TOTS ELS ÀUDIOS

  • Assetjament i sexualització als videojocs: game over?
    Escolta àudio

    Assetjament i sexualització als videojocs: game over?

    La indústria del videojoc va ser concebuda com un mercat d'homes i ha estat desenvolupada per homes i per a homes: assetjaments cibernètics i també reals, molta discriminació i una sexualització constant en les protagonistes femenines de les aventures gràfiques no deixen lloc per a gaire esperança, però n'hi ha. En parlem amb directores d'art, fundadores d'empreses de videojocs, usuàries, periodistes i aficionades als videojocs, que ens demostren que hi ha un canvi de tendència imparable, malgrat els abusadors.

    La indústria del videojoc va ser concebuda com un mercat d'homes i ha estat desenvolupada per homes i per a homes: assetjaments cibernètics i també reals, molta discriminació i una sexualització constant en les protagonistes femenines de les aventures gràfiques no deixen lloc per a gaire esperança, però n'hi ha. En parlem amb directores d'art, fundadores d'empreses de videojocs, usuàries, periodistes i aficionades als videojocs, que ens demostren que hi ha un canvi de tendència imparable, malgrat els abusadors.

  • Mariona Valls: "Per fer videojocs sent dona, has de tenir moltes ganes de lluitar"
    Escolta àudio

    Mariona Valls: "Per fer videojocs sent dona, has de tenir moltes ganes de lluitar"

    Entrevistem Mariona Valls, directora d'art i cofundadora de Mango Protocol, una empresa de Barcelona que desenvolupa videojocs. És autora de jocs tan coneguts com Mechanica, Agatha Knife o Colossos Down, sempre amb protagonistes femenines que trenquen esquemes. La història de la Mariona, com la de moltes dones que es dediquen a aquest àmbit, està plena de tossuderia, d'energia i també de resistència.

    Entrevistem Mariona Valls, directora d'art i cofundadora de Mango Protocol, una empresa de Barcelona que desenvolupa videojocs. És autora de jocs tan coneguts com Mechanica, Agatha Knife o Colossos Down, sempre amb protagonistes femenines que trenquen esquemes. La història de la Mariona, com la de moltes dones que es dediquen a aquest àmbit, està plena de tossuderia, d'energia i també de resistència.

  • La sexualització de les dones als videojocs té els dies comptats?
    Escolta àudio

    La sexualització de les dones als videojocs té els dies comptats?

    Tot i que el 42% dels usuaris de videojocs són dones, el paper femení als videojocs no està normalitzat. Molt poques treballen a la indústria (només un 18,5%) i la gran majoria no ho fan des de comandaments de poder. Això dificulta que els personatges femenins de les aventures gràfiques deixin d'estar hipersexualitzats i cosificats. Comunicadores i creadores de contingut de videjocs ens parlen de l'escassa presència de dones als videojocs i també de l'assetjament que pateixen com a jugadores.

    Tot i que el 42% dels usuaris de videojocs són dones, el paper femení als videojocs no està normalitzat. Molt poques treballen a la indústria (només un 18,5%) i la gran majoria no ho fan des de comandaments de poder. Això dificulta que els personatges femenins de les aventures gràfiques deixin d'estar hipersexualitzats i cosificats. Comunicadores i creadores de contingut de videjocs ens parlen de l'escassa presència de dones als videojocs i també de l'assetjament que pateixen com a jugadores.

  • Per què les dones tenen més trastorns mentals?
    Escolta àudio

    Per què les dones tenen més trastorns mentals?

    Des de sempre s'ha posat en dubte la salut mental de les dones: "si sou unes histèriques", "si teniu els nervis a flor de pell"... Quina dona no ho ha sentit alguna vegada? Per què hi ha tants prejudicis al voltant dels trastorns mentals de les dones? La cultura patriarcal és responsable d'aquesta visió esbiaixada? Parlem amb professionals de la psiquiatria perquè ens expliquin quins són els orígens més comuns d'aquests trastorns. Però també volem saber si s'abusa massa d'ansiolítics i antidepressius quan hi ha problemes mentals i, especialment, quan la pacient és una dona. Amb el llibre "Nueve nombres", fem un viatge al passat per denunciar les condicions de vida de nou dones en un manicomi valencià. Un llibre que explica el poder transformador de l'escolta quan parlem de trastorns mentals.

    Des de sempre s'ha posat en dubte la salut mental de les dones: "si sou unes histèriques", "si teniu els nervis a flor de pell"... Quina dona no ho ha sentit alguna vegada? Per què hi ha tants prejudicis al voltant dels trastorns mentals de les dones? La cultura patriarcal és responsable d'aquesta visió esbiaixada? Parlem amb professionals de la psiquiatria perquè ens expliquin quins són els orígens més comuns d'aquests trastorns. Però també volem saber si s'abusa massa d'ansiolítics i antidepressius quan hi ha problemes mentals i, especialment, quan la pacient és una dona. Amb el llibre "Nueve nombres", fem un viatge al passat per denunciar les condicions de vida de nou dones en un manicomi valencià. Un llibre que explica el poder transformador de l'escolta quan parlem de trastorns mentals.

  • Judith Usall, psiquiatra: "Ser dona augmenta el risc d'un trastorn mental"
    Escolta àudio

    Judith Usall, psiquiatra: "Ser dona augmenta el risc d'un trastorn mental"

    Quan es parla de salut mental i dona no es pot obviar l'estereotip. A les dones se'ns ha dit histèriques, neuròtiques o desequilibrades. Aquest estigma està encara molt present a la nostra societat. Les dades de salut mental de les dones no són bones: angoixes, depressions, trastorns de personalitat... Per què les dones tenim més números de tenir un trastorn mental al llarg de la nostra vida? Parlem amb la Judith Usall i Rodié, psiquiatra sènior al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que coordina el grup de treball i investigació de la dona i salut mental de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, per intentar trobar respostes.

    Quan es parla de salut mental i dona no es pot obviar l'estereotip. A les dones se'ns ha dit histèriques, neuròtiques o desequilibrades. Aquest estigma està encara molt present a la nostra societat. Les dades de salut mental de les dones no són bones: angoixes, depressions, trastorns de personalitat... Per què les dones tenim més números de tenir un trastorn mental al llarg de la nostra vida? Parlem amb la Judith Usall i Rodié, psiquiatra sènior al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que coordina el grup de treball i investigació de la dona i salut mental de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, per intentar trobar respostes.

  • "Boja", l'etiqueta per a les dones que no encaixaven
    Escolta àudio

    "Boja", l'etiqueta per a les dones que no encaixaven

    La psiquiatra María Huertas ha escrit el llibre "Nueve nombres", editorial Temporal, on narra les històries de 9 dones que van ser diagnosticades amb una malaltia mental. Aquestes dones van estar tancades en una institució mental durant més de 30 anys. El llibre examina els motius pels qual van acabar primer al Manicomi de Jesús, de València, per després passar a l'Hospital Psiquiàtric de Bétera. Els testimonis són demolidors. Van ser internades per ser dones, però també per la incomprensió cap a uns problemes més socials que mentals que haurien pogut ser tractats d'una altra manera. "Nueve nombres" posa de relleu que, a vegades, més que un antidepressiu o un ansiolític, sentir-se escoltades té efectes transformadors.

    La psiquiatra María Huertas ha escrit el llibre "Nueve nombres", editorial Temporal, on narra les històries de 9 dones que van ser diagnosticades amb una malaltia mental. Aquestes dones van estar tancades en una institució mental durant més de 30 anys. El llibre examina els motius pels qual van acabar primer al Manicomi de Jesús, de València, per després passar a l'Hospital Psiquiàtric de Bétera. Els testimonis són demolidors. Van ser internades per ser dones, però també per la incomprensió cap a uns problemes més socials que mentals que haurien pogut ser tractats d'una altra manera. "Nueve nombres" posa de relleu que, a vegades, més que un antidepressiu o un ansiolític, sentir-se escoltades té efectes transformadors.

  • Dret a l'avortament lliure i gratuït: lema o realitat?
    Escolta àudio

    Dret a l'avortament lliure i gratuït: lema o realitat?

    Fa 36 anys que és legal avortar a Catalunya i en fa 11 que és possible fer-ho de forma gratuïta. Però en quines condicions i com? I en quins casos? Si és un dret que tenim, per què no es practica l'avortament farmacològic i quirúrgic en tots els hospitals públics? Desinformació, objectors de consciència i lobbies religiosos en són els principals responsables. Davant d'aquestes dificultats per avortar algunes dones que ho fan se senten estigmatitzades. Sentim diversos testimonis que ens han demanat que deformessin les seves veus perquè no volien ser reconegudes, i també en parlem amb professionals de la salut i amb membres de plataformes que lluiten per garantir que l'avortament sigui realment lliure i gratuït.

    Fa 36 anys que és legal avortar a Catalunya i en fa 11 que és possible fer-ho de forma gratuïta. Però en quines condicions i com? I en quins casos? Si és un dret que tenim, per què no es practica l'avortament farmacològic i quirúrgic en tots els hospitals públics? Desinformació, objectors de consciència i lobbies religiosos en són els principals responsables. Davant d'aquestes dificultats per avortar algunes dones que ho fan se senten estigmatitzades. Sentim diversos testimonis que ens han demanat que deformessin les seves veus perquè no volien ser reconegudes, i també en parlem amb professionals de la salut i amb membres de plataformes que lluiten per garantir que l'avortament sigui realment lliure i gratuït.

  • Avortament lliure i gratuït per a tothom, segur?
    Escolta àudio

    Avortament lliure i gratuït per a tothom, segur?

    L'avortament està garantit a Catalunya, però més de 10 anys després que s'aprovés la llei que ho permet, el circuit públic encara és confús per a moltes persones. La desinformació, l'objecció de consciència, el desinterès de les institucions i la falta de formació dels professionals de la sanitat pública per atendre la demanda fan que més de la meitat de les dones que decideixen interrompre l'embaràs es paguin el seu avortament quirúrgic a clíniques privades, quan és un servei que s'ofereix des de la sanitat pública. En parlem amb Sílvia Aldavert, coordinadora de l'Associació pels Drets Sexuals i Reproductius, i amb Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. També centrem la mirada en la situació de Lleida i les terres de l'Ebre, on, si algú vol avortar, sovint ha de mobilitzar-se fora de la seva demarcació i cobrir les despeses de desplaçament.

    L'avortament està garantit a Catalunya, però més de 10 anys després que s'aprovés la llei que ho permet, el circuit públic encara és confús per a moltes persones. La desinformació, l'objecció de consciència, el desinterès de les institucions i la falta de formació dels professionals de la sanitat pública per atendre la demanda fan que més de la meitat de les dones que decideixen interrompre l'embaràs es paguin el seu avortament quirúrgic a clíniques privades, quan és un servei que s'ofereix des de la sanitat pública. En parlem amb Sílvia Aldavert, coordinadora de l'Associació pels Drets Sexuals i Reproductius, i amb Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. També centrem la mirada en la situació de Lleida i les terres de l'Ebre, on, si algú vol avortar, sovint ha de mobilitzar-se fora de la seva demarcació i cobrir les despeses de desplaçament.

  • El treball de cures i sanació, el marginat del patriarcat
    Escolta àudio

    El treball de cures i sanació, el marginat del patriarcat

    Les dones sempre han estat les responsables de les cures tant físiques com emocionals. Un coneixement que ha passat de mares a filles però exclòs del reconeixement oficial, que han aclaparat els homes especialment des de la institucionalització de la medicina. Però tenim més coses perquè anem a un poble del Pallars per conèixer la sanadora Amor Estadella, que ha estat model, brodadora, antiquària, poeta i visionària. De la seva mare va heretar aquesta habilitat per relacionar-se, com diu ella, amb les energies invisibles que ens envolten. De fet, l'Amor és una experta llegint les mans, de les quals diu que són com el nostre mapa particular. Recordem també la figura de María Sabina, una xamana mexicana famosa per l'ús curatiu que atribuïa als fongs i que van visitar personatges famosos com Walt Disney o John Lennon.

    Les dones sempre han estat les responsables de les cures tant físiques com emocionals. Un coneixement que ha passat de mares a filles però exclòs del reconeixement oficial, que han aclaparat els homes especialment des de la institucionalització de la medicina. Però tenim més coses perquè anem a un poble del Pallars per conèixer la sanadora Amor Estadella, que ha estat model, brodadora, antiquària, poeta i visionària. De la seva mare va heretar aquesta habilitat per relacionar-se, com diu ella, amb les energies invisibles que ens envolten. De fet, l'Amor és una experta llegint les mans, de les quals diu que són com el nostre mapa particular. Recordem també la figura de María Sabina, una xamana mexicana famosa per l'ús curatiu que atribuïa als fongs i que van visitar personatges famosos com Walt Disney o John Lennon.

  • La feina no reconeguda de sanadores, infermeres i cuidadores
    Escolta àudio

    La feina no reconeguda de sanadores, infermeres i cuidadores

    Les dones sempre han curat, han alimentat i han acompanyat a tots els membres de la família. Elles són les encarregades de mantenir la vida. És un saber indiscutible en l'àmbit domèstic i privat, però que costa de reconèixer de manera pública. És més, les cures institucionalitzades i oficials, és a dir la medicina, sempre ha estat en mans dels homes. Des del moment que el saber mèdic es comença a configurar, els coneixements d'aquestes dones són perseguits i invisibilitzats. Així, les sanadores són tractades com a bruixes i esborrades de l'esfera pública. Hem d'esperar temps per començar a trobar senyals que aquest saber té un reconeixement oficial. N'és un bon exemple Florence Nightingale, que va impulsar la infermeria moderna. Però encara avui a les infermeres els costa que se'ls reconegui la seva tasca, perquè hi ha molta ceguesa de gènere.

    Les dones sempre han curat, han alimentat i han acompanyat a tots els membres de la família. Elles són les encarregades de mantenir la vida. És un saber indiscutible en l'àmbit domèstic i privat, però que costa de reconèixer de manera pública. És més, les cures institucionalitzades i oficials, és a dir la medicina, sempre ha estat en mans dels homes. Des del moment que el saber mèdic es comença a configurar, els coneixements d'aquestes dones són perseguits i invisibilitzats. Així, les sanadores són tractades com a bruixes i esborrades de l'esfera pública. Hem d'esperar temps per començar a trobar senyals que aquest saber té un reconeixement oficial. N'és un bon exemple Florence Nightingale, que va impulsar la infermeria moderna. Però encara avui a les infermeres els costa que se'ls reconegui la seva tasca, perquè hi ha molta ceguesa de gènere.

  • Amor Estadella, la dona que llegeix el present
    Escolta àudio

    Amor Estadella, la dona que llegeix el present

    Model de pintors, pintora, antiquària i quiromàntica. Definir l'Amor Estadella és realment difícil. Fa més de 40 anys va marxar de Barcelona i es va retirar en un poble del Pallars on ha trobat la seva pau. La seva mare era vident i ella al principi no volia seguir el seu camí, però després ho va fer però a la seva manera. L'Amor llegeix les mans i afirma que són com un mapa perquè ens diuen d'on venim. Les nostres mans són, en definitiva, el nostre diari més íntim. En un món que mira amb reticències i sospites aquests coneixements, ella apel·la a les forces invisibles que afirma que sempre ens acompanyen.

    Model de pintors, pintora, antiquària i quiromàntica. Definir l'Amor Estadella és realment difícil. Fa més de 40 anys va marxar de Barcelona i es va retirar en un poble del Pallars on ha trobat la seva pau. La seva mare era vident i ella al principi no volia seguir el seu camí, però després ho va fer però a la seva manera. L'Amor llegeix les mans i afirma que són com un mapa perquè ens diuen d'on venim. Les nostres mans són, en definitiva, el nostre diari més íntim. En un món que mira amb reticències i sospites aquests coneixements, ella apel·la a les forces invisibles que afirma que sempre ens acompanyen.

  • Cuplet i copla, la subversió de les dones feta cançó
    Escolta àudio

    Cuplet i copla, la subversió de les dones feta cançó

    El cuplet era la música del Paral·lel, desvergonyida i sicalíptica, que cantaven les dones per sobreviure. La copla, la música que cantaven les dones mentre planxaven, cosien o cuinaven. Tots dos gèneres es van convertir en un altaveu de la misèria i van ajudar a empoderar moltes dones i a trencar estereotips. En parlem amb Glòria Ribera, artista i autora de l'espectacle "Parné", i també amb periodistes, catedràtiques, investigadores i divulgadores.

    El cuplet era la música del Paral·lel, desvergonyida i sicalíptica, que cantaven les dones per sobreviure. La copla, la música que cantaven les dones mentre planxaven, cosien o cuinaven. Tots dos gèneres es van convertir en un altaveu de la misèria i van ajudar a empoderar moltes dones i a trencar estereotips. En parlem amb Glòria Ribera, artista i autora de l'espectacle "Parné", i també amb periodistes, catedràtiques, investigadores i divulgadores.

  • Les dones aixequen la veu a ritme de cuplet i copla
    Escolta àudio

    Les dones aixequen la veu a ritme de cuplet i copla

    El cuplet i la copla són dos gèneres musicals que van suposar un cant a la llibertat per a moltes dones: les intèrprets, que feien sentir la seva veu des dels escenaris, i les que escoltaven els versos des de casa, a través del gramòfon. Del que va suposar la irrupció de la dona al món de l'espectacle en parlem amb Pepa Anastasio, professora de Literatura i Estudis de Gènere de la Universitat de Hofstra, a Nova York. També entrevistem Sara Arguijo, periodista especialitzada en flamenc, que ens explica com el franquisme va intentar apropiar-se de la copla, tot i que no ho va aconseguir mai.

    El cuplet i la copla són dos gèneres musicals que van suposar un cant a la llibertat per a moltes dones: les intèrprets, que feien sentir la seva veu des dels escenaris, i les que escoltaven els versos des de casa, a través del gramòfon. Del que va suposar la irrupció de la dona al món de l'espectacle en parlem amb Pepa Anastasio, professora de Literatura i Estudis de Gènere de la Universitat de Hofstra, a Nova York. També entrevistem Sara Arguijo, periodista especialitzada en flamenc, que ens explica com el franquisme va intentar apropiar-se de la copla, tot i que no ho va aconseguir mai.

  • El costat queer de la copla
    Escolta àudio

    El costat queer de la copla

    "¡Ay, campaneras!" és un podcast que homenatja a la copla, el cuplet i la sarsuela. La seva creadora, Lidia García, és investigadora i divulgadora. S'autodefineix com a "bollera, coplera i de classe obrera" i, si la busqueu a les xarxes socials, potser la trobareu amb el nom d'usuari The Queer Cañí Bot. Ens embarquem amb Lidia García en un viatge cap al costat LGBT de la copla.

    "¡Ay, campaneras!" és un podcast que homenatja a la copla, el cuplet i la sarsuela. La seva creadora, Lidia García, és investigadora i divulgadora. S'autodefineix com a "bollera, coplera i de classe obrera" i, si la busqueu a les xarxes socials, potser la trobareu amb el nom d'usuari The Queer Cañí Bot. Ens embarquem amb Lidia García en un viatge cap al costat LGBT de la copla.

  • El català avança tan de pressa com la societat?
    Escolta àudio

    El català avança tan de pressa com la societat?

    En català, quan diem "tots", també parlem de totes. El masculí es considera la forma neutra que inclou tothom, sigui quin sigui el seu gènere. Com sempre, el que és masculí serveix per mesurar la resta. En els últims anys, alguns col·lectius defensen fer servir sempre el femení, d'altres ho troben excloent, i d'altres, ni s'han parat a pensar-hi. En parlem amb diverses lingüistes que han participat al llibre "Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou" (Ed. Eumo), i també amb persones del carrer no binàries per saber què hi tenen a dir, sobre la qüestió. La llengua avança prou ràpid?

    En català, quan diem "tots", també parlem de totes. El masculí es considera la forma neutra que inclou tothom, sigui quin sigui el seu gènere. Com sempre, el que és masculí serveix per mesurar la resta. En els últims anys, alguns col·lectius defensen fer servir sempre el femení, d'altres ho troben excloent, i d'altres, ni s'han parat a pensar-hi. En parlem amb diverses lingüistes que han participat al llibre "Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou" (Ed. Eumo), i també amb persones del carrer no binàries per saber què hi tenen a dir, sobre la qüestió. La llengua avança prou ràpid?

Anar al contingut