TOTS ELS ÀUDIOS

  • Seran infants autònoms si evitem la sobreprotecció
    Escolta àudio

    Seran infants autònoms si evitem la sobreprotecció

    Des que naixem comencem un camí cap a l'autonomia, diu la Silvia Blanch, doctora en Psicologia de l'Educació i llicenciada en Psicologia Clínica, que defineix l'autonomia com acompanyar sense trepitjar, evitant la sobreprotecció. Com podem evitar criatures massa dependents? Quina és la diferència entre l'autonomia física i l'emocional? I què ens diu la nostra por a deixar-los ser autònoms? En parlem a "L'ofici d'educar" amb la Cristina Gutiérrez, de la Granja, autora de "Créixer amb valentia" ; la Silvia Blanch, coordinadora del Grau d'Educació Infantil de la UAB, i la Magda Solera, mestra d'infantil de la xarxa d'escoles Lliures, XELL. I sentim també el testimoni de la Gloudina Greenacre, de Wild Me; de la psicòloga Clara Darder; la història d"El follelt Oriol i l'illa del plàstic," i el testimoni de l'Abril i la Jana. Ens farà riure l'Oriol Dalmau amb el seu contrapunt, i acabarem amb les reflexions de les lliçons de la pandèmia de la periodista Eva Millet, i com han viscut el confinament la Paula i l'Estel, del casal de la Granja

  • "L'illa de Paidonesia" de l'Oriol Canosa i el Gabriel Salvadó
    Escolta àudio

    "L'illa de Paidonesia" de l'Oriol Canosa i el Gabriel Salvadó

    A "L'ofici d'educar", el Jaume Centelles, especialista en literatura infantil i juvenil i autor d'"El abrazo de la literatura", ens porta als "Llibres per somiar" l'obra "L'illa de Paidonesia", de l'Oriol Canosa i el Gabriel Salvadó, una història d'un noi d'uns 11 anys que en un creuer amb els pares que no paren de discutir decideix marxar, i crea una illa només amb nens que esdevindrà un país ple de nens autònoms. Una història divertida i esbojarrada, explicada a través de cartes, per a noies i noies de cicle superior i mitjà, i publicat per La Galera.

  • Oda als sobreprotectors
    Escolta àudio

    Oda als sobreprotectors

    A "L'ofici d'educar" l'humorista Oriol Dalmau confessa que ell també és un pare sobreprotector, i per redimir-se ens versiona la cançó de Joan Manuel Serrat "Esos locos bajitos", però escrita el 2020, i amb un nen de protagonista de 6 anys, que porta xumet i va amb Mclaren, i acaba amb un "ya te corto yo la escalopa!". Tot un cas, aquest Oriol.

  • Heretem la manera d'emocionar-nos?
    Escolta àudio

    Heretem la manera d'emocionar-nos?

    Les emocions són com un GPS que permeten avaluar el món i orientar-nos, però si per alguna circumstància traumàtica ens hi desconnectem per sobreviure, anem perduts i podem ser més vulnerables, però també perillosos. Aprenem des de petits a reconfortar-nos emocionalment de la mateixa manera que els pares, diu el psiquiatra Ramon Riera, i hem de ser molt conscients de l'herència emocional que també transmetem als nostres fills. Del nostre bagatge emocional en parlem a "L'ofici d'educar" amb el psiquiatre Ramon Riera, autor de "L'herència emocional"; la psicòloga clínica Roser Batalla; i la mestra, psicòloga i directora de "3 Sentits" Silvia Palou. Escoltarem el testimoni personal del Jan, del Roger, de la Sonia, i de l'humorista Peyu; i sentirem una història de la natura amb la Cristina de la Granja. I acabarem el programa amb la reflexió sobre les conseqüències del confinament del psiquiatre Ramon Riera, i el testimoni de la Míriam, d'Educadores a primera línia.

  • Històries a la natura: Laura, 12 anys
    Escolta àudio

    Històries a la natura: Laura, 12 anys

    La Cristina Gutiérrez, directora de La Granja, ens porta històries de joves que fan aprenentatges en el contacte amb la natura. La Laura, de 12 anys, en una excursió a La Granja va treballar l'empatia i el respecte amb el seu curs de l'ESO. I en l'activitat del camí de la vida, tocant diverses textures amb els peus descalços, la Laura va descobrir què era el que més la incomodava, l'aigua freda, i com ho podia afrontar; i així va identificar recursos emocionals que li podien ser útils en la vida i les relacions humanes

  • La veu de les famílies, essencial, ara més que mai, als debats de l'escola
    Escolta àudio

    La veu de les famílies, essencial, ara més que mai, als debats de l'escola

    Diu Marta Comas Sabat, antropòloga i doctora en sociologia de l'Educació, i autora d'"Okupes a l'escola", que els moviments de famílies a l'escola són autèntiques escoles de ciutadania de pares i mares implicats, que tenen cada vegada una major força social. Però s'escolta prou la veu de les famílies a l'escola? Què és el pin parental? Com es pot construir confiança entre escola i família per al benefici de la comunitat educativa? I com s'hi poden incloure les famílies nouvingudes? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Marta Comas Sabat, directora de l'Àrea d'Innovació, Programes i Formació del Consorci d'Educació de Barcelona; Marta Aragon, professora, mare i membre de l'AMPA de l'Escola de la Mar Bella, i representant de la Plataforma en defensa de l'escola pública del Poblenou; i Belén Tascón, presidenta de la FaPaC, Federació de Pares i Mares d'alumnes de Catalunya. El periodista David Bueno ens fa un apunt sobre el pin parental; sentirem també el professor Òscar González, autor de "Tus hijos y las nuevas tecnologías"; Miquel Àngel, president durant dos anys de l'Associació de pares de l'escola Lavínia, i l'humorista Oriol Dalmau. I acabarem actualitzant el programa amb una reflexió postpandèmia de l'antropòloga Marta Comas Sabat.

  • Alerta, la dona del Dalmau és presidenta de l'AFA
    Escolta àudio

    Alerta, la dona del Dalmau és presidenta de l'AFA

    L'humorista Oriol Dalmau ens explica, a "El contrapunt" de "L'ofici d'educar", que ha vist de tot a les associacions de pares i mares: qui se n'aprofita i qui ajuda a resoldre problemes realment molt greus de l'escola. De fet la seva dona és presidenta de l'AFA, i la seva filla Martina té molt clar que la mama es preocupa per tots els nens i nenes de l'escola, no només per ella, oi que sí Martina?

  • "A mi em patina la egga, i què?", d'Anjel Lertxundi i Jokin Mitxelena
    Escolta àudio

    "A mi em patina la egga, i què?", d'Anjel Lertxundi i Jokin Mitxelena

    A "L'ofici d'educar", l'especialista en literatura infantil i juvenil Jaume Centelles, autor d'"El abrazo de la literatura", ens porta als "Llibres per somiar" el llibre "A mi em patina la egga, i què?", d'Anjel Lertxundi i Jokin Mitxelena, que ens explica la història d'un nen que no sap dir la erra i els seus pares estan molt preocupats i van a parlar amb el mestre, i llavors descobreixen que és un fenomen amb un vocabulari molt ric, perquè s'ha dedicat a buscar sinònims de totes les paraules amb erra. Un llibre que parla de com la mirada dels mestres ens pot ajudar a descobrir els nostres fills, publicat per la Galera i per Cicle Mitjà.

  • Un de cada set nens no entén el que llegeix, què està passant?
    Escolta àudio

    Un de cada set nens no entén el que llegeix, què està passant?

    A Catalunya, tots els alumnes que acaben la primària saben llegir, però 1 de cada 7 no entén el que llegeix, i això compromet el seu rendiment acadèmic i el seu futur social. Els joves han mamat un món que s'interpreta amb imatges, i davant d'una pantalla o un dossier amb exercicis, els seus ulls busquen les imatges abans que la lletra, i és més còmode i motivador llegir del mòbil. Però entenen millor el que llegeixen en una pantalla, i tard o d'hora passarem a les biblioteques virtuals? Com els podem ajudar a comprendre el que llegeixen? I quina és la clau de l'èxit del projecte LEXCIT, que des de fa set anys fomenta la comprensió lectora? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Lluís Mas, coordinador del projecte LEXCIT; Bea Mosquera, cap d'Estudis de l'escola Joan Abelló de Mollet del Vallès; Natalia Mares, que durant la primària va aprendre amb el LEXCIT i ara n'és voluntària; Jaume Centelles, mestre, autor de "Llibres per somiar" i col·laborador de LEXCIT, i Màrius Armengou, voluntari del programa. I sentirem també la Jana Luca, la Lua, la Nira i el Pol. I acabarem amb el contrapunt de l'Oriol Dalmau i l'espai "Torna-la a posar" del músic José Luis Santiso.

  • Rapejant es pot aprendre a estimar i a entendre la llengua
    Escolta àudio

    Rapejant es pot aprendre a estimar i a entendre la llengua

    El músic José Luis Santiso ens parla, a l'espai "Torna-la a posar", d'un estil de hip-hop en què es parla molt ràpid, en què has de rapejar de la manera més ràpida possible. I potser un nen que no té ganes de llegir sí que es pot animar a rapejar i a jugar amb la llengua i la música. Sentim un tema de Senyor Oca, amb el qual avui acabem "L'ofici d'educar".

  • "Un amor de libro" de Roberto Piumini
    Escolta àudio

    "Un amor de libro" de Roberto Piumini

    Jaume Centelles ens porta avui a "Llibres per somiar", de "L'ofici d'educar", "Un amor de libro", de Roberto Piumini, que explica la història de dues nenes de ciutats diferents que van a la mateixa biblioteca i llegeixen el mateix llibre, però mentre que a una li fa molta gràcia i a l'altra la fa plorar. Un llibre publicat per Edelvives.

  • Com ho podem fer perquè els nostres fills llegeixin, Oriol?
    Escolta àudio

    Com ho podem fer perquè els nostres fills llegeixin, Oriol?

    L'humorista Oriol Dalmau ens parla a "L'ofici d'educar" dels hàbits dels joves amb el YouTube i de les grans dificultats que tenen per aficionar-se a la lectura. Solucions per als nostres fills? Segons l'Oriol, que adquireixin el costum de llegir i que tinguin imaginació. Proposa als pares que llegim contes als fills, i quan ho intenta en viu i en directe amb la seva filla Martina, el planta; però és que la seva filla té molta imaginació.

  • Perills de la pandèmia: la por i la manipulació
    Escolta àudio

    Perills de la pandèmia: la por i la manipulació

    A "L'ofici d'educar" conversem amb Joan Antoni Melé, exbanquer, president de la Fundació Dinero y Conciencia, i assessor de Triodos Bank, que, a propòsit del seu darrer llibre ¿Seres humanos o marionetas?" ens diu que el desconeixement de nosaltres mateixos ens converteix en titelles, fàcilment manipulables; i que això s'ha accentuat durant la pandèmia, i ell advoca per una revolució humanista. I parlem també de com afrontar la por, que s'escampa de nou amb els brots que apareixen en diverses poblacions, amb la psicòloga Verónica Antón, terapeuta psicomotriu i Gestalt, que acompanya nens i famílies, i que ens donarà pautes per posar límits amorosos durant l'estiu, i sobretot gaudir junts en família. I aquesta setmana, al Telegram us hem fet una pregunta: què és allò més essencial que heu après durant la pandèmia?

  • Hi ha nens que tenien por de sortir al carrer per no contagiar
    Escolta àudio

    Hi ha nens que tenien por de sortir al carrer per no contagiar

    Com es poden gestionar les pors nascudes durant el confinament? I mentre transitem la pandèmia? A "L'ofici d'educar" conversem amb la psicòloga Verónica Anton, terapeuta psicomotriu i Gestalt, que acompanya nens i famílies, i que explica que el que no diem, o amaguem a les criatures, elles ho completen amb la fantasia, i que de vegades pot ser molt pitjor que la realitat. Alerta la Verónica que no hem de minimitzar la vivència del confinament, que ha reduït l'impuls vital dels infants, i que aquest estiu és fonamental oferir-los activitats plaents perquè reconnectin amb l'alegria, i posar-los límits que els cuidin i els ajudin a créixer

  • Joan Antoni Melé: "Tot infant porta innat el desig d'aprendre, però el matem"
    Escolta àudio

    Joan Antoni Melé: "Tot infant porta innat el desig d'aprendre, però el matem"

    A "L'ofici d'educar" conversem amb Joan Antoni Melé, exbanquer, president de la fundació Dinero y Conciencia, i assessor de Triodos Bank, i autor de "¿Seres humanos o marionetas?". Diu Joan Antoni Melé que en lloc de fomentar la competitivitat, l'escola ha d'educar per la llibertat, l'amor i la capacitat de crear. Explica Joan Antoni Melé que la por ens converteix en titelles fàcilment manipulables i que hem de fer un camí cap a l'autoconeixement, que ens ajudi a evitar la manipulació, a ser millors persones i a descobrir que tots estem connectats

Anar al contingut