TOTS ELS ÀUDIOS

  • "Perspectiva", l'arquitectura a Catalunya Ràdio 13/05/2022
    Escolta àudio

    "Perspectiva", l'arquitectura a Catalunya Ràdio 13/05/2022

    Ens visita l'encara degana del COAC, Assumpció Puig, que aviat deixarà el càrrec, després de les eleccions per al nou equip de govern del col·legi, que són el 17 de maig. Us expliquem el calendari i les projeccions de l'edició del 2022 del cicle "Arquitectura en corto". Visitem el nou Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella, dels arquitectes d'Haz Arquitectura. Ens interessem per l'evolució dels processos de retirada de l'amiant a les nostres ciutats, una controvèrsia que fa molts anys que confronta col·lectius ciutadans de tota mena amb les administracions. A "La biblioteca de l'arquitecte" fullegem "Les pesqueres de l'estany de Banyoles", llibre pòstum de Jeroni Moner, que ja va per la segona edició des que es va publicar, el desembre del 2021. Acabem el programa, com sempre, amb poesia, avui amb el nou poemari de l'arquitecta i poeta Cristina Àlvarez Roig: "Un auditori per als ocells".

    Ens visita l'encara degana del COAC, Assumpció Puig, que aviat deixarà el càrrec, després de les eleccions per al nou equip de govern del col·legi, que són el 17 de maig. Us expliquem el calendari i les projeccions de l'edició del 2022 del cicle "Arquitectura en corto". Visitem el nou Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella, dels arquitectes d'Haz Arquitectura. Ens interessem per l'evolució dels processos de retirada de l'amiant a les nostres ciutats, una controvèrsia que fa molts anys que confronta col·lectius ciutadans de tota mena amb les administracions. A "La biblioteca de l'arquitecte" fullegem "Les pesqueres de l'estany de Banyoles", llibre pòstum de Jeroni Moner, que ja va per la segona edició des que es va publicar, el desembre del 2021. Acabem el programa, com sempre, amb poesia, avui amb el nou poemari de l'arquitecta i poeta Cristina Àlvarez Roig: "Un auditori per als ocells".

  • Conversem amb Assumpció Puig després de quatre anys com a degana del COAC
    Escolta àudio

    Conversem amb Assumpció Puig després de quatre anys com a degana del COAC

    Ens visita l'encara degana del COAC, Assumpció Puig, que aviat deixarà el càrrec, després de les eleccions per al nou equip de govern del col·legi, que són el 17 de maig. Ella ha ocupat el càrrec durant un mandat, des del 2018, i durant les dues legislatures anteriors va ser la secretària. Amb ella fem balanç, doncs, d'aquests últims 12 anys al capdavant de la institució.

    Ens visita l'encara degana del COAC, Assumpció Puig, que aviat deixarà el càrrec, després de les eleccions per al nou equip de govern del col·legi, que són el 17 de maig. Ella ha ocupat el càrrec durant un mandat, des del 2018, i durant les dues legislatures anteriors va ser la secretària. Amb ella fem balanç, doncs, d'aquests últims 12 anys al capdavant de la institució.

  • Els guanyadors de la 2a edició del BARQ-Festival Internacional de Cinema d'Arquitectura de Barcelona
    Escolta àudio

    Els guanyadors de la 2a edició del BARQ-Festival Internacional de Cinema d'Arquitectura de Barcelona

    Aquest diumenge, 15 de maig, hem sabut quins són els films guanyadors de la segona edició del BARQ, el Festival internacional de Cinema d'Arquitectura de Barcelona. Una setmana molt intensa, amb 9 llargmetratges i 12 curtmetratges a competició, dels quals n'ha sortit un guanyador i una menció per a cadascuna de les categories. Els descobrim en aquest podcast amb la companyia dels membres del jurat, el periodista i també autor de documentals Marc Serena i la il·lustradora gràfica Júlia Solans.

    Aquest diumenge, 15 de maig, hem sabut quins són els films guanyadors de la segona edició del BARQ, el Festival internacional de Cinema d'Arquitectura de Barcelona. Una setmana molt intensa, amb 9 llargmetratges i 12 curtmetratges a competició, dels quals n'ha sortit un guanyador i una menció per a cadascuna de les categories. Els descobrim en aquest podcast amb la companyia dels membres del jurat, el periodista i també autor de documentals Marc Serena i la il·lustradora gràfica Júlia Solans.

  • El compte enrere per eliminar l'amiant dels nostres espais públics i privats, abans del 2032
    Escolta àudio

    El compte enrere per eliminar l'amiant dels nostres espais públics i privats, abans del 2032

    Fa anys que a Catalunya hi ha una forta pressió ciutadana per instar la Generalitat a prendre les mesures necessàries per a l'erradicació de l'amiant dels espais públics i privats. La principal reivindicació és una llei que reguli els processos de retirada, perquè a més hi ha una directiva europea que diu que els espais públics han d'estar completament nets d'amiant l'any 2028 i que l'any 2032 Europa ha de ser un espai lliure d'amiant. Al marge de la nova llei, un altre repte és aconseguir un cens municipal de l'amiant, pas previ i imprescindible per poder valorar on cal intervenir i a quin cost, però també per complir amb la nova llei de residus estatal que estableix un termini d'un any, és a dir, fins al 2023, perquè tots els municipis tinguin elaborat el seu propi cens de l'amiant. Parlem amb un dels membres dels col·lectius ciutadans contra l'amiant, Josep Ramon Carme, ara jubilat però que ha estat oficial del cos de Bombers de Barcelona durant 41 anys.

    Fa anys que a Catalunya hi ha una forta pressió ciutadana per instar la Generalitat a prendre les mesures necessàries per a l'erradicació de l'amiant dels espais públics i privats. La principal reivindicació és una llei que reguli els processos de retirada, perquè a més hi ha una directiva europea que diu que els espais públics han d'estar completament nets d'amiant l'any 2028 i que l'any 2032 Europa ha de ser un espai lliure d'amiant. Al marge de la nova llei, un altre repte és aconseguir un cens municipal de l'amiant, pas previ i imprescindible per poder valorar on cal intervenir i a quin cost, però també per complir amb la nova llei de residus estatal que estableix un termini d'un any, és a dir, fins al 2023, perquè tots els municipis tinguin elaborat el seu propi cens de l'amiant. Parlem amb un dels membres dels col·lectius ciutadans contra l'amiant, Josep Ramon Carme, ara jubilat però que ha estat oficial del cos de Bombers de Barcelona durant 41 anys.

  • Visitem el nou Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella, obra d'Hazarquitectura
    Escolta àudio

    Visitem el nou Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella, obra d'Hazarquitectura

    Hem estat a Trinitat Vella, on volíem descobrir, i gairebé estrenar, un nou equipament amb la fusta constructiva com a protagonista i un munt de reptes en matèria de cohesió social i ordenació del territori al seu programa: el Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella. És una obra del despatx Hazarquitectura per a l'Ajuntament de Barcelona i suposa moltes innovacions en la gestió de polítiques socials de proximitat que van més enllà del concepte clàssic de centre cívic, amb el propòsit d'acollir diverses entitats i serveis però també d'esdevenir punt de trobada veïnal mitjançant espais versàtils i acollidors que conviden a passar-s'hi hores. És el primer d'un conjunt d'espais que han de donar contingut i pau a una mena de plaça de nova creació, a tocar de Via Favència i turmentada pel brogit sense pietat de la ronda de Dalt i la Meridiana.

    Hem estat a Trinitat Vella, on volíem descobrir, i gairebé estrenar, un nou equipament amb la fusta constructiva com a protagonista i un munt de reptes en matèria de cohesió social i ordenació del territori al seu programa: el Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella. És una obra del despatx Hazarquitectura per a l'Ajuntament de Barcelona i suposa moltes innovacions en la gestió de polítiques socials de proximitat que van més enllà del concepte clàssic de centre cívic, amb el propòsit d'acollir diverses entitats i serveis però també d'esdevenir punt de trobada veïnal mitjançant espais versàtils i acollidors que conviden a passar-s'hi hores. És el primer d'un conjunt d'espais que han de donar contingut i pau a una mena de plaça de nova creació, a tocar de Via Favència i turmentada pel brogit sense pietat de la ronda de Dalt i la Meridiana.

  • Fem una ullada al calendari d'"Arquitectura en corto" 2022, que comença aquest mes de juny
    Escolta àudio

    Fem una ullada al calendari d'"Arquitectura en corto" 2022, que comença aquest mes de juny

    Des de l'any 2017, l'agència B&S de Barcelona organitza el cicle "Arquitectura en corto", una programació de curtmetratges sobre innovació i tendències de l'arquitectura que es programen a diverses ciutats, sobretot de l'estat espanyol, però també amb vocació internacional i que, òbviament, té la ciutat de Barcelona com la seva principal referència. L'edició 2022 d'"Arquitectura en corto" ja va prenent forma amb les primeres projeccions programades per aquest mes de juny i nosaltres que no ens ho volem perdre, de manera que tenim amb nosaltes les dues ànimes d'aquest cicle, Andrea Sassi i Dario Furente.

    Des de l'any 2017, l'agència B&S de Barcelona organitza el cicle "Arquitectura en corto", una programació de curtmetratges sobre innovació i tendències de l'arquitectura que es programen a diverses ciutats, sobretot de l'estat espanyol, però també amb vocació internacional i que, òbviament, té la ciutat de Barcelona com la seva principal referència. L'edició 2022 d'"Arquitectura en corto" ja va prenent forma amb les primeres projeccions programades per aquest mes de juny i nosaltres que no ens ho volem perdre, de manera que tenim amb nosaltes les dues ànimes d'aquest cicle, Andrea Sassi i Dario Furente.

  • "Un auditori per als ocells", el nou poemari de Cristina Àlvarez Roig
    Escolta àudio

    "Un auditori per als ocells", el nou poemari de Cristina Àlvarez Roig

    L'arquitecta i poeta Cristina Àlvarez Roig, que als darrers mesos ha estat la protagonista d'aquesta secció del "Perspectiva" amb els seus poemes dedicats a les dones pioneres de l'arquitectura, també avui mereix la nostra atenció pel darrer poemari que acaba de publicar, "Un auditori per als ocells", guanyador l'any passat de la 12a edició de la Nit de Poesia al Carrer, que cada any organitza Cala Cultura, a l'Ametlla de Mar. Poemari que té com a referència Pau Casals, però també l'obra pictòrica de Joan Miró, farcit de dedicatòries i moments personals compartits amb bona gent com Josep Tero, Jordi Pàmias, Maria-Mercè Marçal, Joan Maria Pujals, o esperits i mites habituals del seu univers creatiu com Rilke, Espriu o Baudelaire. Encara que no era el propòsit inicial de Cristina Àlvarez, al final aquest poemari estableix un lligam i esdevé tetralogia amb tres llibres anteriors que ja constituïen una trilogia: "Cosmogonia terrenal", "Firmament obert" i "L'evangeli segons la mar".

    L'arquitecta i poeta Cristina Àlvarez Roig, que als darrers mesos ha estat la protagonista d'aquesta secció del "Perspectiva" amb els seus poemes dedicats a les dones pioneres de l'arquitectura, també avui mereix la nostra atenció pel darrer poemari que acaba de publicar, "Un auditori per als ocells", guanyador l'any passat de la 12a edició de la Nit de Poesia al Carrer, que cada any organitza Cala Cultura, a l'Ametlla de Mar. Poemari que té com a referència Pau Casals, però també l'obra pictòrica de Joan Miró, farcit de dedicatòries i moments personals compartits amb bona gent com Josep Tero, Jordi Pàmias, Maria-Mercè Marçal, Joan Maria Pujals, o esperits i mites habituals del seu univers creatiu com Rilke, Espriu o Baudelaire. Encara que no era el propòsit inicial de Cristina Àlvarez, al final aquest poemari estableix un lligam i esdevé tetralogia amb tres llibres anteriors que ja constituïen una trilogia: "Cosmogonia terrenal", "Firmament obert" i "L'evangeli segons la mar".

  • "Les pesqueres de l'estany de Banyoles", l'últim regal de Jeroni Moner
    Escolta àudio

    "Les pesqueres de l'estany de Banyoles", l'últim regal de Jeroni Moner

    A "La biblioteca de l'arquitecte" ens trobem amb el president de la demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes, en Marc Riera. Ell tenia un vincle molt especial amb l'arquitecte banyolí Jeroni Moner, que ens va deixar la tardor passada però, abans de marxar, ho va enllestir tot per a la publicació d'un meravellós llibre sobre els edificis més emblemàtics de l'estany de Banyoles, les pesqueres. El fullegem en aquest podcast en companyia d'en Marc Riera.

    A "La biblioteca de l'arquitecte" ens trobem amb el president de la demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes, en Marc Riera. Ell tenia un vincle molt especial amb l'arquitecte banyolí Jeroni Moner, que ens va deixar la tardor passada però, abans de marxar, ho va enllestir tot per a la publicació d'un meravellós llibre sobre els edificis més emblemàtics de l'estany de Banyoles, les pesqueres. El fullegem en aquest podcast en companyia d'en Marc Riera.

  • Sobredosi d'arquitectura i cinema a Barcelona aquest mes de maig
    Escolta àudio

    Sobredosi d'arquitectura i cinema a Barcelona aquest mes de maig

    Un mes de maig carregat de propostes al carrer, provocadores i disruptives, sobretot amb la primera edició del Model, el nou festival d'arquitectures que neix a Barcelona amb la mirada en l'any 2026, quan la ciutat serà la capital mundial de l'arquitectura i acollirà el congrés de la UIA. També als cinemes, amb la segona edició del BARQ, el Festival Internacional de Cinema d'Arquitectura de Barcelona. També us suggerim una exposició d'Anupama Kundo a Roca Barcelona Gallery i les propostes del Disseny Hub i la Fundació Miró.

    Un mes de maig carregat de propostes al carrer, provocadores i disruptives, sobretot amb la primera edició del Model, el nou festival d'arquitectures que neix a Barcelona amb la mirada en l'any 2026, quan la ciutat serà la capital mundial de l'arquitectura i acollirà el congrés de la UIA. També als cinemes, amb la segona edició del BARQ, el Festival Internacional de Cinema d'Arquitectura de Barcelona. També us suggerim una exposició d'Anupama Kundo a Roca Barcelona Gallery i les propostes del Disseny Hub i la Fundació Miró.

  • Neix Radiomedia Arquitectura, repositori dels continguts del festival 48h Open House Barcelona
    Escolta àudio

    Neix Radiomedia Arquitectura, repositori dels continguts del festival 48h Open House Barcelona

    L'equip organitzador del 48h Open House Barcelona acaba d'obrir un nou espai a la seva web: Radiomedia Arquitectura, https://www.48hopenhousebarcelona.org/ un repositori on podeu escoltar tots els continguts d'àudio en format podcast que han anat generant des que va començar el festival, l'any 2010. Per tal d'inaugurar el nou espai han organitzat un debat sobre la recerca de llenguatges i maneres d'explicar l'arquitectura a la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell. Moderats per la directora del festival, Elisenda Bonet, hi participen l'arquitecta i comissària Olga Subirós; l'arquitecte, escriptor i també comissari, Juli Capella; el director de la cooperativa, Marc Longaron, que és també un habitual d'aquest programa a través de "La biblioteca de l'arquitecte", i també el director del "Perspectiva", Josep Lluís Blàzquez. Podeu escoltar el debat sencer en aquest podcast.

    L'equip organitzador del 48h Open House Barcelona acaba d'obrir un nou espai a la seva web: Radiomedia Arquitectura, https://www.48hopenhousebarcelona.org/ un repositori on podeu escoltar tots els continguts d'àudio en format podcast que han anat generant des que va començar el festival, l'any 2010. Per tal d'inaugurar el nou espai han organitzat un debat sobre la recerca de llenguatges i maneres d'explicar l'arquitectura a la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell. Moderats per la directora del festival, Elisenda Bonet, hi participen l'arquitecta i comissària Olga Subirós; l'arquitecte, escriptor i també comissari, Juli Capella; el director de la cooperativa, Marc Longaron, que és també un habitual d'aquest programa a través de "La biblioteca de l'arquitecte", i també el director del "Perspectiva", Josep Lluís Blàzquez. Podeu escoltar el debat sencer en aquest podcast.

  • Poemes de les dones pioneres de l'arquitectura, amb Cristina Álvarez i Roig: Aino Aalto
    Escolta àudio

    Poemes de les dones pioneres de l'arquitectura, amb Cristina Álvarez i Roig: Aino Aalto

    "Poetes de pedra picada" és un espai del "Perspectiva" que dediquem a poemes que ens evoquen l'arquitectura des de vessants molt diverses, quan no són directament poemes d'arquitectes. Des de l'edició de l'octubre del 2021 ens acompanya la poeta i arquitecta Cristina Álvarez i Roig amb una sèrie de poemes inspirats en les dones pioneres de la Bauhaus, una d'aquestes dones a cada programa. En aquesta edició d'abril ens porta Aino Aalto, no pas directament vinculada amb la Bauhaus, però sí amb una relació molt estreta.

    "Poetes de pedra picada" és un espai del "Perspectiva" que dediquem a poemes que ens evoquen l'arquitectura des de vessants molt diverses, quan no són directament poemes d'arquitectes. Des de l'edició de l'octubre del 2021 ens acompanya la poeta i arquitecta Cristina Álvarez i Roig amb una sèrie de poemes inspirats en les dones pioneres de la Bauhaus, una d'aquestes dones a cada programa. En aquesta edició d'abril ens porta Aino Aalto, no pas directament vinculada amb la Bauhaus, però sí amb una relació molt estreta.

  • Barcelona, Ciutat Europea del Bosc 2022, debat sobre la integració de la natura als entorns urbans
    Escolta àudio

    Barcelona, Ciutat Europea del Bosc 2022, debat sobre la integració de la natura als entorns urbans

    Cada any, des del 2014, l'EFI, l'Institut Forestal Europeu, designa una ciutat europea del bosc on celebra un congrés anual i, amb les entitats locals, impulsa debats sobre la interacció del bosc amb les ciutats. Aquest any la ciutat triada és Barcelona i el pes de l'organització i el disseny dels esdeveniments que es duran a terme fins al desembre l'han assumit l'AMB i l'IAAC. Parlem amb diversos tècnics de l'AMB sobre molts d'aquests debats i sobre les tasques que han estat desenvolupant al llarg dels anys en aquest procés de conciliació dels entorns urbans metropolitans amb les infraestructures verdes i la natura.

    Cada any, des del 2014, l'EFI, l'Institut Forestal Europeu, designa una ciutat europea del bosc on celebra un congrés anual i, amb les entitats locals, impulsa debats sobre la interacció del bosc amb les ciutats. Aquest any la ciutat triada és Barcelona i el pes de l'organització i el disseny dels esdeveniments que es duran a terme fins al desembre l'han assumit l'AMB i l'IAAC. Parlem amb diversos tècnics de l'AMB sobre molts d'aquests debats i sobre les tasques que han estat desenvolupant al llarg dels anys en aquest procés de conciliació dels entorns urbans metropolitans amb les infraestructures verdes i la natura.

  • La fusta constructiva, un tresor abandonat als nostres boscos
    Escolta àudio

    La fusta constructiva, un tresor abandonat als nostres boscos

    Si la fusta constructiva és un dels grans valors a desenvolupar en la reconnexió de la ciutat amb la natura, l'assignatura pendent més important és al bosc mateix i en la gestió que es fa de la fusta de proximitat. A Catalunya no hi ha un sector productiu que aprofiti aquest potencial, però no perquè a Catalunya no es pugui produir fusta constructiva de forma sostenible i en quantitats i qualitats suficients, sinó només perquè ningú s'hi ha posat fins ara i la legislació vigent tampoc no hi ajuda. Caldria preguntar-nos seriosament per què i, per a mirar d'entendre-ho, en aquest podcast descobrim quin és el panorama que tenim al nostre entorn més immediat i, tot seguit, parlem amb els empresaris catalans que podrien transformar aquesta situació.

    Si la fusta constructiva és un dels grans valors a desenvolupar en la reconnexió de la ciutat amb la natura, l'assignatura pendent més important és al bosc mateix i en la gestió que es fa de la fusta de proximitat. A Catalunya no hi ha un sector productiu que aprofiti aquest potencial, però no perquè a Catalunya no es pugui produir fusta constructiva de forma sostenible i en quantitats i qualitats suficients, sinó només perquè ningú s'hi ha posat fins ara i la legislació vigent tampoc no hi ajuda. Caldria preguntar-nos seriosament per què i, per a mirar d'entendre-ho, en aquest podcast descobrim quin és el panorama que tenim al nostre entorn més immediat i, tot seguit, parlem amb els empresaris catalans que podrien transformar aquesta situació.

  • La Casa Bosc, de Joan Poca. Hi és però no es veu
    Escolta àudio

    La Casa Bosc, de Joan Poca. Hi és però no es veu

    Enmig d'un bosc d'alzines en una urbanització de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental --un indret del qual no donarem més detalls perquè el propietari no desitja tenir més visites de curiosos de les que ja té actualment--, s'alça la Casa Bosc, d'uns 200 m2, obra que va ser seleccionada als premis FAD d'arquitectura de l'any 2020. L'autor és l'arquitecte de Terrassa Joan Poca i una de les seves característiques més visibles és que pràcticament no es veu, perquè no els va caldre tallar cap arbre. La parcel·la del client de Joan Poca, a més, era una d'aquelles que queden arraconades, amb un pendent força important; però ells van decidir no fer-hi cap correcció: no hi va entrar cap màquina, van conservar la gran majoria dels arbres i el pendent va quedar tal com estava, fins i tot respectant un antic viarany forestal que travessa la parcel·la de nord a sud. Ell mateix ens en explica tots els detalls del projecte en aquest podcast.

    Enmig d'un bosc d'alzines en una urbanització de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental --un indret del qual no donarem més detalls perquè el propietari no desitja tenir més visites de curiosos de les que ja té actualment--, s'alça la Casa Bosc, d'uns 200 m2, obra que va ser seleccionada als premis FAD d'arquitectura de l'any 2020. L'autor és l'arquitecte de Terrassa Joan Poca i una de les seves característiques més visibles és que pràcticament no es veu, perquè no els va caldre tallar cap arbre. La parcel·la del client de Joan Poca, a més, era una d'aquelles que queden arraconades, amb un pendent força important; però ells van decidir no fer-hi cap correcció: no hi va entrar cap màquina, van conservar la gran majoria dels arbres i el pendent va quedar tal com estava, fins i tot respectant un antic viarany forestal que travessa la parcel·la de nord a sud. Ell mateix ens en explica tots els detalls del projecte en aquest podcast.

  • "Perspectiva", l'arquitectura a Catalunya Ràdio 15/04/2022
    Escolta àudio

    "Perspectiva", l'arquitectura a Catalunya Ràdio 15/04/2022

    Barcelona és la Ciutat Europea del Bosc 2022, excusa perfecta per plantejar debats sobre les biociutats, l'economia circular i els projectes arquitectònics que integren la natura als edificis. De tots aquests temes en parlarem amb l'arquitecte Vicent Guallart, fundador de l'IAAC i del Valldaura Labs; l'arquitecte terrassenc autor de la casa-bosc, Joan Poca; l'arquitecte i editor d'Actar Publishers, Ricardo Devesa; un munt de tècnics d'AMB, com ara Antoni Farrero, Álvaro Sainz, Mireia Monràs, Javier Gracia i Josep Lluís Haro, i també tècnics i directius de les principals empreses dedicades a la fusta constructiva, com ara Carles Martí, del Grup Boix, Sergi Sebastià, d'Indústries Sebastià, o Joan Vilà, d'EGOIN. Com sempre, acabem el programa amb poemes d'arquitectura i, en aquesta ocasió, amb la nostra col·laboradora habitual, l'arquitecta i poeta Cristina Àlvarez Roig, amb un poema inspirat en l'obra d'Aino Aalto.

    Barcelona és la Ciutat Europea del Bosc 2022, excusa perfecta per plantejar debats sobre les biociutats, l'economia circular i els projectes arquitectònics que integren la natura als edificis. De tots aquests temes en parlarem amb l'arquitecte Vicent Guallart, fundador de l'IAAC i del Valldaura Labs; l'arquitecte terrassenc autor de la casa-bosc, Joan Poca; l'arquitecte i editor d'Actar Publishers, Ricardo Devesa; un munt de tècnics d'AMB, com ara Antoni Farrero, Álvaro Sainz, Mireia Monràs, Javier Gracia i Josep Lluís Haro, i també tècnics i directius de les principals empreses dedicades a la fusta constructiva, com ara Carles Martí, del Grup Boix, Sergi Sebastià, d'Indústries Sebastià, o Joan Vilà, d'EGOIN. Com sempre, acabem el programa amb poemes d'arquitectura i, en aquesta ocasió, amb la nostra col·laboradora habitual, l'arquitecta i poeta Cristina Àlvarez Roig, amb un poema inspirat en l'obra d'Aino Aalto.

Anar al contingut