TOTS ELS ÀUDIOS

  • Dan Sallitt, per Belén Funes: independent i insubornable
    Escolta àudio

    Dan Sallitt, per Belén Funes: independent i insubornable

    Belén Funes ha estat la directora revelació de la temporada: amb el seu primer llargmetratge, "La hija de un ladrón", va guanyar tres Gaudí, a direcció, guió i pel·lícula en llengua no catalana, i un Goya a la direcció novella. Avui ens descobreix un dels directors indies menys coneguts pel gran públic, Dan Sallitt, cinèfil, crític i cineasta que al llarg de 30 anys ha rodat cinc pel·lícules totalment autofinançades. Sota una capa de quotidianitat, hi explora les tensions i el romanticisme latent en les relacions humanes. A les intocables, com a homenatge a Michel Piccoli, recuperem "Les coses de la vida", un dels seus grans treballs a les ordres de Claude Sautet.

  • Emma Thompson, per Paula Jornet: una comediant gens encotillada
    Escolta àudio

    Emma Thompson, per Paula Jornet: una comediant gens encotillada

    Quan Emma Thompson es va convertir en l'única persona de la història del cinema que ha guanyat un Oscar d'interpretació i un altre de guió, a mitjans dels 90, la cantant i actriu Paula Jornet (Pavvla als escenaris musicals) encara no havia nascut. Tot i així, l'actriu britànica, capaç de brillar en la comèdia i en el drama amb la mateixa intensitat, és tot un referent per a la nostra convidada d'avui. A totes dues els agrada disfressar-se de tant en tant.

  • Epidèmies al cinema, per Salvador Macip: la realitat contagia la ficció
    Escolta àudio

    Epidèmies al cinema, per Salvador Macip: la realitat contagia la ficció

    En un moment de crisi sanitària com el que estem vivint, ha arribat el moment de fer un repàs profund d'un tema que ha cridat l'atenció del cinema des dels seus inicis: l'expansió de virus i epidèmies de tot tipus. Fa unes dècades, els virus, aquest enemic que de tan microscòpic resulta invisible i inquietant, tenien orígens gairebé diabòlics. Amb el temps, les històries de terror, les infeccions zombis i el cinema catastròfic han deixat pas a trames més rigoroses des del punt de vista científic. En parlem amb el metge i escriptor Salvador Macip, doctor en Genètica Molecular i autor d'una trentena de novel·les, assajos i relats, tan bon coneixedor de la ciència com de la ciència-ficció. Acaba de reeditar el llibre "Les grans epidèmies modernes". A "Les intocables", en la setmana que hauria d'haver començat el Festival de Canes, recordem la primera Palma d'Or de la història, concedida molt a posteriori al western del 1939 "Union Pacific".

  • Shirley MacLaine, per Mireia Portas: la ballarina dels cabells curts i les cames llargues
    Escolta àudio

    Shirley MacLaine, per Mireia Portas: la ballarina dels cabells curts i les cames llargues

    Shirley MacLaine va començar a fer dansa de molt petita, però per la seva alçada va acabar dedicant-se a la interpretació, primer al teatre i després en clàssics del cinema com "L'apartament" i "Irma, la douce". Qui ens en vol parlar és una actriu solvent en qualsevol gènere, tot i que l'hem conegut fent comèdia: Mireia Portas. La Mireia, molts anys abans del "Polònia", quan era una nena de 12 anys, va plorar moltíssim amb el final de "La força de la tendresa"... I aquestes coses queden.

  • Indiana Jones, per Quico Sallés: al límit del precipici
    Escolta àudio

    Indiana Jones, per Quico Sallés: al límit del precipici

    Al nou "Memento Home Cinema", reivindiquem un dels personatges més icònics del cinema modern, un heroi d'aventures que recuperava l'essència del gènere gràcies a Steven Spielberg, George Lucas... i un tal Harrison Ford. Amb el reporter intrèpid per antonomàsia Quico Sallés, recordem l'origen d'Indiana Jones i analitzem la trilogia que el va fer mundialment famós als anys 80. Ara que no podem viatjar, amb l'Indy recorrerem mig món. A la col·lecció d'intocables hi afegim la israeliana "People that are not me", triomfadora del D'A Film Festival 2017, coincidint l'edició confinada que prepara el D'A del 2020, en què tota la programació es podrà veure a Filmin.

  • Adam Sandler, per Àlex Martínez Vidal: els traumes de Peter Pan
    Escolta àudio

    Adam Sandler, per Àlex Martínez Vidal: els traumes de Peter Pan

    Reprenem el "Memento" amb una sèrie de programes enregistrats a domicili. Benvinguts al "Memento Home Cinema". Comencem amb el guionista, monologuista i actor Àlex Martínez Vidal, col·laborador de l'"Està passant" de TV3 i cocreador de l'espectacle "Autónomos. El musical", que ha vist interrompudes les seves funcions com tants altres espectacles. Ens proposa tot un repte: analitzar la filmografia amb molts alts i baixos d'un dels comediants més estimats pel públic i més qüestionats per la crítica, tot i que en papers dramàtics com els de la recent "Diamantes en bruto" s'ha anat guanyant un cert respecte. Avui parlem d'Adam Sandler. I reivindiquem el desaparegut Brian Dennehy, afegint "F/X Efectes mortals" a la galeria d'intocables.

  • James Dean, per Diana Gómez: l'angoixa existencial d'un gegant
    Escolta àudio

    James Dean, per Diana Gómez: l'angoixa existencial d'un gegant

    L'actriu Diana Gómez, a qui hem vist en sèries com "El crac" o "El día de mañana", en té una altra pendent d'estrena a Netflix, "Valeria", on és la protagonista. Avui passa pel programa per parlar-nos de com la va impressionar en el seu dia la manera que tenia James Dean d'implicar-se en els tres únics papers protagonistes que va poder assumir al cinema abans de morir en un accident de cotxe als 24 anys. A "Les intocables", commemorem el centenari de l'estrena d'una obra mestra del cinema mut, el malson expressionista "El gabinet del doctor Caligari".

  • El pèplum, per Toni Soler: Tots els camins venen de Roma
    Escolta àudio

    El pèplum, per Toni Soler: Tots els camins venen de Roma

    Per un dia, el guionista, presentador i productor de televisió Toni Soler no ens explicarà què "Està passant", sinó el que estava passant 21 segles enrere, any amunt, any avall. Com a bon apassionat de la història, al Toni l'entusiasma l'època romana, i en el seu moment es va empassar un munt de pel·lícules amb togues, túniques, espases i sandàlies ben lluents. En repassarem algunes de les més destacades. A "Les intocables", recordem un dels thrillers més efectius dels 90, "Sospitosos habituals".

  • Victor Fleming, per David Selvas: contra vent i marea
    Escolta àudio

    Victor Fleming, per David Selvas: contra vent i marea

    Tot i haver encadenat en un sol any, el 1939, la direcció dels incombustibles "El màgic d'Oz" i "Allò que el vent s'endugué", el nom de Victor Fleming ha quedat eclipsat pels productors més poderosos del Hollywood clàssic amb qui va treballar. David Selvas, que prepara per a l'estiu la seva versió d'"El màgic d'Oz", ens convida a viatjar de Kansas a Tara i a reivindicar el nom d'aquest expert en rodatges tempestuosos. A la col·lecció d'intocables hi afegim la necessària denúncia política d'"Hotel Rwanda".

  • Tim Burton, per Elisenda Roca: No ser normal és el més normal
    Escolta àudio

    Tim Burton, per Elisenda Roca: No ser normal és el més normal

    La periodista, escriptora i directora teatral Elisenda Roca ens parla d'un director que ha contribuït a forjar l'imaginari de la cultura popular de les últimes dècades com pocs altres, amb una visió de la vida que sempre rema a favor de la diferència i l'excentricitat. Se n'ha dit que és un nen gran i un sinistre, però tot plegat són etiquetes que ell ha anat desmentint amb la seva obra. A "Les intocables" commemorem els 90 anys de Gene Hackman amb un dels seus papers més celebrats, el del policia poc escrupolós de "French connection".

  • Robert De Niro, per Ivan Massagué: El somriure d'una bèstia
    Escolta àudio

    Robert De Niro, per Ivan Massagué: El somriure d'una bèstia

    N'hem parlat de manera col·lateral en els programes dedicats a Scorsese i Coppola, però ja era hora que dediquéssim un "Memento" a un dels actors més importants de la història, capaç de transmetre l'amenaça del mafiós i la tendresa del desvalgut amb la mateixa eficàcia. Ivan Massagué, que acumula èxits a la televisió com "Benvinguts a la família", al cinema amb "El hoyo" i al teatre amb "Aquella nit (Una obra de teatre amb cançons)", ens proposa homenatjar l'actor amb la piga més famosa, Robert De Niro. A les intocables, recordem una de les pel·lícules més radicals mai rodades sobre una ruptura sentimental, la francesa "No envellirem pas junts".

  • Scarlett Johansson, per Ariadna Oltra: veu trencada i trencadora
    Escolta àudio

    Scarlett Johansson, per Ariadna Oltra: veu trencada i trencadora

    Al llarg d'una carrera iniciada de ben petita ha sabut combinar blockbusters i cinema independent fins a convertir-se en una de les actrius més famoses i més ben pagades del món. És la Vídua Negra, carismàtica i poderosa, però també la noia fràgil i avorrida de la vida a qui Bill Murray xiuxiuejava ves a saber què pels carrers de Tòquio. L'actual conductora del TN Matí, la periodista Ariadna Oltra, va descobrir Scarlett Johansson a "Lost in translation", i per això ens en vol parlar. A la col·lecció d'intocables hi afegim un èxit del cinema familiar dels 80, "Curtcircuit".

  • L'escriptura al cinema: obsessions a doble espai
    Escolta àudio

    L'escriptura al cinema: obsessions a doble espai

    Tot i que escriure és una activitat solitària i més disciplinada que èpica, sovint el cinema ha convertit escriptors i escriptores, reals o de ficció, en protagonistes d'una pel·lícula. La majoria de les vegades són personatges neuròtics, definits per les seves obsessions i neurosis, i pel bloqueig creatiu, això quan no es veuen embolicats en una trama criminal. Per separar el gra de la palla i saber què hi ha d'arquetip en la visió que el cinema ha donat del fet d'escriure, hem convidat una de les autores més prometedores de la literatura catalana, Marta Carnicero, que ens va sorprendre amb "El cel segons Google" i anuncia segona novel·la per a la primavera. A "Les intocables", ara que fa quatre anys que ens va deixar David Bowie, el recordem com l'extraterrestre de "L'home que va caure a la Terra".

  • Els germans Dardenne, per Xesc Cabot: de pares i fills
    Escolta àudio

    Els germans Dardenne, per Xesc Cabot: de pares i fills

    L'actor, músic i cineasta Xesc Cabot ha codirigit amb Pep Garrido una de les pel·lícules catalanes més radicals de la temporada, "Sense sostre", un retrat cru de la vida d'una persona a qui la dissort i l'atzar han portat a dormir al carrer. Un dels referents clars d'aquest projecte ha estat el cinema humanista dels germans Dardenne, que formen part d'una llista selecta de creadors guardonats dues vegades amb la Palma d'Or de Canes. Analitzem l'obra dels Dardenne, sempre preocupada per mostrar les vides de la gent que pateix i fer-ho a peu de carrer, seguint els personatges de ben a prop. A "Les intocables" recordem un exemple recent de ciència-ficció amb més imaginació que pressupost, "Coherence".

  • Pier Paolo Pasolini, per Joan Lluís Bozzo: el poeta de la marginalitat
    Escolta àudio

    Pier Paolo Pasolini, per Joan Lluís Bozzo: el poeta de la marginalitat

    Si hi ha un director que ha estat capaç de portar la provocació fins al final, ha estat l'italià Pier Paolo Pasolini, que des del neorealisme de "Mamma Roma" va evolucionar cap a obres tan incòmodes com "Teorema" o la gairebé insuportable "Saló o els 120 dies de Sodoma". Repassem l'obra d'aquest autor clau dels anys 60 i 70 amb un artista reconegut del teatre català dels darrers 40 anys, Joan Lluís Bozzo, una de les ànimes de Dagoll Dagom, que acaba de recollir algunes reflexions sobre la professió a "L'ofici del comediant".

Anar al contingut