TOTS ELS ÀUDIOS

  • L'abús infantil afecta més nenes que nens
    Escolta àudio

    L'abús infantil afecta més nenes que nens

    Els abusos sexuals infantils tenen gènere: el percentatge de nenes víctimes d'abusos és superior al de nens, mentre que els que cometen els abusos són majoritàriament homes: un 95% dels casos. Del perfil psicològic dels supervivents d'abusos, així com del perfil dels abusadors i de les seqüeles que es manifesten en les víctimes a mitjà i llarg termini, en parlem amb Pilar Polo, psicòloga i responsable de relacions institucionals de la fundació Vicki Bernadet. La fundació fa més de 20 anys que treballa en l'atenció integral, prevenció i sensibilització dels abusos sexuals infantils.

    Els abusos sexuals infantils tenen gènere: el percentatge de nenes víctimes d'abusos és superior al de nens, mentre que els que cometen els abusos són majoritàriament homes: un 95% dels casos. Del perfil psicològic dels supervivents d'abusos, així com del perfil dels abusadors i de les seqüeles que es manifesten en les víctimes a mitjà i llarg termini, en parlem amb Pilar Polo, psicòloga i responsable de relacions institucionals de la fundació Vicki Bernadet. La fundació fa més de 20 anys que treballa en l'atenció integral, prevenció i sensibilització dels abusos sexuals infantils.

  • La Barnahus de Tarragona, la casa on s'escolta les criatures
    Escolta àudio

    La Barnahus de Tarragona, la casa on s'escolta les criatures

    Sovint les víctimes d'abús sexual infantil es troben incredulitat, menysteniment, estigma i processos judicials i d'atenció massa llargs i dolorosos. L'ONG Save The Children s'ha fixat en com els països nòrdics intenten evitar que el sistema judicial i d'atenció produeixi encara més dolor, i per això en els darrers anys ha presentat a l'administració catalana el projecte Barnahus. De moment, és una prova pilot d'atenció a les víctimes que funciona a Tarragona, impulsada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència. A la Barnahus tots els serveis estan integrats i no cal que l'infant expliqui una vegada i una altra la violència que ha rebut a professionals diferents. Emilie Rivas, responsable de polítiques d'infància de Save The Children Catalunya, i Josep Ramon Juárez, coordinador de la unitat, ens expliquen en què consisteix el projecte.

    Sovint les víctimes d'abús sexual infantil es troben incredulitat, menysteniment, estigma i processos judicials i d'atenció massa llargs i dolorosos. L'ONG Save The Children s'ha fixat en com els països nòrdics intenten evitar que el sistema judicial i d'atenció produeixi encara més dolor, i per això en els darrers anys ha presentat a l'administració catalana el projecte Barnahus. De moment, és una prova pilot d'atenció a les víctimes que funciona a Tarragona, impulsada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència. A la Barnahus tots els serveis estan integrats i no cal que l'infant expliqui una vegada i una altra la violència que ha rebut a professionals diferents. Emilie Rivas, responsable de polítiques d'infància de Save The Children Catalunya, i Josep Ramon Juárez, coordinador de la unitat, ens expliquen en què consisteix el projecte.

  • L'abús infantil, un fracàs social
    Escolta àudio

    L'abús infantil, un fracàs social

    Una de les pitjors coses que pot passar-li a un infant és que sigui abusat. Aquí no hi ha diferència entre gènere, tot i que les estadístiques ens diuen que els passa més a les nenes que als nens. Al llarg de la vida, una de cada cinc dones haurà patit abusos de petita, per un home de cada deu. El més greu de tot això és que moltes d'aquestes situacions no s'arribaran a denunciar i que moltes de les denúncies quedaran arxivades per falta de proves. En aquest programa parlem de criatures, nens i nenes, però com sempre, posem èmfasi en les dones, en com ho viuen les supervivents d'aquest abús. Per això parlem amb Mar Moleón, supervivent d'abusos dels 3 als 15 anys per part del seu pare. I també amb la Pilar Polo, psicòloga i responsable de relacions institucionals de la Fundació Vicki Bernadet; Emilie Rivas, de Save The Children; Josep Ramon Juárez, coordinador de la unitat de la Barnahus, i les advocades Manuela Torres i Gemma Nicolás Lazo.

    Una de les pitjors coses que pot passar-li a un infant és que sigui abusat. Aquí no hi ha diferència entre gènere, tot i que les estadístiques ens diuen que els passa més a les nenes que als nens. Al llarg de la vida, una de cada cinc dones haurà patit abusos de petita, per un home de cada deu. El més greu de tot això és que moltes d'aquestes situacions no s'arribaran a denunciar i que moltes de les denúncies quedaran arxivades per falta de proves. En aquest programa parlem de criatures, nens i nenes, però com sempre, posem èmfasi en les dones, en com ho viuen les supervivents d'aquest abús. Per això parlem amb Mar Moleón, supervivent d'abusos dels 3 als 15 anys per part del seu pare. I també amb la Pilar Polo, psicòloga i responsable de relacions institucionals de la Fundació Vicki Bernadet; Emilie Rivas, de Save The Children; Josep Ramon Juárez, coordinador de la unitat de la Barnahus, i les advocades Manuela Torres i Gemma Nicolás Lazo.

  • Com superar l'abús comès pel teu propi pare
    Escolta àudio

    Com superar l'abús comès pel teu propi pare

    La Mar Moleón va ser abusada pel seu pare dels 3 als 15 anys. Ella diu que "això li ha marcat la vida però no la defineix". És una supervivent i ho explica en un llibre que ha escrit: "La voz escondida en el silencio. Cómo superar el abuso sexual infantil", un llibre que ha fet per ajudar i acompanyar a les persones supervivents d'abusos com ella i també per sanar tots els sentiments pels quals passa una víctima d'abusos: culpa, por, traïció, fàstic. Escoltar-la ens empodera a totes.

    La Mar Moleón va ser abusada pel seu pare dels 3 als 15 anys. Ella diu que "això li ha marcat la vida però no la defineix". És una supervivent i ho explica en un llibre que ha escrit: "La voz escondida en el silencio. Cómo superar el abuso sexual infantil", un llibre que ha fet per ajudar i acompanyar a les persones supervivents d'abusos com ella i també per sanar tots els sentiments pels quals passa una víctima d'abusos: culpa, por, traïció, fàstic. Escoltar-la ens empodera a totes.

  • El cos nostre de cada dia
    Escolta àudio

    El cos nostre de cada dia

    Fa uns dies l'actriu britànica Emma Thompson, a la Berlinale, va parlar de la intranquil·litat que totes les dones sentim quan ens mirem al mirall. Des de petites, ens arriba el missatge, des de diferents àmbits, que el nostre cos és imperfecte, i aquesta pressió no s'atura al llarg de la vida. Missatges com "tens massa panxa, massa pèl, massa poc pit¿" són recurrents. Durant aquestes tres temporades hem parlat de com n'és de difícil escapar de la idea d'aquest cos perfecte que no té ningú. Mirar-se al mirall sense prejudicis i de manera amorosa segurament és una de les coses més difícils que es poden fer. Aquesta setmana us oferim un resum de molts d'aquests programes que volen demostrar com n'és de complicat viure al nostre cos, acceptar-lo i deixar de fer cas d'un estereotip que no hem creat nosaltres.

    Fa uns dies l'actriu britànica Emma Thompson, a la Berlinale, va parlar de la intranquil·litat que totes les dones sentim quan ens mirem al mirall. Des de petites, ens arriba el missatge, des de diferents àmbits, que el nostre cos és imperfecte, i aquesta pressió no s'atura al llarg de la vida. Missatges com "tens massa panxa, massa pèl, massa poc pit¿" són recurrents. Durant aquestes tres temporades hem parlat de com n'és de difícil escapar de la idea d'aquest cos perfecte que no té ningú. Mirar-se al mirall sense prejudicis i de manera amorosa segurament és una de les coses més difícils que es poden fer. Aquesta setmana us oferim un resum de molts d'aquests programes que volen demostrar com n'és de complicat viure al nostre cos, acceptar-lo i deixar de fer cas d'un estereotip que no hem creat nosaltres.

  • On són les dones de la generació beat?
    Escolta àudio

    On són les dones de la generació beat?

    Fa poc que a les nostres llibreries hi podem trobar "Memorias de una beatnik", de l'editorial de Las Afueras, l'autora és Diane de Prima. Ella forma part del grup de dones que van capitanejar la generació beat. Una forma de contracultura americana que s'emmirallava en la filosofia oriental, que experimentava amb drogues i que va viure la sexualitat lliurement. Les figures més conegudes van ser Allen Ginsberg, Jack Kerouac i William Burruoghs, però per què no en sabem res de les dones? El moviment comptava amb moltes dones que han estat totalment invisibilitzades: dones transgressores i creadores que van ser la llavor de la segona onada del feminisme. Descobrim totes aquestes dones revolucionàries anònimes amb l'ajuda de la poeta i traductora Annalisa Marí Pegrum; Magda Anglès, editora de Las afueras, i la professora de la UNED Isabel Castelao-Gómez. Per acabar farem un viatge a la llibreria especialitzada en literatura beat, On the road.

    Fa poc que a les nostres llibreries hi podem trobar "Memorias de una beatnik", de l'editorial de Las Afueras, l'autora és Diane de Prima. Ella forma part del grup de dones que van capitanejar la generació beat. Una forma de contracultura americana que s'emmirallava en la filosofia oriental, que experimentava amb drogues i que va viure la sexualitat lliurement. Les figures més conegudes van ser Allen Ginsberg, Jack Kerouac i William Burruoghs, però per què no en sabem res de les dones? El moviment comptava amb moltes dones que han estat totalment invisibilitzades: dones transgressores i creadores que van ser la llavor de la segona onada del feminisme. Descobrim totes aquestes dones revolucionàries anònimes amb l'ajuda de la poeta i traductora Annalisa Marí Pegrum; Magda Anglès, editora de Las afueras, i la professora de la UNED Isabel Castelao-Gómez. Per acabar farem un viatge a la llibreria especialitzada en literatura beat, On the road.

  • La contracultura també va ser masclista?
    Escolta àudio

    La contracultura també va ser masclista?

    La traductora i poeta mallorquina Annalisa Marí Pegrum fa anys que recupera i tradueix els treballs de les escriptores de la generació beat. Llegint Kerouac es va preguntar on eren les dones d'aquella època, que en les novel·les de l'autor nord-americà semblaven pur accessori. Marí Pegrum és l'autora de l'antologia de dones poetes "Beat Attitude", editada per Bartleby ediciones. També és la responsable de traduir els poemes de Diane de Prima per primer cop al castellà amb un llibre que es titula "Quita tu cuelllo degollado de mi cuchillo" de l'editorial Torremozas. Amb ella recuperem la història de moltes d'aquestes dones oblidades.

    La traductora i poeta mallorquina Annalisa Marí Pegrum fa anys que recupera i tradueix els treballs de les escriptores de la generació beat. Llegint Kerouac es va preguntar on eren les dones d'aquella època, que en les novel·les de l'autor nord-americà semblaven pur accessori. Marí Pegrum és l'autora de l'antologia de dones poetes "Beat Attitude", editada per Bartleby ediciones. També és la responsable de traduir els poemes de Diane de Prima per primer cop al castellà amb un llibre que es titula "Quita tu cuelllo degollado de mi cuchillo" de l'editorial Torremozas. Amb ella recuperem la història de moltes d'aquestes dones oblidades.

  • Diane di Prima i les grans oblidades de la generació beat
    Escolta àudio

    Diane di Prima i les grans oblidades de la generació beat

    Allen Ginsberg, Jack Kerouac i William Burroughs van ser les figures més destacades del moviment Beat. Darrere d'aquests homes, però, hi havia moltes dones igual de brillants i transgressores. La majoria d'elles, però, van quedar reduïdes a ser les seves muses, amants o esposes. Però la realitat és que aquestes creadores van ser vitals per nodrir el moviment. Van ser unes dones avançades al seu temps que van tenir una àmplia producció literària i que han quedat totalment oblidades per la història. Diane di Prima segurament és la més coneguda, va escriure un poema sobre l'avortament i és autora d'una quarantena de llibres. Però també hi ha altres figures destacades com Elise Cowen, Joyce Johnson o Joanne Kyger.

    Allen Ginsberg, Jack Kerouac i William Burroughs van ser les figures més destacades del moviment Beat. Darrere d'aquests homes, però, hi havia moltes dones igual de brillants i transgressores. La majoria d'elles, però, van quedar reduïdes a ser les seves muses, amants o esposes. Però la realitat és que aquestes creadores van ser vitals per nodrir el moviment. Van ser unes dones avançades al seu temps que van tenir una àmplia producció literària i que han quedat totalment oblidades per la història. Diane di Prima segurament és la més coneguda, va escriure un poema sobre l'avortament i és autora d'una quarantena de llibres. Però també hi ha altres figures destacades com Elise Cowen, Joyce Johnson o Joanne Kyger.

  •  Les primeres mestres, dones extraordinàries
    Escolta àudio

    Les primeres mestres, dones extraordinàries

    Ensenyar és un dels oficis més bonics que hi ha. Les dones de sempre s'han bolcat perquè saben que per a una societat millor, una bona educació és vital. Les primeres mestres van ser unes pioneres que van posar les bases de l'escola d'avui. Elles van creure en l'escola pública i republicana. Descobrim la increïble figura d'una mestra tarragonina republicana, protestant i maçona, Hilda Agostini; recordem el paper que van tenir les mestres republicanes i el procés de depuració al qual es van haver de sotmetre amb l'arribada del franquisme; repassem tres figures de pedagogues pioneres: Rosa Sensat, Margarida Comas i Clara Hammerl, i acabem a la Barceloneta, escoltant el testimoni d'una alumna de l'Escola del Mar.

    Ensenyar és un dels oficis més bonics que hi ha. Les dones de sempre s'han bolcat perquè saben que per a una societat millor, una bona educació és vital. Les primeres mestres van ser unes pioneres que van posar les bases de l'escola d'avui. Elles van creure en l'escola pública i republicana. Descobrim la increïble figura d'una mestra tarragonina republicana, protestant i maçona, Hilda Agostini; recordem el paper que van tenir les mestres republicanes i el procés de depuració al qual es van haver de sotmetre amb l'arribada del franquisme; repassem tres figures de pedagogues pioneres: Rosa Sensat, Margarida Comas i Clara Hammerl, i acabem a la Barceloneta, escoltant el testimoni d'una alumna de l'Escola del Mar.

  • Mestres republicanes, la lluita per capgirar l'escola
    Escolta àudio

    Mestres republicanes, la lluita per capgirar l'escola

    L'escola republicana continua sent avui dia un referent en molts sentits i una escola única. Del que va suposar, tant a nivell educatiu, com social i polític, en parlem amb Carmen Agulló Díaz, doctora en pedagogia i en Història de l'Educació de la Universitat de València, amb qui també tractem la importància de l'escola rural, l'alfabetització de les dones adultes, i el procés de depuració al qual es van haver de sotmetre les mestres i els mestres amb l'arribada del franquisme.

    L'escola republicana continua sent avui dia un referent en molts sentits i una escola única. Del que va suposar, tant a nivell educatiu, com social i polític, en parlem amb Carmen Agulló Díaz, doctora en pedagogia i en Història de l'Educació de la Universitat de València, amb qui també tractem la importància de l'escola rural, l'alfabetització de les dones adultes, i el procés de depuració al qual es van haver de sotmetre les mestres i els mestres amb l'arribada del franquisme.

  •  Hilda Agostini, mestra republicana, protestant i maçona
    Escolta àudio

    Hilda Agostini, mestra republicana, protestant i maçona

    Hilda Agostini va ser una d'aquelles mestres extraordinàries injustament oblidada. Gràcies a la Cèlia Cañellas i la Rosa Toran hem pogut recuperar la seva història a "Hilda Agostini: les armes de la raó d'una mestra republicana, protestant i maçona", Edicions 62. Una dona avançada al seu temps que tenia clara la idea de com havien de ser les escoles, defensora del laïcisme, però també implicada amb la República. Amb la Cèlia i la Rosa repassem la figura d'aquesta mestra tan singular.

    Hilda Agostini va ser una d'aquelles mestres extraordinàries injustament oblidada. Gràcies a la Cèlia Cañellas i la Rosa Toran hem pogut recuperar la seva història a "Hilda Agostini: les armes de la raó d'una mestra republicana, protestant i maçona", Edicions 62. Una dona avançada al seu temps que tenia clara la idea de com havien de ser les escoles, defensora del laïcisme, però també implicada amb la República. Amb la Cèlia i la Rosa repassem la figura d'aquesta mestra tan singular.

  • L'Escola del Mar, els pupitres a l'aire lliure
    Escolta àudio

    L'Escola del Mar, els pupitres a l'aire lliure

    L'Escola del Mar va ser un exemple de les innovacions pedagògiques a Barcelona. Aquest centre públic situat al barri marítim de la ciutat, la Barceloneta, es va fundar el 1922 i estava construït sobre la sorra de la platja, just davant del mar per fer la majoria les activitats a l'aire lliure. En aquella escola hi havia tants nens com nenes, i tots eren educats per igual. En un principi eren infants que tenien una salut precària, i que per això necessitaven l'aire i el sol, però finalment es va acabar convertint en una escola per a tothom. La Clara Ardèvol ha anat a la Barceloneta per parlar amb la Maria Cervelló Miquel, una exalumna que hi va estudiar dels vuit als deu anys i que té una gran història.

    L'Escola del Mar va ser un exemple de les innovacions pedagògiques a Barcelona. Aquest centre públic situat al barri marítim de la ciutat, la Barceloneta, es va fundar el 1922 i estava construït sobre la sorra de la platja, just davant del mar per fer la majoria les activitats a l'aire lliure. En aquella escola hi havia tants nens com nenes, i tots eren educats per igual. En un principi eren infants que tenien una salut precària, i que per això necessitaven l'aire i el sol, però finalment es va acabar convertint en una escola per a tothom. La Clara Ardèvol ha anat a la Barceloneta per parlar amb la Maria Cervelló Miquel, una exalumna que hi va estudiar dels vuit als deu anys i que té una gran història.

  • Fugint del patriarcat a 100 km/h
    Escolta àudio

    Fugint del patriarcat a 100 km/h

    Sempre s'ha pensat que els cotxes són cosa d'homes i sovint s'ha relacionat la virilitat masculina amb la potència d'un vehicle. La dona, en canvi, ha quedat reduïda a un simple reclam publicitari sovint cosificada. Una dona al volant, a més, és sovint motiu de burla. Però les estadístiques, que no entenen de masclisme, són clares: elles condueixen millor i tenen menys accidents. Tanmateix, moltes, cansades d'estar constantment qüestionades, abandonen la conducció i renuncien, per tant, a la independència que dona un cotxe. En parlem amb Laia Torrents, una de les responsables de l'exposició "Petromasculinitats"; la professora de la UB Pilar Medina; José Solaz, de l'Institut de Biomecànica de València; la psicòloga Anna Agustí; la formadora del RACC Gemma García, i la pilot d'automobilisme Belén García.

    Sempre s'ha pensat que els cotxes són cosa d'homes i sovint s'ha relacionat la virilitat masculina amb la potència d'un vehicle. La dona, en canvi, ha quedat reduïda a un simple reclam publicitari sovint cosificada. Una dona al volant, a més, és sovint motiu de burla. Però les estadístiques, que no entenen de masclisme, són clares: elles condueixen millor i tenen menys accidents. Tanmateix, moltes, cansades d'estar constantment qüestionades, abandonen la conducció i renuncien, per tant, a la independència que dona un cotxe. En parlem amb Laia Torrents, una de les responsables de l'exposició "Petromasculinitats"; la professora de la UB Pilar Medina; José Solaz, de l'Institut de Biomecànica de València; la psicòloga Anna Agustí; la formadora del RACC Gemma García, i la pilot d'automobilisme Belén García.

  • La masculinitat construïda cremant "gasofa"
    Escolta àudio

    La masculinitat construïda cremant "gasofa"

    Ens diuen que les dones cridem massa, que xerrem massa, se'ns diu histèriques, lloros, n'hem parlat moltes vegades, però, en canvi, es diu ben poca cosa i s'assumeix perfectament aquell soroll de tub d'escampament trucat, aquella pitjada a l'accelerador a la matinada, aquell cotxe on es veu més el tub d'escapament que cap altres cosa. "Mira quin tros de cotxe", diuen! Com més gran millor, com més llarg millor, com més potent millor. El fuel és la viagra d'alguns homes, fins i tot una mostra d'erotisme masculí. Només cal que penseu en C. tangana, "llorando en mi limo¿" D'exemples en trobarem a totes les cantonades i, sobretot, no us deixaran dormir. De tot això n'ha sortit una exposició sota el títol de "Petromasculinitats", que s'ha pogut veure al centre d'art contemporani Bòlit de Girona fins fa pocs dies. Comissariada per Arnau Horta i els Cabosanroque. En parlem amb la Laia Torrents, la meitat de Cabosanroque.

    Ens diuen que les dones cridem massa, que xerrem massa, se'ns diu histèriques, lloros, n'hem parlat moltes vegades, però, en canvi, es diu ben poca cosa i s'assumeix perfectament aquell soroll de tub d'escampament trucat, aquella pitjada a l'accelerador a la matinada, aquell cotxe on es veu més el tub d'escapament que cap altres cosa. "Mira quin tros de cotxe", diuen! Com més gran millor, com més llarg millor, com més potent millor. El fuel és la viagra d'alguns homes, fins i tot una mostra d'erotisme masculí. Només cal que penseu en C. tangana, "llorando en mi limo¿" D'exemples en trobarem a totes les cantonades i, sobretot, no us deixaran dormir. De tot això n'ha sortit una exposició sota el títol de "Petromasculinitats", que s'ha pogut veure al centre d'art contemporani Bòlit de Girona fins fa pocs dies. Comissariada per Arnau Horta i els Cabosanroque. En parlem amb la Laia Torrents, la meitat de Cabosanroque.

  • La seguretat dels cotxes no té en compte les dones
    Escolta àudio

    La seguretat dels cotxes no té en compte les dones

    Les dones condueixen millor, però tenen més possibilitats de tenir lesions greus en un accident de trànsit. Així ho assenyalen les dades i un estudi de l'Institut de Biomecànica de València: les proves de seguretat dels vehicles no utilitzen maniquins femenins realistes i això multiplica per dos el risc de tenir lesions greus en un accident. Fins ara s'havia utilitzat el mateix maniquí que en el cas dels homes amb una mida més petita, però amb això no n'hi ha prou. En parlem amb José Solaz, director d'Automoció i Mobilitat de l'Institut de Biomècanica de València.

    Foto: Volvo

    Les dones condueixen millor, però tenen més possibilitats de tenir lesions greus en un accident de trànsit. Així ho assenyalen les dades i un estudi de l'Institut de Biomecànica de València: les proves de seguretat dels vehicles no utilitzen maniquins femenins realistes i això multiplica per dos el risc de tenir lesions greus en un accident. Fins ara s'havia utilitzat el mateix maniquí que en el cas dels homes amb una mida més petita, però amb això no n'hi ha prou. En parlem amb José Solaz, director d'Automoció i Mobilitat de l'Institut de Biomècanica de València. Foto: Volvo

Anar al contingut