TOTS ELS ÀUDIOS

  • 16 lectures d'estiu familiars per gaudir durant les vacances
    Escolta àudio

    16 lectures d'estiu familiars per gaudir durant les vacances

    Tots tenim un gran llibre de l'estiu que ens va marcar de petits o adolescents. Les vacances són una oportunitat única per animar infants i joves a descobrir la lectura, font de plaer i de coneixement. A "L'ofici d'educar" us oferim una guia d'estiu amb l'especialista en literatura infantil i juvenil Jaume Centelles, que ens porta recomanacions de llibres per a infants i joves de 3 a 16 anys; i amb la Geòrgia, d'11 anys, i l'Eva, de 17. La Marta Butjosa, mestra i escriptora, ens presenta el seu últim llibre: "Transfórmate para educar". I sentirem també suggeriments de llibres sobre la criança i l'ofici de mestre amb Cinta Vidal, directora d'Edicions i Continguts Educatius de l'Editorial Graó, i Víctor Farradellas, responsable de Publicacions de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

    Tots tenim un gran llibre de l'estiu que ens va marcar de petits o adolescents. Les vacances són una oportunitat única per animar infants i joves a descobrir la lectura, font de plaer i de coneixement. A "L'ofici d'educar" us oferim una guia d'estiu amb l'especialista en literatura infantil i juvenil Jaume Centelles, que ens porta recomanacions de llibres per a infants i joves de 3 a 16 anys; i amb la Geòrgia, d'11 anys, i l'Eva, de 17. La Marta Butjosa, mestra i escriptora, ens presenta el seu últim llibre: "Transfórmate para educar". I sentirem també suggeriments de llibres sobre la criança i l'ofici de mestre amb Cinta Vidal, directora d'Edicions i Continguts Educatius de l'Editorial Graó, i Víctor Farradellas, responsable de Publicacions de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

  • Guia de llibres per a l'estiu, de 3 a 16 anys, amb el Jaume Centelles
    Escolta àudio

    Guia de llibres per a l'estiu, de 3 a 16 anys, amb el Jaume Centelles

    A "L'ofici d'educar", l'especialista en literatura infantil i juvenil Jaume Centelles, creador de la pàgina "Invitació a la lectura" i autor del llibre "El abrazo de la literatura", ens porta recomanacions de llibres per a infants i joves de 3 a 16 anys: i ens recorda que l'estiu és un moment únic per descobrir la lectura, i proposa fer lectures compartides amb els nostres fills; contar històries inventades o conegudes i ser bons models lectors, per convertir la lectura en un moment de joc i activar les neurones. I donem també el nom de la guanyadora del darrer concurs dels llibres per somiar.

    A "L'ofici d'educar", l'especialista en literatura infantil i juvenil Jaume Centelles, creador de la pàgina "Invitació a la lectura" i autor del llibre "El abrazo de la literatura", ens porta recomanacions de llibres per a infants i joves de 3 a 16 anys: i ens recorda que l'estiu és un moment únic per descobrir la lectura, i proposa fer lectures compartides amb els nostres fills; contar històries inventades o conegudes i ser bons models lectors, per convertir la lectura en un moment de joc i activar les neurones. I donem també el nom de la guanyadora del darrer concurs dels llibres per somiar.

  • Els millors mètodes per aprendre a llegir i a escriure
    Escolta àudio

    Els millors mètodes per aprendre a llegir i a escriure

    Els mecanismes de la lectoescriptura s'estableixen entre els 4 i els 8 anys, i cal respectar el ritme de cadascú. A la pràctica, però, hi ha la pressió sobre els mestres i, de retruc, sobre els alumnes per aprendre com més aviat millor a llegir i a escriure. Entendre el que llegeixen és molt important, perquè és en el que es basa pràcticament tot l'aprenentatge. A Catalunya, tots els alumnes que acaben la primària saben llegir, però 1 de cada 7 no entén el que llegeix, i la lectura hauria de ser també comprensió. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Vanesa Amat, professora a la UVic-UCC, que ensenya futurs mestres a acompanyar les criatures a llegir i a escriure; Berta Puente, mestra i coordinadora d'infantil i d'innovació pedagògica de l'Escola Decroly; Ignasi Melé, mestre al centre Waldorf-Steiner el Til·ler; Mireia Canyigueral, mestra Montessori de primer i segon cicle d'educació infantil i formadora del Cicle de Grau Superior d'Educació Infantil; i sentirem també la Montserrat Garcia del Mètode Glifing, i la Roser Ballesteros, de la Pictoescriptura. I acabarem amb les lliçons del coronavirus amb la pedagoga Eva Bach.

    Els mecanismes de la lectoescriptura s'estableixen entre els 4 i els 8 anys, i cal respectar el ritme de cadascú. A la pràctica, però, hi ha la pressió sobre els mestres i, de retruc, sobre els alumnes per aprendre com més aviat millor a llegir i a escriure. Entendre el que llegeixen és molt important, perquè és en el que es basa pràcticament tot l'aprenentatge. A Catalunya, tots els alumnes que acaben la primària saben llegir, però 1 de cada 7 no entén el que llegeix, i la lectura hauria de ser també comprensió. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Vanesa Amat, professora a la UVic-UCC, que ensenya futurs mestres a acompanyar les criatures a llegir i a escriure; Berta Puente, mestra i coordinadora d'infantil i d'innovació pedagògica de l'Escola Decroly; Ignasi Melé, mestre al centre Waldorf-Steiner el Til·ler; Mireia Canyigueral, mestra Montessori de primer i segon cicle d'educació infantil i formadora del Cicle de Grau Superior d'Educació Infantil; i sentirem també la Montserrat Garcia del Mètode Glifing, i la Roser Ballesteros, de la Pictoescriptura. I acabarem amb les lliçons del coronavirus amb la pedagoga Eva Bach.

  • Lliçons del coronavirus: crear l'hàbit d'agrair
    Escolta àudio

    Lliçons del coronavirus: crear l'hàbit d'agrair

    A "L'ofici d'educar" la pedagoga Eva Bach ens ajuda a reflexionar sobre les lliçons de la pandèmia. Avui ens parla de com crear l'hàbit de la gratitud: agrair alguna cosa tres vegades al dia durant vint-i-un dies, i que es pot fer extensible a la família i a l'escola. També es pot portar una diari de la gratitud, amb les coses que agraïm. Agrair també alguna cosa del passat a la qual no vam donar les gràcies en aquell moment, i reflexionar sobre què vam aprendre i com ha contribuït a ser qui som; i es pot fer també una carta de la gratitud a qui tinguem pendent agrair-li alguna cosa. La força de l'agraïment, que avui fem arribar també a la pedagoga Eva Bach i a totes les bones reflexions que ens ha compartit en aquest curs pandèmic.

    A "L'ofici d'educar" la pedagoga Eva Bach ens ajuda a reflexionar sobre les lliçons de la pandèmia. Avui ens parla de com crear l'hàbit de la gratitud: agrair alguna cosa tres vegades al dia durant vint-i-un dies, i que es pot fer extensible a la família i a l'escola. També es pot portar una diari de la gratitud, amb les coses que agraïm. Agrair també alguna cosa del passat a la qual no vam donar les gràcies en aquell moment, i reflexionar sobre què vam aprendre i com ha contribuït a ser qui som; i es pot fer també una carta de la gratitud a qui tinguem pendent agrair-li alguna cosa. La força de l'agraïment, que avui fem arribar també a la pedagoga Eva Bach i a totes les bones reflexions que ens ha compartit en aquest curs pandèmic.

  • Antídots per millorar la salut mental dels fills després de la pandèmia
    Escolta àudio

    Antídots per millorar la salut mental dels fills després de la pandèmia

    La quarta onada és la de la salut mental. El dèficit de socialització, la por i la incertesa han causat un malestar profund en infants i adolescents: més autolesions, més trastorns alimentaris i obsessius de neteja, més intents de suïcidi (han crescut un 195% en el cas de les noies), i més dificultats de regulació emocional i addiccions a les pantalles. El sistema de salut mental està col·lapsat i urgeixen recursos, prevenció, coordinació, acompanyament i escolta. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Joaquim Puntí, psicòleg clínic i coordinador de l'Hospital de Dia de Salut Mental d'Adolescents de l'Hospital Parc Taulí; Lara Terradas, psicòloga i mestra; Anna Carpena, mestra especialista en educació emocional; Milos Salgueda, psicòloga clínica i psicoterapeuta, i la pediatra Gemma Baulies. I acabarem amb el Jaume Centelles i el concurs dels llibres per somiar.

    La quarta onada és la de la salut mental. El dèficit de socialització, la por i la incertesa han causat un malestar profund en infants i adolescents: més autolesions, més trastorns alimentaris i obsessius de neteja, més intents de suïcidi (han crescut un 195% en el cas de les noies), i més dificultats de regulació emocional i addiccions a les pantalles. El sistema de salut mental està col·lapsat i urgeixen recursos, prevenció, coordinació, acompanyament i escolta. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Joaquim Puntí, psicòleg clínic i coordinador de l'Hospital de Dia de Salut Mental d'Adolescents de l'Hospital Parc Taulí; Lara Terradas, psicòloga i mestra; Anna Carpena, mestra especialista en educació emocional; Milos Salgueda, psicòloga clínica i psicoterapeuta, i la pediatra Gemma Baulies. I acabarem amb el Jaume Centelles i el concurs dels llibres per somiar.

  • "En un pot de vidre", de Deborah Marcero
    Escolta àudio

    "En un pot de vidre", de Deborah Marcero

    A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles, autor d'"El abrazo de la literatura", ens presenta "En un pot de vidre", de Deborah Marcero, publicat per Astronave. Aquest àlbum ens parla d'en Liam, un conill blanc amb unes orelles llargues a qui agrada col·leccionar tota mena d'objectes. Tot el que troba ho guarda en pots. Són coses petites, normals i corrents. Un dia, el cel es tenyeix de color pastís de cirera i en Liam baixa al moll carregat de pots de vidre. Allà coneix l'Evelyn i quan té tots els pots plens de llum color de cirera n'hi regala un. Estem davant d'un llibre que ens parla de records i d'amistats perdurables. Recomanable a partir de quatre anys. I el rept del concurs dels llibres per somiar és: digueu-nos una de les coses que col·lecciona en Liam. Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge. I la guanyadora del darrer concurs és la Laura. L'enhorabona!

    A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles, autor d'"El abrazo de la literatura", ens presenta "En un pot de vidre", de Deborah Marcero, publicat per Astronave. Aquest àlbum ens parla d'en Liam, un conill blanc amb unes orelles llargues a qui agrada col·leccionar tota mena d'objectes. Tot el que troba ho guarda en pots. Són coses petites, normals i corrents. Un dia, el cel es tenyeix de color pastís de cirera i en Liam baixa al moll carregat de pots de vidre. Allà coneix l'Evelyn i quan té tots els pots plens de llum color de cirera n'hi regala un. Estem davant d'un llibre que ens parla de records i d'amistats perdurables. Recomanable a partir de quatre anys. I el rept del concurs dels llibres per somiar és: digueu-nos una de les coses que col·lecciona en Liam. Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge. I la guanyadora del darrer concurs és la Laura. L'enhorabona!

  • Gràcies, docents! Les grans lliçons del curs
    Escolta àudio

    Gràcies, docents! Les grans lliçons del curs

    L'escola és més que mai resilient, valorada i protagonista. La comunitat educativa està molt satisfeta, però també molt esgotada per un curs estressant que ha requerit esforç, complicitats i voluntat de superació, i se n'han sortit gràcies a la vocació i a la determinació de mantenir les escoles obertes. A "L'ofici d'educar" divuit docents fan balanç del curs i una petició per al vinent: Francesc Martín, mestre i director de l'Escola Sant Jordi (Vilanova i la Geltrú); Raquel Martínez, mestra de l'escola d'educació especial Solc (Tarragona); Montse Eek, coordinadora del SERC i directora de l'escola rural Rocafort de Queralt (Conca de Barberà); Coral Regí, directora de l'Escola Virolai (Bcn); Josep Sala, professor de català en un institut de Trondheim (Noruega); Sara Olcina, mestra d'atenció domiciliària educativa a Barcelona; Mercè Viladrich, directora de l'Institut Manuel de Pedrolo (Tàrrega); Núria Mora, mestra i directora de l'Institut Escola Catalunya (Sant Cugat), i ara secretària de Polítiques Públiques de la Generalitat; Clara Barba, educadora i coordinadora de l'Escola del Bosc d'Espinelves (Girona); Xavier Garcia, mestre de primària, de l'escola Jaume Balmes (El Prat); Josep Blanes, professor a la Universitat Federal de l'ABC de l'estat de Sao Paulo (Brasil); Teresa Terrades, docent a l'INS Escola Intermunicipal del Penedès; Carlos Cànovas, mestre de migdia de primària de l'espai migdia de l'Escola la Maquinista (Bcn); Elisenda Jardí, coordinadora de l'Associació de Mares de Dia; Natàlia Pomareda, professora d'Educació Física de l'Institut de Bellvitge (Bcn); Joan Llorens, director de l'Escola Peramàs (Mataró); Sandra Ruiz Juvé, mestra, psicopedagoga i directora de l'EBM El Rial (Sant Cebrià de Vallalta) i Francina Martí, mestra i presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Sentirem la Nona, l'Abril i la Jana; les lliçons del coronavirus, amb la pedagoga Eva Bach, i tancarem també el curs amb la Núria Vilanova, l'editora de l'"InfoK".

    L'escola és més que mai resilient, valorada i protagonista. La comunitat educativa està molt satisfeta, però també molt esgotada per un curs estressant que ha requerit esforç, complicitats i voluntat de superació, i se n'han sortit gràcies a la vocació i a la determinació de mantenir les escoles obertes. A "L'ofici d'educar" divuit docents fan balanç del curs i una petició per al vinent: Francesc Martín, mestre i director de l'Escola Sant Jordi (Vilanova i la Geltrú); Raquel Martínez, mestra de l'escola d'educació especial Solc (Tarragona); Montse Eek, coordinadora del SERC i directora de l'escola rural Rocafort de Queralt (Conca de Barberà); Coral Regí, directora de l'Escola Virolai (Bcn); Josep Sala, professor de català en un institut de Trondheim (Noruega); Sara Olcina, mestra d'atenció domiciliària educativa a Barcelona; Mercè Viladrich, directora de l'Institut Manuel de Pedrolo (Tàrrega); Núria Mora, mestra i directora de l'Institut Escola Catalunya (Sant Cugat), i ara secretària de Polítiques Públiques de la Generalitat; Clara Barba, educadora i coordinadora de l'Escola del Bosc d'Espinelves (Girona); Xavier Garcia, mestre de primària, de l'escola Jaume Balmes (El Prat); Josep Blanes, professor a la Universitat Federal de l'ABC de l'estat de Sao Paulo (Brasil); Teresa Terrades, docent a l'INS Escola Intermunicipal del Penedès; Carlos Cànovas, mestre de migdia de primària de l'espai migdia de l'Escola la Maquinista (Bcn); Elisenda Jardí, coordinadora de l'Associació de Mares de Dia; Natàlia Pomareda, professora d'Educació Física de l'Institut de Bellvitge (Bcn); Joan Llorens, director de l'Escola Peramàs (Mataró); Sandra Ruiz Juvé, mestra, psicopedagoga i directora de l'EBM El Rial (Sant Cebrià de Vallalta) i Francina Martí, mestra i presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Sentirem la Nona, l'Abril i la Jana; les lliçons del coronavirus, amb la pedagoga Eva Bach, i tancarem també el curs amb la Núria Vilanova, l'editora de l'"InfoK".

  • InfoK: Gran homenatge a les escoles per tancar el curs
    Escolta àudio

    InfoK: Gran homenatge a les escoles per tancar el curs

    A "L'ofici d'educar" obrim una finestra a l'"InfoK", l'informatiu per als mes petits amb la seva editora, la Núria Vilanova, perquè ens faci balanç de la temporada i ens expliqui com han tancat el curs amb un gran homenatge a les escoles. Durant tot l'any han treballat amb moltíssims mestres, escoles i infants i han vist tot l'esforç que s'ha fet durant tot l'any per mantenir les escoles obertes. La Núria destaca que en aquest miracle de les escoles obertes els infants hi han tingut un gran paper i una gran capacitat d'adaptació, de la qual hem d'aprendre. I la Núria Vilanova de tot plegat es queda amb tot el que sí que hem pogut fer aquest any. Bon estiu infokaires i ens retrobem al setembre! Podeu recuperar els continguts de tot el curs de l'"InfoK" a https://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/

    A "L'ofici d'educar" obrim una finestra a l'"InfoK", l'informatiu per als mes petits amb la seva editora, la Núria Vilanova, perquè ens faci balanç de la temporada i ens expliqui com han tancat el curs amb un gran homenatge a les escoles. Durant tot l'any han treballat amb moltíssims mestres, escoles i infants i han vist tot l'esforç que s'ha fet durant tot l'any per mantenir les escoles obertes. La Núria destaca que en aquest miracle de les escoles obertes els infants hi han tingut un gran paper i una gran capacitat d'adaptació, de la qual hem d'aprendre. I la Núria Vilanova de tot plegat es queda amb tot el que sí que hem pogut fer aquest any. Bon estiu infokaires i ens retrobem al setembre! Podeu recuperar els continguts de tot el curs de l'"InfoK" a https://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/

  • Lliçons del coronavirus: la gratitud
    Escolta àudio

    Lliçons del coronavirus: la gratitud

    A "L'ofici d'educar", la pedagoga Eva Bach ens ajuda a reflexionar sobre les lliçons del coronavirus. Avui ens parla del valor de la gratitud, que diu que és força més que donar les gràcies, és l'expressió d'un sentiment autèntic, generós i profund de reconeixement del que els altres ens donen, ens ofereixen, ens aporten o simplement representen en les nostres vides; i d'aquí que els mestres i les mestres aquest curs han tingut un gran valor per a tota la comunitat. La pedagoga Eva Bach explica que s'ha comprovat científicament que la gratitud té beneficis, com per exemple escriure una carta de gratitud augmenta l'esperança, i si d'infants practiquen la gratitud, de grans estan més integrats. I acabem amb unes quantes frases de gratitud, com aquesta: "La gratitud és la memòria del cor", Lao Tse.

    A "L'ofici d'educar", la pedagoga Eva Bach ens ajuda a reflexionar sobre les lliçons del coronavirus. Avui ens parla del valor de la gratitud, que diu que és força més que donar les gràcies, és l'expressió d'un sentiment autèntic, generós i profund de reconeixement del que els altres ens donen, ens ofereixen, ens aporten o simplement representen en les nostres vides; i d'aquí que els mestres i les mestres aquest curs han tingut un gran valor per a tota la comunitat. La pedagoga Eva Bach explica que s'ha comprovat científicament que la gratitud té beneficis, com per exemple escriure una carta de gratitud augmenta l'esperança, i si d'infants practiquen la gratitud, de grans estan més integrats. I acabem amb unes quantes frases de gratitud, com aquesta: "La gratitud és la memòria del cor", Lao Tse.

  • Els avantatges d'aprendre a la natura i a l'aire lliure
    Escolta àudio

    Els avantatges d'aprendre a la natura i a l'aire lliure

    Aquest estiu, més que mai necessitem natura: colònies, casals i escoles de bosc són una bona manera de conèixer i experimentar l'entorn natural i, alhora, protegir-lo, entenent que som naturalesa. Un entorn com el bosc millora les defenses, desperta els sentits, ajuda a regular les emocions i relaxa, fomenta la creativitat, el joc, l'autonomia i la llibertat, i desenvolupa la creativitat, la motricitat i la resiliència d'infants i joves. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Gloudina Greenacre, directora de Wild me; Katia Hueso, biòloga, autora d'"Educar en la naturaleza"; Anna Borràs, de l'Escola de bosc El Sauc, projecte educatiu a la natura; Júlia Garcia, cap d'Educació Ambiental de Fundesplai, i Pere Vives, cap d'Educació Ambiental i Colònies de la Fundació Pere Tarrés. Sentirem també la Jana, l'Arnau, la Lia, l'Aaron i l'Elna, i el concurs d'"Els llibre per somiar", amb Jaume Centelles.

    Aquest estiu, més que mai necessitem natura: colònies, casals i escoles de bosc són una bona manera de conèixer i experimentar l'entorn natural i, alhora, protegir-lo, entenent que som naturalesa. Un entorn com el bosc millora les defenses, desperta els sentits, ajuda a regular les emocions i relaxa, fomenta la creativitat, el joc, l'autonomia i la llibertat, i desenvolupa la creativitat, la motricitat i la resiliència d'infants i joves. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Gloudina Greenacre, directora de Wild me; Katia Hueso, biòloga, autora d'"Educar en la naturaleza"; Anna Borràs, de l'Escola de bosc El Sauc, projecte educatiu a la natura; Júlia Garcia, cap d'Educació Ambiental de Fundesplai, i Pere Vives, cap d'Educació Ambiental i Colònies de la Fundació Pere Tarrés. Sentirem també la Jana, l'Arnau, la Lia, l'Aaron i l'Elna, i el concurs d'"Els llibre per somiar", amb Jaume Centelles.

  • "Si vens a la terra", de Sophie Blackall
    Escolta àudio

    "Si vens a la terra", de Sophie Blackall

    A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles, autor de la pàgina "Invitació a la lectura" ens presenta: "Si vens a la terra", amb text i il·lustracions de Sophie Blackall, publicat per Barcanova; un llibre que explica com és el planeta Terra. És la història d'un nen que fa una carta a un hipotètic habitant de l'espai, i li explica com és el nostre planeta. La història parteix d'un fet real: l'autora, Sophie Blackall, ambaixadora de Nacions Unides, va conèixer un noi a qui li va preguntar què faria de menjar per a un habitant de l'espai exterior, i ell va respondre que faria un puré de patates. És un llibre molt bonic, que mostra la diversitat humana, de fauna i flora del planeta, recomanat a partir de 6 anys, i també per a adults, com –per exemple– proposa el Jaume, que diu que podria ser un bon regal per a un mestre. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: com es diu el personatge de la portada, que escriu la carta als extraterrestres? Resposta a loficideducar@ccm.cat. Teniu temps fins diumenge. I donem l'enhorabona al Dani i la seva filla, l'Emma, perquè han guanyat un exemplar del llibre "Clara Campoamor", de Manuela Carmena.

    A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles, autor de la pàgina "Invitació a la lectura" ens presenta: "Si vens a la terra", amb text i il·lustracions de Sophie Blackall, publicat per Barcanova; un llibre que explica com és el planeta Terra. És la història d'un nen que fa una carta a un hipotètic habitant de l'espai, i li explica com és el nostre planeta. La història parteix d'un fet real: l'autora, Sophie Blackall, ambaixadora de Nacions Unides, va conèixer un noi a qui li va preguntar què faria de menjar per a un habitant de l'espai exterior, i ell va respondre que faria un puré de patates. És un llibre molt bonic, que mostra la diversitat humana, de fauna i flora del planeta, recomanat a partir de 6 anys, i també per a adults, com –per exemple– proposa el Jaume, que diu que podria ser un bon regal per a un mestre. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: com es diu el personatge de la portada, que escriu la carta als extraterrestres? Resposta a loficideducar@ccm.cat. Teniu temps fins diumenge. I donem l'enhorabona al Dani i la seva filla, l'Emma, perquè han guanyat un exemplar del llibre "Clara Campoamor", de Manuela Carmena.

  • Treballar a casa? Impossible per a l'Oriol Dalmau!
    Escolta àudio

    Treballar a casa? Impossible per a l'Oriol Dalmau!

    Des de la casa de l'Oriol Dalmau, i en exclusiva per a "L'ofici d'educar", ens presenten un musical que il·lustra amb tot tipus de detalls les dificultats d'una família que teletreballa, un desastre molt divertit orquestrat per l'imprescindible sentit de l'humor de l'Oriol Dalmau.

    Des de la casa de l'Oriol Dalmau, i en exclusiva per a "L'ofici d'educar", ens presenten un musical que il·lustra amb tot tipus de detalls les dificultats d'una família que teletreballa, un desastre molt divertit orquestrat per l'imprescindible sentit de l'humor de l'Oriol Dalmau.

  • Lliçons del coronavirus: pensar sempre en positiu no és positiu
    Escolta àudio

    Lliçons del coronavirus: pensar sempre en positiu no és positiu

    A "L'ofici d'educar" reflexionem sobre les lliçons del coronavirus amb la pedagoga Eva Bach. Avui parlem de l'excés de positivisme, que no ens ajuda i ens desconnecta del nostre ésser, del cos i el cor, que ens insensibilitza i deshumanitza, i que posa en joc el nostre equilibri psíquic. Per la pedagoga, tenim el costum de dir que no passa res –quan passen coses– o de dir que no ens hem de queixar davant de les coses que ens passen, i ens diem que hem de pensar en positiu sempre. Ens hem de donar missatges positius sí, però això no ha de comportar desatendre o no escoltar emocions ingrates, pertorbadores i feridores. Per l'Eva Bach, cal també acollir el dol, el malestar i la queixa, perquè s'obre una via per transformar-ho i acceptar-ho.

    A "L'ofici d'educar" reflexionem sobre les lliçons del coronavirus amb la pedagoga Eva Bach. Avui parlem de l'excés de positivisme, que no ens ajuda i ens desconnecta del nostre ésser, del cos i el cor, que ens insensibilitza i deshumanitza, i que posa en joc el nostre equilibri psíquic. Per la pedagoga, tenim el costum de dir que no passa res –quan passen coses– o de dir que no ens hem de queixar davant de les coses que ens passen, i ens diem que hem de pensar en positiu sempre. Ens hem de donar missatges positius sí, però això no ha de comportar desatendre o no escoltar emocions ingrates, pertorbadores i feridores. Per l'Eva Bach, cal també acollir el dol, el malestar i la queixa, perquè s'obre una via per transformar-ho i acceptar-ho.

  • El teletreball ha afavorit la conciliació o la discriminació de gènere?
    Escolta àudio

    El teletreball ha afavorit la conciliació o la discriminació de gènere?

    Amb el confinament, d'un dia per l'altre, vam fer un pas de gegant amb el teletreball, sense formació, recursos, ni espais adaptats; desbordats per la vida familiar i laboral; amb jornades interminables i sobrecàrrega, sobretot per a les dones, protagonistes encara del treball reproductiu i de cura. Quins són els pros i el contres del teletreball? Ha vingut per quedar-se? Com podem teletreballar millor? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Empar Aguado, professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València; Àngel Ferrero, periodista; Paloma Dura, psicòloga i psicoterapeuta i col·laboradora de la guia "La conciliació en temps de pandèmia" del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya; Estrella Maria Nieto, professora associada del Departament d'Organització d'Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya i Sara Moreno, professora agregada del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball de la UAB. Sentirem també el contrapunt de l'Oriol Dalmau, i les lliçons del coronavirus, amb la pedagoga Eva Bach.

    Amb el confinament, d'un dia per l'altre, vam fer un pas de gegant amb el teletreball, sense formació, recursos, ni espais adaptats; desbordats per la vida familiar i laboral; amb jornades interminables i sobrecàrrega, sobretot per a les dones, protagonistes encara del treball reproductiu i de cura. Quins són els pros i el contres del teletreball? Ha vingut per quedar-se? Com podem teletreballar millor? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Empar Aguado, professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València; Àngel Ferrero, periodista; Paloma Dura, psicòloga i psicoterapeuta i col·laboradora de la guia "La conciliació en temps de pandèmia" del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya; Estrella Maria Nieto, professora associada del Departament d'Organització d'Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya i Sara Moreno, professora agregada del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball de la UAB. Sentirem també el contrapunt de l'Oriol Dalmau, i les lliçons del coronavirus, amb la pedagoga Eva Bach.

  • Teràpia amb ninos: què diuen els playmobils sobre tu i la teva família?
    Escolta àudio

    Teràpia amb ninos: què diuen els playmobils sobre tu i la teva família?

    La teràpia amb ninos és un recurs terapèutic habitual en el context clínic, útil també en l'àmbit educatiu, social i l'empresa. A partir de la tria de figures de playmobil, del joc amb ells en el cas dels més petits, la teràpia amb ninos ajuda infants i adults a expressar l'inconscient, prendre consciència dels malestars i curar ferides emocionals. En parlem a "L'ofici d'educar" amb l'Anna Ferre, psicòloga, terapeuta Gestalt, facilitadora de constel·lacions i autora del llibre "Cuéntalo con muñecos"; Gus Bas, psicòleg, terapeuta familiar i coautor del llibre "Un món en un dia"; Marta Darnés, educadora social a l'Institut Pere Alsius de Banyoles i gerent del projecte Ulisses. I sentirem el contrapunt d'Oriol Dalmau; el concurs dels llibres per somiar amb Jaume Centelles, i les novetats del diari de l'educació amb Víctor Saura.

    La teràpia amb ninos és un recurs terapèutic habitual en el context clínic, útil també en l'àmbit educatiu, social i l'empresa. A partir de la tria de figures de playmobil, del joc amb ells en el cas dels més petits, la teràpia amb ninos ajuda infants i adults a expressar l'inconscient, prendre consciència dels malestars i curar ferides emocionals. En parlem a "L'ofici d'educar" amb l'Anna Ferre, psicòloga, terapeuta Gestalt, facilitadora de constel·lacions i autora del llibre "Cuéntalo con muñecos"; Gus Bas, psicòleg, terapeuta familiar i coautor del llibre "Un món en un dia"; Marta Darnés, educadora social a l'Institut Pere Alsius de Banyoles i gerent del projecte Ulisses. I sentirem el contrapunt d'Oriol Dalmau; el concurs dels llibres per somiar amb Jaume Centelles, i les novetats del diari de l'educació amb Víctor Saura.

Anar al contingut