TOTS ELS ÀUDIOS

  • Marichuy, la primera dona indígena a optar a la presidència de Mèxic
    Escolta àudio

    Marichuy, la primera dona indígena a optar a la presidència de Mèxic

    María de Jesús Patricio Martínez, coneguda com a Marichuy, va fer història en convertir-se en la primera candidata dona i indígena a Mèxic. La seva carrera política va començar als noranta, després de l'aixecament de l'exèrcit zapatista, identificat amb les idees de Emiliano Zapata de defensa dels camperols. Al cap dels anys, va ser escollida pel Congrés Nacional Indígena i l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional com a portaveu -allà l'hi diuen 'vocera'- per a les eleccions federals del 2018. Netflix li ha dedicat un documental, "La vocera" i a 'Les dones i els dies' tenim l'oportunitat de parlar amb ella.

    María de Jesús Patricio Martínez, coneguda com a Marichuy, va fer història en convertir-se en la primera candidata dona i indígena a Mèxic. La seva carrera política va començar als noranta, després de l'aixecament de l'exèrcit zapatista, identificat amb les idees de Emiliano Zapata de defensa dels camperols. Al cap dels anys, va ser escollida pel Congrés Nacional Indígena i l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional com a portaveu -allà l'hi diuen 'vocera'- per a les eleccions federals del 2018. Netflix li ha dedicat un documental, "La vocera" i a 'Les dones i els dies' tenim l'oportunitat de parlar amb ella.

  • El suïcidi en les dones, entre l'estigma i el silenci
    Escolta àudio

    El suïcidi en les dones, entre l'estigma i el silenci

    El suïcidi és un dels grans tabús de la nostra societat que s'ha convertit en un problema de salut pública de primera magnitud. Segons les estimacions de l'OMS, cada any perden la vida més persones per suïcidi que per VIH, paludisme o càncer de mama. En el programa podrem sentir el testimoni de dues dones que es van intentar suïcidar i que expliquen els motius que les van portar a fer-ho. També parlem amb professionals de la psiquiatria perquè ens expliquin per què les dones se suïciden menys però fan més intents que els homes, i quins són els períodes femenins de més vulnerabilitat. Sentirem unes altres veus molt invisibilitzades, les de familiars de persones que s'han suïcidat, per saber com es gestiona el dol, la culpa i l'enyorança d'aquella persona que ja no hi és.

    El suïcidi és un dels grans tabús de la nostra societat que s'ha convertit en un problema de salut pública de primera magnitud. Segons les estimacions de l'OMS, cada any perden la vida més persones per suïcidi que per VIH, paludisme o càncer de mama. En el programa podrem sentir el testimoni de dues dones que es van intentar suïcidar i que expliquen els motius que les van portar a fer-ho. També parlem amb professionals de la psiquiatria perquè ens expliquin per què les dones se suïciden menys però fan més intents que els homes, i quins són els períodes femenins de més vulnerabilitat. Sentirem unes altres veus molt invisibilitzades, les de familiars de persones que s'han suïcidat, per saber com es gestiona el dol, la culpa i l'enyorança d'aquella persona que ja no hi és.

  • La literatura, el gran romantitzador del suïcidi femení
    Escolta àudio

    La literatura, el gran romantitzador del suïcidi femení

    De la mateixa manera que es romantitza i banalitza el suïcidi dels personatges femenins, també es fa amb el de les autores i artistes. Reduir la vida i l'obra de les artistes que van posar fi a la seva vida precisament a aquest fet és injust i no reconeix la seva vàlua. Sovint els suïcidis de les artistes s'han explicat a partir de deliris romàntics o de la suposada bogeria femenina, fet que és completament fals. Parlem de tot això amb Ivet Zwatrzko Pou.

    De la mateixa manera que es romantitza i banalitza el suïcidi dels personatges femenins, també es fa amb el de les autores i artistes. Reduir la vida i l'obra de les artistes que van posar fi a la seva vida precisament a aquest fet és injust i no reconeix la seva vàlua. Sovint els suïcidis de les artistes s'han explicat a partir de deliris romàntics o de la suposada bogeria femenina, fet que és completament fals. Parlem de tot això amb Ivet Zwatrzko Pou.

  • Les dones fan més intents de suïcidi, per què?
    Escolta àudio

    Les dones fan més intents de suïcidi, per què?

    El suïcidi és un tema tabú en la nostra societat, però les dades no enganyen. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, l'any passat a Catalunya es van suïcidar 556 persones: 142 dones i 414 homes. Per què les dones se suïciden menys però fan més temptatives? Quins són el períodes més vulnerables per a les dones? Parlem amb la doctora Anna Plaza, psiquiatra i actualment coordinadora del Programa d'Intervenció en Crisis i Prevenció del Suïcidi del Centre Psicoteràpia de Barcelona, perquè ens els expliqui. La doctora Plaza explica quines són les eines de prevenció més importants per detectar a temps aquestes conductes suïcides.

    El suïcidi és un tema tabú en la nostra societat, però les dades no enganyen. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, l'any passat a Catalunya es van suïcidar 556 persones: 142 dones i 414 homes. Per què les dones se suïciden menys però fan més temptatives? Quins són el períodes més vulnerables per a les dones? Parlem amb la doctora Anna Plaza, psiquiatra i actualment coordinadora del Programa d'Intervenció en Crisis i Prevenció del Suïcidi del Centre Psicoteràpia de Barcelona, perquè ens els expliqui. La doctora Plaza explica quines són les eines de prevenció més importants per detectar a temps aquestes conductes suïcides.

  • Les pageses es llauren el present i el futur
    Escolta àudio

    Les pageses es llauren el present i el futur

    Catalunya és terra de pagesos i bona part d'aquesta activitat recau en les dones, treballadores dins i fora de casa, una feina que no sempre ha estat reconeguda.Tot i que el nombre de dones propietàries d'explotacions agràries va en augment, encara han de lluitar per defensar la idea que poden ser i són el futur de la pagesia. Sentim els testimonis de les pageses Dolors Català, d'Arbeca; Ester Gomis, del Camp de Tarragona; Maria Giner, de Canovelles; Maria Costa, del Berguedà; Montserrat Bonet, de Poboleda, i també entrevistem la temporera Tània Aliau.

    Catalunya és terra de pagesos i bona part d'aquesta activitat recau en les dones, treballadores dins i fora de casa, una feina que no sempre ha estat reconeguda.Tot i que el nombre de dones propietàries d'explotacions agràries va en augment, encara han de lluitar per defensar la idea que poden ser i són el futur de la pagesia. Sentim els testimonis de les pageses Dolors Català, d'Arbeca; Ester Gomis, del Camp de Tarragona; Maria Giner, de Canovelles; Maria Costa, del Berguedà; Montserrat Bonet, de Poboleda, i també entrevistem la temporera Tània Aliau.

  • Dolors Català, pagesa: "Es pressuposa que he d'ajudar, no prendre les decisions"
    Escolta àudio

    Dolors Català, pagesa: "Es pressuposa que he d'ajudar, no prendre les decisions"

    L'ocupació femenina en el sector agrari és d'un 20% actualment, davant d'un 80% d'homes. Dolors Català és pagesa, presidenta de l'Associació Dones del Món Rural i propietària de l'empresa Oli Cimal. Ens rep a les seves finques d'Arbeca, on conrea l'oliva de manera ecològica. Conversem amb ella sobre els seus inicis al món rural, la importància que les dones ocupin llocs de responsabilitat a les juntes de les cooperatives i les associacions agràries, i la lluita constant de les pageses per demostrar que poden fer la mateixa feina que els pagesos i ser les propietàries dels negocis agroalimentaris.

    L'ocupació femenina en el sector agrari és d'un 20% actualment, davant d'un 80% d'homes. Dolors Català és pagesa, presidenta de l'Associació Dones del Món Rural i propietària de l'empresa Oli Cimal. Ens rep a les seves finques d'Arbeca, on conrea l'oliva de manera ecològica. Conversem amb ella sobre els seus inicis al món rural, la importància que les dones ocupin llocs de responsabilitat a les juntes de les cooperatives i les associacions agràries, i la lluita constant de les pageses per demostrar que poden fer la mateixa feina que els pagesos i ser les propietàries dels negocis agroalimentaris.

  • La por que ens inculquen a les dones
    Escolta àudio

    La por que ens inculquen a les dones

    Des que les dones som petites se'ns educa en la por. Por de caminar soles a la nit pel carrer, por de parlar amb estranys perquè en podem sortir mal parades... Amb aquesta idea de protecció o sobreprotecció simplement pel fet de ser dones. Reflexionem amb la filòsofa Laura Llevadot sobre quantes d'aquestes pors són reals i quantes, en realitat, ens les han inculcat. Amb la periodista Desirée de Fez, que ha escrit "Reina del grito", parlem de tot el repertori de pors d'una dona: por del sexe, del propi cos, d'envellir o de no ser prou bona mare. També ens visita la psicòloga experta en violències masclistes Alba Alfageme, que acaba de publicar "Quan cridem els nostres noms".

    Des que les dones som petites se'ns educa en la por. Por de caminar soles a la nit pel carrer, por de parlar amb estranys perquè en podem sortir mal parades... Amb aquesta idea de protecció o sobreprotecció simplement pel fet de ser dones. Reflexionem amb la filòsofa Laura Llevadot sobre quantes d'aquestes pors són reals i quantes, en realitat, ens les han inculcat. Amb la periodista Desirée de Fez, que ha escrit "Reina del grito", parlem de tot el repertori de pors d'una dona: por del sexe, del propi cos, d'envellir o de no ser prou bona mare. També ens visita la psicòloga experta en violències masclistes Alba Alfageme, que acaba de publicar "Quan cridem els nostres noms".

  • Podem deixar de tenir por de tornar a casa?
    Escolta àudio

    Podem deixar de tenir por de tornar a casa?

    Us sonen aquestes frases: "Envia un missatge quan hagis arribat a casa", "Vols que t'acompanyi? A aquestes hores és millor que no vagis sola". Tots aquests comentaris els hem sentit o els hem dit alguna vegada. I és que una de les pors més comunes entre les dones és la por de caminar sola pel carrer de nit. Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes, acaba de publicar "Quan cridem els nostres noms", de l'editorial Univers. És un llibre que s'endinsa en el concepte de "por femenina".

    Us sonen aquestes frases: "Envia un missatge quan hagis arribat a casa", "Vols que t'acompanyi? A aquestes hores és millor que no vagis sola". Tots aquests comentaris els hem sentit o els hem dit alguna vegada. I és que una de les pors més comunes entre les dones és la por de caminar sola pel carrer de nit. Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes, acaba de publicar "Quan cridem els nostres noms", de l'editorial Univers. És un llibre que s'endinsa en el concepte de "por femenina".

  • "Reina del grito", el dret a reconèixer les pròpies pors
    Escolta àudio

    "Reina del grito", el dret a reconèixer les pròpies pors

    La periodista, escriptora i crítica de cinema Desirée de Fez ha escrit el llibre "Reina del grito. Un viaje por los miedos femeninos", de l'editorial Blackie Books, on relaciona les seves pors amb pel·lícules de terror. La Desireé, que es considera una persona poruga, ha trobat al cinema una manera de tractar de tu a tu les seves pors. Així, parla de la por de fracassar com a mare, de la por de no acceptada i de relacions de parella tòxiques, per exemple, a través de pel·lícules com "L'exorcista", "Carrie" i "La possessió".

    La periodista, escriptora i crítica de cinema Desirée de Fez ha escrit el llibre "Reina del grito. Un viaje por los miedos femeninos", de l'editorial Blackie Books, on relaciona les seves pors amb pel·lícules de terror. La Desireé, que es considera una persona poruga, ha trobat al cinema una manera de tractar de tu a tu les seves pors. Així, parla de la por de fracassar com a mare, de la por de no acceptada i de relacions de parella tòxiques, per exemple, a través de pel·lícules com "L'exorcista", "Carrie" i "La possessió".

  • Per què muses i no genis?
    Escolta àudio

    Per què muses i no genis?

    Sentim parlar cada cop més d'exposicions dedicades a artistes dones i fem servir paraules com descobriment, redescobriment i recuperació de les artistes oblidades. Però obviem que la dona en el món de l'art ha estat menystinguda sistemàticament i ha patit violència per part dels artistes homes i també des de les institucions, mitjans, historiadors i universitats. En parlem amb artistes com Núria Güell, Daniela Ortiz i també periodistes, professores d'art i escriptores.

    Sentim parlar cada cop més d'exposicions dedicades a artistes dones i fem servir paraules com descobriment, redescobriment i recuperació de les artistes oblidades. Però obviem que la dona en el món de l'art ha estat menystinguda sistemàticament i ha patit violència per part dels artistes homes i també des de les institucions, mitjans, historiadors i universitats. En parlem amb artistes com Núria Güell, Daniela Ortiz i també periodistes, professores d'art i escriptores.

  •  Si no coneixes Dora Maar, la culpa és de Picasso
    Escolta àudio

    Si no coneixes Dora Maar, la culpa és de Picasso

    El món de l'art està ple de casos en què l'obra de l'artista home eclipsa els abusos comesos. A la fotògrafa Dora Maar va ser Picasso qui la va obligar a deixar la fotografia; li va permetre pintar, però no dedicar-se al mitjà d'expressió amb el qual ella era realment genial. Maar va patir maltractament físic i psicològic per part del pintor malagueny durant els 8 anys de relació i, quan ho van deixar, ella no va continuar amb la seva producció artística. Ens ho explica Maria Llopis, artista, escriptora i professora d'art i feminisme.

    El món de l'art està ple de casos en què l'obra de l'artista home eclipsa els abusos comesos. A la fotògrafa Dora Maar va ser Picasso qui la va obligar a deixar la fotografia; li va permetre pintar, però no dedicar-se al mitjà d'expressió amb el qual ella era realment genial. Maar va patir maltractament físic i psicològic per part del pintor malagueny durant els 8 anys de relació i, quan ho van deixar, ella no va continuar amb la seva producció artística. Ens ho explica Maria Llopis, artista, escriptora i professora d'art i feminisme.

  • Daniela Ortiz i Núria Güell, dues artistes contra la violència masclista
    Escolta àudio

    Daniela Ortiz i Núria Güell, dues artistes contra la violència masclista

    Algunes artistes han acabat fent de la seva obra un acte de defensa i resistència davant de les violències i el masclisme, un espai per canalitzar algunes vivències que pot acabar sent molt sanador. Un exemple d'artista visual que ha parlat en la seva obra de violències masclistes, viscudes per ella i per altres dones, és Núria Güell. També parlem amb Daniela Ortiz de com va acabar marxant d'Espanya per culpa de la campanya d'assetjament de l'extrema dreta, de la qual va ser víctima ara fa un any i mig.

    Algunes artistes han acabat fent de la seva obra un acte de defensa i resistència davant de les violències i el masclisme, un espai per canalitzar algunes vivències que pot acabar sent molt sanador. Un exemple d'artista visual que ha parlat en la seva obra de violències masclistes, viscudes per ella i per altres dones, és Núria Güell. També parlem amb Daniela Ortiz de com va acabar marxant d'Espanya per culpa de la campanya d'assetjament de l'extrema dreta, de la qual va ser víctima ara fa un any i mig.

  • Geòlogues i margeres, picant pedra per existir
    Escolta àudio

    Geòlogues i margeres, picant pedra per existir

    De totes les ciències, probablement la geologia és la més desconeguda de totes, sempre la germana petita de tota la resta. Hem dit moltes vegades que la ciència, o, més ben dit, l'acadèmia científica està aclaparada per homes que molts cops han menystingut la feina de les dones. Queda clar que ens falten referents de científiques i mira que n'hi ha, de geòlogues brillants! Per això us volem descobrir unes quantes d'aquestes dones invisibilitzades. La geologia estudia la Terra, i la Terra està feta de roques i pedres. També ens han dit, des de temps immemorials, que les pedres han estat coses d'homes perquè pesaven i servien per construir. Ivana Ponsoda és una arquitecta i una de les poques dones que fa murs de pedra seca, unes de les construccions més antigues del nostre país.

    De totes les ciències, probablement la geologia és la més desconeguda de totes, sempre la germana petita de tota la resta. Hem dit moltes vegades que la ciència, o, més ben dit, l'acadèmia científica està aclaparada per homes que molts cops han menystingut la feina de les dones. Queda clar que ens falten referents de científiques i mira que n'hi ha, de geòlogues brillants! Per això us volem descobrir unes quantes d'aquestes dones invisibilitzades. La geologia estudia la Terra, i la Terra està feta de roques i pedres. També ens han dit, des de temps immemorials, que les pedres han estat coses d'homes perquè pesaven i servien per construir. Ivana Ponsoda és una arquitecta i una de les poques dones que fa murs de pedra seca, unes de les construccions més antigues del nostre país.

  • Ivana Punsoda, l'arquitecta que fa murs de pedra seca
    Escolta àudio

    Ivana Punsoda, l'arquitecta que fa murs de pedra seca

    Les pedres, com tot el que es refereix a la construcció, sempre s'ha pensat que és una feina d'homes. Una feina pesada que exigeix força. Però ja sabeu que això és un invent dels que no volen moure les coses de lloc. La pedra seca, o la pedra en sec, és una de les formes més antigues de construcció que hi ha al nostre país i que podeu veure en marges, basses o paravents. La gràcia és que les pedres, a causa del pes, fan que el mur s'aguanti sol. Per fer això, no només s'ha de tenir força, sinó destresa i, sobretot, una mirada del detall. D'això en sap molt una de les poques dones que fa pedra en sec als Països Catalans, la Ivana Punsoda. Ella és arquitecta i també margera.

    Les pedres, com tot el que es refereix a la construcció, sempre s'ha pensat que és una feina d'homes. Una feina pesada que exigeix força. Però ja sabeu que això és un invent dels que no volen moure les coses de lloc. La pedra seca, o la pedra en sec, és una de les formes més antigues de construcció que hi ha al nostre país i que podeu veure en marges, basses o paravents. La gràcia és que les pedres, a causa del pes, fan que el mur s'aguanti sol. Per fer això, no només s'ha de tenir força, sinó destresa i, sobretot, una mirada del detall. D'això en sap molt una de les poques dones que fa pedra en sec als Països Catalans, la Ivana Punsoda. Ella és arquitecta i també margera.

  • Despertant el volcà, les pioneres de la geologia
    Escolta àudio

    Despertant el volcà, les pioneres de la geologia

    "GEAS, mujeres que estudian la Tierra", escrit per Rosa María Mateos i Ana Ruiz Constán, és un llibre que reivindica les aportacions de les dones científiques en el món de la geologia. La història oficial ha omès les aportacions d'aquestes dones. Unes científiques que no tan sols van investigar en territoris absolutament nous, sinó que van haver de lluitar contra els estereotips i les convencions socials. Aquests dies que parlem tant de volcans, molt poques geòlogues han sortit per parlar-ne. No és que no n'hi hagi, és que, com sempre, s'invisibilitzen. Amb una de les autores del llibre, Ana Ruiz Constán, repassem algunes d'aquestes pioneres de la geologia per situar aquestes dones al lloc que els pertoca i que es converteixin en referents per a les properes generacions.
    Il·lustració de Nívola Uyá.

    "GEAS, mujeres que estudian la Tierra", escrit per Rosa María Mateos i Ana Ruiz Constán, és un llibre que reivindica les aportacions de les dones científiques en el món de la geologia. La història oficial ha omès les aportacions d'aquestes dones. Unes científiques que no tan sols van investigar en territoris absolutament nous, sinó que van haver de lluitar contra els estereotips i les convencions socials. Aquests dies que parlem tant de volcans, molt poques geòlogues han sortit per parlar-ne. No és que no n'hi hagi, és que, com sempre, s'invisibilitzen. Amb una de les autores del llibre, Ana Ruiz Constán, repassem algunes d'aquestes pioneres de la geologia per situar aquestes dones al lloc que els pertoca i que es converteixin en referents per a les properes generacions. Il·lustració de Nívola Uyá.

Anar al contingut