TOTS ELS ÀUDIOS
Urbanisme extrem a l'Orient Mitjà, a les tertúlies d'arquitectura del Cafè de l'Òpera de Barcelona
El Saudi Vision 2030 és un pla que es va concebre amb el propòsit de desvincular l'Aràbia Saudita de la seva gran dependència econòmica del petroli i diversificar la seva economia. En aquest context, l'any 2017, es va presentar el projecte Neom, una metròpolis de nova planta, transnacional, a la regió fronterera entre la mateixa Aràbia Saudita, Jordània i Egipte. Amb 500.000 milions de dòlars pressupostats, per a l'any 2025 hi ha programada la primera fase del projecte, que inclou obres tan ambicioses com un pont que travessarà el Golf d'Àqaba per connectar la ciutat directament amb Egipte. De tot plegat es parla al Cafè de l'Òpera de Barcelona a la tertúlia d'arquitectura que s'ha convocat el dijous1 de juny, a les 7 del vespre, amb intervencions com la de l'enginyer industrial Xavier Aguiló, actualment integrat al grup SOCOTEC i que ens acompanya en aquest podcast.
El Saudi Vision 2030 és un pla que es va concebre amb el propòsit de desvincular l'Aràbia Saudita de la seva gran dependència econòmica del petroli i diversificar la seva economia. En aquest context, l'any 2017, es va presentar el projecte Neom, una metròpolis de nova planta, transnacional, a la regió fronterera entre la mateixa Aràbia Saudita, Jordània i Egipte. Amb 500.000 milions de dòlars pressupostats, per a l'any 2025 hi ha programada la primera fase del projecte, que inclou obres tan ambicioses com un pont que travessarà el Golf d'Àqaba per connectar la ciutat directament amb Egipte. De tot plegat es parla al Cafè de l'Òpera de Barcelona a la tertúlia d'arquitectura que s'ha convocat el dijous1 de juny, a les 7 del vespre, amb intervencions com la de l'enginyer industrial Xavier Aguiló, actualment integrat al grup SOCOTEC i que ens acompanya en aquest podcast.
Les certificacions mediambientals dels edificis, a debat
Debat polèmic i ple d'interrogants: la credibilitat i la utilitat de les certificacions mediambientals al sector de la construcció. Les seves exigències seran sempre una guia de referència per a uns hàbits constructius compatibles amb les necessitats que ens urgeix adoptar com a societat i per complir els objectius de descarbonització i sostenibilitat que ens marca la UE. Al debat, que us resumim en aquest podcast, hi han assistit tres persones que treballen diàriament amb els certificats mediambientals i amb ells hem pogut aclarir molts dels dubtes que provoquen: Eulàlia Figuerola, directora de l'àrea de sostenibilitat de HAUS Healthy Buildings i membre de la junta directiva del Green Building Council; Bea de Diego, de l'àrea tècnica del mateix Green Building Council, i Albert Sagrera, arquitecte soci de la consultoria mediambiental Societat Orgànica.
Debat polèmic i ple d'interrogants: la credibilitat i la utilitat de les certificacions mediambientals al sector de la construcció. Les seves exigències seran sempre una guia de referència per a uns hàbits constructius compatibles amb les necessitats que ens urgeix adoptar com a societat i per complir els objectius de descarbonització i sostenibilitat que ens marca la UE. Al debat, que us resumim en aquest podcast, hi han assistit tres persones que treballen diàriament amb els certificats mediambientals i amb ells hem pogut aclarir molts dels dubtes que provoquen: Eulàlia Figuerola, directora de l'àrea de sostenibilitat de HAUS Healthy Buildings i membre de la junta directiva del Green Building Council; Bea de Diego, de l'àrea tècnica del mateix Green Building Council, i Albert Sagrera, arquitecte soci de la consultoria mediambiental Societat Orgànica.
Algunes novetats editorials d'arquitectura d'aquest mes de maig
Tres novetats editorials d'arquitectura que us comentem amb el nostre prescriptor literari habitual, Marc Longaron, director de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell. Dues de marcat perfil crític, amb Laura Barros Condés que ens planteja l'arquitectura com una pròtesi del cos, i una selecció de textos d'arquitectes com Pedro Pitarch, Bonell+Dòriga, Takk, HANGHAR, rellam o Common Accounts. El tercer llibre que us portem avui és un acurat recull de fotografies de Pol Viladoms a la Casa Vicens de Gaudí.
Tres novetats editorials d'arquitectura que us comentem amb el nostre prescriptor literari habitual, Marc Longaron, director de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell. Dues de marcat perfil crític, amb Laura Barros Condés que ens planteja l'arquitectura com una pròtesi del cos, i una selecció de textos d'arquitectes com Pedro Pitarch, Bonell+Dòriga, Takk, HANGHAR, rellam o Common Accounts. El tercer llibre que us portem avui és un acurat recull de fotografies de Pol Viladoms a la Casa Vicens de Gaudí.
Les rehabilitacions per a l'eficiència energètica dels edificis al Construmat 2023
Hem estat amb els arquitectes tècnics dins del saló Construmat 2023, on celebren també una versió renovada del que abans de la pandèmia havia estat l'European BIM Summit, la cimera europea motivada per la implementació del BIM als processos constructius, i ara és l'European Building Summit, amb la construcció industrialitzada com a centre del debat. Però els arquitectes tècnics també són al Construmat amb un altre propòsit molt concret: promoure la rehabilitació energètica dels edificis a través dels fons Next Generation que s'han destinat específicament a aquestes intervencions. Ens ho explica en aquest podcast Eva Bonet, que és la coordinadora de les oficines tècniques de rehabilitació (OTR) que es van obrir a l'abril de l'any 2022 amb el propòsit de promoure aquestes rehabilitacions.
Hem estat amb els arquitectes tècnics dins del saló Construmat 2023, on celebren també una versió renovada del que abans de la pandèmia havia estat l'European BIM Summit, la cimera europea motivada per la implementació del BIM als processos constructius, i ara és l'European Building Summit, amb la construcció industrialitzada com a centre del debat. Però els arquitectes tècnics també són al Construmat amb un altre propòsit molt concret: promoure la rehabilitació energètica dels edificis a través dels fons Next Generation que s'han destinat específicament a aquestes intervencions. Ens ho explica en aquest podcast Eva Bonet, que és la coordinadora de les oficines tècniques de rehabilitació (OTR) que es van obrir a l'abril de l'any 2022 amb el propòsit de promoure aquestes rehabilitacions.
Poemes d'Israel Clarà inspirats en els palaus venecians. Avui, Ca' Rezzonico
Com que aquests dies l'arquitectura té un regust profundament venecià amb La Biennale, de nou i com vam fer en l'edició anterior del "Perspectiva", el poema d'arquitectura amb què acomiadem el programa ens transporta als palaus venecians de la mà del poeta i editor Israel Clarà, que en té una sèrie dedicada a aquests palaus. Avui, Ca' Rezzonico, palau del segle XVII, obra de Baldassare Longhena al districte de Dorsoduro. Actualment encara hi podem gaudir dels meravellosos frescos de Gianbattista Tiépolo, que hi omplen els sostres, i entre les col·leccions pictòriques, també hi ha l'obra de la pintora d'estil rococó Rosalba Carriera, una de les precursores de la pintura al pastel al París del segle XVIII. Del seu funeral sota la pluja i de les estances de Ca'Rezzonico ens en parla aquest poema d'Israel Clarà, que avui recita la Maria Rovira.
Com que aquests dies l'arquitectura té un regust profundament venecià amb La Biennale, de nou i com vam fer en l'edició anterior del "Perspectiva", el poema d'arquitectura amb què acomiadem el programa ens transporta als palaus venecians de la mà del poeta i editor Israel Clarà, que en té una sèrie dedicada a aquests palaus. Avui, Ca' Rezzonico, palau del segle XVII, obra de Baldassare Longhena al districte de Dorsoduro. Actualment encara hi podem gaudir dels meravellosos frescos de Gianbattista Tiépolo, que hi omplen els sostres, i entre les col·leccions pictòriques, també hi ha l'obra de la pintora d'estil rococó Rosalba Carriera, una de les precursores de la pintura al pastel al París del segle XVIII. Del seu funeral sota la pluja i de les estances de Ca'Rezzonico ens en parla aquest poema d'Israel Clarà, que avui recita la Maria Rovira.
La Fourmilière, de Maria Lledó, model de diversitat funcional a l'arquitectura del segle XXI
Encara que anar en cadira de rodes o tenir una deficiència visual no afectin la majoria de persones, no és menys cert que ens anem fent grans, que la piràmide poblacional per a aquest segle XXI augura que l'any 2050 el 16% de la població mundial serem més grans de 65 anys, i ser més gran de 65 anys implica tenir més números de tenir una mobilitat reduïda en algun sentit. És per això que l'arquitectura que es fa avui dia pensant en la diversitat funcional no serveix només per a una minoria en el present, sinó que, de fet, hauria de ser una referència universal que, tard o d'hora, ens acabarà donant servei a tots plegats. Un bon exemple és La Fourmilière, el formiguer, al Poblenou, el projecte de final de carrera de la dissenyadora Maria Lledó que va guanyar, aquest mes de desembre passat, la 24a edició dels premis del Col·legi de Dissenyadors d'Interiors i Decoradors de Catalunya. Amb ella mateixa el descobrim en aquest podcast.
Encara que anar en cadira de rodes o tenir una deficiència visual no afectin la majoria de persones, no és menys cert que ens anem fent grans, que la piràmide poblacional per a aquest segle XXI augura que l'any 2050 el 16% de la població mundial serem més grans de 65 anys, i ser més gran de 65 anys implica tenir més números de tenir una mobilitat reduïda en algun sentit. És per això que l'arquitectura que es fa avui dia pensant en la diversitat funcional no serveix només per a una minoria en el present, sinó que, de fet, hauria de ser una referència universal que, tard o d'hora, ens acabarà donant servei a tots plegats. Un bon exemple és La Fourmilière, el formiguer, al Poblenou, el projecte de final de carrera de la dissenyadora Maria Lledó que va guanyar, aquest mes de desembre passat, la 24a edició dels premis del Col·legi de Dissenyadors d'Interiors i Decoradors de Catalunya. Amb ella mateixa el descobrim en aquest podcast.
Tots els detalls de Construmat 2023 amb Xavier Vilajoana i Roger Bou, president i director del saló
Després del fort sotrac de la pandèmia, del 23 al 25 de maig Construmat reneix de les seves cendres al pavelló 1 del recinte de Gran Via de Fira de Barcelona. Ho fa amb una direcció renovada, ocupant el lloc que li pertoca com a trobada de referència del sector de la construcció al sud d'Europa i amb el propòsit d'aconseguir en poc temps la magnitud i les dimensions a què havia arribat a les seves millors edicions. Encara no aquest any, això segur que no, però de moment ja supera les expectatives que els seus organitzador s'havien proposat per a aquesta edició. En parlem amb Xavier Vilajoana i Roger Bou, president i director respectivament d'aquest nou Construmat.
Després del fort sotrac de la pandèmia, del 23 al 25 de maig Construmat reneix de les seves cendres al pavelló 1 del recinte de Gran Via de Fira de Barcelona. Ho fa amb una direcció renovada, ocupant el lloc que li pertoca com a trobada de referència del sector de la construcció al sud d'Europa i amb el propòsit d'aconseguir en poc temps la magnitud i les dimensions a què havia arribat a les seves millors edicions. Encara no aquest any, això segur que no, però de moment ja supera les expectatives que els seus organitzador s'havien proposat per a aquesta edició. En parlem amb Xavier Vilajoana i Roger Bou, president i director respectivament d'aquest nou Construmat.
Els disset finalistes del Young Talent Architecture Award (YTAA) 2023
Durant les properes setmanes sabrem els guanyadors de molts dels premis d'arquitectura que estan en curs i al Perspectiva sempre mirem de tenir-vos al dia almenys d'aquells certàmens més rellevants, perquè fer-ne un seguiment de tots seria inacabable. Avui us parlem de l'edició 2023 dels Young Talent Architecture Award, els premis que organitza la Fundació Mies van der Rohe amb caràcter anual per donar reconeixement als nous arquitectes sorgits de les escoles europees però també, en una secció paral·lela, als de la resta d'escoles del món. Ja han fet públic el llistat dels 17 finalistes per a aquesta edició, ha estat en el context de la XVIII Biennal d'Arquitectura de Venècia i allà mateix, a Venècia, hi ha la comissària adjunta de programes i premis de la fundació, Anna Sala. Amb ella descobrim molts detalls d'aquests projectes finalistes.
Durant les properes setmanes sabrem els guanyadors de molts dels premis d'arquitectura que estan en curs i al Perspectiva sempre mirem de tenir-vos al dia almenys d'aquells certàmens més rellevants, perquè fer-ne un seguiment de tots seria inacabable. Avui us parlem de l'edició 2023 dels Young Talent Architecture Award, els premis que organitza la Fundació Mies van der Rohe amb caràcter anual per donar reconeixement als nous arquitectes sorgits de les escoles europees però també, en una secció paral·lela, als de la resta d'escoles del món. Ja han fet públic el llistat dels 17 finalistes per a aquesta edició, ha estat en el context de la XVIII Biennal d'Arquitectura de Venècia i allà mateix, a Venècia, hi ha la comissària adjunta de programes i premis de la fundació, Anna Sala. Amb ella descobrim molts detalls d'aquests projectes finalistes.
"Perspectiva", l'arquitectura a Catalunya Ràdio 19/05/2023
Tots els detalls de l'edició 2023 de Construmat amb Xavier Vilajoana i Roger Bou, president i director, respectivament, del saló. Pel que fa al premis d'arquitectura en curs, avui ens aturem als Young Talent Architecture Awards i els premis d'arquitectura del CSCAE, tots dos ara amb llistat de finalistes. L'enginyer industrial de SOCOTEC, Xavier Aguiló, ens parla d'urbanisme extrem a Neom, a la Península Aràbiga, que serà el tema de la propera tertúlia d'arquitectura al Cafè de l'Òpera de Barcelona. Descobrim La Fourmilière, al barri del Poblenou, a Barcelona, el projecte de final de carrera de la dissenyadora Maria Lledó que va guanyar, el mes de desembre passat, la 24a edició dels premis del Col·legi de Dissenyadors d'Interiors i Decoradors de Catalunya. Llibres d'arquitectura i, com sempre, poemes d'arquitectura per acabar el programa, avui amb Israel Clarà, que ens porta un dels poemes de la seva sèrie inspirada en els palaus venecians.
Tots els detalls de l'edició 2023 de Construmat amb Xavier Vilajoana i Roger Bou, president i director, respectivament, del saló. Pel que fa al premis d'arquitectura en curs, avui ens aturem als Young Talent Architecture Awards i els premis d'arquitectura del CSCAE, tots dos ara amb llistat de finalistes. L'enginyer industrial de SOCOTEC, Xavier Aguiló, ens parla d'urbanisme extrem a Neom, a la Península Aràbiga, que serà el tema de la propera tertúlia d'arquitectura al Cafè de l'Òpera de Barcelona. Descobrim La Fourmilière, al barri del Poblenou, a Barcelona, el projecte de final de carrera de la dissenyadora Maria Lledó que va guanyar, el mes de desembre passat, la 24a edició dels premis del Col·legi de Dissenyadors d'Interiors i Decoradors de Catalunya. Llibres d'arquitectura i, com sempre, poemes d'arquitectura per acabar el programa, avui amb Israel Clarà, que ens porta un dels poemes de la seva sèrie inspirada en els palaus venecians.
Els arquitectes catalans a la XVIII Biennal d'Arquitectura de Venècia
Edició especial del "Perspectiva" que dediquem a les intervencions dels arquitectes catalans a la XVIII Biennal d'Arquitectura de Venècia, que s'inaugura el 20 de maig del 2023 i estarà oberta fins al 26 de novembre. D'una banda, Flores & Prats, amb la seva intervenció titulada "Patrimoni emocional", la descoberta de la memòria continguda a alguns dels vells edificis on ells han intervingut al llarg de la seva trajectòria, tots ells situats a Europa, acudeixen convidats directament per la comissària de la biennal, Leslie Lokko. La presència catalana a la Biennal de Venècia, però, sempre té un espai propi que és el "Catalonia in Venice", promogut per l'Institut Ramon Llull, i que aquest any proposa "Seguint el peix", el projecte que comissarien des de la productora multidisciplinària LEVE amb la col·laboració del col·lectiu Top Manta. Tots dos projectes en aquest podcast amb els seus creadors i protagonistes.
Edició especial del "Perspectiva" que dediquem a les intervencions dels arquitectes catalans a la XVIII Biennal d'Arquitectura de Venècia, que s'inaugura el 20 de maig del 2023 i estarà oberta fins al 26 de novembre. D'una banda, Flores & Prats, amb la seva intervenció titulada "Patrimoni emocional", la descoberta de la memòria continguda a alguns dels vells edificis on ells han intervingut al llarg de la seva trajectòria, tots ells situats a Europa, acudeixen convidats directament per la comissària de la biennal, Leslie Lokko. La presència catalana a la Biennal de Venècia, però, sempre té un espai propi que és el "Catalonia in Venice", promogut per l'Institut Ramon Llull, i que aquest any proposa "Seguint el peix", el projecte que comissarien des de la productora multidisciplinària LEVE amb la col·laboració del col·lectiu Top Manta. Tots dos projectes en aquest podcast amb els seus creadors i protagonistes.
17 de maig, "Reinventing the building": Les certificacions mediambientals a debat
Aquest dimecres 17 de maig, a les 7 de la tarda, us proposem una nova cita a Cosentino City Barcelona amb el debat sobre les certificacions mediambientals al sector de la construcció. En aquest podcast us expliquem qui són els experts que hem convidat per parlar-ne.
Aquest dimecres 17 de maig, a les 7 de la tarda, us proposem una nova cita a Cosentino City Barcelona amb el debat sobre les certificacions mediambientals al sector de la construcció. En aquest podcast us expliquem qui són els experts que hem convidat per parlar-ne.
Dissabte 20 de maig, "Obrim les portes", horticultura i arquitectura a Sarrià-St. Gervasi
Aquest dissabte 20 de maig tenim un capítol més de les 10 festes d'arquitectura que organitza el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya als districtes de Barcelona, i en aquest cas toca Sarrià-Sant Gervasi amb una proposta lligada al Dia Internacional de l'Horticultor. La col·laboració del COAC amb el Jardí Fènix es remunta 4 anys enrere, i en aquesta edició els alumnes de l'escola d'arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya exposen un seguit de propostes sota el títol "Límit entre parcs", ens ho explica l'horticultor Edgar Peñas, al capdavant del projecte Jardí Fènix.
Aquest dissabte 20 de maig tenim un capítol més de les 10 festes d'arquitectura que organitza el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya als districtes de Barcelona, i en aquest cas toca Sarrià-Sant Gervasi amb una proposta lligada al Dia Internacional de l'Horticultor. La col·laboració del COAC amb el Jardí Fènix es remunta 4 anys enrere, i en aquesta edició els alumnes de l'escola d'arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya exposen un seguit de propostes sota el títol "Límit entre parcs", ens ho explica l'horticultor Edgar Peñas, al capdavant del projecte Jardí Fènix.
Descarbonització i materials saludables al VII Congrés d'Arquitectura i Salut del COAC
18 de maig del 2023. Aquesta és la data del VII Congrés d'Arquitectura i Salut, que organitza amb caràcter biennal el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Des dels seus inicis, aquest congrés sempre ha tingut la vocació de convertir-se en espai de trobada entre arquitectes i professionals del sector sanitari i, de fet, el 21 d'abril es va fer el que podríem considerar una sessió preliminar a través del Primer Congrés de Medicina i Salut Ambiental de SOCSA, la Societat Catalana de Salut Ambiental. En aquest cas, es van debatre aspectes relacionats amb la qualitat mediambiental dels espais tancats i ara, al Congrés d'Arquitectura i Salut, aquests aspectes es debatran en el context dels processos de descarbonització, la introducció de materials nous i tecnificats, però també materials tradicionals, com la fusta i la terra. En parlem amb els seus organitzadors, la biòloga Elizabeth Silvestre i els arquitectes Sònia Hernández-Montaño i Toni Solanas.
18 de maig del 2023. Aquesta és la data del VII Congrés d'Arquitectura i Salut, que organitza amb caràcter biennal el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Des dels seus inicis, aquest congrés sempre ha tingut la vocació de convertir-se en espai de trobada entre arquitectes i professionals del sector sanitari i, de fet, el 21 d'abril es va fer el que podríem considerar una sessió preliminar a través del Primer Congrés de Medicina i Salut Ambiental de SOCSA, la Societat Catalana de Salut Ambiental. En aquest cas, es van debatre aspectes relacionats amb la qualitat mediambiental dels espais tancats i ara, al Congrés d'Arquitectura i Salut, aquests aspectes es debatran en el context dels processos de descarbonització, la introducció de materials nous i tecnificats, però també materials tradicionals, com la fusta i la terra. En parlem amb els seus organitzadors, la biòloga Elizabeth Silvestre i els arquitectes Sònia Hernández-Montaño i Toni Solanas.
Els enginyers industrials ens donen les claus per superar els efectes de la sequera a Catalunya
"Estratègies de planificació i gestió per aportar nous recursos hídrics a Catalunya", aquest és el títol del simposi que va organitzar l'EIC, el Col·legi dels Enginyers Industrials de Catalunya, el dimarts 25 d'abril. Com el títol fa molt evident, es tractava de posar sobre la taula i debatre les estratègies, factibles i possibles, per a la planificació i gestió dels recursos hídrics que no ens arriben directament del cicle natural de l'aigua. Estratègies que impliquen l'administració però també operadors de plantes productores de recursos hídrics i experts en la limitació sanitària del seu ús. L'enginyer industrial Lluís Godé ens n'explica les conclusions, moderadament optimistes si tothom, particularment des de l'àmbit de les decisions polítiques, fa el que li pertoca.
"Estratègies de planificació i gestió per aportar nous recursos hídrics a Catalunya", aquest és el títol del simposi que va organitzar l'EIC, el Col·legi dels Enginyers Industrials de Catalunya, el dimarts 25 d'abril. Com el títol fa molt evident, es tractava de posar sobre la taula i debatre les estratègies, factibles i possibles, per a la planificació i gestió dels recursos hídrics que no ens arriben directament del cicle natural de l'aigua. Estratègies que impliquen l'administració però també operadors de plantes productores de recursos hídrics i experts en la limitació sanitària del seu ús. L'enginyer industrial Lluís Godé ens n'explica les conclusions, moderadament optimistes si tothom, particularment des de l'àmbit de les decisions polítiques, fa el que li pertoca.
Industrialització, sostenibilitat i rehabilitació a la European Building Summit, al Construmat 2023
A redós del saló Construmat, i en el mateix espai, els aparelladors catalans impulsen una versió renovada de la cita que abans de la pandèmia havia estat la European BIM Summit. Segurament, ara no té tant de sentit continuar amb el BIM com a centre del debat, quan aquesta tecnologia ja ha arribat al seu nivell de desenvolupament tecnològic òptim, malgrat que la seva implantació encara no sigui tan discrecional com seria desitjable, i és per això que aquesta cimera europea manté la seva sigla, EBS, però la B central ja no correspon al BIM, sinó als edificis, buildings. Aquesta versió renovada de l'EBS té la construcció industrialitzada com a centre del debat i al "Perspectiva" us expliquem tot el que hi trobarem en companyia d'un dels principals impulsors de la cimera, l'arquitecte tècnic Rafael Capdevila.
A redós del saló Construmat, i en el mateix espai, els aparelladors catalans impulsen una versió renovada de la cita que abans de la pandèmia havia estat la European BIM Summit. Segurament, ara no té tant de sentit continuar amb el BIM com a centre del debat, quan aquesta tecnologia ja ha arribat al seu nivell de desenvolupament tecnològic òptim, malgrat que la seva implantació encara no sigui tan discrecional com seria desitjable, i és per això que aquesta cimera europea manté la seva sigla, EBS, però la B central ja no correspon al BIM, sinó als edificis, buildings. Aquesta versió renovada de l'EBS té la construcció industrialitzada com a centre del debat i al "Perspectiva" us expliquem tot el que hi trobarem en companyia d'un dels principals impulsors de la cimera, l'arquitecte tècnic Rafael Capdevila.
