TOTS ELS ÀUDIOS

  • Cate Blanchett, per Imma Merino: transformacions magnètiques
    Escolta àudio

    Cate Blanchett, per Imma Merino: transformacions magnètiques

    La professora i crítica de cinema Imma Merino creu que hi ha poques actrius contemporànies que es puguin comparar a Cate Blanchett, la protagonista de "Carol" i "Blue Jasmine", una dona de veu greu i mirada magnètica que un dia és capaç de transformar-se en la reina dels elfs i un altre, es converteix en Bob Dylan. I te la creus sempre.

    La professora i crítica de cinema Imma Merino creu que hi ha poques actrius contemporànies que es puguin comparar a Cate Blanchett, la protagonista de "Carol" i "Blue Jasmine", una dona de veu greu i mirada magnètica que un dia és capaç de transformar-se en la reina dels elfs i un altre, es converteix en Bob Dylan. I te la creus sempre.

  • Philip Seymour Hoffman, per Pau Roca: humanitat inadaptada
    Escolta àudio

    Philip Seymour Hoffman, per Pau Roca: humanitat inadaptada

    Ja fa dos anys que l'actor Pau Roca ens vol fer pensar en "Les coses excepcionals", un monòleg que es manté ben vigent i encara la gira de tardor. Avui, a la seva llista de coses excepcionals hi vol afegir Philip Seymour Hoffman, un intèrpret amb qui sent una connexió especial i que ens va deixar massa d'hora. Recordarem la figura d'aquest presumpte secundari que sempre s'apropiava de l'escena, per la seva manera d'humanitzar tota mena de personatges inadaptats, perdedors o degenerats. Com que Hoffman va guanyar l'Oscar per "Capote", que reconstrueix l'època en què Truman Capote va crear "A sang freda", a les intocables recordem l'adaptació al cinema d'aquesta famosa novel·la de no-ficció.

    Ja fa dos anys que l'actor Pau Roca ens vol fer pensar en "Les coses excepcionals", un monòleg que es manté ben vigent i encara la gira de tardor. Avui, a la seva llista de coses excepcionals hi vol afegir Philip Seymour Hoffman, un intèrpret amb qui sent una connexió especial i que ens va deixar massa d'hora. Recordarem la figura d'aquest presumpte secundari que sempre s'apropiava de l'escena, per la seva manera d'humanitzar tota mena de personatges inadaptats, perdedors o degenerats. Com que Hoffman va guanyar l'Oscar per "Capote", que reconstrueix l'època en què Truman Capote va crear "A sang freda", a les intocables recordem l'adaptació al cinema d'aquesta famosa novel·la de no-ficció.

  • Jeff Bridges, per Mercè Arànega: l'americà zen
    Escolta àudio

    Jeff Bridges, per Mercè Arànega: l'americà zen

    En les arrugues del seu rostre s'endevinen els esforços de molts personatges que lluiten per fer-se camí a l'Amèrica profunda i superar les frustracions. Ara hem sabut que té un limfoma i esperem sincerament que se'n surti. L'actriu Mercè Arànega, que aquests dies és a La Villarroel amb l'espectacle "Els gossos", ve a confessar-nos la seva admiració per Jeff Bridges. A "Les intocables", homenatgem Diana Rigg recordant un thriller dels anys 70, "Anatomia d'un hospital".

    En les arrugues del seu rostre s'endevinen els esforços de molts personatges que lluiten per fer-se camí a l'Amèrica profunda i superar les frustracions. Ara hem sabut que té un limfoma i esperem sincerament que se'n surti. L'actriu Mercè Arànega, que aquests dies és a La Villarroel amb l'espectacle "Els gossos", ve a confessar-nos la seva admiració per Jeff Bridges. A "Les intocables", homenatgem Diana Rigg recordant un thriller dels anys 70, "Anatomia d'un hospital".

  • Alfonso Cuarón, per David Victori: simfonies visuals
    Escolta àudio

    Alfonso Cuarón, per David Victori: simfonies visuals

    Tanquem la quarta temporada de "Memento" amb un dels directors catalans amb més projecció internacional, David Victori. Aquesta temporada ha triomfat als cinemes amb "No matarás" i a la televisió amb "Sky Rojo". Avui ens acompanya per parlar-nos d'un dels seus referents, un cineasta mexicà de projecció internacional que no ha perdut mai les arrels: Alfonso Cuarón, responsable de pel·lícules de tons i intencions molt diferents però que sempre resulten visualment fastuoses, com "Hijos de los hombres", "Gravity" i "Roma". A més, ara que venen dies de platja, a "Les intocables" us proposem reviure "Les vacances del Sr. Hulot".

    Tanquem la quarta temporada de "Memento" amb un dels directors catalans amb més projecció internacional, David Victori. Aquesta temporada ha triomfat als cinemes amb "No matarás" i a la televisió amb "Sky Rojo". Avui ens acompanya per parlar-nos d'un dels seus referents, un cineasta mexicà de projecció internacional que no ha perdut mai les arrels: Alfonso Cuarón, responsable de pel·lícules de tons i intencions molt diferents però que sempre resulten visualment fastuoses, com "Hijos de los hombres", "Gravity" i "Roma". A més, ara que venen dies de platja, a "Les intocables" us proposem reviure "Les vacances del Sr. Hulot".

  • Agnès Jaoui, per Cristina Genebat: històries corals i ben afinades
    Escolta àudio

    Agnès Jaoui, per Cristina Genebat: històries corals i ben afinades

    Agnès Jaoui és una de les actrius, guionistes i directores més actives del cinema francès recent. Els guions de les seves històries corals, escrites a quatre mans fins fa ben poc amb el desaparegut Jean-Pierre Bacri, han apuntat sempre cap als aspectes més còmics, patètics i humans de la classe mitjana i la burgesia del seu país... que tampoc és gaire diferent del nostre. Analitzem la filmografia de l'autora de "Para todos los gustos" amb Cristina Genebat, actriu i traductora que alguna vegada ha representat alguna de les obres teatrals de Jaoui i ha donat vida al mateix tipus de personatge que ella.

    Agnès Jaoui és una de les actrius, guionistes i directores més actives del cinema francès recent. Els guions de les seves històries corals, escrites a quatre mans fins fa ben poc amb el desaparegut Jean-Pierre Bacri, han apuntat sempre cap als aspectes més còmics, patètics i humans de la classe mitjana i la burgesia del seu país... que tampoc és gaire diferent del nostre. Analitzem la filmografia de l'autora de "Para todos los gustos" amb Cristina Genebat, actriu i traductora que alguna vegada ha representat alguna de les obres teatrals de Jaoui i ha donat vida al mateix tipus de personatge que ella.

  • Nora Ephron, per Ester Pujol: l'amor pot provocar acidesa
    Escolta àudio

    Nora Ephron, per Ester Pujol: l'amor pot provocar acidesa

    Ester Pujol, directora editorial del Grup Enciclopèdia Catalana, és una de les persones que més llegeixen d'aquest país. Però encara li queda temps per veure cinema i, en especial, comèdies romàntiques amb final feliç. Per això ens visita disposada a reivindicar la figura de Nora Ephron, columnista i assagista, una analista finíssima i àcida de les relacions entre dones i homes que va acabar aplicant la seva visió de la vida en els guions que va escriure i les pel·lícules que va dirigir. Si esteu enamorats de "Quan en Harry va trobar la Sally" com ho estem nosaltres, aquest és el vostre programa.



    Ester Pujol, directora editorial del Grup Enciclopèdia Catalana, és una de les persones que més llegeixen d'aquest país. Però encara li queda temps per veure cinema i, en especial, comèdies romàntiques amb final feliç. Per això ens visita disposada a reivindicar la figura de Nora Ephron, columnista i assagista, una analista finíssima i àcida de les relacions entre dones i homes que va acabar aplicant la seva visió de la vida en els guions que va escriure i les pel·lícules que va dirigir. Si esteu enamorats de "Quan en Harry va trobar la Sally" com ho estem nosaltres, aquest és el vostre programa.

  • Bertrand Tavernier, per Esteve Riambau: un cinèfil antisistema
    Escolta àudio

    Bertrand Tavernier, per Esteve Riambau: un cinèfil antisistema

    El dia 25 de març, un mes abans de fer 80 anys, ens deixava Bertrand Tavernier, un cinèfil amb una cultura enciclopèdica i un cineasta que en les seves pel·lícules solia parlar d'herois anònims enfrontats a la burocràcia institucional. Li retem l'homenatge que es mereix amb algú que, a banda de conèixer a fons el cinema de Tavernier, va ser amic personal seu: Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya.

    El dia 25 de març, un mes abans de fer 80 anys, ens deixava Bertrand Tavernier, un cinèfil amb una cultura enciclopèdica i un cineasta que en les seves pel·lícules solia parlar d'herois anònims enfrontats a la burocràcia institucional. Li retem l'homenatge que es mereix amb algú que, a banda de conèixer a fons el cinema de Tavernier, va ser amic personal seu: Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya.

  • Louis de Funès, per Genís Sinca: el francès emprenyat
    Escolta àudio

    Louis de Funès, per Genís Sinca: el francès emprenyat

    De pares espanyols, Louis de Funès va esdevenir un dels còmics més representatius del teatre i el cinema francès. Va saber explotar la seva gestualitat sense límits i un ús molt expressiu de les onomatopeies per convertir-se en una icona de fama mundial. El seu èxit es va cuinar a foc lent, però va acabar connectant amb el gran públic, ja fos disfressat de gendarme, de rabí o de ciutadà perpètuament atribolat. Repassem la seva filmografia, i una biografia que podria donar peu a una altra pel·lícula, amb tot un expert en biografies, l'escriptor i periodista Genís Sinca.

    De pares espanyols, Louis de Funès va esdevenir un dels còmics més representatius del teatre i el cinema francès. Va saber explotar la seva gestualitat sense límits i un ús molt expressiu de les onomatopeies per convertir-se en una icona de fama mundial. El seu èxit es va cuinar a foc lent, però va acabar connectant amb el gran públic, ja fos disfressat de gendarme, de rabí o de ciutadà perpètuament atribolat. Repassem la seva filmografia, i una biografia que podria donar peu a una altra pel·lícula, amb tot un expert en biografies, l'escriptor i periodista Genís Sinca.

  • Harry Potter, per Júlia Bonjoch: la màgia que deixa marca
    Escolta àudio

    Harry Potter, per Júlia Bonjoch: la màgia que deixa marca

    La idea que se li va acudir a Joanne Rowling en un viatge de tren de Manchester a Londres: el jove que no sap que té poders i és acceptat per una escola de màgia es va convertir en una saga de set novel·les, adaptades en vuit pel·lícules, que han marcat l'imaginari de diverses generacions adolescents. Una d'aquestes espectadores impressionades per tant d'encanteri és l'actriu Júlia Bonjoch, protagonista del musical "Pegados". Viatgem a Hogwarts sense necessitat d'agafar l'Exprés.

    La idea que se li va acudir a Joanne Rowling en un viatge de tren de Manchester a Londres: el jove que no sap que té poders i és acceptat per una escola de màgia es va convertir en una saga de set novel·les, adaptades en vuit pel·lícules, que han marcat l'imaginari de diverses generacions adolescents. Una d'aquestes espectadores impressionades per tant d'encanteri és l'actriu Júlia Bonjoch, protagonista del musical "Pegados". Viatgem a Hogwarts sense necessitat d'agafar l'Exprés.

  • Terror dels 80, per Ferran Palau: l'adolescència més destralera
    Escolta àudio

    Terror dels 80, per Ferran Palau: l'adolescència més destralera

    Al seu cinquè disc en solitari, "Parc", Ferran Palau ha introduït algunes picades d'ullet a una de les seves passions, el cinema de terror dels anys 80, i més concretament, el gènere slasher, en què el psicòpata assassí de torn es dedica a escorxar la població, normalment adolescents i jovenalla desprevinguda. Amb ell repassarem clàssics del terror dels 80 com "Divendres 13" o "Malson a Elm Street".

    Al seu cinquè disc en solitari, "Parc", Ferran Palau ha introduït algunes picades d'ullet a una de les seves passions, el cinema de terror dels anys 80, i més concretament, el gènere slasher, en què el psicòpata assassí de torn es dedica a escorxar la població, normalment adolescents i jovenalla desprevinguda. Amb ell repassarem clàssics del terror dels 80 com "Divendres 13" o "Malson a Elm Street".

  • Hayao Miyazaki, per Mariona Borrull: un imaginari mític
    Escolta àudio

    Hayao Miyazaki, per Mariona Borrull: un imaginari mític

    Des del Studio Ghibli, Hayao Miyazaki i els seus còmplices habituals ens han regalat algunes de les pel·lícules d'animació més importants de les últimes dècades, obres carregades d'una mitologia i una imaginació desbordants, com "El meu veí Totoro" o "El viatge de Chihiro". En parlem amb la crítica de cinema i experta en anime Mariona Borrull.

    Des del Studio Ghibli, Hayao Miyazaki i els seus còmplices habituals ens han regalat algunes de les pel·lícules d'animació més importants de les últimes dècades, obres carregades d'una mitologia i una imaginació desbordants, com "El meu veí Totoro" o "El viatge de Chihiro". En parlem amb la crítica de cinema i experta en anime Mariona Borrull.

  • Al Pacino, per Ramon Madaula: el risc permanent
    Escolta àudio

    Al Pacino, per Ramon Madaula: el risc permanent

    Hi ha qui només destaca l'Al Pacino dels anys 70, el jove actor que va fer història amb la seva participació en pel·lícules com "El padrí", "Serpico" o "Tarda negra". En canvi, Ramon Madaula pensa que la voluntat d'arriscar i oferir sempre alguna cosa nova s'ha mantingut al llarg de tota la trajectòria de Pacino i arriba fins a "L'irlandès". Per això ens en ve a parlar, ara que està a punt d'anar de gira per Catalunya amb "Els Brugarol", una comèdia escrita i protagonitzada per ell mateix i que està tenint un gran èxit de públic.

    Hi ha qui només destaca l'Al Pacino dels anys 70, el jove actor que va fer història amb la seva participació en pel·lícules com "El padrí", "Serpico" o "Tarda negra". En canvi, Ramon Madaula pensa que la voluntat d'arriscar i oferir sempre alguna cosa nova s'ha mantingut al llarg de tota la trajectòria de Pacino i arriba fins a "L'irlandès". Per això ens en ve a parlar, ara que està a punt d'anar de gira per Catalunya amb "Els Brugarol", una comèdia escrita i protagonitzada per ell mateix i que està tenint un gran èxit de públic.

  • Roberto Rossellini, per Imma Colomer: la imatge honesta
    Escolta àudio

    Roberto Rossellini, per Imma Colomer: la imatge honesta

    Cineasta polièdric i contradictori, Roberto Rossellini va passar dels films inicials de propaganda feixista a la denúncia neorrealista de la misèria moral de l'Europa de postguerra, l'exploració de la seva relació sentimental amb Ingrid Bergman i una etapa final en què va apostar pel cinema pedagògic en format televisiu. Es va arribar a considerar més mestre d'escola que artista. Hi ha molts Rossellinis, i mirarem de repassar-los tots amb Imma Colomer, actriu i directora que recentment ha estat treballant en un espectacle sobre la influència de "Solitud" de Caterina Albert en "Stromboli", una de les obres culminants del cineasta.

    Cineasta polièdric i contradictori, Roberto Rossellini va passar dels films inicials de propaganda feixista a la denúncia neorrealista de la misèria moral de l'Europa de postguerra, l'exploració de la seva relació sentimental amb Ingrid Bergman i una etapa final en què va apostar pel cinema pedagògic en format televisiu. Es va arribar a considerar més mestre d'escola que artista. Hi ha molts Rossellinis, i mirarem de repassar-los tots amb Imma Colomer, actriu i directora que recentment ha estat treballant en un espectacle sobre la influència de "Solitud" de Caterina Albert en "Stromboli", una de les obres culminants del cineasta.

  • Alfred Hitchcock, per Lluís Gavaldà: sadisme entremaliat
    Escolta àudio

    Alfred Hitchcock, per Lluís Gavaldà: sadisme entremaliat

    Rebem un veí de la graella d'iCat, un que posa la música a tot drap i ja ens està bé que ho faci. Directament arribat d'"El celobert", ens visita Lluís Gavaldà, que aquests dies torna a estar de gira amb Els Pets. A banda de ser un dels nostres prescriptors musicals preferits, en Gavaldà és un paio culturalment molt inquiet. Avui ve a parlar-nos de cinema, i no precisament de les pel·lícules que van fer els Beatles, sinó de la seva devoció pel mestre del suspens, un dels grans genis de la història del cinema, responsable d'obres mestres com "Psicosi" i "Vertigen".

    Rebem un veí de la graella d'iCat, un que posa la música a tot drap i ja ens està bé que ho faci. Directament arribat d'"El celobert", ens visita Lluís Gavaldà, que aquests dies torna a estar de gira amb Els Pets. A banda de ser un dels nostres prescriptors musicals preferits, en Gavaldà és un paio culturalment molt inquiet. Avui ve a parlar-nos de cinema, i no precisament de les pel·lícules que van fer els Beatles, sinó de la seva devoció pel mestre del suspens, un dels grans genis de la història del cinema, responsable d'obres mestres com "Psicosi" i "Vertigen".

  • Isaki Lacuesta, per Paco Poch: el retratista constant
    Escolta àudio

    Isaki Lacuesta, per Paco Poch: el retratista constant

    De la mà del productor que va fer possible les seves primeres obres, repassarem l'obra d'un dels cineastes catalans més tenaços, inquiets i internacionals, situat sempre en els límits entre el documental i la ficció. Paco Poch, productor clau per al cinema independent del país, ens explica anècdotes sobre com Isaki Lacuesta va rodar "Cravan vs. Cravan" i "La leyenda del tiempo", i ens parla del seu retrobament, deu anys després, a "Entre dos aguas". A les intocables, recordem un dels al·legats antibel·licistes més impactants de la història, "Johnny va agafar el fusell".

    De la mà del productor que va fer possible les seves primeres obres, repassarem l'obra d'un dels cineastes catalans més tenaços, inquiets i internacionals, situat sempre en els límits entre el documental i la ficció. Paco Poch, productor clau per al cinema independent del país, ens explica anècdotes sobre com Isaki Lacuesta va rodar "Cravan vs. Cravan" i "La leyenda del tiempo", i ens parla del seu retrobament, deu anys després, a "Entre dos aguas". A les intocables, recordem un dels al·legats antibel·licistes més impactants de la història, "Johnny va agafar el fusell".

Anar al contingut