Només m'ha passat una vegada a la vida que la cridòria dels ocells m'hagi despertat. Va ser a la península de Coromandel, a l'illa del Nord de Nova Zelanda, abans de les sis del matí i dins d'un càmping. El que més m'agrada d'aquesta gravació és que no se sent res, a part de molts tipus d'ocells. No hi ha vent, ni aigua, ni res més. Els qui domineu d'ornitologia, ja em direu els noms d'alguns d'ells. Jo en sento uns set de diferents.