TOTS ELS ÀUDIOS

  • Emma G. Nicolau, sociòloga: "El sistema vol controlar la regla perquè no deixem de produir"
    Escolta àudio

    Emma G. Nicolau, sociòloga: "El sistema vol controlar la regla perquè no deixem de produir"

    Emma Gómez Nicolau, professora ajudant al Departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I de Castelló, porta anys investigant sobre la menstruació i l'activisme menstrual. A partir de l'estudi que està fent ara ("Desafiando las reglas: articulaciones políticas del activismo menstrual"), reflexiona sobre la menstruació i ens parla de com la regla és un destorb que es vol controlar i suprimir perquè "les dones no deixin de produir" en el sistema capitalista.

  • L'endometriosi, la malaltia silenciada de les dones
    Escolta àudio

    L'endometriosi, la malaltia silenciada de les dones

    L'endometriosi afecta el 10% de les persones que menstruen i, malgrat això, hi ha molt desconeixement al respecte. Per una banda, gran part de la població no és del tot conscient de la seva existència. Per l'altra, a la comunitat mèdica encara li queda camí per recórrer en la investigació d'aquesta malaltia. Ens proposem conèixer millor l'endometriosi i les persones que la pateixen parlant amb la ginecòloga Raquel Ferrer, l'advocada Sílvia Vázquez i l'autora del llibre "Vivir sin el tabú de la endometriosis", Núria Osorio Yamba.

  • El Víbora, quan la contracultura també és masclista
    Escolta àudio

    El Víbora, quan la contracultura també és masclista

    El 1979 va néixer El Víbora, una de les publicacions emblemàtiques del còmic underground espanyol: irreverència, erotisme i crítica al poder n'eren alguns dels trets distintius. Avui volem parlar amb Marta Guerrero, Isa Feu i Laura Pérez Vernetti, les dones d'El Víbora, artistes que moltes retrospectives deixen de banda i que, fins ara, no han compartit el costat més desafortunat de la seva experiència. El masclisme, el paternalisme i la discriminació eren tan part de la societat espanyola de l'època com de les revistes més underground. A més, l'editora Montserrat Terrones ens dona el context històric de les dibuixants de còmic als anys vuitanta.

  • La Gordi, l'heroïna més feminista i llibertària de còmic
    Escolta àudio

    La Gordi, l'heroïna més feminista i llibertària de còmic

    Dins de tota la galàxia de personatges femenins de còmic és difícil trobar un personatge més lliure, pacifista i feminista que 'La Gorda de las galaxias'. Aquest personatge, creat per Nicolás, es va publicar a la revista Zipi Zape del 1983 al 1988. La Gordi, com la coneixien els seus fans, s'escapava de l'estereotip. A cop de puny, salvava el món dels atacs masclistes, tòxics i homòfobs de l'època. En parlem amb el seu autor, Nicolás Martínez Cerezo. L'editorial barcelonina Bang Ediciones n'ha publicat les historietes en un volum i el podeu comprar a totes les llibreries!

  • Pioneres del còmic, les dones no surten a la vinyeta
    Escolta àudio

    Pioneres del còmic, les dones no surten a la vinyeta

    Heu vist mai una fotografia o una pel·lícula de les que s'han fet els últims anys sobre l'editorial Bruguera? Us heu fixat que no hi apareixien dones? Doncs n'hi havia, i algunes eren dibuixants i d'altres guionistes. Parlem de com tot una colla de dones que es van dedicar al còmic, a Bruguera i també a moltes altres editorials, van ser esborrrades de la història. També descobrirem com, fins i tot, revistes tan conegudes de la contracultura com el Vibora, van voler domesticar les dones que hi dibuixaven. I no acabarem el programa sense parlar de personatges femenins al còmic. Com han estat històricament? Molts estaven plens de clixés, però n'hi va haver d'altres que van ser difícils de domesticar. Entrevistem les dibuixants Carme Barbarà, Laura Pérez Vernetti, Marta Guerrero i Isa Feu i editores com Montserrat Terrones.

  • Carme Barbarà, dibuixant: "Les dones del còmic hem estat invisibles"
    Escolta àudio

    Carme Barbarà, dibuixant: "Les dones del còmic hem estat invisibles"

    Carme Barbarà ha treballat durant més de 50 anys com a dibuixant i guionista de còmic per a les principals editorials barcelonines dels anys 50 als 80 i també per a l'estranger a través d'agències. Es va fer famosa per la seva sèrie Mary Notícias, als anys 60, on explicava les aventures d'una reportera de televisió, que va acabar amb la concepció del còmic d'estil romàntic de l'època. Parlem de l'ofici i també de la diferència entre ser home i dona en el mateix ofici. Com diu la dibuixant: "els homes podien tancar la porta del despatx i dir als fills: "No em molesteu, que el pare treballa. Les dones no ho podíem fer, això!

  • Megan Rapinoe, quan el futbol és reivindicació
    Escolta àudio

    Megan Rapinoe, quan el futbol és reivindicació

    Megan Rapinoe és una futbolista nord-americana que s'ha convertit en una figura de fama internacional. No només cocapitaneja l'equip de futbol femení dels Estats Units, amb el qual ha guanyat diverses copes del món, sinó que és una activista reconeguda. Des de la defensa dels drets LGTBI fins a l'equitat salarial, passant per alguna encarada amb Donald Trump, aquesta esportista ha donat molts titulars durant l'últim any. Hem parlat amb la periodista Rut Vilar per saber més coses de Rapinoe i les seves conquestes tant dins com fora del terreny de joc.

  • La crisi de la Covid acusa la fragilitat del futbol femení
    Escolta àudio

    La crisi de la Covid acusa la fragilitat del futbol femení

    La crisi per la Covid ha deixat en evidència la fragilitat de l'esport femení, i en conseqüència del futbol jugat per dones. Si els homes han corregut a tornar a jugar, a les dones se'ls ha dit, cap a casa, que és com dir: això que feu vosaltres és de sucre, no és tan important. Parlem amb Natàlia Arroyo, periodista del diari Ara, exjugadora i seleccionadora de la Selecció femenina de futbol de Catalunya i comentarista de futbol femení a molts mitjans, i amb Sònia Gelmà, codirectora del "Tot Costa" i exjugadora de futbol, també.

  • Vero Boquete: "Que les dones juguin a futbol encara es veu com una agressió"
    Escolta àudio

    Vero Boquete: "Que les dones juguin a futbol encara es veu com una agressió"

    Vero Boquete és una de les millors futbolistes del planeta. Després de jugar a diversos equips del món, entre els quals hi ha l'Espanyol (que sabem que estima per sobre de tot), ara viu i juga als Estats Units amb el Utah Royals FC, a la lliga americana de futbol femení, una lliga on l'expectació i l'interès pel futbol femení supera el del futbol jugat per homes. Aquesta gallega de 33 anys ha estat capitana de la selecció espanyola, va ser la primera espanyola a jugar a la lliga americana i la primera a guanyar una Champions, i sens dubte és la primera dona esportista que té un estadi amb el seu nom: l'antic Estadi de San Lázaro de Santiago de Compostel·la es diu, des de fa uns anys, Estadi Vero Boquete de San Lázaro. Podria quedar-se amb tota aquesta glòria, però des de l'inici la Vero ha aprofitat la seva situació de privilegi per fer sentir la veu de les dones.

  • Futbol femení, què cal per apostar-hi?
    Escolta àudio

    Futbol femení, què cal per apostar-hi?

    La crisi originada per la Covid ha posat en evidència la fragilitat del futbol femení. Cada vegada el joc de les dones provoca més interès, però continuen en una situació molt desigual en relació als seus companys homes. No només pel que fa als salaris, sinó també pels seus drets laborals, oportunitats i suport. En parlem amb Vero Boquete, una de les millors jugadores del món, i també amb periodistes i seleccionadores. El futbol femení encara és de segona?

  • Tancades a la cuina... En sortirem?
    Escolta àudio

    Tancades a la cuina... En sortirem?

    La relació de la dona i la cuina ha anat canviant al llarg dels segles. Als inicis era una qüestió de supervivència, però, amb el temps, la cuina es va acabar convertint en una obligació. Com va influir en tot això l'aparició dels restaurants? Quin és el paper de la dona com a comensal? Per què els grans xefs sempre són homes? Ens ho expliquen l'estudiosa de la cuina Núria Bàguena i la periodista gastronòmica Carmen Alcaraz del Blanco.

  • La cuina d'elles dissenyada per ells: el racó oblidat de l'arquitectura
    Escolta àudio

    La cuina d'elles dissenyada per ells: el racó oblidat de l'arquitectura

    Les cuines són part de l'habitatge, però la majoria d'habitatges històricament els han concebut arquitectes homes al llarg de la història. I per tant, com que era un lloc on entraven, no s'hi escarrassaven gaire, a l'hora de construir-les. En els últims anys, una colla de dones, sobretot, han vist la necessitat de repensar aquest model i de qüestionar tot el missatge que l'arquitectura ha enviat a les generacions posteriors. L'arquitecta Zaida Muxí i la historiadora Isabel Segura ens parlen de l'espai de la cuina construït per l'arquitectura al llarg dels segles.

  • Maria Nicolau, cuinera: "Les dones ens hem d'oblidar que som dones"
    Escolta àudio

    Maria Nicolau, cuinera: "Les dones ens hem d'oblidar que som dones"

    Maria Nicolau és la xef del Ferrer de Tall, el restaurant de Vilanova de Sau del qual tothom parla. Coneguda a les xarxes, sobretot aquests dies de Covid-19 pels seus magnífics tutorials de cuina tradicional, ens parla de l'ofici, de les dificultats de ser dona en el món de la gastronomia i, sobretot, de com creure en una mateixa.

  • La cuina, la gàbia d'or?
    Escolta àudio

    La cuina, la gàbia d'or?

    Hem hagut de sentir sempre allò de "les dones, a la cuina" i no era tan sols una frase masclista; és el resum de tot un imaginari i una manera d'entendre el món. L'arquitectura dels habitatges hi va col·laborar, els governs també i, evidentment, la societat. Avui parlem de la difícil i, a vegades, feliç, relació de la dona amb la cuina. Perquè no hi ha gaires xefs dones a l'alta restauració? Per què hem tornat a fer pastissos i ens encanta penjar-los a Instagram? Avui parlem amb cuineres, arquitectes, gastrònomes i estudioses de la cuina per respondre a moltes preguntes i, sobretot, per ser conscients de què ha significat aquest espai a les nostres vides. Els plats que els fregui un altre!

  • La COVID agreuja la indefensió de les dones davant la justícia
    Escolta àudio

    La COVID agreuja la indefensió de les dones davant la justícia

    La justícia no observa la perspectiva de gènere encara i això causa danys irreparables a la vida de les dones. Aquesta situació és habitual, però la crisi per la Covid ha augmentat encara més la indefensió de les dones davant les agressions i la violència. Parlem amb advocades i professionals que treballen en l'àmbit de violència masclista i dret de família: les advocades Laia Serra, Esther Garcia i Elisabet Masip i la psicòloga Raquel Escurriol de la cooperativa Tamaia, viure sense violència.

Anar al contingut