TOTS ELS ÀUDIOS

  • Dimarts 16 de febrer, "Cinc cèntims de creació local" a Banyoles, amb l'arquitecte Jeroni Moner
    Escolta àudio

    Dimarts 16 de febrer, "Cinc cèntims de creació local" a Banyoles, amb l'arquitecte Jeroni Moner

    Banyoles celebra la tercera edició del cicle "Cinc cèntims de creació local", un espai de debat i coneixement compartit sobre les arts i la cultura local a través de creadors del municipi i, per extensió, de la comarca del Pla de l'Estany, especialment rellevants i inspiradors. La primera edició del cicle es va dedicar a la literatura, la segona a la pintura i aquest any és el torn dels arquitectes banyolins. Són quatre sessions amb un protagonista central cadascuna, presentat per tres persones que el van conèixer de prop en l'àmbit familiar, arquitectònic i social. Dimarts, 16 de febrer, és el torn de Jeroni Moner, vist des de les mirades de la seva família, amb Rosa Lluch, de l'arquitecte Arcadi Pla i del dissenyador i interiorista banyolí Lluís Pau. En parlem amb un els comissaris del cicle, l'arquitecte Marc Riera.

    Banyoles celebra la tercera edició del cicle "Cinc cèntims de creació local", un espai de debat i coneixement compartit sobre les arts i la cultura local a través de creadors del municipi i, per extensió, de la comarca del Pla de l'Estany, especialment rellevants i inspiradors. La primera edició del cicle es va dedicar a la literatura, la segona a la pintura i aquest any és el torn dels arquitectes banyolins. Són quatre sessions amb un protagonista central cadascuna, presentat per tres persones que el van conèixer de prop en l'àmbit familiar, arquitectònic i social. Dimarts, 16 de febrer, és el torn de Jeroni Moner, vist des de les mirades de la seva família, amb Rosa Lluch, de l'arquitecte Arcadi Pla i del dissenyador i interiorista banyolí Lluís Pau. En parlem amb un els comissaris del cicle, l'arquitecte Marc Riera.

  • Divuit despatxos d'arquitectura catalans optaran al Premi Mies van der Rohe 2022
    Escolta àudio

    Divuit despatxos d'arquitectura catalans optaran al Premi Mies van der Rohe 2022

    Ja tenim la primera tongada de projectes seleccionats per competir pel Premi Europeu d'Arquitectura Contemporània 2022, el Premi Mies van der Rohe. Tindrem una segona tongada al mes de setembre però, de moment, pel que fa a aquesta primera selecció, trobem un munt de despatxos catalans, amb obres ubicades majoritàriament a Barcelona, però també a Girona, Moià, Puig-reig, Sant Boi de Llobregat; i fora de Catalunya, dues: l'una el Museu Bauhaus de Dessau, d'Addenda Arquitectes, i l'altra, una col·laboració del despatx Maio, juntament amb altres estudis, a l'espai urbà de Veszprem, a Hongria, que serà capital cultural europea l'any 2023. La resta de despatxos catalans són Llongueras-Clotet, Lacol, Anna Noguera amb J2J, Miralles Tagliabue, Vora, Roldan/Berenguer, TDB, BAAS, Lagula, Josep Ferrando amb GAOR i 2260mm, Carles Enrich, i Estudi Herreros amb MIM arquitectes. Ens ho valora el comissari de premis i programes de la Fundació Mies van der Rohe, Ivan Blasi.

    Ja tenim la primera tongada de projectes seleccionats per competir pel Premi Europeu d'Arquitectura Contemporània 2022, el Premi Mies van der Rohe. Tindrem una segona tongada al mes de setembre però, de moment, pel que fa a aquesta primera selecció, trobem un munt de despatxos catalans, amb obres ubicades majoritàriament a Barcelona, però també a Girona, Moià, Puig-reig, Sant Boi de Llobregat; i fora de Catalunya, dues: l'una el Museu Bauhaus de Dessau, d'Addenda Arquitectes, i l'altra, una col·laboració del despatx Maio, juntament amb altres estudis, a l'espai urbà de Veszprem, a Hongria, que serà capital cultural europea l'any 2023. La resta de despatxos catalans són Llongueras-Clotet, Lacol, Anna Noguera amb J2J, Miralles Tagliabue, Vora, Roldan/Berenguer, TDB, BAAS, Lagula, Josep Ferrando amb GAOR i 2260mm, Carles Enrich, i Estudi Herreros amb MIM arquitectes. Ens ho valora el comissari de premis i programes de la Fundació Mies van der Rohe, Ivan Blasi.

  • Francesc Figueras de Ameller, primer protagonista del Cinc Cèntims de Creació Local de Banyoles
    Escolta àudio

    Francesc Figueras de Ameller, primer protagonista del Cinc Cèntims de Creació Local de Banyoles

    Durant els quatre dimarts d'aquest mes de febrer Banyoles celebra la tercera edició del cicle Cinc Cèntims de Creació Local, un espai de debat i coneixement compartit sobre les arts i la cultura local a través de creadors del municipi, i per extensió de la comarca del Pla de l'Estany, que ja no són entre nosaltres però que van ser especialment rellevants i inspiradors. La primera edició del cicle es va dedicar a la literatura i la segona a la pintura. Aquest any és el torn dels arquitectes banyolins i, seguint l'hàbit establert en les edicions anteriors, cadascuna de les quatre sessions té un protagonista central. El tret de sortida, aquest mateix dimarts, 2 de febrer, amb el primer dels protagonistes, Francesc Figueras de Ameller. En parlem amb els comissaris del cicle, els arquitectes Marc Riera i Pau Sarquella.

    Durant els quatre dimarts d'aquest mes de febrer Banyoles celebra la tercera edició del cicle Cinc Cèntims de Creació Local, un espai de debat i coneixement compartit sobre les arts i la cultura local a través de creadors del municipi, i per extensió de la comarca del Pla de l'Estany, que ja no són entre nosaltres però que van ser especialment rellevants i inspiradors. La primera edició del cicle es va dedicar a la literatura i la segona a la pintura. Aquest any és el torn dels arquitectes banyolins i, seguint l'hàbit establert en les edicions anteriors, cadascuna de les quatre sessions té un protagonista central. El tret de sortida, aquest mateix dimarts, 2 de febrer, amb el primer dels protagonistes, Francesc Figueras de Ameller. En parlem amb els comissaris del cicle, els arquitectes Marc Riera i Pau Sarquella.

  • "Perspectiva", l'arquitectura a Catalunya Ràdio 18/01/2021
    Escolta àudio

    "Perspectiva", l'arquitectura a Catalunya Ràdio 18/01/2021

    Comencem el nou any en companyia de la degana dels arquitectes catalans, Assumpció Puig, amb qui mirarem de dibuixar el que ens espera aquest 2021 tenint en compte les dades sobre la forta davallada del nombre de visats per a execució d'obres que es tramiten a Catalunya. Durant aquest mes està previst que es finalitzin les obres d'urgència per a cinc ampliacions estratègiques als hospitals catalans, i nosaltres parlem amb l'arquitecte tècnic Josep Coll, de l'enginyeria EiPM, que forma part de l'equip responsable de l'ampliació de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Festivals i premis d'arquitectura que ens esperen els propers mesos i que ja escalfen motors, com el BARQ, la primera edició del festival internacional de cinema d'arquitectura de Barcelona, i també la cinquena edició del Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic d'AADIPA. Com sempre, la biblioteca de l'arquitecte oberta i en companyia del nostre prescriptor literari, Marc Longaron.

    Comencem el nou any en companyia de la degana dels arquitectes catalans, Assumpció Puig, amb qui mirarem de dibuixar el que ens espera aquest 2021 tenint en compte les dades sobre la forta davallada del nombre de visats per a execució d'obres que es tramiten a Catalunya. Durant aquest mes està previst que es finalitzin les obres d'urgència per a cinc ampliacions estratègiques als hospitals catalans, i nosaltres parlem amb l'arquitecte tècnic Josep Coll, de l'enginyeria EiPM, que forma part de l'equip responsable de l'ampliació de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Festivals i premis d'arquitectura que ens esperen els propers mesos i que ja escalfen motors, com el BARQ, la primera edició del festival internacional de cinema d'arquitectura de Barcelona, i també la cinquena edició del Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic d'AADIPA. Com sempre, la biblioteca de l'arquitecte oberta i en companyia del nostre prescriptor literari, Marc Longaron.

  • Us expliquem com serà el BARQ, el primer festival de cinema d'arquitectura de Barcelona
    Escolta àudio

    Us expliquem com serà el BARQ, el primer festival de cinema d'arquitectura de Barcelona

    Ja fa temps que la productora audiovisual d'arquitectura Nihao Films col·labora amb les principals institucions de l'arquitectura catalana, com ara el COAC, ArquinFAD o la Fundació Mies van der Rohe, i ara els trobem al capdavant de la primera edició del BARQ Festival, el primer certamen internacional de cinema sobre arquitectura que tindrà Barcelona. La inscripció de les obres aspirants acaba el 8 de febrer i es pot fer a través de la seva web, http://barqfestival.com. Aquesta primera edició culminarà durant la Setmana d'Arquitectura de Barcelona, és a dir, al mes de maig, i en el context de les projeccions s'organitzaran xerrades i debats. El jurat seleccionarà 12 llargmetratges documentals i 20 curts documentals, que es projectaran als Cinemes Girona, a la Filmoteca de Catalunya, al Disseny Hub i en format online a través de Filmin. N'hem estat parlant amb Pep Martín, codirector de Nihao Films.

    Ja fa temps que la productora audiovisual d'arquitectura Nihao Films col·labora amb les principals institucions de l'arquitectura catalana, com ara el COAC, ArquinFAD o la Fundació Mies van der Rohe, i ara els trobem al capdavant de la primera edició del BARQ Festival, el primer certamen internacional de cinema sobre arquitectura que tindrà Barcelona. La inscripció de les obres aspirants acaba el 8 de febrer i es pot fer a través de la seva web, http://barqfestival.com. Aquesta primera edició culminarà durant la Setmana d'Arquitectura de Barcelona, és a dir, al mes de maig, i en el context de les projeccions s'organitzaran xerrades i debats. El jurat seleccionarà 12 llargmetratges documentals i 20 curts documentals, que es projectaran als Cinemes Girona, a la Filmoteca de Catalunya, al Disseny Hub i en format online a través de Filmin. N'hem estat parlant amb Pep Martín, codirector de Nihao Films.

  • L'arquitecta Cazú Zegers inaugura el cicle Foros 2021 de la UIC Barcelona School of Architecture
    Escolta àudio

    L'arquitecta Cazú Zegers inaugura el cicle Foros 2021 de la UIC Barcelona School of Architecture

    L'arquitecta xilena Cazú Zegers és la primera convidada a l'edició 2021 del cicle Foros, que organitza la UIC Barcelona School of Architecture. Ella, doncs, donarà el tret de sortida al cicle aquest dimecres, 27 de gener, a les 7 del vespre, amb la conferència "L'obra com a ésser viu", on relacionarà el vincle vital i orgànic entre l'obra creada, el paisatge i els habitants de l'espai arquitectònic, amb les profundes transformacions que imposa i reclama la natura amb tots els fenòmens i circumstàncies que manifesta en aquest convuls present. Les cites del cicle Foros 2021 són virtuals, almenys de moment i si les circumstàncies de la pandèmia no canvien de manera molt significativa durant els pròxims mesos. Aquest any, a través de la plataforma Zoom, amb accés gratuït i, en el cas de Cazú Zegers, en castellà i traducció simultània a l'anglès. L'enllaç directe de Zoom per a aquesta primera conferència és https://zoom.us/j/92569848625

    L'arquitecta xilena Cazú Zegers és la primera convidada a l'edició 2021 del cicle Foros, que organitza la UIC Barcelona School of Architecture. Ella, doncs, donarà el tret de sortida al cicle aquest dimecres, 27 de gener, a les 7 del vespre, amb la conferència "L'obra com a ésser viu", on relacionarà el vincle vital i orgànic entre l'obra creada, el paisatge i els habitants de l'espai arquitectònic, amb les profundes transformacions que imposa i reclama la natura amb tots els fenòmens i circumstàncies que manifesta en aquest convuls present. Les cites del cicle Foros 2021 són virtuals, almenys de moment i si les circumstàncies de la pandèmia no canvien de manera molt significativa durant els pròxims mesos. Aquest any, a través de la plataforma Zoom, amb accés gratuït i, en el cas de Cazú Zegers, en castellà i traducció simultània a l'anglès. L'enllaç directe de Zoom per a aquesta primera conferència és https://zoom.us/j/92569848625

  • L'"Arnauet", extensió de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, a punt per entrar en servei
    Escolta àudio

    L'"Arnauet", extensió de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, a punt per entrar en servei

    Aquest mes de gener està previst que s'acabin les 5 ampliacions d'hospitals catalans que la Generalitat, a través del Catsalut, va licitar per procediment d'emergència el passat mes d'agost amb l'objectiu d'augmentar significativament els llits d'UCI disponibles per tractar casos greus de covid-19, així com esponjar la capacitat dels 5 hospitals que les gestionaran. Avui us parlem d'una d'aquestes ampliacions, la de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, en companyia d'un dels membres de l'equip que ha fet possible el miracle, l'arquitecte tècnic de l'enginyeria EiPM, Josep Coll, i si em triat justament aquesta obra és perquè, de totes 5, és la que desplega amb una major capacitat d'innovació i eficiència, l'arquitectura modular i industrialitzada que calia per afrontar l'alt grau d'exigència d'aquestes obres.

    Aquest mes de gener està previst que s'acabin les 5 ampliacions d'hospitals catalans que la Generalitat, a través del Catsalut, va licitar per procediment d'emergència el passat mes d'agost amb l'objectiu d'augmentar significativament els llits d'UCI disponibles per tractar casos greus de covid-19, així com esponjar la capacitat dels 5 hospitals que les gestionaran. Avui us parlem d'una d'aquestes ampliacions, la de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, en companyia d'un dels membres de l'equip que ha fet possible el miracle, l'arquitecte tècnic de l'enginyeria EiPM, Josep Coll, i si em triat justament aquesta obra és perquè, de totes 5, és la que desplega amb una major capacitat d'innovació i eficiència, l'arquitectura modular i industrialitzada que calia per afrontar l'alt grau d'exigència d'aquestes obres.

  • Tots els detalls de la 5a edició del Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic
    Escolta àudio

    Tots els detalls de la 5a edició del Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic

    L'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, AADIPA, ja té enllestida la convocatòria de la 5a edició del Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic. El premi es va posar en marxa ara fa deu anys amb el propòsit de divulgar i reconèixer les intervencions de qualitat en l'àmbit del patrimoni arquitectònic i, amb el pas dels anys, el seu prestigi internacional ha anat en augment, ja que aquesta mena d'intervencions, que sempre havien estat menystingudes o considerades d'importància secundària, avui dia tenen un protagonisme cabdal com a instrument de coneixement, de preservació de la memòria col·lectiva i també com a vertebradors del desenvolupament sostenible dels territoris. Ens explica els detalls d'aquesta cinquena edició l'arquitecte Oriol Cusidó, director del premi, juntament amb Ramon Calonge, Marc Manzano i Jordi Portal.

    L'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, AADIPA, ja té enllestida la convocatòria de la 5a edició del Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic. El premi es va posar en marxa ara fa deu anys amb el propòsit de divulgar i reconèixer les intervencions de qualitat en l'àmbit del patrimoni arquitectònic i, amb el pas dels anys, el seu prestigi internacional ha anat en augment, ja que aquesta mena d'intervencions, que sempre havien estat menystingudes o considerades d'importància secundària, avui dia tenen un protagonisme cabdal com a instrument de coneixement, de preservació de la memòria col·lectiva i també com a vertebradors del desenvolupament sostenible dels territoris. Ens explica els detalls d'aquesta cinquena edició l'arquitecte Oriol Cusidó, director del premi, juntament amb Ramon Calonge, Marc Manzano i Jordi Portal.

  • En marxa l'avantprojecte de llei d'erradicació de l'amiant a Catalunya
    Escolta àudio

    En marxa l'avantprojecte de llei d'erradicació de l'amiant a Catalunya

    Fa anys que a Catalunya hi ha una forta pressió ciutadana per instar la Generalitat a prendre les mesures necessàries i efectives per a l'erradicació de l'amiant dels nostres espais públics. En aquest mateix programa us en parlàvem a través d'un extens reportatge que vam publicar ara fa una mica més d'un any, el desembre del 2019. En aquell moment us explicàvem la reivindicació d'una llei que en reguli el desmantellament, mitjançant un calendari de prioritats, i els procediments segurs per dur-ho a terme. La Generalitat redacta ara l'avantprojecte d'aquesta llei i en aquest procés, fins al dia 25 de gener, hi ha oberta una consulta pública on tothom pot aportar suggeriments, opinions i exposar les seves necessitats. Es pot fer a través del portal http://participa.gencat.cat. Ens ho expliquen Sònia Hernàndez Montaño, del grup d'Arquitectura i Salut del COAC, i Lena Martí, membre de la comissió contra l'amiant en representació dels veïns de l'illa del Cinema Urgell i Fem Sant Antoni.

    Fa anys que a Catalunya hi ha una forta pressió ciutadana per instar la Generalitat a prendre les mesures necessàries i efectives per a l'erradicació de l'amiant dels nostres espais públics. En aquest mateix programa us en parlàvem a través d'un extens reportatge que vam publicar ara fa una mica més d'un any, el desembre del 2019. En aquell moment us explicàvem la reivindicació d'una llei que en reguli el desmantellament, mitjançant un calendari de prioritats, i els procediments segurs per dur-ho a terme. La Generalitat redacta ara l'avantprojecte d'aquesta llei i en aquest procés, fins al dia 25 de gener, hi ha oberta una consulta pública on tothom pot aportar suggeriments, opinions i exposar les seves necessitats. Es pot fer a través del portal http://participa.gencat.cat. Ens ho expliquen Sònia Hernàndez Montaño, del grup d'Arquitectura i Salut del COAC, i Lena Martí, membre de la comissió contra l'amiant en representació dels veïns de l'illa del Cinema Urgell i Fem Sant Antoni.

  • Assumpció Puig, degana del COAC, ens dibuixa el panorama del sector de la construcció per al 2021
    Escolta àudio

    Assumpció Puig, degana del COAC, ens dibuixa el panorama del sector de la construcció per al 2021

    El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha presentat les dades sobre els visats per a obres de construcció i rehabilitació al país de tot l'any 2020 i no són gens engrescadores: Ens situen als nivells d'activitat de l'any 2017 i la tendència a la baixa és molt clara respecte al 2019, un 17% menys concretament. Però no tot són dades en aquesta valoració, sobretot hi ha situacions personals i conjuntures locals molt particulars que sovint queden emmascarades per les xifres. Els reptes i les ganes de fer coses hi són i els arquitectes catalans posen sobre la taula un ventall de mesures i propostes; algunes que ja venen de lluny, com ara el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana de Catalunya, d'altres han anat prenent forma durant els últims mesos i en bona part tenen a veure amb les injeccions econòmiques que promet Europa, particularment els Fons Europeus New Generation. En parlem amb la degana dels arquitectes catalans, Assumpció Puig.

    El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha presentat les dades sobre els visats per a obres de construcció i rehabilitació al país de tot l'any 2020 i no són gens engrescadores: Ens situen als nivells d'activitat de l'any 2017 i la tendència a la baixa és molt clara respecte al 2019, un 17% menys concretament. Però no tot són dades en aquesta valoració, sobretot hi ha situacions personals i conjuntures locals molt particulars que sovint queden emmascarades per les xifres. Els reptes i les ganes de fer coses hi són i els arquitectes catalans posen sobre la taula un ventall de mesures i propostes; algunes que ja venen de lluny, com ara el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana de Catalunya, d'altres han anat prenent forma durant els últims mesos i en bona part tenen a veure amb les injeccions econòmiques que promet Europa, particularment els Fons Europeus New Generation. En parlem amb la degana dels arquitectes catalans, Assumpció Puig.

  • Comerços emblemàtics de Barcelona, fotògrafes de Barcelona i l'últim assaig de Jordi Ludevid
    Escolta àudio

    Comerços emblemàtics de Barcelona, fotògrafes de Barcelona i l'últim assaig de Jordi Ludevid

    En companyia del nostre prescriptor literari, Marc Longaron, us comentem dos llibres de fotografia: "Comerços emblemàtics de Barcelona", d'Esteve Vilarrúbies, i "Barcelona fotògrafes", a càrrec d'Isabel Segura; a més de l'últim assaig de Jordi Ludevid: "Una ciudad de profesiones".

    En companyia del nostre prescriptor literari, Marc Longaron, us comentem dos llibres de fotografia: "Comerços emblemàtics de Barcelona", d'Esteve Vilarrúbies, i "Barcelona fotògrafes", a càrrec d'Isabel Segura; a més de l'últim assaig de Jordi Ludevid: "Una ciudad de profesiones".

  • Eternitats i misèries de les catedrals, a propòsit d'un poema de R. M. Rilke
    Escolta àudio

    Eternitats i misèries de les catedrals, a propòsit d'un poema de R. M. Rilke

    Amb el preludi per a piano "La catedral submergida", de Claude Debussy, de l'any 1913 i interpretat per Hélène Grimaud, us portem avui un poema de Rainer Maria Rilke, "La catedral", escrit uns cinc anys abans, l'any 1907, dins la primera part del seu recull "Neue gedichte" (Nous poemes). Traduït al català per Feliu Formosa i Joan Margarit, el poema ens parla del que passa quan la catedral es construeix, s'imposa, gegantina, i irromp sense harmonia ni contemplacions enmig de la vida tranquil·la, en un camp erm, tot sovint a tocar d'una vila humil, de barraques i cases senzilles, quan la ciutat encara no existeix ni tan sols a la imaginació dels seus futurs ciutadans. El poema ens convida a pensar en la "catedral del mar", o fins i tot en la Sagrada Família, enlairant-se amb orgull, al davant d'un Camp de l'Arpa on els matolls i els pedregars encara s'obrien pas enmig de les novíssimes adoberies, les farineres, les tèxtils i també les cases tronades dels obrers.

    Amb el preludi per a piano "La catedral submergida", de Claude Debussy, de l'any 1913 i interpretat per Hélène Grimaud, us portem avui un poema de Rainer Maria Rilke, "La catedral", escrit uns cinc anys abans, l'any 1907, dins la primera part del seu recull "Neue gedichte" (Nous poemes). Traduït al català per Feliu Formosa i Joan Margarit, el poema ens parla del que passa quan la catedral es construeix, s'imposa, gegantina, i irromp sense harmonia ni contemplacions enmig de la vida tranquil·la, en un camp erm, tot sovint a tocar d'una vila humil, de barraques i cases senzilles, quan la ciutat encara no existeix ni tan sols a la imaginació dels seus futurs ciutadans. El poema ens convida a pensar en la "catedral del mar", o fins i tot en la Sagrada Família, enlairant-se amb orgull, al davant d'un Camp de l'Arpa on els matolls i els pedregars encara s'obrien pas enmig de les novíssimes adoberies, les farineres, les tèxtils i també les cases tronades dels obrers.

  • El nou poliesportiu Camp del Ferro, entre el passat i el futur de la Sagrera
    Escolta àudio

    El nou poliesportiu Camp del Ferro, entre el passat i el futur de la Sagrera

    Visitem el poliesportiu Camp del Ferro, a Sant Andreu, una infraestructura inaugurada just quan començava la pandèmia i que, en bona part per aquesta raó, no ha desplegat encara tot el seu potencial per acollir competicions esportives. El projecte el firmen Gustau Gili Galfetti i els despatxos AIA i Barceló-Balanzó, i ens interessem pel seu caràcter disruptiu en molts aspectes. Per exemple en l'estètica, amb una pell de gelosia ceràmica de diverses tonalitats gens usual en aquest tipus d'edificis. Més enllà de l'estètica, aquests materials ceràmics connecten l'edifici amb la memòria de les naus industrials d'aquest material a la Sagrera i, encara més enllà, constitueixen un element important en la gestió bioclimàtica del pavelló, modèlica fins al punt que li ha valgut la certificació LEED Gold. Gelosies ceràmiques a part, hi ha molts altres elements que operen aquesta gestió bioclimàtica i que anem descobrint en companyia d'un dels seu creadors, Gustau Gili Galfetti.

    Visitem el poliesportiu Camp del Ferro, a Sant Andreu, una infraestructura inaugurada just quan començava la pandèmia i que, en bona part per aquesta raó, no ha desplegat encara tot el seu potencial per acollir competicions esportives. El projecte el firmen Gustau Gili Galfetti i els despatxos AIA i Barceló-Balanzó, i ens interessem pel seu caràcter disruptiu en molts aspectes. Per exemple en l'estètica, amb una pell de gelosia ceràmica de diverses tonalitats gens usual en aquest tipus d'edificis. Més enllà de l'estètica, aquests materials ceràmics connecten l'edifici amb la memòria de les naus industrials d'aquest material a la Sagrera i, encara més enllà, constitueixen un element important en la gestió bioclimàtica del pavelló, modèlica fins al punt que li ha valgut la certificació LEED Gold. Gelosies ceràmiques a part, hi ha molts altres elements que operen aquesta gestió bioclimàtica i que anem descobrint en companyia d'un dels seu creadors, Gustau Gili Galfetti.

  • RCR i Miàs al Georges Pompidou. Propostes de Fina Miralles, Enric Ansesa i "Jamais", de Picasso
    Escolta àudio

    RCR i Miàs al Georges Pompidou. Propostes de Fina Miralles, Enric Ansesa i "Jamais", de Picasso

    Una agenda cultural d'arquitectura que comença a assemblar-se a les propostes d'abans de la pandèmia, amb tot d'esdeveniments presencials, com cal, amb les mesures de seguretat i controls d'aforament que toquen, per descomptat, però almenys són presencials. Exposicions d'art d'Enric Ansesa a Girona, Fina Miralles al MACBA i la relació entre Pablo Picasso i Òscar Domínguez, a través d'un gramòfon, al Museu Picasso. Els despatxos catalans RCR i Miàs exposen al Centre Georges Pompidou de París, i a París també trobem "Transformació a gran escala, un nou repte de sostenibilitat", l'exposició que organitza la Fundació Mies van der Rohe a la Cité de l'Architecture et du Patrimoine fins al 15 d'abril. També us expliquem les propostes per als infants a la Casa Milà de Gaudí i els espais virtuals del COAC, com arquitecturacatalana.cat i l'instagram del seu Arxiu Històric.

    Una agenda cultural d'arquitectura que comença a assemblar-se a les propostes d'abans de la pandèmia, amb tot d'esdeveniments presencials, com cal, amb les mesures de seguretat i controls d'aforament que toquen, per descomptat, però almenys són presencials. Exposicions d'art d'Enric Ansesa a Girona, Fina Miralles al MACBA i la relació entre Pablo Picasso i Òscar Domínguez, a través d'un gramòfon, al Museu Picasso. Els despatxos catalans RCR i Miàs exposen al Centre Georges Pompidou de París, i a París també trobem "Transformació a gran escala, un nou repte de sostenibilitat", l'exposició que organitza la Fundació Mies van der Rohe a la Cité de l'Architecture et du Patrimoine fins al 15 d'abril. També us expliquem les propostes per als infants a la Casa Milà de Gaudí i els espais virtuals del COAC, com arquitecturacatalana.cat i l'instagram del seu Arxiu Històric.

  • "Perspectiva", l'arquitectura a Catalunya Ràdio 14/12/2020
    Escolta àudio

    "Perspectiva", l'arquitectura a Catalunya Ràdio 14/12/2020

    Descobrim com s'està implantant l'arquitectura als instituts amb dues iniciatives. D'una banda, el projecte Contenidors Blaus, de l'IES Provençana de l'Hospitalet de Llobregat, basat en la recuperació de contenidors marítims obsolets. D'altra banda, espais útils per a la docència i de baix risc de contagi de Covid-19, construïts amb bambú pels mateixos alumnes als patis de l'IES Josep Lluís Sert de Castelldefels. Ens acompanya Olga Correa, directora de la 43a edició de les Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, en aquesta ocasió dedicades als paisatges industrials. Hem estat amb Anna i Eugeni Bach, els aquitectes guanyadors del comissariat per a la 15a Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (BEAU) amb una proposta anomenada "Espanya buida, Espanya plena. Estratègies de conciliació". A "La biblioteca de l'arquitecte", dues novetats literàries: "Vida de Guastavino y Guastavino", d'Andrés Barba, i "Palacios comunales atemporales", d'Iñaki Ábalos.

    Descobrim com s'està implantant l'arquitectura als instituts amb dues iniciatives. D'una banda, el projecte Contenidors Blaus, de l'IES Provençana de l'Hospitalet de Llobregat, basat en la recuperació de contenidors marítims obsolets. D'altra banda, espais útils per a la docència i de baix risc de contagi de Covid-19, construïts amb bambú pels mateixos alumnes als patis de l'IES Josep Lluís Sert de Castelldefels. Ens acompanya Olga Correa, directora de la 43a edició de les Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, en aquesta ocasió dedicades als paisatges industrials. Hem estat amb Anna i Eugeni Bach, els aquitectes guanyadors del comissariat per a la 15a Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (BEAU) amb una proposta anomenada "Espanya buida, Espanya plena. Estratègies de conciliació". A "La biblioteca de l'arquitecte", dues novetats literàries: "Vida de Guastavino y Guastavino", d'Andrés Barba, i "Palacios comunales atemporales", d'Iñaki Ábalos.

Anar al contingut