TOTS ELS ÀUDIOS

  •  Préstec de llibres entre les bombes
    Escolta àudio

    Préstec de llibres entre les bombes

    Un estiu, fa gairebé trenta anys, la Núria Mulé va fer una substitució com a bibliotecària a la biblioteca Pere Vila del passeig Lluís Companys de Barcelona. Sense voler, va trobar un petit tresor amagat que tenia molta història i que el 2015 s'acabaria convertint en un llibre il·lustrat: "Les bibliotecàries", editat per l'editorial barcelonina Morsa. Era el diari que la directora de la biblioteca, Rosa Sarrado, i la bibliotecària auxiliar, Concepció Múnera, van escriure durant la Guerra Civil i que combina quotidianitat i horror. Malgrat els bombardejos, aquestes dues dones van continuar fent la seva feina mentre els queien els bombes. Un testimoni emocionant.

    Un estiu, fa gairebé trenta anys, la Núria Mulé va fer una substitució com a bibliotecària a la biblioteca Pere Vila del passeig Lluís Companys de Barcelona. Sense voler, va trobar un petit tresor amagat que tenia molta història i que el 2015 s'acabaria convertint en un llibre il·lustrat: "Les bibliotecàries", editat per l'editorial barcelonina Morsa. Era el diari que la directora de la biblioteca, Rosa Sarrado, i la bibliotecària auxiliar, Concepció Múnera, van escriure durant la Guerra Civil i que combina quotidianitat i horror. Malgrat els bombardejos, aquestes dues dones van continuar fent la seva feina mentre els queien els bombes. Un testimoni emocionant.

  • La relació mare-filla està marcada pel patriarcat?
    Escolta àudio

    La relació mare-filla està marcada pel patriarcat?

    Mares i filles sempre s'ha dit que comparteixen un vincle especial, únic. Un amor teòricament incondicional, però també lligat a les expectatives, les exigències i la culpa. Entre mare i filla no sempre hi ha la relació perfecta que ens han venut. Diuen que els testos s'assemblen a les olles, però i si no volem ser testos? Aquesta setmana indaguem sobre la relació mare-filla i sobre com i en quina mesura està travessada pel patriarcat. En parlem amb la psicoterapeuta Mireia Darder, amb qui aprenem com es pot sanar aquesta relació entre dones que el patriarcat ha situat en un lloc de subordinació. Amb Esther Vivas mirem la maternitat des d'una perspectiva feminista i ens plantegem reptes de futur. La Laura Baena ens introdueix al concepte de "malas madres". També repassem les novel·les de mares i filles amb Maria Sempere, Alba G. Mora i Roser Cabré-Verdiell. I acabem anant al cinema per presentar-vos la pel·lícula "Cinco lobitos".

    Mares i filles sempre s'ha dit que comparteixen un vincle especial, únic. Un amor teòricament incondicional, però també lligat a les expectatives, les exigències i la culpa. Entre mare i filla no sempre hi ha la relació perfecta que ens han venut. Diuen que els testos s'assemblen a les olles, però i si no volem ser testos? Aquesta setmana indaguem sobre la relació mare-filla i sobre com i en quina mesura està travessada pel patriarcat. En parlem amb la psicoterapeuta Mireia Darder, amb qui aprenem com es pot sanar aquesta relació entre dones que el patriarcat ha situat en un lloc de subordinació. Amb Esther Vivas mirem la maternitat des d'una perspectiva feminista i ens plantegem reptes de futur. La Laura Baena ens introdueix al concepte de "malas madres". També repassem les novel·les de mares i filles amb Maria Sempere, Alba G. Mora i Roser Cabré-Verdiell. I acabem anant al cinema per presentar-vos la pel·lícula "Cinco lobitos".

  • Com podem sanar la relació entre mare i filla?
    Escolta àudio

    Com podem sanar la relació entre mare i filla?

    La relació entre mares i filles per quines línies mestres està marcada? Les mares eduquen igual filles que fills? Sociòlegs i psicòlegs diuen que a les nenes se'ls exigeix més, se les escolta menys i se les reprèn més que als nens. El patriarcat ens fa créixer en la desigualtat entre homes i dones des de petits i sembla que això no canvia. Ara en som conscients, però ho estem canviant? Parlem de tots aquests temes amb la psicoterapeuta i especialista en sexualitat femenina Mireia Darder.

    La relació entre mares i filles per quines línies mestres està marcada? Les mares eduquen igual filles que fills? Sociòlegs i psicòlegs diuen que a les nenes se'ls exigeix més, se les escolta menys i se les reprèn més que als nens. El patriarcat ens fa créixer en la desigualtat entre homes i dones des de petits i sembla que això no canvia. Ara en som conscients, però ho estem canviant? Parlem de tots aquests temes amb la psicoterapeuta i especialista en sexualitat femenina Mireia Darder.

  • Mares, prou de sentir-vos culpables!
    Escolta àudio

    Mares, prou de sentir-vos culpables!

    Les mares molts dies han d'agafar la capa de "superwoman" per compaginar la feina i la criança de les criatures. Un model de maternitat romantitzada que ens han venut i que té poc a veure amb la realitat. La maternitat és una aventura apassionant, però amb obstacles i contratemps. Les nostres mares no van tenir gaire opció: eren les responsables de les cures de fills i família. Les seves filles, en canvi, ho volen tot, treballar i ser mare, encara que la societat no ho posa fàcil. On queda la corresponsabilitat dins la parella? És realment aquest el model de maternitat per a les mares del futur? Parlem d'aquests temes amb Esther Vivas, autora de "Mama Desobedient" (Ara Llibres) i també amb la "mala madre" Laura Baena, autora de "Yo no renuncio" (Lunwerg. Planeta)

    Les mares molts dies han d'agafar la capa de "superwoman" per compaginar la feina i la criança de les criatures. Un model de maternitat romantitzada que ens han venut i que té poc a veure amb la realitat. La maternitat és una aventura apassionant, però amb obstacles i contratemps. Les nostres mares no van tenir gaire opció: eren les responsables de les cures de fills i família. Les seves filles, en canvi, ho volen tot, treballar i ser mare, encara que la societat no ho posa fàcil. On queda la corresponsabilitat dins la parella? És realment aquest el model de maternitat per a les mares del futur? Parlem d'aquests temes amb Esther Vivas, autora de "Mama Desobedient" (Ara Llibres) i també amb la "mala madre" Laura Baena, autora de "Yo no renuncio" (Lunwerg. Planeta)

  • Cirurgia estètica, ens empodera o ens sotmet?
    Escolta àudio

    Cirurgia estètica, ens empodera o ens sotmet?

    La llibertat per operar-nos empodera les dones? O és la pressió estètica la que mana més que nosaltres mateixes? En parlem amb la doctora Mireia Ruiz Castilla, cap del Servei de Cirurgia Plàstica a Quiron Barcelona i Dexeus. Analitzem el vessant psicològic que té sobre nosaltres la pressió estètica amb Andrea Arroyo, psicòloga sanitària, dietista-nutricionista i professora de la UOC, i Marta Carulla-Roig, psiquiatra infantil i juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. I també entrevistem Mariola Dinarès, experta en xarxes socials i presentadora del programa "Popap", amb qui parlem dels efectes reals dels filtres d'Instagram.

    La llibertat per operar-nos empodera les dones? O és la pressió estètica la que mana més que nosaltres mateixes? En parlem amb la doctora Mireia Ruiz Castilla, cap del Servei de Cirurgia Plàstica a Quiron Barcelona i Dexeus. Analitzem el vessant psicològic que té sobre nosaltres la pressió estètica amb Andrea Arroyo, psicòloga sanitària, dietista-nutricionista i professora de la UOC, i Marta Carulla-Roig, psiquiatra infantil i juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. I també entrevistem Mariola Dinarès, experta en xarxes socials i presentadora del programa "Popap", amb qui parlem dels efectes reals dels filtres d'Instagram.

  • La pressió estètica és la principal motivació per operar-se?
    Escolta àudio

    La pressió estètica és la principal motivació per operar-se?

    De les 400.000 operacions d'estètica que es fan cada any a l'estat espanyol, un 84% es practiquen a dones. La pressió estètica continua sent una de les raons principals per passar pel quiròfan. Fins a quin punt aquests cànons de bellesa imposats poden influir en el desenvolupament de trastorns de la conducta alimentària o d'altres patologies? N'hem parlat amb Andrea Arroyo, psicòloga sanitària, dietista-nutricionista i professora de la UOC, i amb Marta Carulla-Roig, psiquiatra infantil i juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

    De les 400.000 operacions d'estètica que es fan cada any a l'estat espanyol, un 84% es practiquen a dones. La pressió estètica continua sent una de les raons principals per passar pel quiròfan. Fins a quin punt aquests cànons de bellesa imposats poden influir en el desenvolupament de trastorns de la conducta alimentària o d'altres patologies? N'hem parlat amb Andrea Arroyo, psicòloga sanitària, dietista-nutricionista i professora de la UOC, i amb Marta Carulla-Roig, psiquiatra infantil i juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

  • Vull tenir la cara del filtre d'instagram!
    Escolta àudio

    Vull tenir la cara del filtre d'instagram!

    Les xarxes tenen l'habilitat de connectar-nos, sí, però també d'ensenyar-nos una versió molt alterada de la realitat. Quan qualsevol es pot treure les arrugues amb un filtre virtual, molts acaben volent un lífting a la vida real. En parlem amb Mariola Dinarès, experta en xarxes socials i presentadora del "Popap", de Catalunya Ràdio.

    Les xarxes tenen l'habilitat de connectar-nos, sí, però també d'ensenyar-nos una versió molt alterada de la realitat. Quan qualsevol es pot treure les arrugues amb un filtre virtual, molts acaben volent un lífting a la vida real. En parlem amb Mariola Dinarès, experta en xarxes socials i presentadora del "Popap", de Catalunya Ràdio.

  • El feminisme també es fa pedalant
    Escolta àudio

    El feminisme també es fa pedalant

    La bicicleta és un símbol de llibertat i autonomia per a moltes dones. El feminisme també és pedalar i anar a contracorrent, és resistència per arribar a cims que a vegades semblen impossibles. La bicicleta és per a les dones independència, empoderament i, sobretot, una manera de fer el propi camí. Parlem de la relació de les dones amb la bicicleta, com ha canviat la seva vida i les ha empoderat. Durant molt anys, no estava ben vist eixarrancar-se per seure a la bici. Ara que ja està acceptat, les ciclistes encara han de trencar molts sostres de vidres. Parlem amb Almudena Barbero, Fundadora de Nzuri Daima; Olga Ábalos, directora de revista Volata; Sonia Xarrié, cicloviatjant pel món, i la Núria, la Consuelo i la Liglia, que han tornat a anar amb bicicleta gràcies el Bicicleta Club de Catalunya (BACC).

    La bicicleta és un símbol de llibertat i autonomia per a moltes dones. El feminisme també és pedalar i anar a contracorrent, és resistència per arribar a cims que a vegades semblen impossibles. La bicicleta és per a les dones independència, empoderament i, sobretot, una manera de fer el propi camí. Parlem de la relació de les dones amb la bicicleta, com ha canviat la seva vida i les ha empoderat. Durant molt anys, no estava ben vist eixarrancar-se per seure a la bici. Ara que ja està acceptat, les ciclistes encara han de trencar molts sostres de vidres. Parlem amb Almudena Barbero, Fundadora de Nzuri Daima; Olga Ábalos, directora de revista Volata; Sonia Xarrié, cicloviatjant pel món, i la Núria, la Consuelo i la Liglia, que han tornat a anar amb bicicleta gràcies el Bicicleta Club de Catalunya (BACC).

  • "El ciclisme femení és més atrevit que el masculí"
    Escolta àudio

    "El ciclisme femení és més atrevit que el masculí"

    Sembla que no hi hagi dones ni al ciclisme professional ni al periodisme sobre ciclisme. Però hi són. Olga Ábalos és la directora de Volata, una revista sobre ciclisme de competició i cultura ciclista. És periodista cultural, però sap molt bé de què parla perquè ha competit com a ciclista amateur durant molt de temps. Sap molt bé com empodera una bici i quines són les referents de les ciclistes d'avui. Però també coneix molt bé quins problemes es troben encara les dones que competeixen. Com en altres esports, la discriminació a partir de la maternitat encara és ben present. Parlem amb l'Olga d'aquest tema i molts d'altres.

    Sembla que no hi hagi dones ni al ciclisme professional ni al periodisme sobre ciclisme. Però hi són. Olga Ábalos és la directora de Volata, una revista sobre ciclisme de competició i cultura ciclista. És periodista cultural, però sap molt bé de què parla perquè ha competit com a ciclista amateur durant molt de temps. Sap molt bé com empodera una bici i quines són les referents de les ciclistes d'avui. Però també coneix molt bé quins problemes es troben encara les dones que competeixen. Com en altres esports, la discriminació a partir de la maternitat encara és ben present. Parlem amb l'Olga d'aquest tema i molts d'altres.

  • Pink Revolution, les nenes pugen a la bici per trencar el masclisme
    Escolta àudio

    Pink Revolution, les nenes pugen a la bici per trencar el masclisme

    A Uganda que les nenes vagin amb bicicleta no és fàcil. La majoria de nenes d'uns 12 anys, que comencen l'educació secundària, no poden anar amb bicicleta. Hi ha la creença que amb els sots i el sotrac es trencaran l'himen i per això perdran la virginitat. En conseqüència, no poden fer una de les coses més importants per elles: anar al col·legi a aprendre perquè les escoles estan molt lluny d'on viuen. Almudena Barbero, fundadora de l'Ong Nzuri Daima, presenta el seu projecte de Pink Revolution, unes bicicletes roses que els han donat independència i molta seguretat.

    A Uganda que les nenes vagin amb bicicleta no és fàcil. La majoria de nenes d'uns 12 anys, que comencen l'educació secundària, no poden anar amb bicicleta. Hi ha la creença que amb els sots i el sotrac es trencaran l'himen i per això perdran la virginitat. En conseqüència, no poden fer una de les coses més importants per elles: anar al col·legi a aprendre perquè les escoles estan molt lluny d'on viuen. Almudena Barbero, fundadora de l'Ong Nzuri Daima, presenta el seu projecte de Pink Revolution, unes bicicletes roses que els han donat independència i molta seguretat.

  • L'androsfera, l'internet dels homes que odien les dones
    Escolta àudio

    L'androsfera, l'internet dels homes que odien les dones

    Internet està ple de misogínia, homes plens de ressentiment i odi contra les dones, negacionistes de les violència de gènere, inventors d'una realitat inventada a mida on ells són les 'víctimes' de les dones i el feminisme. Les categories on s'agrupen són diverses: incels, trols, activistes pels drets dels homes, integrants de partits polítics i usuaris de portals com forocoches. En parlem amb acadèmiques com Elisa Garcia-Mingo i Sílvia, que ens demana que preservem el seu anonimat per por a les represàlies; l'antropòloga Marina Pibernat i el sociòleg Jordi Bonet i també amb el col·lectiu Proyecto Una. Aquesta setmana disseccionem l'androsfera o la manosfera, com es diu en anglès. No és un món de 4 sonats radicals sorgits d'internet; és una cosa transversal que ens arriba a totes i a tots, en forma de tuit, de mem que rebem al mòbil o de whatsapp graciós

    Internet està ple de misogínia, homes plens de ressentiment i odi contra les dones, negacionistes de les violència de gènere, inventors d'una realitat inventada a mida on ells són les 'víctimes' de les dones i el feminisme. Les categories on s'agrupen són diverses: incels, trols, activistes pels drets dels homes, integrants de partits polítics i usuaris de portals com forocoches. En parlem amb acadèmiques com Elisa Garcia-Mingo i Sílvia, que ens demana que preservem el seu anonimat per por a les represàlies; l'antropòloga Marina Pibernat i el sociòleg Jordi Bonet i també amb el col·lectiu Proyecto Una. Aquesta setmana disseccionem l'androsfera o la manosfera, com es diu en anglès. No és un món de 4 sonats radicals sorgits d'internet; és una cosa transversal que ens arriba a totes i a tots, en forma de tuit, de mem que rebem al mòbil o de whatsapp graciós

  • Els youtubers misògins, l'odi cap a les dones en un click
    Escolta àudio

    Els youtubers misògins, l'odi cap a les dones en un click

    Cada setmana tenim una notícia diferent sobre un youtuber amb milions de seguidors que ha deixat anar una barbaritat masclista de l'estil: "Dic que soc estèril per no fer servir condó", "Els homes patim l'opressió de les dones", "El truc per lligar és emportar-se noies borratxes", tres perles que han deixat caure influencers últimament. En parlem amb Marina Pibernat, doctora en Antropologia, historiadora i professora de Teoria Crítica a la Universitat Autònoma de Barcelona.

    Cada setmana tenim una notícia diferent sobre un youtuber amb milions de seguidors que ha deixat anar una barbaritat masclista de l'estil: "Dic que soc estèril per no fer servir condó", "Els homes patim l'opressió de les dones", "El truc per lligar és emportar-se noies borratxes", tres perles que han deixat caure influencers últimament. En parlem amb Marina Pibernat, doctora en Antropologia, historiadora i professora de Teoria Crítica a la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • Qui hi ha darrere de Forocoches?
    Escolta àudio

    Qui hi ha darrere de Forocoches?

    Les creences antifeministes que culpen les dones dels problemes de la societat es difonen a través de múltiples plataformes virtuals. Dins d'aquesta comunitat virtual d'odi cap a les dones hi trobem un grup nombrós que s'autoanomenen "incels". Parlem de qui són i què els motiva amb Jordi Bonet, sociòleg de la Universitat de Barcelona. També analitzem el funcionament del portal Forocoches.com, el fòrum més gran del món en llengua castellana amb un milió d'usuaris, el 93% dels quals són homes. En parlem amb la Sílvia, investigadora en una universitat de Madrid, que ha demanat mantenir-se en l'anonimat.

    Les creences antifeministes que culpen les dones dels problemes de la societat es difonen a través de múltiples plataformes virtuals. Dins d'aquesta comunitat virtual d'odi cap a les dones hi trobem un grup nombrós que s'autoanomenen "incels". Parlem de qui són i què els motiva amb Jordi Bonet, sociòleg de la Universitat de Barcelona. També analitzem el funcionament del portal Forocoches.com, el fòrum més gran del món en llengua castellana amb un milió d'usuaris, el 93% dels quals són homes. En parlem amb la Sílvia, investigadora en una universitat de Madrid, que ha demanat mantenir-se en l'anonimat.

  • On són les cartes de les dones?
    Escolta àudio

    On són les cartes de les dones?

    Les grans correspondències, les que s'han publicat, han estat la dels homes. Per escriure cartes s'ha de tenir educació i durant segles a les dones els hi han negat. Però aquestes cartes escrites per dones ens expliquen molt de les seves vides. Amb la poeta Blanca Llum Vidal parlem de cartes d'amor de tota la vida, però trencant jerarquies. Ens acostem a les cartes de la mística Hildegarda de Bingen, però també a la correspondència plena de passió entre Virginia Woolf i Vita Sackville-West. La correspondència domèstica és segurament la més oblidada, aquella de senyores poc conegudes però importantíssimes perquè ens parlen dels seus anhels i preocupacions. I què podem dir de les cartes del tarot i les figures femenines que en surten, en sabeu el significat? Amb l'Amor Estadella, la Victòria Cirlot, la Gemma López, la Montserrat Sanmartí i la Carme Sanmartí escrivim plegades cartes d'amor a les dones, a totes nosaltres.

    Les grans correspondències, les que s'han publicat, han estat la dels homes. Per escriure cartes s'ha de tenir educació i durant segles a les dones els hi han negat. Però aquestes cartes escrites per dones ens expliquen molt de les seves vides. Amb la poeta Blanca Llum Vidal parlem de cartes d'amor de tota la vida, però trencant jerarquies. Ens acostem a les cartes de la mística Hildegarda de Bingen, però també a la correspondència plena de passió entre Virginia Woolf i Vita Sackville-West. La correspondència domèstica és segurament la més oblidada, aquella de senyores poc conegudes però importantíssimes perquè ens parlen dels seus anhels i preocupacions. I què podem dir de les cartes del tarot i les figures femenines que en surten, en sabeu el significat? Amb l'Amor Estadella, la Victòria Cirlot, la Gemma López, la Montserrat Sanmartí i la Carme Sanmartí escrivim plegades cartes d'amor a les dones, a totes nosaltres.

  • "La princesa sou Vós", una reflexió sobre la masculinitat
    Escolta àudio

    "La princesa sou Vós", una reflexió sobre la masculinitat

    Les llegendes no s'escapen del domini del patriarcat, la de Sant Jordi no n'és una excepció. Ens han explicat la llegenda del cavaller que salva la princesa, li clava una espasa al drac i ja sabeu la resta¿ I la princesa agraïda amb tanta cavallerositat. Però hi ha escriptores i poetes que els agrada canviar les coses i els rols. I aquesta és Blanca Llum Vidal, que acaba de publicar "La princesa sou Vós". Una novel·la en forma de correspondència, d'epístoles, on continua amb l'imaginari de Sant Jordi, però amb la diferència que la narradora no necessita cap cavaller que la salvi! Ella escriu, ell mai no contesta, però, què importa? Ella l'hi diu ben clar: la princesa sou Vós.

    Les llegendes no s'escapen del domini del patriarcat, la de Sant Jordi no n'és una excepció. Ens han explicat la llegenda del cavaller que salva la princesa, li clava una espasa al drac i ja sabeu la resta¿ I la princesa agraïda amb tanta cavallerositat. Però hi ha escriptores i poetes que els agrada canviar les coses i els rols. I aquesta és Blanca Llum Vidal, que acaba de publicar "La princesa sou Vós". Una novel·la en forma de correspondència, d'epístoles, on continua amb l'imaginari de Sant Jordi, però amb la diferència que la narradora no necessita cap cavaller que la salvi! Ella escriu, ell mai no contesta, però, què importa? Ella l'hi diu ben clar: la princesa sou Vós.

Anar al contingut