TOTS ELS ÀUDIOS
Oceanògrafes, bussejant entre la desigualtat
Quan pensem en els oceans i allò del mar endins sempre ens ve al cap Jacques Costeau explicant-los als mars del sud. Però, tot i que invisibles i invisibilitzades, la història està plena d'oceanògrafes remant i nedant contra corrent. En aquest programa ens endinsem en el mar per celebrar-les, per reivindicar-les, perquè elles lideren projectes capdavanters i crucials per a la biodiversitat dels oceans i del planeta. Coneixerem Marta Estrada, pionera, de les primeres dones que van anar a l'Antàrtida. Anirem a la Barceloneta per parlar amb Anna Sànchez-Vidal, professora agregada de la Facultat de ciències de la terra de la Universitat de Barcelona, sobre contaminació per microplàstics. I entrevistarem Emma Cebrian, biòloga marina del Centre d'Estudis Avançats de Blanes; Marta Coll, oceanògrafa i vicedirectora d'estratègia científica de l'Institut de Ciències del Mar, i Cristina Llinares, coordinadora de seguiment de la biodiversitat del mateix centre.
Quan pensem en els oceans i allò del mar endins sempre ens ve al cap Jacques Costeau explicant-los als mars del sud. Però, tot i que invisibles i invisibilitzades, la història està plena d'oceanògrafes remant i nedant contra corrent. En aquest programa ens endinsem en el mar per celebrar-les, per reivindicar-les, perquè elles lideren projectes capdavanters i crucials per a la biodiversitat dels oceans i del planeta. Coneixerem Marta Estrada, pionera, de les primeres dones que van anar a l'Antàrtida. Anirem a la Barceloneta per parlar amb Anna Sànchez-Vidal, professora agregada de la Facultat de ciències de la terra de la Universitat de Barcelona, sobre contaminació per microplàstics. I entrevistarem Emma Cebrian, biòloga marina del Centre d'Estudis Avançats de Blanes; Marta Coll, oceanògrafa i vicedirectora d'estratègia científica de l'Institut de Ciències del Mar, i Cristina Llinares, coordinadora de seguiment de la biodiversitat del mateix centre.
Defensem un feminisme d'un sol color?
Tot i que des dels feminismes pensem que aquesta lluita és transversal, poques vegades ens adonem del privilegi que tenim com a dones blanques. Per això avui dediquem el programa a com el racisme travessa les dones, de quina manera. Comencem amb una tertúlia amb tres dones d'orígens ètnics diferents amb qui parlarem dels esculls a què s'han d'enfrontar cada dia pel color de la seva pell: la Martina Aixuan Quiles Puig, una noia d'origen xinès que a les xarxes parla obertament i amb grans dosis d'humor dels prejudicis a què s'enfronta cada dia; la Míriam Hatibi, activista i consultora de comunicació; i la Desirée Bela, escriptora, activista antiracista i feminista d'origen equatorianoguineà. A més, entrevistem Florencia González Brizuela, doctora en Dret i Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, membre de la xarxa jurídica antiracista de Barcelona. Ella ens explica com el racisme i un sistema social racista generen riquesa.
Tot i que des dels feminismes pensem que aquesta lluita és transversal, poques vegades ens adonem del privilegi que tenim com a dones blanques. Per això avui dediquem el programa a com el racisme travessa les dones, de quina manera. Comencem amb una tertúlia amb tres dones d'orígens ètnics diferents amb qui parlarem dels esculls a què s'han d'enfrontar cada dia pel color de la seva pell: la Martina Aixuan Quiles Puig, una noia d'origen xinès que a les xarxes parla obertament i amb grans dosis d'humor dels prejudicis a què s'enfronta cada dia; la Míriam Hatibi, activista i consultora de comunicació; i la Desirée Bela, escriptora, activista antiracista i feminista d'origen equatorianoguineà. A més, entrevistem Florencia González Brizuela, doctora en Dret i Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, membre de la xarxa jurídica antiracista de Barcelona. Ella ens explica com el racisme i un sistema social racista generen riquesa.
Dones excepcionals: èxit i poder a la tecnologia
Els números canten: només el 8% de dones lideren empreses en el món de la tecnologia. I la majoria quan decideixen emprendre ho fan en l'àmbit de la salut i les cures. Ens preguntem què està fallant perquè encara hi hagi tan poques dones en el sector de la tecnologia i la innovació. Així mateix, també posarem en valor una colla d'empresàries i innovadores que lideren projectes que volen fer el món millor i ajudar els altres, que és el que fem les dones quan tenim responsabilitat. Per fer això, entrevistem Eli Abad, cofundadora de Between Technology, una consultora dedicada a captar talent per al sector tecnològic. Parlem amb Anna Mercadé, fundadora de 50/50; i amb Marta Clua, consultora i responsable de sector públic de l'empresa Basetis. Per últim, dediquem un reportatge a les emprenedores que treballen en el sector de la salut. I ho fem amb Judit Giró, al capdavant de Blue Box; Diana Gallart, de The Smart Lollipop; i María Jesús Salido, directora de Social Diabetes.
Els números canten: només el 8% de dones lideren empreses en el món de la tecnologia. I la majoria quan decideixen emprendre ho fan en l'àmbit de la salut i les cures. Ens preguntem què està fallant perquè encara hi hagi tan poques dones en el sector de la tecnologia i la innovació. Així mateix, també posarem en valor una colla d'empresàries i innovadores que lideren projectes que volen fer el món millor i ajudar els altres, que és el que fem les dones quan tenim responsabilitat. Per fer això, entrevistem Eli Abad, cofundadora de Between Technology, una consultora dedicada a captar talent per al sector tecnològic. Parlem amb Anna Mercadé, fundadora de 50/50; i amb Marta Clua, consultora i responsable de sector públic de l'empresa Basetis. Per últim, dediquem un reportatge a les emprenedores que treballen en el sector de la salut. I ho fem amb Judit Giró, al capdavant de Blue Box; Diana Gallart, de The Smart Lollipop; i María Jesús Salido, directora de Social Diabetes.
Les putes fan nosa?
Quina és l'opinió dels feminismes sobre la prostitució? Parlem amb abolicionistes i prodrets, les dues mirades principals sobre la prostitució, en una tertúlia amb dues treballadores sexuals, la Janet Mérida, portaveu dels col·lectius Putas Libertarias i Putas Indignadas, i la Pauline Ezquerra, exconsellera de la CUP al districte barceloní de Ciutat Vella. També amb la jurista Paula Arce, especialista en violència de gènere i treball sexual. Així mateix, parlem amb dones que defensen l'abolició de la prostitució. Tenim l'Amèlia Tiganus, activista feminista; Meritxell Cabezón, advocada especialitzada en violència de gènere, i Maribel Cárdenas, professora de la UAB. A més a més, hem entrevistat la Beatriz Ranea, sociòloga de la Universitat Complutense de Madrid, estudiosa dels puters o clients.
Quina és l'opinió dels feminismes sobre la prostitució? Parlem amb abolicionistes i prodrets, les dues mirades principals sobre la prostitució, en una tertúlia amb dues treballadores sexuals, la Janet Mérida, portaveu dels col·lectius Putas Libertarias i Putas Indignadas, i la Pauline Ezquerra, exconsellera de la CUP al districte barceloní de Ciutat Vella. També amb la jurista Paula Arce, especialista en violència de gènere i treball sexual. Així mateix, parlem amb dones que defensen l'abolició de la prostitució. Tenim l'Amèlia Tiganus, activista feminista; Meritxell Cabezón, advocada especialitzada en violència de gènere, i Maribel Cárdenas, professora de la UAB. A més a més, hem entrevistat la Beatriz Ranea, sociòloga de la Universitat Complutense de Madrid, estudiosa dels puters o clients.
Mantenir-se en peu després de la violència
Entrevistem els pares de la Jordina, una dona de 34 anys a qui el seu exmarit va assassinar. Tenia dues filles i treballava de recepcionista en un alberg. Ara, els seus pares tenen la custòdia de les netes i ens expliquen com sobreviure a un fet com aquest i les conseqüències que ha causat en les seves vides, i el que significarà en un futur. Parlem també amb supervivents de violència masclista i amb psicòlogues que ens expliquen com detectar l'inici de la violència. I a més coneixem el programa "Dones mentores", on supervivents de violència ajuden altres dones a viure un cop ja s'ha acabat la situació. Com ens mantenim en peu després de la violència masclista?
Entrevistem els pares de la Jordina, una dona de 34 anys a qui el seu exmarit va assassinar. Tenia dues filles i treballava de recepcionista en un alberg. Ara, els seus pares tenen la custòdia de les netes i ens expliquen com sobreviure a un fet com aquest i les conseqüències que ha causat en les seves vides, i el que significarà en un futur. Parlem també amb supervivents de violència masclista i amb psicòlogues que ens expliquen com detectar l'inici de la violència. I a més coneixem el programa "Dones mentores", on supervivents de violència ajuden altres dones a viure un cop ja s'ha acabat la situació. Com ens mantenim en peu després de la violència masclista?
Com podem detectar la violència masclista a l'inici d'una relació?
Quan es parla de violència masclista, sovint es posa molt el focus en les agressions físiques, però els maltractadors no agredeixen el primer dia, és un procés gradual. I en alguns casos la violència física no apareix mai, però el maltractament psicològic és igualment greu. La violència contra les dones és sempre responsabilitat de l'agressor i de la societat, mai de les víctimes, però saber els senyals que ens poden indicar que allò és el principi d'una relació de violència també és una eina d'autodefensa, tant per a les dones com per a l'entorn que les pot ajudar. L'aïllament, el menysteniment, el control, la manipulació psicològica o la possessió ja apareixen en les primeres fases d'aquestes relacions. En parlem amb la psicòloga Marta Mariñas López i dues supervivents de violència masclista.
Quan es parla de violència masclista, sovint es posa molt el focus en les agressions físiques, però els maltractadors no agredeixen el primer dia, és un procés gradual. I en alguns casos la violència física no apareix mai, però el maltractament psicològic és igualment greu. La violència contra les dones és sempre responsabilitat de l'agressor i de la societat, mai de les víctimes, però saber els senyals que ens poden indicar que allò és el principi d'una relació de violència també és una eina d'autodefensa, tant per a les dones com per a l'entorn que les pot ajudar. L'aïllament, el menysteniment, el control, la manipulació psicològica o la possessió ja apareixen en les primeres fases d'aquestes relacions. En parlem amb la psicòloga Marta Mariñas López i dues supervivents de violència masclista.
Tània Verge: "Els jutges que rebaixen les penes als agressors revictimitzen les dones"
Sempre és un bon moment per parlar amb la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, però sentíem que ara era necessari: amb prou feines hem encetat el 2023 i les xifres de violència contra les dones ens deixen sense paraules. Des del seu despatx, hem parlat amb ella de violència masclista i de violència sexual, del dret a l'avortament, de la nova llei trans i també dels nous pressupostos que tindrà la seva conselleria. I li hem preguntat per un dels temes de la setmana: la reforma de la llei del "només sí és sí". Segons la consellera, els jutges que estan rebaixant les penes als agressors no tenen perspectiva de gènere i "estan revictimitzant" les dones. A més, ha alertat que en aquest debat el PSOE està "fent el joc a la dreta" i hi ha el risc de "retrocedir" i "haver de tornar a demostrar l'existència de violència" en una agressió sexual. Una hora d'entrevista amb Tània Verge per parlar de tot i més!
Sempre és un bon moment per parlar amb la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, però sentíem que ara era necessari: amb prou feines hem encetat el 2023 i les xifres de violència contra les dones ens deixen sense paraules. Des del seu despatx, hem parlat amb ella de violència masclista i de violència sexual, del dret a l'avortament, de la nova llei trans i també dels nous pressupostos que tindrà la seva conselleria. I li hem preguntat per un dels temes de la setmana: la reforma de la llei del "només sí és sí". Segons la consellera, els jutges que estan rebaixant les penes als agressors no tenen perspectiva de gènere i "estan revictimitzant" les dones. A més, ha alertat que en aquest debat el PSOE està "fent el joc a la dreta" i hi ha el risc de "retrocedir" i "haver de tornar a demostrar l'existència de violència" en una agressió sexual. Una hora d'entrevista amb Tània Verge per parlar de tot i més!
Tenim una conversa pendent entre mare i filla?
Què t'agradaria preguntar-li a la teva mare i mai t'hi has atrevit? I, si tens una filla, hi ha alguna cosa que voldries dir-li i encara no ho has fet? Al programa d'aquesta setmana parlem de la relació entre mares i filles i de com el patriarcat travessa aquesta relació. Ho fem a partir de l'obra de teatre "Concrete Matter", que es pot veure a l'Antic Teatre del 2 al 12 de febrer d'enguany. Hem conegut les seves protagonistes, un grup d'actrius que aborden les relacions maternofilials compartint escenari amb les seves mares, i ens han explicat la relació que tenen, les renúncies que ha implicat la maternitat, les herències emocionals, les expectatives i les exigències que fan i com els ha canviat la relació després d'aquest projecte teatral. I parlarem de tot plegat des de la teoria i des de la pràctica, amb la filòsofa Montse Crespín i les nostres oients, que ens han escrit per explicar-nos quina és la conversa pendent que tenen amb la mare o la filla.
Què t'agradaria preguntar-li a la teva mare i mai t'hi has atrevit? I, si tens una filla, hi ha alguna cosa que voldries dir-li i encara no ho has fet? Al programa d'aquesta setmana parlem de la relació entre mares i filles i de com el patriarcat travessa aquesta relació. Ho fem a partir de l'obra de teatre "Concrete Matter", que es pot veure a l'Antic Teatre del 2 al 12 de febrer d'enguany. Hem conegut les seves protagonistes, un grup d'actrius que aborden les relacions maternofilials compartint escenari amb les seves mares, i ens han explicat la relació que tenen, les renúncies que ha implicat la maternitat, les herències emocionals, les expectatives i les exigències que fan i com els ha canviat la relació després d'aquest projecte teatral. I parlarem de tot plegat des de la teoria i des de la pràctica, amb la filòsofa Montse Crespín i les nostres oients, que ens han escrit per explicar-nos quina és la conversa pendent que tenen amb la mare o la filla.
Ser mare a la presó
A la presó de Wad-Ras de Barcelona hi ha un mòdul especial, l'únic de Catalunya on les preses poden conviure amb els seus fills si tenen menys de tres anys. Ara hi ha deu internes. Hem conegut la Daiana, de 20 anys, que va ser detinguda a l'aeroport del Prat només cinc dies abans de donar a llum a la seva filla. A Wad-Ras també hi ha preses que són mares però que tenen els fills fora de la presó. És el cas de l'Elena, de 34 anys i que té set fills, que s'està adaptant a la nova vida després que la més petita ja ha fet 3 anys i ha hagut de tornar a casa. O la Paola, que té un nen d'11 anys que la visita un cop al mes. D'altres tenen els fills ben lluny, com la Manueli, que fa de mare a través de videotrucades amb les seves dues filles, que són al Brasil. També hem parlat amb tres treballadores de la presó: una treballadora social, la Marta; una educadora, la Sílvia, i la Noemí, la infermera. Ens han explicat la feina que fan i com acompanyen les internes en la seva maternitat.
A la presó de Wad-Ras de Barcelona hi ha un mòdul especial, l'únic de Catalunya on les preses poden conviure amb els seus fills si tenen menys de tres anys. Ara hi ha deu internes. Hem conegut la Daiana, de 20 anys, que va ser detinguda a l'aeroport del Prat només cinc dies abans de donar a llum a la seva filla. A Wad-Ras també hi ha preses que són mares però que tenen els fills fora de la presó. És el cas de l'Elena, de 34 anys i que té set fills, que s'està adaptant a la nova vida després que la més petita ja ha fet 3 anys i ha hagut de tornar a casa. O la Paola, que té un nen d'11 anys que la visita un cop al mes. D'altres tenen els fills ben lluny, com la Manueli, que fa de mare a través de videotrucades amb les seves dues filles, que són al Brasil. També hem parlat amb tres treballadores de la presó: una treballadora social, la Marta; una educadora, la Sílvia, i la Noemí, la infermera. Ens han explicat la feina que fan i com acompanyen les internes en la seva maternitat.
Mestresses de casa, les invisibles que sustenten l'economia
A l'estat espanyol hi ha tres milions de dones en edat de treballar que són mestresses de casa, un 40% menys que fa 20 anys però una xifra que no es pot menysprear. Però si parlem de totes les dones que quan tornen de la feina s'ocupen de la casa i dels fills, molt poques quedarien fora dels números. A "Les dones i els dies" parlem de les mestresses de casa, un concepte que pot semblar cosa del passat però que encara perviu actualment, i ho fem entrevistant dues dones de Massalcoreig, al Segrià, de 78 i 43 anys, dues generacions llunyanes però no tan distants. També parlem amb la historiadora Eider de Dios i la sociòloga Lídia Puigvert sobre el pes del franquisme en el concepte de mestressa de casa i els prejudicis que encara envolten aquesta definició, i reflexionem amb la sindicalista de CCOO Liliana Reyes sobre el fet d'externalitzar les tasques de la llar a treballadores domèstiques. I acabem el programa repassant alguns llibres protagonitzats per mestresses de casa.
A l'estat espanyol hi ha tres milions de dones en edat de treballar que són mestresses de casa, un 40% menys que fa 20 anys però una xifra que no es pot menysprear. Però si parlem de totes les dones que quan tornen de la feina s'ocupen de la casa i dels fills, molt poques quedarien fora dels números. A "Les dones i els dies" parlem de les mestresses de casa, un concepte que pot semblar cosa del passat però que encara perviu actualment, i ho fem entrevistant dues dones de Massalcoreig, al Segrià, de 78 i 43 anys, dues generacions llunyanes però no tan distants. També parlem amb la historiadora Eider de Dios i la sociòloga Lídia Puigvert sobre el pes del franquisme en el concepte de mestressa de casa i els prejudicis que encara envolten aquesta definició, i reflexionem amb la sindicalista de CCOO Liliana Reyes sobre el fet d'externalitzar les tasques de la llar a treballadores domèstiques. I acabem el programa repassant alguns llibres protagonitzats per mestresses de casa.
Per què el franquisme volia que les dones es quedessin a casa?
El concepte que tenim al cap de mestressa de casa, de la dona que es queda cuidant dels fills i la casa, neix i creix durant el franquisme. El règim es va esforçar molt per deixar clar que ser mare i treballar fora de casa era incompatible, perquè segons la historiadora Eider de Dios, ja anava bé que les dones s'encarreguessin de les feines de cures per no haver d'invertir en llars d'infants, residències o assistents socials. Per consolidar aquest sistema, Franco va encarregar a la secció femenina de la Falange l'organització del servei social femení, una mena de mili per a noies on aprenien a fer les feines de casa i el concepte de dona ideal, segons el franquisme: una mestressa de casa que respecta el seu pare i el seu marit. Aquest estereotip ha generat molts prejudicis, com que les dones que treballen a casa no saben fer una altra cosa, com denuncia la sociòloga de la UB Lídia Puigvert. Una imatge falsa que ha impedit moltes vegades que la seva veu sigui escoltada.
El concepte que tenim al cap de mestressa de casa, de la dona que es queda cuidant dels fills i la casa, neix i creix durant el franquisme. El règim es va esforçar molt per deixar clar que ser mare i treballar fora de casa era incompatible, perquè segons la historiadora Eider de Dios, ja anava bé que les dones s'encarreguessin de les feines de cures per no haver d'invertir en llars d'infants, residències o assistents socials. Per consolidar aquest sistema, Franco va encarregar a la secció femenina de la Falange l'organització del servei social femení, una mena de mili per a noies on aprenien a fer les feines de casa i el concepte de dona ideal, segons el franquisme: una mestressa de casa que respecta el seu pare i el seu marit. Aquest estereotip ha generat molts prejudicis, com que les dones que treballen a casa no saben fer una altra cosa, com denuncia la sociòloga de la UB Lídia Puigvert. Una imatge falsa que ha impedit moltes vegades que la seva veu sigui escoltada.
Dones sota l'ombra del marit
Són científiques, escriptores, periodistes o artistes, però per a la gran majoria són les dones dels seus marits. Ha passat durant segles i malauradament continua passant ara: la carrera professional de moltes dones sembla que no existeix perquè han quedat a l'ombra de ser la dona del seu home. A "Les dones i els dies" parlem amb dones que carreguen el pes d'aquest possessiu i rescatem la seva vida i la seva obra. Entrevistem la periodista de Catalunya Ràdio i escriptora Marta Romagosa, que encara citen com "la dona de". Amb la fundadora d'Enginy-era, Sílvia Planella, repassem les aportacions de grans científiques com Mileva Maric, Lise Meitner o Esther Lederberg, que mai van rebre els premis que mereixien, i amb la professora i poeta Maria Antònia Massanet recordem figures de la literatura que van quedar eclipsades pel nom dels seus marits, com Caterina Albert o María Lejárraga.
Són científiques, escriptores, periodistes o artistes, però per a la gran majoria són les dones dels seus marits. Ha passat durant segles i malauradament continua passant ara: la carrera professional de moltes dones sembla que no existeix perquè han quedat a l'ombra de ser la dona del seu home. A "Les dones i els dies" parlem amb dones que carreguen el pes d'aquest possessiu i rescatem la seva vida i la seva obra. Entrevistem la periodista de Catalunya Ràdio i escriptora Marta Romagosa, que encara citen com "la dona de". Amb la fundadora d'Enginy-era, Sílvia Planella, repassem les aportacions de grans científiques com Mileva Maric, Lise Meitner o Esther Lederberg, que mai van rebre els premis que mereixien, i amb la professora i poeta Maria Antònia Massanet recordem figures de la literatura que van quedar eclipsades pel nom dels seus marits, com Caterina Albert o María Lejárraga.
Marta Romagosa: "Em passa moltes vegades que soc 'la dona de'"
Marta Romagosa és periodista, treballa a Catalunya Ràdio des de fa 32 anys, ha estat editora d'informatius, cap de Cultura, ha dirigit programes, ha fet televisió i ha escrit novel·les. Però, si busques a Google el seu nom, el primer que surt és que és l'esposa del seu marit. "Això només ens passa a les dones", assegura. Parlem amb ella de com l'ha condicionada ser la parella de qui és, de la seva carrera, del masclisme al món laboral i de la seva faceta com a escriptora, que li ha servit per parlar del desig, de fer-se gran o de l'amistat.
Marta Romagosa és periodista, treballa a Catalunya Ràdio des de fa 32 anys, ha estat editora d'informatius, cap de Cultura, ha dirigit programes, ha fet televisió i ha escrit novel·les. Però, si busques a Google el seu nom, el primer que surt és que és l'esposa del seu marit. "Això només ens passa a les dones", assegura. Parlem amb ella de com l'ha condicionada ser la parella de qui és, de la seva carrera, del masclisme al món laboral i de la seva faceta com a escriptora, que li ha servit per parlar del desig, de fer-se gran o de l'amistat.
La roba que porto, em sexualitza o m'empodera?
"La faldilla és massa curta", "Quin escot que portes!", "Vas molt provocadora"... Segur que alguna vegada heu sentitr comentaris com aquests. A "Les dones i els dies" abordem el debat sobre la sexualització de la dona a través de la seva imatge: la roba que portem, ens empodera o ens cosifica? N'hem parlat amb sis noies de 3r i 4t d'ESO de l'Institut Viladomat i també amb dues educadores que treballen amb adolescents, per saber com s'han de tractar amb ells aquestes qüestions. Una generació complexa i diversa, amb referents estètics que van des de la Bad Gyal als concursants d'"Eufòria" de TV3. Amb l'estilista del programa, Mariona Mas, la dissenyadora de moda Míriam Ponsa i la crítica cultural Aïda Camprubí hem après quins missatges podem donar amb la nostra estètica. I hem fet una mirada al passat amb la historiadora de la moda Sílvia Rosés, que ens ha explicat que ja fa anys i panys que la roba és una eina molt poderosa del patriarcat per sexualitzar les dones.
"La faldilla és massa curta", "Quin escot que portes!", "Vas molt provocadora"... Segur que alguna vegada heu sentitr comentaris com aquests. A "Les dones i els dies" abordem el debat sobre la sexualització de la dona a través de la seva imatge: la roba que portem, ens empodera o ens cosifica? N'hem parlat amb sis noies de 3r i 4t d'ESO de l'Institut Viladomat i també amb dues educadores que treballen amb adolescents, per saber com s'han de tractar amb ells aquestes qüestions. Una generació complexa i diversa, amb referents estètics que van des de la Bad Gyal als concursants d'"Eufòria" de TV3. Amb l'estilista del programa, Mariona Mas, la dissenyadora de moda Míriam Ponsa i la crítica cultural Aïda Camprubí hem après quins missatges podem donar amb la nostra estètica. I hem fet una mirada al passat amb la historiadora de la moda Sílvia Rosés, que ens ha explicat que ja fa anys i panys que la roba és una eina molt poderosa del patriarcat per sexualitzar les dones.
Creadores de cançons eternes a l'ombra
Per al programa especial de Nadal us hem preparat un regal en forma de cançons fetes per dones, algunes molt importants en el món de la música però desconegudes per al gran públic. És el cas de Laura Nyro, que a banda de ser la creadora de mil cançons per a altres artistes, com Barbra Streisand o The 5th Dimension, també va publicar els seus discos; o de Bobbie Gentry, que, malgrat que el seu nom ni ens sona, va ser una de les primeres que va cantar i produir la seva música. També recordem els bonics temes de Rickie Lee Jones, que ha publicat desenes d'àlbums, tot i que encara molts la coneixen com la parella de Tom Waits. I hem reivindicat algunes cantants emergents com Yeya Bey, una de les grans promeses de la música de Nova York, o Jenny Hval, una delicada artista noruega. També sonaran temes d'artistes catalanes com Núria Graham i Anna Andreu.
Per al programa especial de Nadal us hem preparat un regal en forma de cançons fetes per dones, algunes molt importants en el món de la música però desconegudes per al gran públic. És el cas de Laura Nyro, que a banda de ser la creadora de mil cançons per a altres artistes, com Barbra Streisand o The 5th Dimension, també va publicar els seus discos; o de Bobbie Gentry, que, malgrat que el seu nom ni ens sona, va ser una de les primeres que va cantar i produir la seva música. També recordem els bonics temes de Rickie Lee Jones, que ha publicat desenes d'àlbums, tot i que encara molts la coneixen com la parella de Tom Waits. I hem reivindicat algunes cantants emergents com Yeya Bey, una de les grans promeses de la música de Nova York, o Jenny Hval, una delicada artista noruega. També sonaran temes d'artistes catalanes com Núria Graham i Anna Andreu.
