TOTS ELS ÀUDIOS

  • Cinema i drets humans, per Toni Navarro: un altaveu necessari
    Escolta àudio

    Cinema i drets humans, per Toni Navarro: un altaveu necessari

    No cal esperar que sigui Nadal per mostrar solidaritat amb aquells que veuen atropellats els seus drets fonamentals. Afortunadament, el cinema ho ha tingut sempre clar, i més enllà d'oferir una estona d'entreteniment, sovint ha estat el vehicle ideal per denunciar injustícies clamoroses, tant a través del documental com de la ficció. En parlem amb Toni Navarro, director del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona. A l'apartat d'intocables, per allò que és la nit de Nadal, recordem la versió més esbojarrada del famós conte de Dickens "Los fantasmas atacan al jefe".

    No cal esperar que sigui Nadal per mostrar solidaritat amb aquells que veuen atropellats els seus drets fonamentals. Afortunadament, el cinema ho ha tingut sempre clar, i més enllà d'oferir una estona d'entreteniment, sovint ha estat el vehicle ideal per denunciar injustícies clamoroses, tant a través del documental com de la ficció. En parlem amb Toni Navarro, director del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona. A l'apartat d'intocables, per allò que és la nit de Nadal, recordem la versió més esbojarrada del famós conte de Dickens "Los fantasmas atacan al jefe".

  •  Ernst Lubitsch, per Àngels Bassas: la comèdia es troba en els detalls
    Escolta àudio

    Ernst Lubitsch, per Àngels Bassas: la comèdia es troba en els detalls

    L'actriu i escriptora Àngels Bassas és una fan absoluta de "Ser o no ser". I no ens estranya, perquè és una de les comèdies més perfectes de tots els temps. Repassem la carrera i el famós toc d'Ernst Lubitsch, un alemany instal·lat a Hollywood que va aconseguir dinamitar els fonaments de la comèdia americana posant en qüestió la perpètua obsessió pel sexe i els diners, i convertir-se, de passada, en mestre de genis posteriors com Billy Wilder. Com que les comparacions són, si no odioses, com a mínim molestes, al "Tràiler sincer" recordem "Tens un e-mail", el remake contemporani d'un dels èxits de Lubitsch, "El bazar de las sorpresas".

    L'actriu i escriptora Àngels Bassas és una fan absoluta de "Ser o no ser". I no ens estranya, perquè és una de les comèdies més perfectes de tots els temps. Repassem la carrera i el famós toc d'Ernst Lubitsch, un alemany instal·lat a Hollywood que va aconseguir dinamitar els fonaments de la comèdia americana posant en qüestió la perpètua obsessió pel sexe i els diners, i convertir-se, de passada, en mestre de genis posteriors com Billy Wilder. Com que les comparacions són, si no odioses, com a mínim molestes, al "Tràiler sincer" recordem "Tens un e-mail", el remake contemporani d'un dels èxits de Lubitsch, "El bazar de las sorpresas".

  • Cinema LGTB, per Guillem Clua: les mil i una normalitats
    Escolta àudio

    Cinema LGTB, per Guillem Clua: les mil i una normalitats

    El dramaturg Guillem Clua, recentment guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica del Ministeri de Cultura per la seva obra "Justícia", ha aconseguit en el teatre allò que en el cinema sembla una assignatura pendent. Amb les dues parts de "Smiley", la segona ara en cartell a l'Aquitània, ha demostrat que una història d'amor no heterosexual pot atraure el gran públic sense por de prejudicis ni etiquetes. Repassem amb ell algunes pel·lícules que al llarg de la història han retratat la manera de veure la vida de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

    El dramaturg Guillem Clua, recentment guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica del Ministeri de Cultura per la seva obra "Justícia", ha aconseguit en el teatre allò que en el cinema sembla una assignatura pendent. Amb les dues parts de "Smiley", la segona ara en cartell a l'Aquitània, ha demostrat que una història d'amor no heterosexual pot atraure el gran públic sense por de prejudicis ni etiquetes. Repassem amb ell algunes pel·lícules que al llarg de la història han retratat la manera de veure la vida de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

  • Sean Connery, per Blai Morell: carisma amb unes gotes d'ironia
    Escolta àudio

    Sean Connery, per Blai Morell: carisma amb unes gotes d'ironia

    No podíem deixar de retre un homenatge necessari a l'actor que no en va tenir prou de ser el millor James Bond de la història, sinó que a més va transcendir aquesta icona, i la de ser el pare d'Indiana Jones, amb molts altres papers. No tothom pot presumir d'haver arribat a la jubilació encarnant herois d'acció de manera convincent. El crític Blai Morell ens ajuda a recordar Sean Connery com es mereix. A "Les intocables" ens quedarem a Escòcia, la pàtria de Connery, per recordar la comèdia "Whisky a go-go".

    No podíem deixar de retre un homenatge necessari a l'actor que no en va tenir prou de ser el millor James Bond de la història, sinó que a més va transcendir aquesta icona, i la de ser el pare d'Indiana Jones, amb molts altres papers. No tothom pot presumir d'haver arribat a la jubilació encarnant herois d'acció de manera convincent. El crític Blai Morell ens ajuda a recordar Sean Connery com es mereix. A "Les intocables" ens quedarem a Escòcia, la pàtria de Connery, per recordar la comèdia "Whisky a go-go".

  • Roland Emmerich, per Llucia Ramis: sinistre total
    Escolta àudio

    Roland Emmerich, per Llucia Ramis: sinistre total

    Hem convidat l'escriptora Llucia Ramis creient que ens proposaria parlar de les adaptacions de Jane Austen al cinema o d'algun altre tema de pedigrí literari... Però resulta que no, que a ella li encanten les pel·lícules apocalíptiques, sobretot les del director alemany Roland Emmerich. Ens disposem a destruir el món unes quantes vegades, ja sigui per efecte dels marcians amb més mala llet o de les tempestes huracanades. I, per si necessiteu una dosi extra d'hecatombes, a les intocables recordarem "El día en que la Tierra se incendió", un clàssic apocalíptic dels anys 60.

    Hem convidat l'escriptora Llucia Ramis creient que ens proposaria parlar de les adaptacions de Jane Austen al cinema o d'algun altre tema de pedigrí literari... Però resulta que no, que a ella li encanten les pel·lícules apocalíptiques, sobretot les del director alemany Roland Emmerich. Ens disposem a destruir el món unes quantes vegades, ja sigui per efecte dels marcians amb més mala llet o de les tempestes huracanades. I, per si necessiteu una dosi extra d'hecatombes, a les intocables recordarem "El día en que la Tierra se incendió", un clàssic apocalíptic dels anys 60.

  • Jaume Balagueró, per Juli Fàbregas: un ensurt a cada replà
    Escolta àudio

    Jaume Balagueró, per Juli Fàbregas: un ensurt a cada replà

    L'actor Juli Fàbregas acaba d'estrenar a Netflix "Menéndez, el día del señor", una coproducció entre Catalunya i Mèxic en què dona vida a un exorcista de mètodes molt violents. Abans havia estat un bomber que entrava a l'escala de l'Eixample més terrorífica de la història del cinema, a "REC 2". Amb ell analitzem l'obra de Jaume Balagueró, un director amb vocació internacional que no ha perdut mai la visió costumista. Potser és més popular per les seves incursions en el terror, però allà on Balagueró s'ha mogut més ha estat en els terrenys del thriller psicològic.

    L'actor Juli Fàbregas acaba d'estrenar a Netflix "Menéndez, el día del señor", una coproducció entre Catalunya i Mèxic en què dona vida a un exorcista de mètodes molt violents. Abans havia estat un bomber que entrava a l'escala de l'Eixample més terrorífica de la història del cinema, a "REC 2". Amb ell analitzem l'obra de Jaume Balagueró, un director amb vocació internacional que no ha perdut mai la visió costumista. Potser és més popular per les seves incursions en el terror, però allà on Balagueró s'ha mogut més ha estat en els terrenys del thriller psicològic.

  • Cate Blanchett, per Imma Merino: transformacions magnètiques
    Escolta àudio

    Cate Blanchett, per Imma Merino: transformacions magnètiques

    La professora i crítica de cinema Imma Merino creu que hi ha poques actrius contemporànies que es puguin comparar a Cate Blanchett, la protagonista de "Carol" i "Blue Jasmine", una dona de veu greu i mirada magnètica que un dia és capaç de transformar-se en la reina dels elfs i un altre, es converteix en Bob Dylan. I te la creus sempre.

    La professora i crítica de cinema Imma Merino creu que hi ha poques actrius contemporànies que es puguin comparar a Cate Blanchett, la protagonista de "Carol" i "Blue Jasmine", una dona de veu greu i mirada magnètica que un dia és capaç de transformar-se en la reina dels elfs i un altre, es converteix en Bob Dylan. I te la creus sempre.

  • Philip Seymour Hoffman, per Pau Roca: humanitat inadaptada
    Escolta àudio

    Philip Seymour Hoffman, per Pau Roca: humanitat inadaptada

    Ja fa dos anys que l'actor Pau Roca ens vol fer pensar en "Les coses excepcionals", un monòleg que es manté ben vigent i encara la gira de tardor. Avui, a la seva llista de coses excepcionals hi vol afegir Philip Seymour Hoffman, un intèrpret amb qui sent una connexió especial i que ens va deixar massa d'hora. Recordarem la figura d'aquest presumpte secundari que sempre s'apropiava de l'escena, per la seva manera d'humanitzar tota mena de personatges inadaptats, perdedors o degenerats. Com que Hoffman va guanyar l'Oscar per "Capote", que reconstrueix l'època en què Truman Capote va crear "A sang freda", a les intocables recordem l'adaptació al cinema d'aquesta famosa novel·la de no-ficció.

    Ja fa dos anys que l'actor Pau Roca ens vol fer pensar en "Les coses excepcionals", un monòleg que es manté ben vigent i encara la gira de tardor. Avui, a la seva llista de coses excepcionals hi vol afegir Philip Seymour Hoffman, un intèrpret amb qui sent una connexió especial i que ens va deixar massa d'hora. Recordarem la figura d'aquest presumpte secundari que sempre s'apropiava de l'escena, per la seva manera d'humanitzar tota mena de personatges inadaptats, perdedors o degenerats. Com que Hoffman va guanyar l'Oscar per "Capote", que reconstrueix l'època en què Truman Capote va crear "A sang freda", a les intocables recordem l'adaptació al cinema d'aquesta famosa novel·la de no-ficció.

  • Jeff Bridges, per Mercè Arànega: l'americà zen
    Escolta àudio

    Jeff Bridges, per Mercè Arànega: l'americà zen

    En les arrugues del seu rostre s'endevinen els esforços de molts personatges que lluiten per fer-se camí a l'Amèrica profunda i superar les frustracions. Ara hem sabut que té un limfoma i esperem sincerament que se'n surti. L'actriu Mercè Arànega, que aquests dies és a La Villarroel amb l'espectacle "Els gossos", ve a confessar-nos la seva admiració per Jeff Bridges. A "Les intocables", homenatgem Diana Rigg recordant un thriller dels anys 70, "Anatomia d'un hospital".

    En les arrugues del seu rostre s'endevinen els esforços de molts personatges que lluiten per fer-se camí a l'Amèrica profunda i superar les frustracions. Ara hem sabut que té un limfoma i esperem sincerament que se'n surti. L'actriu Mercè Arànega, que aquests dies és a La Villarroel amb l'espectacle "Els gossos", ve a confessar-nos la seva admiració per Jeff Bridges. A "Les intocables", homenatgem Diana Rigg recordant un thriller dels anys 70, "Anatomia d'un hospital".

  • Leslie Nielsen, per Guillem F. Marí: reinventa't com puguis
    Escolta àudio

    Leslie Nielsen, per Guillem F. Marí: reinventa't com puguis

    Després d'unes quantes dècades de carrera intensa al cinema i a la televisió, en westerns, drames i algun clàssic de ciència-ficció com "Planeta prohibit", Leslie Nielsen es va reconvertir en actor còmic, sense alterar gaire el seu rostre impertorbable, i va obrir una segona etapa molt popular i profitosa, la que s'inicia amb "Aterriza como puedas". El crític Guillem F. Marí, tertulià habitual de "La finestra indiscreta" a Catalunya Ràdio, aprofita la figura de Nielsen per reivindicar un gènere ara en crisi, el de la paròdia estripada de gèneres, el que allà en diuen "spoof movie". De passada, aprofitem per parlar de "Planeta prohibit" a la secció de "Les intocables".

    Després d'unes quantes dècades de carrera intensa al cinema i a la televisió, en westerns, drames i algun clàssic de ciència-ficció com "Planeta prohibit", Leslie Nielsen es va reconvertir en actor còmic, sense alterar gaire el seu rostre impertorbable, i va obrir una segona etapa molt popular i profitosa, la que s'inicia amb "Aterriza como puedas". El crític Guillem F. Marí, tertulià habitual de "La finestra indiscreta" a Catalunya Ràdio, aprofita la figura de Nielsen per reivindicar un gènere ara en crisi, el de la paròdia estripada de gèneres, el que allà en diuen "spoof movie". De passada, aprofitem per parlar de "Planeta prohibit" a la secció de "Les intocables".

  • Katharine Hepburn, per Victòria Pagès: intel·ligència esmolada... i pantalons
    Escolta àudio

    Katharine Hepburn, per Victòria Pagès: intel·ligència esmolada... i pantalons

    L'actriu Victòria Pagès, dona de teatre que ha crescut amb nosaltres des dels temps del Club Super 3 i que hem vist a sèries com "Nit i dia", ens proposa recordar la carrera de la intèrpret que ha rebut més Oscars en tota la història. Katharine Hepburn va guanyar quatre estatuetes i ni una sola vegada era a la cerimònia per recollir el premi. Voleu més proves de la seva independència? La relació extraoficial mantinguda amb Spencer Tracy i la seva capacitat de triar directors i companys de repartiment converteixen la protagonista d'"Històries de Filadèlfia" en una dona avançada a la seva època. A "Les intocables", ara que s'ha estrenat una sèrie que imagina el passat de la infermera Ratched, la recordem a "Algú va volar sobre el niu del cucut".

    L'actriu Victòria Pagès, dona de teatre que ha crescut amb nosaltres des dels temps del Club Super 3 i que hem vist a sèries com "Nit i dia", ens proposa recordar la carrera de la intèrpret que ha rebut més Oscars en tota la història. Katharine Hepburn va guanyar quatre estatuetes i ni una sola vegada era a la cerimònia per recollir el premi. Voleu més proves de la seva independència? La relació extraoficial mantinguda amb Spencer Tracy i la seva capacitat de triar directors i companys de repartiment converteixen la protagonista d'"Històries de Filadèlfia" en una dona avançada a la seva època. A "Les intocables", ara que s'ha estrenat una sèrie que imagina el passat de la infermera Ratched, la recordem a "Algú va volar sobre el niu del cucut".

  • Alec Guinness, per Jaume Figueras: la tempesta tranquil·la
    Escolta àudio

    Alec Guinness, per Jaume Figueras: la tempesta tranquil·la

    Inaugurem la quarta temporada de "Memento" amb un convidat de luxe, un savi del cinema. Al llarg de 50 anys, Jaume Figueras ha entrevistat alguns dels mites més grans de la pantalla, però si ha d'escollir el seu actor preferit, en tria un amb qui no va poder conversar: Alec Guinness. Aquesta icona del teatre i el cinema britànics, guanyador d'un Oscar pel seu paper de coronel Nicholson a "El pont del riu Kwai", combinava els papers continguts i aparentment distants amb exhibicions còmiques recolzades en el seu talent extraordinari per a la disfressa. Encara que per a les generacions més joves ha estat sobretot Obi Wan Kenobi, la seva carrera té molts moments gloriosos. A l'apartat d'"Intocables", aprofitant que comença el Festival de Cinema de Sitges, recordem que fa deu anys pel Garraf va passar el pneumàtic assassí i delirant de "Rubber".

    Inaugurem la quarta temporada de "Memento" amb un convidat de luxe, un savi del cinema. Al llarg de 50 anys, Jaume Figueras ha entrevistat alguns dels mites més grans de la pantalla, però si ha d'escollir el seu actor preferit, en tria un amb qui no va poder conversar: Alec Guinness. Aquesta icona del teatre i el cinema britànics, guanyador d'un Oscar pel seu paper de coronel Nicholson a "El pont del riu Kwai", combinava els papers continguts i aparentment distants amb exhibicions còmiques recolzades en el seu talent extraordinari per a la disfressa. Encara que per a les generacions més joves ha estat sobretot Obi Wan Kenobi, la seva carrera té molts moments gloriosos. A l'apartat d'"Intocables", aprofitant que comença el Festival de Cinema de Sitges, recordem que fa deu anys pel Garraf va passar el pneumàtic assassí i delirant de "Rubber".

  • Brad Pitt, per Araceli Segarra: un somriure sorneguer al cim del món
    Escolta àudio

    Brad Pitt, per Araceli Segarra: un somriure sorneguer al cim del món

    Conversem amb una dona poc acostumada a parlar de cinema en públic, Araceli Segarra. Ens proposa parlar d'una de les estrelles més inqüestionables del cinema actual, Brad Pitt, recentment guardonat amb l'Oscar pel seu paper a "Érase una vez en Hollywood". Tenint en compte que l'escaladora, escriptora i model va ser assistent de càmera i producció a "Set anys al Tibet", un dels èxits de Pitt els anys 90, sembla una tria lògica. Aconseguirem saber del cert si el va arribar a conèixer?

    Conversem amb una dona poc acostumada a parlar de cinema en públic, Araceli Segarra. Ens proposa parlar d'una de les estrelles més inqüestionables del cinema actual, Brad Pitt, recentment guardonat amb l'Oscar pel seu paper a "Érase una vez en Hollywood". Tenint en compte que l'escaladora, escriptora i model va ser assistent de càmera i producció a "Set anys al Tibet", un dels èxits de Pitt els anys 90, sembla una tria lògica. Aconseguirem saber del cert si el va arribar a conèixer?

  • Paco Martínez Soria, per Pep Plaza: el sociòleg de la boina
    Escolta àudio

    Paco Martínez Soria, per Pep Plaza: el sociòleg de la boina

    L'humor costumista d'aquest aragonès amb arrels teatrals a Barcelona va ser un bàlsam per a tota mena de públic durant les dècades del "desarrollismo". Mentre la dictadura franquista pretenia vendre una imatge de modernitat i obertura al món, Paco Martínez Soria es va calar la boina fins a les celles per proclamar als quatre vents "La ciudad no es para mí". Repassem la seva filmografia amb l'actor, còmic i imitador Pep Plaza, que té alguns lligams biogràfics que l'uneixen a Martínez Soria. A "Les intocables", ara que Jonathan Glazer està d'actualitat per "Under the skin", reivindiquem la seva pel·lícula anterior, una altra obra majúscula titulada "Reencarnación".

    L'humor costumista d'aquest aragonès amb arrels teatrals a Barcelona va ser un bàlsam per a tota mena de públic durant les dècades del "desarrollismo". Mentre la dictadura franquista pretenia vendre una imatge de modernitat i obertura al món, Paco Martínez Soria es va calar la boina fins a les celles per proclamar als quatre vents "La ciudad no es para mí". Repassem la seva filmografia amb l'actor, còmic i imitador Pep Plaza, que té alguns lligams biogràfics que l'uneixen a Martínez Soria. A "Les intocables", ara que Jonathan Glazer està d'actualitat per "Under the skin", reivindiquem la seva pel·lícula anterior, una altra obra majúscula titulada "Reencarnación".

  • Paolo Sorrentino, per Mònica Planas: síndrome de Stendhal en pantalla gran
    Escolta àudio

    Paolo Sorrentino, per Mònica Planas: síndrome de Stendhal en pantalla gran

    Amb "La gran bellesa" ens va deixar bocabadats per la capacitat d'embolcallar les seves històries amb un preciosisme digne d'un artista del Renaixement. Per sort, l'obra de Paolo Sorrentino s'estén en moltes més direccions, capturant l'estat d'ànim de la Itàlia de les classes benestants, la política corrupta i la cúria vaticana. Qui ens farà la visita guiada per la capella Sorrentina serà Mònica Planas, periodista i crítica de televisió. Completem un programa més italià que la fontana di Trevi amb un petit homenatge a Ennio Morricone: a la prestatgeria de "Les intocables" hi afegim una de les pel·lícules que més ens ha fet plorar, "Cinema Paradiso".

    Amb "La gran bellesa" ens va deixar bocabadats per la capacitat d'embolcallar les seves històries amb un preciosisme digne d'un artista del Renaixement. Per sort, l'obra de Paolo Sorrentino s'estén en moltes més direccions, capturant l'estat d'ànim de la Itàlia de les classes benestants, la política corrupta i la cúria vaticana. Qui ens farà la visita guiada per la capella Sorrentina serà Mònica Planas, periodista i crítica de televisió. Completem un programa més italià que la fontana di Trevi amb un petit homenatge a Ennio Morricone: a la prestatgeria de "Les intocables" hi afegim una de les pel·lícules que més ens ha fet plorar, "Cinema Paradiso".

Anar al contingut