Sergi Torres
La comparació
Constantment fem el gest de comparar-nos i no ens en adonem. Cada vegada que veiem una cosa, animal o persona, ens hi comparem i no ens en adonem. Però hem de tenir en compte que nosaltres, precisament, no som el producte de cap comparació.
Constantment fem el gest de comparar-nos i no ens en adonem. Cada vegada que veiem una cosa, animal o persona, ens hi comparem i no ens en adonem. Però hem de tenir en compte que nosaltres, precisament, no som el producte de cap comparació.
L'obertura mental
L'obertura mental és un dels gestos més sans que existeixen. Perquè normalment no creiem el que pensen els altres si és una idea oposada a la nostra, i, si almenys paréssim atenció al que ens diuen, potser ens enduríem alguna sorpresa.
L'obertura mental és un dels gestos més sans que existeixen. Perquè normalment no creiem el que pensen els altres si és una idea oposada a la nostra, i, si almenys paréssim atenció al que ens diuen, potser ens enduríem alguna sorpresa.
Les idees apareixen de sobte
La mateixa idea de no tenir cap idea de què farem ja ens dona espai per indagar i per admirar.
La mateixa idea de no tenir cap idea de què farem ja ens dona espai per indagar i per admirar.
La ment determinista
Fem servir la ment per determinar què veiem o què sentim. Però hi ha un altre ús de la ment, el contemplatiu: en lloc de determinar, la ment només contempla.
Fem servir la ment per determinar què veiem o què sentim. Però hi ha un altre ús de la ment, el contemplatiu: en lloc de determinar, la ment només contempla.
L'entesa total no existeix
Quan viatgem cap a dins de nosaltres mateixos, ens adonem que realment les persones no ens entenem, perquè tots interpretem de manera diferent una mateixa paraula o expressió.
Quan viatgem cap a dins de nosaltres mateixos, ens adonem que realment les persones no ens entenem, perquè tots interpretem de manera diferent una mateixa paraula o expressió.
L'etimologia de les paraules
L'etimologia de les paraules sovint ens sorprèn. Posem per exemple la paraula "educar", que ve d'"acompanyar", o "radical", que ve d'"arrel".
L'etimologia de les paraules sovint ens sorprèn. Posem per exemple la paraula "educar", que ve d'"acompanyar", o "radical", que ve d'"arrel".
El camp de consciència
És el que regula la natura. Hi ha una intel·ligència en tot plegat i nosaltres en formem part.
És el que regula la natura. Hi ha una intel·ligència en tot plegat i nosaltres en formem part.
El camp d'energia
Cadascun de nosaltres som una manifestació personal del camp, com un bri d'herba d'aquest camp.
Cadascun de nosaltres som una manifestació personal del camp, com un bri d'herba d'aquest camp.
La confiança radical
La confiança radical o d'arrel és una invitació a obrir-nos durant un dia a confiar plenament en allò que s'està donant.
La confiança radical o d'arrel és una invitació a obrir-nos durant un dia a confiar plenament en allò que s'està donant.
Respectar la soledat interna
La soledat interna està socialment mal vista. I pensem que una persona no està bé si necessita una soledat interna, quan pot ser que sí que estigui bé.
La soledat interna està socialment mal vista. I pensem que una persona no està bé si necessita una soledat interna, quan pot ser que sí que estigui bé.
Ciència, espiritualitat i art
La meditació també és una eina per exemple per ajudar nens i nenes amb episodis epilèptics que no responen a la medicació.
La meditació també és una eina per exemple per ajudar nens i nenes amb episodis epilèptics que no responen a la medicació.
Demanem poc a la vida
Només demanem a la vida allò que pensem que necessitem o que ens agrada. I això vol dir que som mediocres, perquè no ens permetem plenituds sinó només succedanis.
Només demanem a la vida allò que pensem que necessitem o que ens agrada. I això vol dir que som mediocres, perquè no ens permetem plenituds sinó només succedanis.
El bagatge espiritual
Un bagatge espiritual no serveix per a res més que per buscar una aplicabilitat que ens estalviï el fet humà. Perquè tots som humans i això implica una certa cruesa davant d'una vida que no és "cuita".
Un bagatge espiritual no serveix per a res més que per buscar una aplicabilitat que ens estalviï el fet humà. Perquè tots som humans i això implica una certa cruesa davant d'una vida que no és "cuita".
Es principis i els finals
La vida flueix. Per tant, no hi ha un principi i un final. El que comença i acaba és allò que nosaltres fem de la vida.
La vida flueix. Per tant, no hi ha un principi i un final. El que comença i acaba és allò que nosaltres fem de la vida.
Som sords als senyals de la vida
Estem tan hipnotitzats pel que nosaltres creiem que pensem, que no ens adonem que la nostra ment està dissenyada per conèixer la natura de la qual forma part.
Estem tan hipnotitzats pel que nosaltres creiem que pensem, que no ens adonem que la nostra ment està dissenyada per conèixer la natura de la qual forma part.
