i els procediments segurs per dur-ho a terme. La Generalitat redacta ara l'avantprojecte d'aquesta llei i en aquest procés, fins al dia 25 de gener, hi ha oberta una consulta pública on tothom pot aportar suggeriments, opinions i exposar les seves necessitats. Es pot fer a través del portal http://participa.gencat.cat. Ens ho expliquen Sònia Hernàndez Montaño, del grup d'Arquitectura i Salut del COAC, i Lena Martí, membre de la comissió contra l'amiant en representació dels veïns de l'illa del Cinema Urgell i Fem Sant Antoni.

  • Assumpció Puig, degana del COAC, ens dibuixa el panorama del sector de la construcció per al 2021
    Escolta àudio

    Assumpció Puig, degana del COAC, ens dibuixa el panorama del sector de la construcció per al 2021

    El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha presentat les dades sobre els visats per a obres de construcció i rehabilitació al país de tot l'any 2020 i no són gens engrescadores: Ens situen als nivells d'activitat de l'any 2017 i la tendència a la baixa és molt clara respecte al 2019, un 17% menys concretament. Però no tot són dades en aquesta valoració, sobretot hi ha situacions personals i conjuntures locals molt particulars que sovint queden emmascarades per les xifres. Els reptes i les ganes de fer coses hi són i els arquitectes catalans posen sobre la taula un ventall de mesures i propostes; algunes que ja venen de lluny, com ara el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana de Catalunya, d'altres han anat prenent forma durant els últims mesos i en bona part tenen a veure amb les injeccions econòmiques que promet Europa, particularment els Fons Europeus New Generation. En parlem amb la degana dels arquitectes catalans, Assumpció Puig.

    El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha presentat les dades sobre els visats per a obres de construcció i rehabilitació al país de tot l'any 2020 i no són gens engrescadores: Ens situen als nivells d'activitat de l'any 2017 i la tendència a la baixa és molt clara respecte al 2019, un 17% menys concretament. Però no tot són dades en aquesta valoració, sobretot hi ha situacions personals i conjuntures locals molt particulars que sovint queden emmascarades per les xifres. Els reptes i les ganes de fer coses hi són i els arquitectes catalans posen sobre la taula un ventall de mesures i propostes; algunes que ja venen de lluny, com ara el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana de Catalunya, d'altres han anat prenent forma durant els últims mesos i en bona part tenen a veure amb les injeccions econòmiques que promet Europa, particularment els Fons Europeus New Generation. En parlem amb la degana dels arquitectes catalans, Assumpció Puig.

  • Comerços emblemàtics de Barcelona, fotògrafes de Barcelona i l'últim assaig de Jordi Ludevid
    Escolta àudio

    Comerços emblemàtics de Barcelona, fotògrafes de Barcelona i l'últim assaig de Jordi Ludevid

    En companyia del nostre prescriptor literari, Marc Longaron, us comentem dos llibres de fotografia: "Comerços emblemàtics de Barcelona", d'Esteve Vilarrúbies, i "Barcelona fotògrafes", a càrrec d'Isabel Segura; a més de l'últim assaig de Jordi Ludevid: "Una ciudad de profesiones".

    En companyia del nostre prescriptor literari, Marc Longaron, us comentem dos llibres de fotografia: "Comerços emblemàtics de Barcelona", d'Esteve Vilarrúbies, i "Barcelona fotògrafes", a càrrec d'Isabel Segura; a més de l'últim assaig de Jordi Ludevid: "Una ciudad de profesiones".

  • Eternitats i misèries de les catedrals, a propòsit d'un poema de R. M. Rilke
    Escolta àudio

    Eternitats i misèries de les catedrals, a propòsit d'un poema de R. M. Rilke

    Amb el preludi per a piano "La catedral submergida", de Claude Debussy, de l'any 1913 i interpretat per Hélène Grimaud, us portem avui un poema de Rainer Maria Rilke, "La catedral", escrit uns cinc anys abans, l'any 1907, dins la primera part del seu recull "Neue gedichte" (Nous poemes). Traduït al català per Feliu Formosa i Joan Margarit, el poema ens parla del que passa quan la catedral es construeix, s'imposa, gegantina, i irromp sense harmonia ni contemplacions enmig de la vida tranquil·la, en un camp erm, tot sovint a tocar d'una vila humil, de barraques i cases senzilles, quan la ciutat encara no existeix ni tan sols a la imaginació dels seus futurs ciutadans. El poema ens convida a pensar en la "catedral del mar", o fins i tot en la Sagrada Família, enlairant-se amb orgull, al davant d'un Camp de l'Arpa on els matolls i els pedregars encara s'obrien pas enmig de les novíssimes adoberies, les farineres, les tèxtils i també les cases tronades dels obrers.

    Amb el preludi per a piano "La catedral submergida", de Claude Debussy, de l'any 1913 i interpretat per Hélène Grimaud, us portem avui un poema de Rainer Maria Rilke, "La catedral", escrit uns cinc anys abans, l'any 1907, dins la primera part del seu recull "Neue gedichte" (Nous poemes). Traduït al català per Feliu Formosa i Joan Margarit, el poema ens parla del que passa quan la catedral es construeix, s'imposa, gegantina, i irromp sense harmonia ni contemplacions enmig de la vida tranquil·la, en un camp erm, tot sovint a tocar d'una vila humil, de barraques i cases senzilles, quan la ciutat encara no existeix ni tan sols a la imaginació dels seus futurs ciutadans. El poema ens convida a pensar en la "catedral del mar", o fins i tot en la Sagrada Família, enlairant-se amb orgull, al davant d'un Camp de l'Arpa on els matolls i els pedregars encara s'obrien pas enmig de les novíssimes adoberies, les farineres, les tèxtils i també les cases tronades dels obrers.

  • El nou poliesportiu Camp del Ferro, entre el passat i el futur de la Sagrera
    Escolta àudio

    El nou poliesportiu Camp del Ferro, entre el passat i el futur de la Sagrera

    Visitem el poliesportiu Camp del Ferro, a Sant Andreu, una infraestructura inaugurada just quan començava la pandèmia i que, en bona part per aquesta raó, no ha desplegat encara tot el seu potencial per acollir competicions esportives. El projecte el firmen Gustau Gili Galfetti i els despatxos AIA i Barceló-Balanzó, i ens interessem pel seu caràcter disruptiu en molts aspectes. Per exemple en l'estètica, amb una pell de gelosia ceràmica de diverses tonalitats gens usual en aquest tipus d'edificis. Més enllà de l'estètica, aquests materials ceràmics connecten l'edifici amb la memòria de les naus industrials d'aquest material a la Sagrera i, encara més enllà, constitueixen un element important en la gestió bioclimàtica del pavelló, modèlica fins al punt que li ha valgut la certificació LEED Gold. Gelosies ceràmiques a part, hi ha molts altres elements que operen aquesta gestió bioclimàtica i que anem descobrint en companyia d'un dels seu creadors, Gustau Gili Galfetti.

    Visitem el poliesportiu Camp del Ferro, a Sant Andreu, una infraestructura inaugurada just quan començava la pandèmia i que, en bona part per aquesta raó, no ha desplegat encara tot el seu potencial per acollir competicions esportives. El projecte el firmen Gustau Gili Galfetti i els despatxos AIA i Barceló-Balanzó, i ens interessem pel seu caràcter disruptiu en molts aspectes. Per exemple en l'estètica, amb una pell de gelosia ceràmica de diverses tonalitats gens usual en aquest tipus d'edificis. Més enllà de l'estètica, aquests materials ceràmics connecten l'edifici amb la memòria de les naus industrials d'aquest material a la Sagrera i, encara més enllà, constitueixen un element important en la gestió bioclimàtica del pavelló, modèlica fins al punt que li ha valgut la certificació LEED Gold. Gelosies ceràmiques a part, hi ha molts altres elements que operen aquesta gestió bioclimàtica i que anem descobrint en companyia d'un dels seu creadors, Gustau Gili Galfetti.

  • RCR i Miàs al Georges Pompidou. Propostes de Fina Miralles, Enric Ansesa i "Jamais", de Picasso
    Escolta àudio

    RCR i Miàs al Georges Pompidou. Propostes de Fina Miralles, Enric Ansesa i "Jamais", de Picasso

    Una agenda cultural d'arquitectura que comença a assemblar-se a les propostes d'abans de la pandèmia, amb tot d'esdeveniments presencials, com cal, amb les mesures de seguretat i controls d'aforament que toquen, per descomptat, però almenys són presencials. Exposicions d'art d'Enric Ansesa a Girona, Fina Miralles al MACBA i la relació entre Pablo Picasso i Òscar Domínguez, a través d'un gramòfon, al Museu Picasso. Els despatxos catalans RCR i Miàs exposen al Centre Georges Pompidou de París, i a París també trobem "Transformació a gran escala, un nou repte de sostenibilitat", l'exposició que organitza la Fundació Mies van der Rohe a la Cité de l'Architecture et du Patrimoine fins al 15 d'abril. També us expliquem les propostes per als infants a la Casa Milà de Gaudí i els espais virtuals del COAC, com arquitecturacatalana.cat i l'instagram del seu Arxiu Històric.

    Una agenda cultural d'arquitectura que comença a assemblar-se a les propostes d'abans de la pandèmia, amb tot d'esdeveniments presencials, com cal, amb les mesures de seguretat i controls d'aforament que toquen, per descomptat, però almenys són presencials. Exposicions d'art d'Enric Ansesa a Girona, Fina Miralles al MACBA i la relació entre Pablo Picasso i Òscar Domínguez, a través d'un gramòfon, al Museu Picasso. Els despatxos catalans RCR i Miàs exposen al Centre Georges Pompidou de París, i a París també trobem "Transformació a gran escala, un nou repte de sostenibilitat", l'exposició que organitza la Fundació Mies van der Rohe a la Cité de l'Architecture et du Patrimoine fins al 15 d'abril. També us expliquem les propostes per als infants a la Casa Milà de Gaudí i els espais virtuals del COAC, com arquitecturacatalana.cat i l'instagram del seu Arxiu Històric.

  • "Perspectiva", l'arquitectura a Catalunya Ràdio 14/12/2020
    Escolta àudio

    "Perspectiva", l'arquitectura a Catalunya Ràdio 14/12/2020

    Descobrim com s'està implantant l'arquitectura als instituts amb dues iniciatives. D'una banda, el projecte Contenidors Blaus, de l'IES Provençana de l'Hospitalet de Llobregat, basat en la recuperació de contenidors marítims obsolets. D'altra banda, espais útils per a la docència i de baix risc de contagi de Covid-19, construïts amb bambú pels mateixos alumnes als patis de l'IES Josep Lluís Sert de Castelldefels. Ens acompanya Olga Correa, directora de la 43a edició de les Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, en aquesta ocasió dedicades als paisatges industrials. Hem estat amb Anna i Eugeni Bach, els aquitectes guanyadors del comissariat per a la 15a Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (BEAU) amb una proposta anomenada "Espanya buida, Espanya plena. Estratègies de conciliació". A "La biblioteca de l'arquitecte", dues novetats literàries: "Vida de Guastavino y Guastavino", d'Andrés Barba, i "Palacios comunales atemporales", d'Iñaki Ábalos.

    Descobrim com s'està implantant l'arquitectura als instituts amb dues iniciatives. D'una banda, el projecte Contenidors Blaus, de l'IES Provençana de l'Hospitalet de Llobregat, basat en la recuperació de contenidors marítims obsolets. D'altra banda, espais útils per a la docència i de baix risc de contagi de Covid-19, construïts amb bambú pels mateixos alumnes als patis de l'IES Josep Lluís Sert de Castelldefels. Ens acompanya Olga Correa, directora de la 43a edició de les Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, en aquesta ocasió dedicades als paisatges industrials. Hem estat amb Anna i Eugeni Bach, els aquitectes guanyadors del comissariat per a la 15a Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (BEAU) amb una proposta anomenada "Espanya buida, Espanya plena. Estratègies de conciliació". A "La biblioteca de l'arquitecte", dues novetats literàries: "Vida de Guastavino y Guastavino", d'Andrés Barba, i "Palacios comunales atemporales", d'Iñaki Ábalos.

  • Paisatges Industrials: 43a edició de les Jornades sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic
    Escolta àudio

    Paisatges Industrials: 43a edició de les Jornades sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic

    Aquesta setmana, des de dijous fins dissabte, es celebren les 43 Jornades sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic d'AADIPA, l'Agrupació d'Arquitectes per la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, en aquesta ocasió dedicades als Paisatges Industrials. Paisatges que han anat adquirint la seva fesomia a partir de les activitats i els edificis industrials. El focus de les jornades s'orienta al període comprès entre els segles XIX-XXI, i casos concrets de l'àmbit internacional com la Gran Bretanya, Alemanya, França o Itàlia, però també amb una especial incidència al territori català. Ens ho ha explicat la directora d'aquesta 43a edició de les jornades, l'arquitecta Olga Correa.

    Aquesta setmana, des de dijous fins dissabte, es celebren les 43 Jornades sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic d'AADIPA, l'Agrupació d'Arquitectes per la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, en aquesta ocasió dedicades als Paisatges Industrials. Paisatges que han anat adquirint la seva fesomia a partir de les activitats i els edificis industrials. El focus de les jornades s'orienta al període comprès entre els segles XIX-XXI, i casos concrets de l'àmbit internacional com la Gran Bretanya, Alemanya, França o Itàlia, però també amb una especial incidència al territori català. Ens ho ha explicat la directora d'aquesta 43a edició de les jornades, l'arquitecta Olga Correa.

  • Anna i Eugeni Bach ens expliquen com serà la 15a Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme
    Escolta àudio

    Anna i Eugeni Bach ens expliquen com serà la 15a Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme

    Els arquitectes catalans Anna i Eugeni Bach han guanyat el concurs per al comissariat de la 15a BEAU, la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme. És una proposta compartida amb l'arquitecte de Valladolid Óscar Miguel Ares, i duu per títol "España vacía, España llena. Estrategias de conciliación", un projecte molt motivat per reflectir i apuntar solucions als radicals desequilibris demogràfics i socials que trobem als diferents territoris d'Espanya, mitjançant unes estratègies comunicatives i de debat que es puguin difondre més enllà de l'àmbit dels arquitectes.

    Els arquitectes catalans Anna i Eugeni Bach han guanyat el concurs per al comissariat de la 15a BEAU, la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme. És una proposta compartida amb l'arquitecte de Valladolid Óscar Miguel Ares, i duu per títol "España vacía, España llena. Estrategias de conciliación", un projecte molt motivat per reflectir i apuntar solucions als radicals desequilibris demogràfics i socials que trobem als diferents territoris d'Espanya, mitjançant unes estratègies comunicatives i de debat que es puguin difondre més enllà de l'àmbit dels arquitectes.

  • Repensant els patis dels instituts amb el bambú com a material constructiu
    Escolta àudio

    Repensant els patis dels instituts amb el bambú com a material constructiu

    Ja fa temps que el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, a través del seu grup d'arquitectes del Baix Llobregat, i l'Institut Josep Lluís Sert de Castelldefels mantenen una estreta col·laboració en el procés d'introducció dels aprenentatges d'arquitectura a les escoles. Aquest any el repte és adaptar els centres docents a les circumstàncies de la pandèmia. Durant la tardor, als patis de l'Institut Josep Lluís Sert hi ha hagut molta activitat entre alumnes, professors, i també arquitectes, bolcats en la creació de nous espais a l'aire lliure que afavoreixin alguna cosa més que jugar a futbol o a bàsquet, i que fins i tot són aptes per impartir classes en condicions de baix risc de contagi. Tot amb un protagonista central: el bambú. N'hem estat parlant amb la principal perpetradora de la iniciativa, l'arquitecta Greta Tresserra, amb una àmplia experiència en l'ús del bambú com a material constructiu.

    Ja fa temps que el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, a través del seu grup d'arquitectes del Baix Llobregat, i l'Institut Josep Lluís Sert de Castelldefels mantenen una estreta col·laboració en el procés d'introducció dels aprenentatges d'arquitectura a les escoles. Aquest any el repte és adaptar els centres docents a les circumstàncies de la pandèmia. Durant la tardor, als patis de l'Institut Josep Lluís Sert hi ha hagut molta activitat entre alumnes, professors, i també arquitectes, bolcats en la creació de nous espais a l'aire lliure que afavoreixin alguna cosa més que jugar a futbol o a bàsquet, i que fins i tot són aptes per impartir classes en condicions de baix risc de contagi. Tot amb un protagonista central: el bambú. N'hem estat parlant amb la principal perpetradora de la iniciativa, l'arquitecta Greta Tresserra, amb una àmplia experiència en l'ús del bambú com a material constructiu.

  • Contenidors Blaus: Reciclant contenidors marítims a l'IES Provençana, de l'Hospitalet de Llobregat
    Escolta àudio

    Contenidors Blaus: Reciclant contenidors marítims a l'IES Provençana, de l'Hospitalet de Llobregat

    La reconversió de contenidors marítims obsolets en estructures aptes per a la construcció és una pràctica cada dia més estesa a tot el món en els darrers anys. Podríem parlar de desenes i desenes d'exemples que funcionen amb èxit com a habitatges, oficines o escoles, i sovint amb unes prestacions molt elevades en eficiència energètica, sostenibilitat, confortabilitat i fins i tot atractiu visual. A Catalunya podríem destacar la seu de l'agència Neàpolis, de Vilanova i la Geltrú. O a Barcelona, els habitatges socials APROP, que amb la primera promoció a Ciutat Vella es va endur una menció especial a la categoria d'Arquitectures dels premis FAD 2020. Com també comença a emportar-se premis i reconeixements institucionals la iniciativa que avui us expliquem, Contenidors Blaus, un projecte que en els últims tres anys ha transformat el Departament d'Edificació i Obra Civil de l'Institut Provençana, de l'Hospitalet de Llobregat, en un estudi d'arquitectura real.

    La reconversió de contenidors marítims obsolets en estructures aptes per a la construcció és una pràctica cada dia més estesa a tot el món en els darrers anys. Podríem parlar de desenes i desenes d'exemples que funcionen amb èxit com a habitatges, oficines o escoles, i sovint amb unes prestacions molt elevades en eficiència energètica, sostenibilitat, confortabilitat i fins i tot atractiu visual. A Catalunya podríem destacar la seu de l'agència Neàpolis, de Vilanova i la Geltrú. O a Barcelona, els habitatges socials APROP, que amb la primera promoció a Ciutat Vella es va endur una menció especial a la categoria d'Arquitectures dels premis FAD 2020. Com també comença a emportar-se premis i reconeixements institucionals la iniciativa que avui us expliquem, Contenidors Blaus, un projecte que en els últims tres anys ha transformat el Departament d'Edificació i Obra Civil de l'Institut Provençana, de l'Hospitalet de Llobregat, en un estudi d'arquitectura real.

  • Quim Español: "Banquet"
    Escolta àudio

    Quim Español: "Banquet"

    Com cada mes al "Perspectiva", poemes d'arquitectes. Avui, "Banquet", dels "Poemes de la matèria fosca", dins "Nadir i altres nits", de Quim Español.

    Com cada mes al "Perspectiva", poemes d'arquitectes. Avui, "Banquet", dels "Poemes de la matèria fosca", dins "Nadir i altres nits", de Quim Español.

  • Llibres d'arquitectura per a l'amic invisible
    Escolta àudio

    Llibres d'arquitectura per a l'amic invisible

    Amb el nostres prescriptor literari, l'arquitecte i director de la Cooperativa Jordi Capell, us comentem dues novetats literàries d'arquitectura per a aquest Nadal: "Vida de Guastavino y Guastavino", d'Andrés Barba, i "Palacios comunales atemporales. Genealogía y anatomía", d'Iñaki Ábalos.

    Amb el nostres prescriptor literari, l'arquitecte i director de la Cooperativa Jordi Capell, us comentem dues novetats literàries d'arquitectura per a aquest Nadal: "Vida de Guastavino y Guastavino", d'Andrés Barba, i "Palacios comunales atemporales. Genealogía y anatomía", d'Iñaki Ábalos.

  • Per a aquest desembre, paisatge, conferències, fotografia,... i el festival A Cel Obert de Tortosa!
    Escolta àudio

    Per a aquest desembre, paisatge, conferències, fotografia,... i el festival A Cel Obert de Tortosa!

    De l'agenda d'arquitectura d'aquest mes de desembre destaquem una agradable sorpresa; si cap daltabaix relacionat amb la pandèmia no ho torna a esguerrar, Tortosa podrà celebrar A Cel Obert, l'edició 2020 d'aquest festival d'intervencions efímeres als patis dels edificis patrimonials de la ciutat que ja s'havia suspès al mes d'octubre. El festival de land art Art & Gavarres, a la serralada de les Gavarres. Exposicions de fotografia al Poble Espanyol de Barcelona i a la casa Lluvià de Manresa. Conferències en línia amb Joan Fontcuberta, amb el cicle Culture Talks de l'Escola d'Arquitectura i Edificació de La Salle, i també sobre intervencions als patis escolars que organitza el COAC de Tarragona. Ben Weir exposa al Pavelló Mies van der Rohe els seus treballs sobre la casa Vilaró del Park Güell, dins el programa "Artists in Architecture. Reactivant cases modernes europees". També us parlem de "Paisatges industrials", el títol del 43è curset de patrimoni d'AADIPA.

    De l'agenda d'arquitectura d'aquest mes de desembre destaquem una agradable sorpresa; si cap daltabaix relacionat amb la pandèmia no ho torna a esguerrar, Tortosa podrà celebrar A Cel Obert, l'edició 2020 d'aquest festival d'intervencions efímeres als patis dels edificis patrimonials de la ciutat que ja s'havia suspès al mes d'octubre. El festival de land art Art & Gavarres, a la serralada de les Gavarres. Exposicions de fotografia al Poble Espanyol de Barcelona i a la casa Lluvià de Manresa. Conferències en línia amb Joan Fontcuberta, amb el cicle Culture Talks de l'Escola d'Arquitectura i Edificació de La Salle, i també sobre intervencions als patis escolars que organitza el COAC de Tarragona. Ben Weir exposa al Pavelló Mies van der Rohe els seus treballs sobre la casa Vilaró del Park Güell, dins el programa "Artists in Architecture. Reactivant cases modernes europees". També us parlem de "Paisatges industrials", el títol del 43è curset de patrimoni d'AADIPA.

  • Tots els guanyadors dels Premis Catalunya Construcció 2020
    Escolta àudio

    Tots els guanyadors dels Premis Catalunya Construcció 2020

    Finalment ja tenim els guanyadors de la 17a edició dels Premis Catalunya Construcció, que atorga el CAATEEB, el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona. Les cinc obres de referència premiades, mencions especials a banda, han estat el celler Clos Pachem de Gratallops, les intervencions al castell de Montjuïc de Barcelona, l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau, el Teatre L'Artesà del Prat de Llobregat i la nova seu corporativa de Metges sense Fronteres, a més d'un premi al treball de final de grau i el premi especial a la trajectòria professional, que aquest any s'ha endut l'aparellador i coordinador de seguretat i salut Ezequiel Bellet García, per la seva aportació fonamental en la renovació dels protocols de seguretat a les obres, des de l'administració però també des de la docència i la divulgació. Parlem amb el mateix Ezequiel Bellet i comentem la resta dels premis amb un dels membres del jurat, Marcos Barjola.

    Finalment ja tenim els guanyadors de la 17a edició dels Premis Catalunya Construcció, que atorga el CAATEEB, el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona. Les cinc obres de referència premiades, mencions especials a banda, han estat el celler Clos Pachem de Gratallops, les intervencions al castell de Montjuïc de Barcelona, l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau, el Teatre L'Artesà del Prat de Llobregat i la nova seu corporativa de Metges sense Fronteres, a més d'un premi al treball de final de grau i el premi especial a la trajectòria professional, que aquest any s'ha endut l'aparellador i coordinador de seguretat i salut Ezequiel Bellet García, per la seva aportació fonamental en la renovació dels protocols de seguretat a les obres, des de l'administració però també des de la docència i la divulgació. Parlem amb el mateix Ezequiel Bellet i comentem la resta dels premis amb un dels membres del jurat, Marcos Barjola.

Anar al contingut