"Ciutat d'ahir", Joan Margarit
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

"Ciutat d'ahir", Joan Margarit

"Ciutat d'ahir", Joan Margarit

El passat 3 de març l'Ajuntament de Barcelona presentava amb molta pompa i goig els despatxos guanyadors dels concursos d'eixos verds i places per a les primeres superilles que volen implantar al districte de l'Eixample. Tota una declaració d'intencions en què queda clar que les pintures a l'asfalt i aquesta mena d'experiments que, per dir-ne alguna cosa, últimament anomenem "urbanisme tàctic", són molt més que experiments efímers, i que els cotxes a Barcelona tenen els dies comptats. Per entendre com hem arribat fins aquí és imprescindible recuperar la memòria de com eren les coses a l'Eixample abans d'aquest imperi de les quatre rodes, com va ser la transició d'una cosa a l'altra, i ens ha semblat que una de les millors maneres de fer-ho és des de la mirada de Joan Margarit, a través d'aquest poema que ara ens recita la Maria Rovira: "Ciutat d'ahir".

Anar al contingut