TOTS ELS ÀUDIOS

  • "Clara Campoamor" de Manuela Carmena
    Escolta àudio

    "Clara Campoamor" de Manuela Carmena

    A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles, autor d'"El abrazo de la literatura", ens porta "Clara Campoamor" de Manuela Carmena, publicat per Shackleton Books, i que forma part d'una col·lecció dedicada a herois que han fet alguna cosa que ens ha ajudat a millorar la nostra vida. El llibre que ens ha portat el Jaume explica la vida de la lluitadora Clara Campoamor, una dona que va començar a estudiar amb 32 anys i va entrar a la política per canviar les lleis, i no va parar fins que va aconseguir el dret a vot de les dones a Espanya. Narrada per una altra gran dona de la política, l'exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena, és un llibre adreçat a infants. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: Què va aconseguir Clara Campoamor per al nostre país? Respostes a loficideducar@ccma.cat, teniu temps fins diumenge i ja tenim els guanyadors del darrer concurs, la Meritxell Cano, l'enhorabona!

    A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles, autor d'"El abrazo de la literatura", ens porta "Clara Campoamor" de Manuela Carmena, publicat per Shackleton Books, i que forma part d'una col·lecció dedicada a herois que han fet alguna cosa que ens ha ajudat a millorar la nostra vida. El llibre que ens ha portat el Jaume explica la vida de la lluitadora Clara Campoamor, una dona que va començar a estudiar amb 32 anys i va entrar a la política per canviar les lleis, i no va parar fins que va aconseguir el dret a vot de les dones a Espanya. Narrada per una altra gran dona de la política, l'exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena, és un llibre adreçat a infants. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: Què va aconseguir Clara Campoamor per al nostre país? Respostes a loficideducar@ccma.cat, teniu temps fins diumenge i ja tenim els guanyadors del darrer concurs, la Meritxell Cano, l'enhorabona!

  • Quin nino relaciona la Martina amb el seu pare, l'Oriol Dalmau?
    Escolta àudio

    Quin nino relaciona la Martina amb el seu pare, l'Oriol Dalmau?

    A "L'ofici d'educar" l'humorista Oriol Dalmau sempre ens fa riure. Avui a casa del Dalmau, amb la seva filla Martina, fan un joc simbòlic, i la nena ha de dir amb quin nino associa cada membre de la família. I quan arriba el torn de l'Oriol Dalmau, la Martina ho té molt clar i tria un dinosaure, per què deu ser? Perquè és gran? Ferotge? Prehistòric?

    A "L'ofici d'educar" l'humorista Oriol Dalmau sempre ens fa riure. Avui a casa del Dalmau, amb la seva filla Martina, fan un joc simbòlic, i la nena ha de dir amb quin nino associa cada membre de la família. I quan arriba el torn de l'Oriol Dalmau, la Martina ho té molt clar i tria un dinosaure, per què deu ser? Perquè és gran? Ferotge? Prehistòric?

  • El Diari de l'Educació: frenar la violència a les aules, el tancament d'un centre i la contaminació
    Escolta àudio

    El Diari de l'Educació: frenar la violència a les aules, el tancament d'un centre i la contaminació

    A "L'ofici d'educar" una vegada al mes parlem amb el Víctor Saura, director d'El Diari de l'Educació. Avui ens destaca un tema amb les respostes de sindicats i experts sobre què es pot fer davant la violència a les aules, arran de l'agressió amb ganivet d'un alumne de 15 anys en un institut de Vidreres. Ens proposa també un tema que han seguit molt de prop, l'Acadèmia Cultura, una petita escola de l'Hospitalet que gràcies a la mobilització i la lluita ha pogut frenar el tancament a la qual l'havien sentenciada. El Víctor Saura ens destaca també que han publicat un perfil del nou conseller d'Educació que trobareu al diari digital. I ens fa dos apunts més: la Revolta Escolar, AFAs que es mobilitzen per protestar contra la contaminació acústica i atmosfèrica que envolta els centres educatius, i una entrevista a l'original professor de matemàtiques Lluís Bonet. Ho trobareu tot a https://diarieducacio.cat/

    A "L'ofici d'educar" una vegada al mes parlem amb el Víctor Saura, director d'El Diari de l'Educació. Avui ens destaca un tema amb les respostes de sindicats i experts sobre què es pot fer davant la violència a les aules, arran de l'agressió amb ganivet d'un alumne de 15 anys en un institut de Vidreres. Ens proposa també un tema que han seguit molt de prop, l'Acadèmia Cultura, una petita escola de l'Hospitalet que gràcies a la mobilització i la lluita ha pogut frenar el tancament a la qual l'havien sentenciada. El Víctor Saura ens destaca també que han publicat un perfil del nou conseller d'Educació que trobareu al diari digital. I ens fa dos apunts més: la Revolta Escolar, AFAs que es mobilitzen per protestar contra la contaminació acústica i atmosfèrica que envolta els centres educatius, i una entrevista a l'original professor de matemàtiques Lluís Bonet. Ho trobareu tot a https://diarieducacio.cat/

  • Transformar la secundària no és una moda, és una necessitat per frenar l'abandonament escolar
    Escolta àudio

    Transformar la secundària no és una moda, és una necessitat per frenar l'abandonament escolar

    Ja no es pot educar com vam ser educats; són canvis que, avalats per la neurociència, proposen aprendre de forma més global, col·laborativa, personalitzada, vivencial, profunda i crítica; que afavoreixi la transformació i la implicació de docents i alumnes; i capacitar els joves per respondre als reptes reals del món; i acabar amb l'abandonament escolar. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Sílvia Martínez, professora de secundària, que treballa en el programa "Eines per al canvi", per a la transformació dels centres; Alberto Esteban, docent i cap d'estudis de l'Institut Escola Daniel Mangrané, a Jesús (Tortosa); Xavi Murillo, professor i director de l'Institut de Nou Barris (Barcelona); David Donat, professor de secundària de l'Institut la Sínia (Parets del Vallès); Núria Curto, docent de secundària de l'Institut Escola El Temple (Terres de l'Ebre), i Carina Torres, directora i professora de l'Institut Les cinc sénies, de Mataró. Sentirem també les "Lliçons del coronavirus" amb la pedagoga Eva Bach, i un apunt dels 50 anys de Drac Màgic.

    Ja no es pot educar com vam ser educats; són canvis que, avalats per la neurociència, proposen aprendre de forma més global, col·laborativa, personalitzada, vivencial, profunda i crítica; que afavoreixi la transformació i la implicació de docents i alumnes; i capacitar els joves per respondre als reptes reals del món; i acabar amb l'abandonament escolar. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Sílvia Martínez, professora de secundària, que treballa en el programa "Eines per al canvi", per a la transformació dels centres; Alberto Esteban, docent i cap d'estudis de l'Institut Escola Daniel Mangrané, a Jesús (Tortosa); Xavi Murillo, professor i director de l'Institut de Nou Barris (Barcelona); David Donat, professor de secundària de l'Institut la Sínia (Parets del Vallès); Núria Curto, docent de secundària de l'Institut Escola El Temple (Terres de l'Ebre), i Carina Torres, directora i professora de l'Institut Les cinc sénies, de Mataró. Sentirem també les "Lliçons del coronavirus" amb la pedagoga Eva Bach, i un apunt dels 50 anys de Drac Màgic.

  • Es disparen els trastorns alimentaris i la preocupació pel cos; què hi ha al darrere?
    Escolta àudio

    Es disparen els trastorns alimentaris i la preocupació pel cos; què hi ha al darrere?

    Un 73% dels joves estan insatisfets amb el seu cos i el volen modificar a través de dietes; i el confinament i la pandèmia no han fet més que agreujar-ho: les consultes per trastorns alimentaris han crescut un 25% i, els casos extrems, fins a un 60%. En parlem a "L'ofici d'educar" amb el Dr. Eduard Serrano, psicòleg, coordinador de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l'Hospital Sant Joan de Déu; Elisenda Pascual, psicòloga d'acompanyament familiar; Mar Romera, psicopedagoga i mestra, i Víctor Amat, psicòleg de Teràpia Breu Estratègica. Sentirem també la youtuber de dinou anys Maria Bouabdellah Shaimi; Cristina Feliu, de Bindi Books, editores d'"Estima el teu cos", de Jessica Sanders; i una altra edició de la secció "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles

    Un 73% dels joves estan insatisfets amb el seu cos i el volen modificar a través de dietes; i el confinament i la pandèmia no han fet més que agreujar-ho: les consultes per trastorns alimentaris han crescut un 25% i, els casos extrems, fins a un 60%. En parlem a "L'ofici d'educar" amb el Dr. Eduard Serrano, psicòleg, coordinador de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l'Hospital Sant Joan de Déu; Elisenda Pascual, psicòloga d'acompanyament familiar; Mar Romera, psicopedagoga i mestra, i Víctor Amat, psicòleg de Teràpia Breu Estratègica. Sentirem també la youtuber de dinou anys Maria Bouabdellah Shaimi; Cristina Feliu, de Bindi Books, editores d'"Estima el teu cos", de Jessica Sanders; i una altra edició de la secció "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles

  • "La feria de medianoche" de Gideon Sterer
    Escolta àudio

    "La feria de medianoche" de Gideon Sterer

    A L'ofici d'educar el Jaume Centelles ens presenta els "Llibres per somiar". Avui el llibre "La feria de medianoche" de Gideon Sterer, amb il·lustracions de Mariachiara di Giorgi, i publicat per l'editorial: Edelvives. Es tracta d'un àlbum misteriós, alegre i divertit que val pena posar en mans dels infants, recomanat per a cicle inicial, sense text i que s'ha de deduir el que passa de les imatges. El llibre comença quan en un poble s'instal·la la Fira d'atraccions pels infants; i quan arriba la nit, que tothom marxa de la Fira, molts dels animals del bosc s'hi apropen, i passa alguna cosa màgica: tot es torna a engegar! i els animals gaudeixen molt de les atraccions. I el repte del concurs dels llibres per somiar és: ens podeu dir el nom d'algun dels animals del bosc que van a la Fira?. Respostes a loficideducar@ccma.cat teniu temps fins diumenge. I ja tenim la guanyadora del darrer concurs: la Queralt Riera Planes, l'enhorabona!.

    A L'ofici d'educar el Jaume Centelles ens presenta els "Llibres per somiar". Avui el llibre "La feria de medianoche" de Gideon Sterer, amb il·lustracions de Mariachiara di Giorgi, i publicat per l'editorial: Edelvives. Es tracta d'un àlbum misteriós, alegre i divertit que val pena posar en mans dels infants, recomanat per a cicle inicial, sense text i que s'ha de deduir el que passa de les imatges. El llibre comença quan en un poble s'instal·la la Fira d'atraccions pels infants; i quan arriba la nit, que tothom marxa de la Fira, molts dels animals del bosc s'hi apropen, i passa alguna cosa màgica: tot es torna a engegar! i els animals gaudeixen molt de les atraccions. I el repte del concurs dels llibres per somiar és: ens podeu dir el nom d'algun dels animals del bosc que van a la Fira?. Respostes a loficideducar@ccma.cat teniu temps fins diumenge. I ja tenim la guanyadora del darrer concurs: la Queralt Riera Planes, l'enhorabona!.

  • Sospites que tens un fill amb altes capacitats?
    Escolta àudio

    Sospites que tens un fill amb altes capacitats?

    Estadísticament hi ha almenys entre dos i tres infants amb altes capacitats a cada classe, el 98% no s'arriben a identificar, alguns fracassen en els estudis i, en els casos més extrems, emmalalteixen. Millorar la formació dels docents per identificar i atendre aquestes criatures i acabar amb els falsos mites és bàsic per saber com són, quines necessitats tenen i ajudar-los a desplegar el seu potencial. A "L'ofici d'educar" en parlem amb Rosa Vela, mestra de Física de secundària i coordinadora del Grup d'Altes Capacitats de l'ICE de la Universitat de Barcelona; Ricard Garcia, té tres filles amb altes capacitats, i membre de Fanjac, Fundació de nens amb altes capacitats de Catalunya; Maria Beltran, psicòloga educativa especialitzada en altes capacitats del Centre Kepler; Nati Ruiz, directora de l'EAP Horta-Guinardó, i representant de Barcelona al grup de treball sobre les altes capacitats; i la Natàlia Serrats, mestra i psicòloga del centre Hemisferi. Hem recollit també el testimoni de diverses mares amb fills amb altes capacitats; i del Joan Llobera, que ens comparteix la seva vivència amb altes capacitats. I acabarem amb les lliçons del coronavirus amb l'Eva Bach i un apunt del DocsBarcelona.

    Estadísticament hi ha almenys entre dos i tres infants amb altes capacitats a cada classe, el 98% no s'arriben a identificar, alguns fracassen en els estudis i, en els casos més extrems, emmalalteixen. Millorar la formació dels docents per identificar i atendre aquestes criatures i acabar amb els falsos mites és bàsic per saber com són, quines necessitats tenen i ajudar-los a desplegar el seu potencial. A "L'ofici d'educar" en parlem amb Rosa Vela, mestra de Física de secundària i coordinadora del Grup d'Altes Capacitats de l'ICE de la Universitat de Barcelona; Ricard Garcia, té tres filles amb altes capacitats, i membre de Fanjac, Fundació de nens amb altes capacitats de Catalunya; Maria Beltran, psicòloga educativa especialitzada en altes capacitats del Centre Kepler; Nati Ruiz, directora de l'EAP Horta-Guinardó, i representant de Barcelona al grup de treball sobre les altes capacitats; i la Natàlia Serrats, mestra i psicòloga del centre Hemisferi. Hem recollit també el testimoni de diverses mares amb fills amb altes capacitats; i del Joan Llobera, que ens comparteix la seva vivència amb altes capacitats. I acabarem amb les lliçons del coronavirus amb l'Eva Bach i un apunt del DocsBarcelona.

  • Lliçons del coronavirus, valors a l'alça: confiança, esperança, paciència, perseverança, resiliència
    Escolta àudio

    Lliçons del coronavirus, valors a l'alça: confiança, esperança, paciència, perseverança, resiliència

    A "L'ofici d'educar", la pedagoga Eva Bach ens ajuda a reflexionar sobre els aprenentatges de la pandèmia, com els valors que han emergit amb força. Ens parla de tres virtuts clàssiques: la confiança, creure en el que no és evident, un acte de veure-hi més enllà; l'esperança, que és confiança en el futur; i la paciència, que és donar temps mentre aquest futur no arriba i confiar que hi ha la llavor. I ens parla de dos valors més: la persistència, per seguir el camí quan les circumstàncies no són favorables; i la resiliència, no només persistir sinó la capacitat davant de l'adversitat de créixer i transformar-nos.

    A "L'ofici d'educar", la pedagoga Eva Bach ens ajuda a reflexionar sobre els aprenentatges de la pandèmia, com els valors que han emergit amb força. Ens parla de tres virtuts clàssiques: la confiança, creure en el que no és evident, un acte de veure-hi més enllà; l'esperança, que és confiança en el futur; i la paciència, que és donar temps mentre aquest futur no arriba i confiar que hi ha la llavor. I ens parla de dos valors més: la persistència, per seguir el camí quan les circumstàncies no són favorables; i la resiliència, no només persistir sinó la capacitat davant de l'adversitat de créixer i transformar-nos.

  • Com seran el món i l'educació post-Covid?
    Escolta àudio

    Com seran el món i l'educació post-Covid?

    El món viurà un abans i un després de la Covid. La pandèmia ha disparat malestars i ha aguditzat vells problemes del sistema educatiu: com les desigualtats, l'abandonament i la segregació. I mentre els centres educatius ajuden a pal·liar les conseqüències de la Covid, s'obren noves oportunitats per repensar l'educació i les relacions humanes. A "L'ofici d'educar" reflexionem amb César Bona, mestre, escriptor, llicenciat en Filologia anglesa i un dels cinquanta millors mestres del món –segons el Global Teacher Prize 2015– i autor d'"Humanitzar l'educació"; José Ramon Ubieto, psicoanalista, psicòleg clínic, professor de la UOC i autor d'"El mundo post-Covid", i Sheila Gonzàlez, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social per la Universitat Autònoma de Barcelona. Sentirem també el contrapunt de l'Oriol Dalmau, els llibres per somiar amb el Jaume Centelles i felicitarem els 20 anys d'"Una mà de contes".

    El món viurà un abans i un després de la Covid. La pandèmia ha disparat malestars i ha aguditzat vells problemes del sistema educatiu: com les desigualtats, l'abandonament i la segregació. I mentre els centres educatius ajuden a pal·liar les conseqüències de la Covid, s'obren noves oportunitats per repensar l'educació i les relacions humanes. A "L'ofici d'educar" reflexionem amb César Bona, mestre, escriptor, llicenciat en Filologia anglesa i un dels cinquanta millors mestres del món –segons el Global Teacher Prize 2015– i autor d'"Humanitzar l'educació"; José Ramon Ubieto, psicoanalista, psicòleg clínic, professor de la UOC i autor d'"El mundo post-Covid", i Sheila Gonzàlez, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social per la Universitat Autònoma de Barcelona. Sentirem també el contrapunt de l'Oriol Dalmau, els llibres per somiar amb el Jaume Centelles i felicitarem els 20 anys d'"Una mà de contes".

  • Com serà l'escola postpandèmia segons l'Oriol Dalmau?
    Escolta àudio

    Com serà l'escola postpandèmia segons l'Oriol Dalmau?

    L'Oriol Dalmau ens fa el contrapunt humorístic i ens mostra la futura escola post-Covid més apocalíptica que mai gràcies a una nova variant que no hi ha qui la pari, amb noves i estrafolàries mesures sanitàries, com que cada infant entrarà al centre després d'una dutxa amb gel hidroalcohòlic, amb ulleres de piscina i barret, i amb proves i vacunes a tort i a dret. Terrible!!! Però a "L'ofici d'educar" estem tranquil·les, perquè sabem que l'Oriol Dalmau és arquitecte i humorista, però d'epidemiologia no en té ni idea.

    L'Oriol Dalmau ens fa el contrapunt humorístic i ens mostra la futura escola post-Covid més apocalíptica que mai gràcies a una nova variant que no hi ha qui la pari, amb noves i estrafolàries mesures sanitàries, com que cada infant entrarà al centre després d'una dutxa amb gel hidroalcohòlic, amb ulleres de piscina i barret, i amb proves i vacunes a tort i a dret. Terrible!!! Però a "L'ofici d'educar" estem tranquil·les, perquè sabem que l'Oriol Dalmau és arquitecte i humorista, però d'epidemiologia no en té ni idea.

  • "Robatoris de llegenda", de Soledad Romero
    Escolta àudio

    "Robatoris de llegenda", de Soledad Romero

    A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles, autor d'"El abrazo de la literatura", ens porta "Robatoris de llegenda", de Soledad Romero, amb il·lustracions de Julio Antonio Blasco, publicat per l'editorial Zahorí. Una joia de llibre basat en fets reals, que recrea alguns dels robatoris més coneguts, més enginyosos o agosarats de la història de l'últim segle; com per exemple el robatori de la Monna Lisa o el del tren de Glasgow. Un llibre de coneixements recomanat per a infants a partir de tretze anys, que expliquen com es van planificar i fer aquests robatoris, i finalment la investigació de la policia i si van o no enxampar els lladres. Es llegeix amb interès i, per moments, resulta apassionant. I la pregunta dels llibres per somiar és: De quants robatoris parla aquest llibre? Respostes a loficideducar@ccma.cat: teniu temps fins diumenge. I ja tenim les guanyadores del darrer concurs "La Carlota i el sentit de la vida", que són l'Ariadna i la seva filla Itzel.

    A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles, autor d'"El abrazo de la literatura", ens porta "Robatoris de llegenda", de Soledad Romero, amb il·lustracions de Julio Antonio Blasco, publicat per l'editorial Zahorí. Una joia de llibre basat en fets reals, que recrea alguns dels robatoris més coneguts, més enginyosos o agosarats de la història de l'últim segle; com per exemple el robatori de la Monna Lisa o el del tren de Glasgow. Un llibre de coneixements recomanat per a infants a partir de tretze anys, que expliquen com es van planificar i fer aquests robatoris, i finalment la investigació de la policia i si van o no enxampar els lladres. Es llegeix amb interès i, per moments, resulta apassionant. I la pregunta dels llibres per somiar és: De quants robatoris parla aquest llibre? Respostes a loficideducar@ccma.cat: teniu temps fins diumenge. I ja tenim les guanyadores del darrer concurs "La Carlota i el sentit de la vida", que són l'Ariadna i la seva filla Itzel.

  • Com educar en el feminisme i la diversitat de gènere
    Escolta àudio

    Com educar en el feminisme i la diversitat de gènere

    Vivim en una societat que divideix i classifica encara a l'hora d'educar: rosa i blau, nen i nena, fort i feble. Per la psicòloga Elisenda Pascual, revisar aquests mandats socials i culturals ens permet entendre que ens defineix més la complexitat que el binarisme home-dona. Què defineix el gènere? Què vol dir ser trans? Com s'educa amb perspectiva feminista i què aporten les noves masculinitats? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Gala Llobet, psicòloga, professora d'orientació educativa a secundària; Gus Bas, psicòleg, terapeuta familiar i coautor del llibre "Un món en un dia"; Anna Carreras, sociòloga, Màster en estudis de dona, gènere i ciutadania, i membre de Coeducacció; Teo Pardo, professor de secundària, activista trans, feminista i educador sexual. I sentirem també Escoles Coeducatives, les AFA de les 12 Escoles Públiques de Sant Cugat; les lliçons del coronavirus amb la pedagoga Eva Bach, i un apunt del Festival Arts Comunitàries de Catalunya.

    Vivim en una societat que divideix i classifica encara a l'hora d'educar: rosa i blau, nen i nena, fort i feble. Per la psicòloga Elisenda Pascual, revisar aquests mandats socials i culturals ens permet entendre que ens defineix més la complexitat que el binarisme home-dona. Què defineix el gènere? Què vol dir ser trans? Com s'educa amb perspectiva feminista i què aporten les noves masculinitats? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Gala Llobet, psicòloga, professora d'orientació educativa a secundària; Gus Bas, psicòleg, terapeuta familiar i coautor del llibre "Un món en un dia"; Anna Carreras, sociòloga, Màster en estudis de dona, gènere i ciutadania, i membre de Coeducacció; Teo Pardo, professor de secundària, activista trans, feminista i educador sexual. I sentirem també Escoles Coeducatives, les AFA de les 12 Escoles Públiques de Sant Cugat; les lliçons del coronavirus amb la pedagoga Eva Bach, i un apunt del Festival Arts Comunitàries de Catalunya.

  • Lliçons del coronavirus: el valor de la cura i l'essencialitat
    Escolta àudio

    Lliçons del coronavirus: el valor de la cura i l'essencialitat

    A "L'ofici d'educar", amb la pedagoga Eva Bach seguim reflexionant sobre quins són els valors que ha fet emergir la pandèmia: el valor cuidar-nos, ser cuidats i tenir cura també de l'entorn, perquè el virus ens ha fet comprendre que som vulnerables i limitats. També ha emergit amb força el valor de la comunicació, però aplicant-hi cor i amb mesura: en molts casos convé fer una "dieta digital". I, finalment, el valor de la desafecció del que no és essencial, que neix de la generositat, i el fet de necessitar menys perquè n'hi hagi per tothom

    A "L'ofici d'educar", amb la pedagoga Eva Bach seguim reflexionant sobre quins són els valors que ha fet emergir la pandèmia: el valor cuidar-nos, ser cuidats i tenir cura també de l'entorn, perquè el virus ens ha fet comprendre que som vulnerables i limitats. També ha emergit amb força el valor de la comunicació, però aplicant-hi cor i amb mesura: en molts casos convé fer una "dieta digital". I, finalment, el valor de la desafecció del que no és essencial, que neix de la generositat, i el fet de necessitar menys perquè n'hi hagi per tothom

  • El rap entra a l'aula amb Pau Llonch: "Quan un jove rapeja està trobant el seu lloc al món"
    Escolta àudio

    El rap entra a l'aula amb Pau Llonch: "Quan un jove rapeja està trobant el seu lloc al món"

    Pau Llonch fa més de 10 anys que ensenya rap a l'aula, i ho ha sintetitzat al llibre "Rap a l'aula, aprenentatges d'una revolució en marxa", on defensa que rapejar és una eina pedagògica, emocional, cognitiva, terapèutica, d'autoafirmació cultural i de reivindicació que contribueix a transformar l'escola i que no podem desaprofitar. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Pau Llonch, raper activista social, impulsor de la cooperativa Versembrant, economista de formació i membre de Taifa; Alba Martínez, "Bittah" rapera, de Versembrant i del grup Ascensa Furore i Tribade; Cristina Aliagas, doctora en Humanitats i professora de la UAB; Carme Ramilo i Mireia Casals, professores i tutores de quart d'ESO de l'Institut El Vern de Lliçà de Vall, i el testimoni del Blai i la Berta, alumnes del taller de rap. I acabarem amb el concurs dels Llibres per somiar amb Jaume Centelles i un apunt del dia Internacional de la Dansa, amb el ballarí Guille Vidal-Ribas.

    Pau Llonch fa més de 10 anys que ensenya rap a l'aula, i ho ha sintetitzat al llibre "Rap a l'aula, aprenentatges d'una revolució en marxa", on defensa que rapejar és una eina pedagògica, emocional, cognitiva, terapèutica, d'autoafirmació cultural i de reivindicació que contribueix a transformar l'escola i que no podem desaprofitar. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Pau Llonch, raper activista social, impulsor de la cooperativa Versembrant, economista de formació i membre de Taifa; Alba Martínez, "Bittah" rapera, de Versembrant i del grup Ascensa Furore i Tribade; Cristina Aliagas, doctora en Humanitats i professora de la UAB; Carme Ramilo i Mireia Casals, professores i tutores de quart d'ESO de l'Institut El Vern de Lliçà de Vall, i el testimoni del Blai i la Berta, alumnes del taller de rap. I acabarem amb el concurs dels Llibres per somiar amb Jaume Centelles i un apunt del dia Internacional de la Dansa, amb el ballarí Guille Vidal-Ribas.

  • "La Carlota i el sentit de la vida", de Deborah Freedman
    Escolta àudio

    "La Carlota i el sentit de la vida", de Deborah Freedman

    A "L'ofici d'educar" el Jaume Centelles, autor de la pàgina "Invitació a la lectura", ens porta "La Carlota i el sentit de la vida", de Deborah Freedman, publicat per EntreDos. La Carlota es passa el dia fent túnels i més túnels per sota terra, digerint fulles mortes i convertint la terra dura en sòl esponjós. Un dia, un ratolí li pregunta per què ho fa i no sap què contestar. Li agafa una certa angoixa, una crisi d'identitat, i decideix esbrinar-ho perquè s'adona que no ho sap. Comença a arrossegar-se, i pregunta a una conilla, a un esquirol, a una guineu, a un os, a un ratpenat i a totes les bèsties que es va trobant en el seu viatge. El missatge és bonic, ecologista, i ens indica que tots tenim una contribució a oferir, a la vida, per molt petits que siguem. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: quin animal és la Carlota? Si escolteu l'àudio, al Jaume se li escapa. Respostes a loficicideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge. I donem l'enhorabona al Marc i família, que han guanyat un exemplar del llibre "Astronautes" del darrer concurs.

    A "L'ofici d'educar" el Jaume Centelles, autor de la pàgina "Invitació a la lectura", ens porta "La Carlota i el sentit de la vida", de Deborah Freedman, publicat per EntreDos. La Carlota es passa el dia fent túnels i més túnels per sota terra, digerint fulles mortes i convertint la terra dura en sòl esponjós. Un dia, un ratolí li pregunta per què ho fa i no sap què contestar. Li agafa una certa angoixa, una crisi d'identitat, i decideix esbrinar-ho perquè s'adona que no ho sap. Comença a arrossegar-se, i pregunta a una conilla, a un esquirol, a una guineu, a un os, a un ratpenat i a totes les bèsties que es va trobant en el seu viatge. El missatge és bonic, ecologista, i ens indica que tots tenim una contribució a oferir, a la vida, per molt petits que siguem. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: quin animal és la Carlota? Si escolteu l'àudio, al Jaume se li escapa. Respostes a loficicideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge. I donem l'enhorabona al Marc i família, que han guanyat un exemplar del llibre "Astronautes" del darrer concurs.

Anar al contingut