El concepte que tenim al cap de mestressa de casa, de la dona que es queda cuidant dels fills i la casa, neix i creix durant el franquisme. El règim es va esforçar molt per deixar clar que ser mare i treballar fora de casa era incompatible, perquè segons la historiadora Eider de Dios, ja anava bé que les dones s'encarreguessin de les feines de cures per no haver d'invertir en llars d'infants, residències o assistents socials. Per consolidar aquest sistema, Franco va encarregar a la secció femenina de la Falange l'organització del servei social femení, una mena de mili per a noies on aprenien a fer les feines de casa i el concepte de dona ideal, segons el franquisme: una mestressa de casa que respecta el seu pare i el seu marit. Aquest estereotip ha generat molts prejudicis, com que les dones que treballen a casa no saben fer una altra cosa, com denuncia la sociòloga de la UB Lídia Puigvert. Una imatge falsa que ha impedit moltes vegades que la seva veu sigui escoltada.