TOTS ELS ÀUDIOS

  • L'emperadriu i la papessa, les dues dones del tarot
    Escolta àudio

    L'emperadriu i la papessa, les dues dones del tarot

    Una carta és un paper i paraules escrites però també és un símbol. La història que us expliquem va de cartes, però sobretot de correspondència. És la correspondència entre dos ànimes i dues persones, una de 28 anys i l'altra de 84. Ell és un poeta despert, l'Oriol Sauleda. Ella és una mèdium i artista que hi veu clar, l'Amor Estadella. L'Oriol Sauleda i l'Amor Estadella es van conèixer, com els agrada dir a ells, quan les seves vides feien la volta a Saturn. Es van adoptar mútuament i d'aquest miracle, aviat en sortirà una correspondència que està feta de dobles lectures: de cada carta del tarot que explica l'amor, l'Oriol n'ha fet un poema. Però abans d'això, ens fan un tastet amb les dues principals figures del tarot que representen una dona: la papessa i l'emperadriu.

    Una carta és un paper i paraules escrites però també és un símbol. La història que us expliquem va de cartes, però sobretot de correspondència. És la correspondència entre dos ànimes i dues persones, una de 28 anys i l'altra de 84. Ell és un poeta despert, l'Oriol Sauleda. Ella és una mèdium i artista que hi veu clar, l'Amor Estadella. L'Oriol Sauleda i l'Amor Estadella es van conèixer, com els agrada dir a ells, quan les seves vides feien la volta a Saturn. Es van adoptar mútuament i d'aquest miracle, aviat en sortirà una correspondència que està feta de dobles lectures: de cada carta del tarot que explica l'amor, l'Oriol n'ha fet un poema. Però abans d'això, ens fan un tastet amb les dues principals figures del tarot que representen una dona: la papessa i l'emperadriu.

  • Virginia Woolf i Hildegarda von Bingen: l'amor per carta
    Escolta àudio

    Virginia Woolf i Hildegarda von Bingen: l'amor per carta

    Perquè no decaigui l'esperit de Sant Jordi, entre la literatura i el romanticisme, us presentem dues històries d'amor reals entre dones que s'ho confessaven tot via carta. La catedràtica en Filologia Romànica Victoria Cirlot ens parlarà de Santa Hildegarda de Bingen. Per la seva banda, la professora de Literatura Anglesa Gemma López ens explicarà la relació entre Virginia Woolf i Vita Sackville-West.

    Perquè no decaigui l'esperit de Sant Jordi, entre la literatura i el romanticisme, us presentem dues històries d'amor reals entre dones que s'ho confessaven tot via carta. La catedràtica en Filologia Romànica Victoria Cirlot ens parlarà de Santa Hildegarda de Bingen. Per la seva banda, la professora de Literatura Anglesa Gemma López ens explicarà la relació entre Virginia Woolf i Vita Sackville-West.

  • Transformar-se encara és dissidència
    Escolta àudio

    Transformar-se encara és dissidència

    Encara algú s'atreveix a dir que les drag-queens són senyors disfressats de senyores? Només aquells a qui els agrada posar-ho tot en capsetes i no han entès res. Parlem del transformisme, del transvestisme i del drag, arts escèniques que han protagonitzat les criatures de la nit, amb drag-queens, drag-kings, discjòqueis i artistes. Passen pel programa la drag-queen no binària Marina; la dissenyadora gràfica Rubén Antón; Ken Pollet, drag-king organitzador de l'espectacle "Kings" a la Sala 2 de l'Apolo; Juan Castillo, mànager, membre del conjunt Pluma; Àlex Marteen, artista i DJ, i el fotògraf Isaac Flores.

    Foto de Rubén Antón

    Encara algú s'atreveix a dir que les drag-queens són senyors disfressats de senyores? Només aquells a qui els agrada posar-ho tot en capsetes i no han entès res. Parlem del transformisme, del transvestisme i del drag, arts escèniques que han protagonitzat les criatures de la nit, amb drag-queens, drag-kings, discjòqueis i artistes. Passen pel programa la drag-queen no binària Marina; la dissenyadora gràfica Rubén Antón; Ken Pollet, drag-king organitzador de l'espectacle "Kings" a la Sala 2 de l'Apolo; Juan Castillo, mànager, membre del conjunt Pluma; Àlex Marteen, artista i DJ, i el fotògraf Isaac Flores. Foto de Rubén Antón

  • Marina: "En tot el que faig envio un missatge"
    Escolta àudio

    Marina: "En tot el que faig envio un missatge"

    La sèrie "Drag race", dirigida i presentada per la drag-queen RuPaul, ha passat de ser un programa dirigit gairebé exclusivament a la comunitat LGTBIQ+ a ser part de la cultura d'entreteniment popular i s'ha convertit en mainstream. Atresplayer n'està emetent una versió a casa nostra que compta ja amb dues temporades. Entrevistem una de les concursants d'aquesta segona edició, la drag-queen no binària Marina.

    La sèrie "Drag race", dirigida i presentada per la drag-queen RuPaul, ha passat de ser un programa dirigit gairebé exclusivament a la comunitat LGTBIQ+ a ser part de la cultura d'entreteniment popular i s'ha convertit en mainstream. Atresplayer n'està emetent una versió a casa nostra que compta ja amb dues temporades. Entrevistem una de les concursants d'aquesta segona edició, la drag-queen no binària Marina.

  • Rubén Antón, l'enciclopèdia oral del transformisme
    Escolta àudio

    Rubén Antón, l'enciclopèdia oral del transformisme

    Rubén Antón és dissenyadora gràfica i artista, però sobretot és algú que està fent una feina meravellosa per posar a la llum del dia el que durant anys ha viscut a la foscor. Durant el franquisme i també molt temps després, les artistes que es dedicaven al transformisme o al transvestisme, o qualsevol tipus d'art que no es pogués posar en una capseta, van patir. A la incomprensió de la dictadura, hi va seguir una altra pandèmia per les llibertats, la sida i la droga dels 80. Aquí és on apareix Rubén Antón, amb el programa de ràdio "Drag is burning", on dona veu a aquestes protagonistes. A través de diverses exposicions que ara es poden veure a Barcelona i a Sitges, també han anat a Dubai, fan memòria i justícia a tota una colla que tenien la simple aspiració de fer-nos-ho passar bé.

    Rubén Antón és dissenyadora gràfica i artista, però sobretot és algú que està fent una feina meravellosa per posar a la llum del dia el que durant anys ha viscut a la foscor. Durant el franquisme i també molt temps després, les artistes que es dedicaven al transformisme o al transvestisme, o qualsevol tipus d'art que no es pogués posar en una capseta, van patir. A la incomprensió de la dictadura, hi va seguir una altra pandèmia per les llibertats, la sida i la droga dels 80. Aquí és on apareix Rubén Antón, amb el programa de ràdio "Drag is burning", on dona veu a aquestes protagonistes. A través de diverses exposicions que ara es poden veure a Barcelona i a Sitges, també han anat a Dubai, fan memòria i justícia a tota una colla que tenien la simple aspiració de fer-nos-ho passar bé.

  • El patrimoni està en mans dels homes, on és el de les dones?
    Escolta àudio

    El patrimoni està en mans dels homes, on és el de les dones?

    Els homes són els que, per norma, tenen el patrimoni de més valor. En canvi, les dones s'acaben quedant el que és més intangible. En aquest programa posem en valor el patrimoni de les dones i el que sustenten les dones. Els ritus de vida i mort, el coneixement més enllà del profit econòmic, la feina que passa de portes endins i que no es considera. I per fer-ho, marxarem de ruta amb la caçadora de masies, la Marta Lloret, una dona que rascant-se la seva pròpia butxaca i amb el seu propi cotxe, cataloga masies que les administracions i, moltes vegades, els mateixos amos, per falta de diners, deixen abandonades. Amb ella visitem una masia del segle XII on viu Esther Parellada. Però també parlem de tradicions rurals amb la geògrafa Rosa Cerarols. A més de reivindicar la feina invisible de les conservadores-restauradores amb la presidenta del CRAC, Mercè Gual, i Anna Bertral. Finalment, conversem amb Anna Zaera i Zoraida Roselló, que han revisat el crit del "rihihiu" a Santa Bàrbara.

    Els homes són els que, per norma, tenen el patrimoni de més valor. En canvi, les dones s'acaben quedant el que és més intangible. En aquest programa posem en valor el patrimoni de les dones i el que sustenten les dones. Els ritus de vida i mort, el coneixement més enllà del profit econòmic, la feina que passa de portes endins i que no es considera. I per fer-ho, marxarem de ruta amb la caçadora de masies, la Marta Lloret, una dona que rascant-se la seva pròpia butxaca i amb el seu propi cotxe, cataloga masies que les administracions i, moltes vegades, els mateixos amos, per falta de diners, deixen abandonades. Amb ella visitem una masia del segle XII on viu Esther Parellada. Però també parlem de tradicions rurals amb la geògrafa Rosa Cerarols. A més de reivindicar la feina invisible de les conservadores-restauradores amb la presidenta del CRAC, Mercè Gual, i Anna Bertral. Finalment, conversem amb Anna Zaera i Zoraida Roselló, que han revisat el crit del "rihihiu" a Santa Bàrbara.

  • Rescatant les masies que l'administració ha abandonat
    Escolta àudio

    Rescatant les masies que l'administració ha abandonat

    La Marta Lloret és coneguda a les xarxes socials com la "caçadora de masies". Una dona que es guanya les garrofes fent de tècnica de patrimoni, però quan acaba la feina, no contenta amb el fet de treballar les seves hores, es rasca la butxaca i, amb tot l'esforç personal, agafa el cotxe i se'n va a inventariar masies de Catalunya, moltes abandonades i en mal estat. No té cap administració darrere, només les seves ganes i il·lusió per descobrir-nos a tots un patrimoni únic. Fa unes setmanes, vam acompanyar la caçadora de masies, la Marta Lloret, fins a una masia del segle XII, a Tagamanent, situat al parc natural i reserva de la biosfera del Montseny, on hi viu l'Esther Parellada. La casa té de nom el Bellit, és una meravella i l'Esther ens ha obert les portes.

    La Marta Lloret és coneguda a les xarxes socials com la "caçadora de masies". Una dona que es guanya les garrofes fent de tècnica de patrimoni, però quan acaba la feina, no contenta amb el fet de treballar les seves hores, es rasca la butxaca i, amb tot l'esforç personal, agafa el cotxe i se'n va a inventariar masies de Catalunya, moltes abandonades i en mal estat. No té cap administració darrere, només les seves ganes i il·lusió per descobrir-nos a tots un patrimoni únic. Fa unes setmanes, vam acompanyar la caçadora de masies, la Marta Lloret, fins a una masia del segle XII, a Tagamanent, situat al parc natural i reserva de la biosfera del Montseny, on hi viu l'Esther Parellada. La casa té de nom el Bellit, és una meravella i l'Esther ens ha obert les portes.

  • La conservació-restauració, en mans de les dones, i precaritzada
    Escolta àudio

    La conservació-restauració, en mans de les dones, i precaritzada

    Quan pensem en el món de la conservació restauració ens ve al cap la imatge d'una dona amb una bata blanca i un pinzellet davant un quadre. Però la conservació-restauració és molt més que això. Sabíeu que un 86% de les professionals del sector de la conservació-restauració són dones? Unes dones que pel simple fet de ser-ne, es pensa que són ideals per encarregar-se de les cures del patrimoni. Una professió majoritàriament femenina que justament per això té poca valoració social i unes precàries condicions laborals. Parlem amb la presidenta de Conservadors-Restauradors Associats de Catalunya, Mercè Gual, i amb la conservadora-restauradora arqueològica Anna Bertral per saber més coses sobre les característiques i problemàtiques d'aquest ofici tan feminitzat.

    Quan pensem en el món de la conservació restauració ens ve al cap la imatge d'una dona amb una bata blanca i un pinzellet davant un quadre. Però la conservació-restauració és molt més que això. Sabíeu que un 86% de les professionals del sector de la conservació-restauració són dones? Unes dones que pel simple fet de ser-ne, es pensa que són ideals per encarregar-se de les cures del patrimoni. Una professió majoritàriament femenina que justament per això té poca valoració social i unes precàries condicions laborals. Parlem amb la presidenta de Conservadors-Restauradors Associats de Catalunya, Mercè Gual, i amb la conservadora-restauradora arqueològica Anna Bertral per saber més coses sobre les característiques i problemàtiques d'aquest ofici tan feminitzat.

  • Els ritus de la vida i la mort de les dones a les Terres de l'Ebre
    Escolta àudio

    Els ritus de la vida i la mort de les dones a les Terres de l'Ebre

    Les dones sempre han estat les encarregades de conservar les tradicions, també aquelles que implicaven desigualtats. Avui en dia, moltes dones continuen rescatant, revalorant i revisant algunes tradicions. Parlem amb Anna Zaera i Zoraida Roselló, que han revisat el crit del rihihiu a Santa Bàrbara (Montsià), i amb Sandra Ordoño, que ha investigat les pràctiques funeràries de la Ribera d'Ebre i el paper que hi tenien les dones.

    Les dones sempre han estat les encarregades de conservar les tradicions, també aquelles que implicaven desigualtats. Avui en dia, moltes dones continuen rescatant, revalorant i revisant algunes tradicions. Parlem amb Anna Zaera i Zoraida Roselló, que han revisat el crit del rihihiu a Santa Bàrbara (Montsià), i amb Sandra Ordoño, que ha investigat les pràctiques funeràries de la Ribera d'Ebre i el paper que hi tenien les dones.

  • Les arquitectes enderrocaran el mur del masclisme?
    Escolta àudio

    Les arquitectes enderrocaran el mur del masclisme?

    Si pensem en arquitectura la majoria de noms que ens surten són d'homes: Gaudí, Sert, Domènech i Montaner, Solà Morales, Bohigas, Miralles¿ Però on són les dones? Molts arquitectes han treballat amb la seva parella, també arquitecta, o simplement han estat col·legues i col·laboradores, però quan es tracta de posar la placa o donar el premi el nom de l'arquitecte dona desapareix. A poc a poc, les arquitectes agafen protagonisme però encara queda molt. Nosaltres volem posar nom i cara a moltes d'aquestes dones silenciades. Igualment també volem destacar les noves generacions i l'arquitectura feminista, aquella que té en consideració tothom que viu en una ciutat. Parlem amb Sandra Bestraten, arquitecta i presidenta de la demarcació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya; Lucía Millet Ferrater, cofundadora de Cierto Estudio, i Eva Álvarez, arquitecta i professora de la Universitat Politècnica de València.

    Si pensem en arquitectura la majoria de noms que ens surten són d'homes: Gaudí, Sert, Domènech i Montaner, Solà Morales, Bohigas, Miralles¿ Però on són les dones? Molts arquitectes han treballat amb la seva parella, també arquitecta, o simplement han estat col·legues i col·laboradores, però quan es tracta de posar la placa o donar el premi el nom de l'arquitecte dona desapareix. A poc a poc, les arquitectes agafen protagonisme però encara queda molt. Nosaltres volem posar nom i cara a moltes d'aquestes dones silenciades. Igualment també volem destacar les noves generacions i l'arquitectura feminista, aquella que té en consideració tothom que viu en una ciutat. Parlem amb Sandra Bestraten, arquitecta i presidenta de la demarcació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya; Lucía Millet Ferrater, cofundadora de Cierto Estudio, i Eva Álvarez, arquitecta i professora de la Universitat Politècnica de València.

  • Sandra Bestraten: "En arquitectura, encara que l'autoria sigui compartida, es visibilitza l'home"
    Escolta àudio

    Sandra Bestraten: "En arquitectura, encara que l'autoria sigui compartida, es visibilitza l'home"

    Quan passegem per la nostra ciutat, o quan estem de vacances, mirem alguns edificis, i sovint pensem, quin és l'arquitecte? Sempre ens ve al cap la imatge d'un senyor. Així ens ha explicat la història de l'art, les ciutats, l'urbanisme. I és cert, que tot allò que envolta a la construcció ha estat un terreny masculí durant segles, però també fa una colla d'anys que això està canviant. Tot i això, moltes dones arquitectes no acabaran treballant del seu ofici, la majoria cobren menys que un home i quan es tracta de donar-los premis, doncs ja us ho podeu imaginar, el desert. Per què passa això? No té totes les respostes, però en té unes quantes, Sandra Bestraten, arquitecta i presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i també professora a l'Escola d'Arquitectura.

    Quan passegem per la nostra ciutat, o quan estem de vacances, mirem alguns edificis, i sovint pensem, quin és l'arquitecte? Sempre ens ve al cap la imatge d'un senyor. Així ens ha explicat la història de l'art, les ciutats, l'urbanisme. I és cert, que tot allò que envolta a la construcció ha estat un terreny masculí durant segles, però també fa una colla d'anys que això està canviant. Tot i això, moltes dones arquitectes no acabaran treballant del seu ofici, la majoria cobren menys que un home i quan es tracta de donar-los premis, doncs ja us ho podeu imaginar, el desert. Per què passa això? No té totes les respostes, però en té unes quantes, Sandra Bestraten, arquitecta i presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i també professora a l'Escola d'Arquitectura.

  • Cierto Estudio: l'excepció, el despatx d'arquitectura dirigit per dones
    Escolta àudio

    Cierto Estudio: l'excepció, el despatx d'arquitectura dirigit per dones

    Cierto Estudio és un equip de dones arquitectes que es va establir l'any 2014 amb l'objectiu d'experimentar en els àmbits de l'arquitectura, el disseny, la cultura i la investigació. Parlem amb una de les seves fundadores, Lucía Millet Ferrater, que ens explica què entenen a l'estudi per "arquitectura de gènere".

    Cierto Estudio és un equip de dones arquitectes que es va establir l'any 2014 amb l'objectiu d'experimentar en els àmbits de l'arquitectura, el disseny, la cultura i la investigació. Parlem amb una de les seves fundadores, Lucía Millet Ferrater, que ens explica què entenen a l'estudi per "arquitectura de gènere".

  • Els receptaris, el patrimoni transmès per les dones
    Escolta àudio

    Els receptaris, el patrimoni transmès per les dones

    Sempre pensem que la gran cuina és aquella en què ens entaulem en un restaurant de prestigi i gaudim de l'experiència. Per contra, la cuina del dia a dia, la que ens alimenta en el sentit literal, però també la que ens bressola l'ànima, la menystenim. Una cuina domèstica que donem per feta i que no valorem mai prou. Hem agraït prou a mares, àvies i besàvies tot aquest esforç i sacrifici? Els receptaris de cuina han estat sobretot un coneixement transmès per les dones de generació a generació. Unes dones que han fet literatura quan amb prou feines sabien escriure. A més, aquestes receptes s'han convertit en un refugi per a les noves generacions quan no saben per on començar en la cuina. Volem homenatjar aquesta cuina professional no remunerada parlant amb l'escriptora i cuinera Glòria Baliu; la periodista gastronòmica, professora i directora d'Hule y Mantel Carmen Alcaraz del Blanco, i la directora de la biblioteca Francesca Bonnemaison, Raquel Muñoz.

    Foto: Carmen Alcaraz del Blanco

    Sempre pensem que la gran cuina és aquella en què ens entaulem en un restaurant de prestigi i gaudim de l'experiència. Per contra, la cuina del dia a dia, la que ens alimenta en el sentit literal, però també la que ens bressola l'ànima, la menystenim. Una cuina domèstica que donem per feta i que no valorem mai prou. Hem agraït prou a mares, àvies i besàvies tot aquest esforç i sacrifici? Els receptaris de cuina han estat sobretot un coneixement transmès per les dones de generació a generació. Unes dones que han fet literatura quan amb prou feines sabien escriure. A més, aquestes receptes s'han convertit en un refugi per a les noves generacions quan no saben per on començar en la cuina. Volem homenatjar aquesta cuina professional no remunerada parlant amb l'escriptora i cuinera Glòria Baliu; la periodista gastronòmica, professora i directora d'Hule y Mantel Carmen Alcaraz del Blanco, i la directora de la biblioteca Francesca Bonnemaison, Raquel Muñoz. Foto: Carmen Alcaraz del Blanco

  • Glòria Baliu: "Moltes persones han après a cuinar amb mi"
    Escolta àudio

    Glòria Baliu: "Moltes persones han après a cuinar amb mi"

    Si us diem Glòria Baliu, potser no us sona, però aquesta dona ha fet i escrit més de 40 receptaris en els seus 90 anys, i encara n'escriu i en publica. Alguns d'ells com "La cuina d'avui'" escrit l'any 1967 s'ha convertit en un autèntic best- sellers. Aquest llibre va ser un dels primers que es va publicar en català perquè al ser de cuina la censura no li va donar gaire importància. La Glòria Baliu té una manera de viure i explicar la cuina als altres que està molt lluny de les estrelles Michelin. A aquells restaurants potser no hi pot anar tothom, però intentar fer alguns del plats de Baliu està a l'abast de qualsevol persona, i això la fa gran. Un honor asseure's una estona per parlar amb ella.

    Si us diem Glòria Baliu, potser no us sona, però aquesta dona ha fet i escrit més de 40 receptaris en els seus 90 anys, i encara n'escriu i en publica. Alguns d'ells com "La cuina d'avui'" escrit l'any 1967 s'ha convertit en un autèntic best- sellers. Aquest llibre va ser un dels primers que es va publicar en català perquè al ser de cuina la censura no li va donar gaire importància. La Glòria Baliu té una manera de viure i explicar la cuina als altres que està molt lluny de les estrelles Michelin. A aquells restaurants potser no hi pot anar tothom, però intentar fer alguns del plats de Baliu està a l'abast de qualsevol persona, i això la fa gran. Un honor asseure's una estona per parlar amb ella.

  • Els receptaris, el testimoni del que passava dins les quatres parets de casa
    Escolta àudio

    Els receptaris, el testimoni del que passava dins les quatres parets de casa

    Els receptaris són tresors familiars que han passat de generació en generació gairebé sempre transmesos per dones. Aquests receptaris, a més, ofereixen radiografies molt interessants d'una època perquè parlen d'economia, cultura i literatura. Alguns dels més antics són totalment joies d'art que sovint és l'únic testimoni que ha deixat per escrit una dona. Amb Carmen Alcaraz del Blanco, periodista gastronòmica, professora de la Universitat de Cadis del mòdul Dona i Gastronomia i directora d'Hule y Mantel, descobrim aquests receptaris. També, però, reivindiquem una sèrie de dones catalanes, espanyoles i estrangeres que amb els seus llibres de receptes van ajudar a entendre que la cuina domèstica no remunerada era molt més del que es feia a les quatre parets de dins de casa.

    Foto de: Carmen Alcaraz del Blanco

    Els receptaris són tresors familiars que han passat de generació en generació gairebé sempre transmesos per dones. Aquests receptaris, a més, ofereixen radiografies molt interessants d'una època perquè parlen d'economia, cultura i literatura. Alguns dels més antics són totalment joies d'art que sovint és l'únic testimoni que ha deixat per escrit una dona. Amb Carmen Alcaraz del Blanco, periodista gastronòmica, professora de la Universitat de Cadis del mòdul Dona i Gastronomia i directora d'Hule y Mantel, descobrim aquests receptaris. També, però, reivindiquem una sèrie de dones catalanes, espanyoles i estrangeres que amb els seus llibres de receptes van ajudar a entendre que la cuina domèstica no remunerada era molt més del que es feia a les quatre parets de dins de casa. Foto de: Carmen Alcaraz del Blanco

Anar al contingut