TOTS ELS ÀUDIOS

  • Serà Miami Beach l'Atlàntida del segle XXII?
    Escolta àudio

    Serà Miami Beach l'Atlàntida del segle XXII?

    Les previsions científiques més optimistes auguren que a finals de segle el nivell del mar podria créixer dos metres i mig al sud de Florida, una xifra que es dispara fins als nou metres en els pronòstics més catastròfics. Una de les poblacions més afectades pels efectes del canvi climàtic és Miami Beach, que ja ha gastat més de 500 milions de dòlars per intentar frenar-ne l'impacte. Ens ho explica l'enviada especial al sud de Florida, Geni Lozano.

  • El referèndum d'independència de Bougainville
    Escolta àudio

    El referèndum d'independència de Bougainville

    El 12 d'octubre l'illa de Bougainville, que actualment pertany a Papua Nova Guinea, celebrarà un referèndum per decidir si volen la independència o més autonomia. Aquesta consulta és el resultat final del procés de pau, aconseguit amb la mediació de Nova Zelanda, que va posar fi a un conflicte armat que va causar 20 mil morts. El resultat del referèndum, però, no serà vinculant. L'haurà de ratificar el Parlament de Papua Nova Guinea.

  • 75 anys del dia D
    Escolta àudio

    75 anys del dia D

    El 6 de juny del 1944 el desembarcament de les tropes aliades a Normandia per lluitar contra els nazis va canviar el curs de la 2a Guerra Mundial. Ho repassem en aquest reportatge de Toni Arbonès amb el muntatge tècnic de Salva Pou.

  • Maputxes a Xile: Un conflicte del segle XXI
    Escolta àudio

    Maputxes a Xile: Un conflicte del segle XXI

    Van resistir als espanyols durant segles, però els estats xilè i argentí van sotmetre els maputxes i els van empènyer a la dissolució. Tanmateix, aquest poble es manté viu en ple segle XXI. Ens fixem en el cas de Xile, on el conflicte entre l'estat i els maputxes està considerat el més greu que hi ha al país. És un reportatge d'Adolf Beltran, amb Jordi Galvany al muntatge musical.

  • Els Balcans, la porta del darrere d'Europa
    Escolta àudio

    Els Balcans, la porta del darrere d'Europa

    Tres anys després de l'anomenada crisi dels refugiats, i a les portes de les eleccions europees, tornem a posar el focus en els Balcans. Més d'un milió de persones van entrar a la Unió Europea entre 2015 i 2016 a través dels Balcans, fins que es van tancar fronteres i es van aixecar murs. Avui, la ruta encara està oberta. Els immigrants i refugiats proven altres camins, i milers de persones estan bloquejades a Bòsnia i Hercegovina esperant l'oportunitat d'entrar a l'espai Schengen. És un reportatge de Cèlia Cernadas.

  • La batalla per l'hegemonia del 5G
    Escolta àudio

    La batalla per l'hegemonia del 5G

    La cinquena generació de xarxa de telefonia mòbil serà molt més que una evolució del 4G. La tecnologia 5G permetrà estendre l'anomenat internet de les coses, la realitat augmentada o la robotització de la indústria. Determinats a liderar aquesta nova tecnologia, els Estats Units han declarat la guerra comercial a la Xina i al gegant de les telecomunicacions Huawei, a qui acusen d'activitats d'espionatge. És un reportatge de la corresponsal a Washington, Geni Lozano.

  • Haití, un país intervingut i ofegat
    Escolta àudio

    Haití, un país intervingut i ofegat

    Posem el focus a Haití. El país més pobre del Carib no aconsegueix sortir de la dinàmica de crisi permanent que ha marcat el seu passat més recent. Els últims casos de corrupció tornen a revoltar una població cansada i atemorida. És un reportatge de Roger Valsells i Mireia Sala amb el muntatge musical de Jordi Galvany.

  • Cap on va Alternativa per Alemanya?
    Escolta àudio

    Cap on va Alternativa per Alemanya?

    Amb la vista posada a les eleccions europees, els partits polítics alemanys es plantegen aquests comicis com un examen a la quarta legislatura de la cancellera Angela Merkel. I qui pot treure més profit del govern més dèbil de Merkel és l'AFD. Però el partit ultrapatriòtic, neoliberal i xenòfob no travessa el seu millor moment. És un reportatge del corresponsal a Berlín, Oriol Serra.

  • La guerra de Síria en dibuixos
    Escolta àudio

    La guerra de Síria en dibuixos

    Més de 370.000 civils han mort a Síria en els 8 anys de guerra, que ha provocat 11 milions de desplaçats, segons l'Observatori Sirià de Drets Humans. Però per quins estats emocionals han passat molts d'ells? Ens hi acostem a través de la vivència d'una dibuixant siriana, que ha plasmat sobre paper diferents fases externes i internes d'aquest cruent conflicte. La Txell Feixas, corresponsal a Beirut, hi ha parlat.

  • Setge al dret a l'avortament de la ultradreta religiosa als EUA
    Escolta àudio

    Setge al dret a l'avortament de la ultradreta religiosa als EUA

    El debat sobre l'avortament als Estats Units és un dels exemples més il·lustratius de la polarització que parteix en dos el país. Més d'una dotzena d'Estats, sobretot del sud, han començat a aprovar lleis per restringir el dret a la interrupció de l'embaràs, mentre que els seus veïns més progressistes estan fent el contrari. Tots aquests moviments s'expliquen per la nova majoria conservadora dins el Tribunal Suprem, que tindrà l'última paraula sobre el futur d'aquest dret als Estats Units. És un reportatge de la corresponsal a Washington, Geni Lozano

  • Tren d'alta velocitat a Itàlia: un projecte que divideix nord i sud
    Escolta àudio

    Tren d'alta velocitat a Itàlia: un projecte que divideix nord i sud

    El projecte del TAV (tren d'alta velocitat) que ha d'unir Torí, a Itàlia, i Lió, a França, s'ha convertit en un cas simbòlic de lluita mediambiental i continua sense desencallar-se. Però a més, està generant una certa tensió a la coalició de govern de La Lliga i el Moviment 5 Estrelles a Itàlia. És un reportatge del corresponsal a Roma, Eduard Rubió.

  • El futur incert dels jihadistes estrangers
    Escolta àudio

    El futur incert dels jihadistes estrangers

    Últims dies del pretès califat d'Estat Islàmic, sense gairebé territori. La seva taca negra es va arribar a estendre per un domini semblant al del Regne Unit, on vivien més de 8 milions d'habitants. A un pas de desaparèixer físicament també a Síria, ara s'obre un repte complex que Occident ha intentat esquivar: què es fa amb el miler de jihadistes estrangers detinguts només al Kurdistan? Uns 40.000 extremistes d'arreu del món han viatjat des del 2014 per fer la jihad. Un 10% tenen passaport europeu.

  • Immigrants a les portes d'Espanya: de l'Aquarius a l'Open Arms
    Escolta àudio

    Immigrants a les portes d'Espanya: de l'Aquarius a l'Open Arms

    Molts encara tenim viva la imatge de 630 immigrants desembarcant de l'Aquarius, l'estiu passat, al port de València. Fa un mes, el mateix govern espanyol va bloquejar a Barcelona i Sant Sebastià els vaixells humanitaris Open Arms i Aita Mari. Ha fet un gir el PSOE pressionat per l'ascens de l'extrema dreta i el clima preelectoral? Les ONGs i experts en immigració esmenten altres greuges: no s'han retirat encara les concertines de Ceuta, continuen les devolucions en calent i el Ministeri de Foment ha incorporat agents de la Guàrdia Civil als vaixells de Salvament Marítim.

  • 40 anys de la revolució islàmica. Una revolució truncada?
    Escolta àudio

    40 anys de la revolució islàmica. Una revolució truncada?

    Avui es compleixen quaranta anys de l'arribada al poder de l'aiatol·là Khomeini i de la proclamació de la República Islàmica de l'Iran. Republicans islamistes, comunistes i socialistes es van unir per derrocar el xa de Pèrsia, Reza Pahlavi, que vivia en l'opulència i exercia una forta repressió contra la dissidència. Després de la revolució, però, tot el poder va quedar només en mans dels islamistes.

  • L'amarg retorn dels brigadistes internacionals
    Escolta àudio

    L'amarg retorn dels brigadistes internacionals

    El 28 d'octubre del 1938, Barcelona acomiadava els brigadistes internacionals, que deixaven de lluitar per la república després de les pressions internacionals exercides pel Comitè de No-Intervenció. En el retorn als seus països d'origen, sovint els brigadistes van perdre la nacionalitat i, en el cas dels països de l'òrbita soviètica, el Partit Comunista va perseguir els que s'allunyaven de les tesis oficials -o els que es considerava que ho feien-; en els darrers anys de l'estalinisme van ser purgats, empresonats o executats.