TOTS ELS ÀUDIOS

  • La literatura juvenil es pot salvar dels estereotips de gènere?
    Escolta àudio

    La literatura juvenil es pot salvar dels estereotips de gènere?

    Per què parlem de literatura en un programa feminista? Perquè allò que llegim des de ben petit conforma la nostra visió sobre el món. A la adolescència i joventut es creen moltes de les idees que tenim sobre l'altre sexe i també és un moment on la sexualitat i el coneixement del cos és molt important. Per això conversem amb adolescents, joves i també adults: bibliotecàries, mestres i editores per entreveure el futur de la literatura juvenil. Encara es publiquen un munt de llibres tòxics, però són possibles uns millors llibres i, sobretot, uns lectors més crítics amb el que llegeixen?

  • Les dones a la pesca, una lluita contra la tradició i els prejudicis
    Escolta àudio

    Les dones a la pesca, una lluita contra la tradició i els prejudicis

    Cada cop hi ha més dones treballant al mar, però encara pesa molt la tradició i la creença que és una feina d'homes i això no ajuda a fer el canvi generacional. Tot i així, n'hi ha una bona colla. Parlem amb elles: armadores, pescadores mariscadores, adobadores de xarxes, capitanes de vaixell. Totes estimen la seva feina i han arribat per quedar-se.

  • Les dones del mar contra la marea del masclisme
    Escolta àudio

    Les dones del mar contra la marea del masclisme

    Sempre s'ha dit que la dona provoca mala sort dalt d'una barca. L'imaginari popular ha dibuixat les dones com aquelles patidores que esperen el marit pescador i quan no esperen l'home, les convertim en monstres que volen enganyar-los, amb la imatge de la sirena. Amb aquesta situació, la incorporació de les dones al mar, ha estat una autèntica lluita plena de traves i prejudicis. Avui ens mullem i parlem amb una pionera del busseig i amb una colla de dones que treballen al mar: pescadores, armadores, capitanes de vaixells, mariscadores, i la seva resistència en un món que encara les vol fer fora.

  • Les sirenes, els monstres seductors que crea el patriarcat
    Escolta àudio

    Les sirenes, els monstres seductors que crea el patriarcat

    La tradició marinera és plena de mites, relats i supersticions. I, històricament, les dones no acostumaven a sortir-ne gaire ben parades. Per exemple, portar dones a bord d'un vaixell es considerava mala sort; es deia que farien enfadar els esperits marins i distraurien la tripulació. Així, no és d'estranyar que les dones mitològiques d'alta mar no sempre fossin esperits benèvols. Avui descobrirem tres llegendes de sirenes de diferents països i diferents èpoques.

  • Mercedes Vilanova, pionera del busseig: "El mar m'ha fet vèncer la por"
    Escolta àudio

    Mercedes Vilanova, pionera del busseig: "El mar m'ha fet vèncer la por"

    Mercedes Vilanova és catedràtica emèrita d'Història Contemporània de Barcelona i va ser una de les pioneres del busseig a Catalunya. De fet, la primera dona que va fer una immersió a l'Estat i la cinquena del món. Ha dedicat la seva vida a la investigació de les fonts orals, però mai ha deixat de bussejar. Ha escrit una colla de llibres, els últims: "El mago y la reina" i "El poder y la palabra", publicats per Carena Edicions.

  • Per què no et sonen Mary Kingsley i Gertrude Bell? i sí Marco Polo?
    Escolta àudio

    Per què no et sonen Mary Kingsley i Gertrude Bell? i sí Marco Polo?

    La història és plena de viatgeres que han relatat les seves experiències en cartes, diaris i biografies que, sovint, s'han deixat de banda a favor de relats masculins. Per això hem anat a parlar amb dones que han escrit sobre dones que han escrit sobre els seus viatges. Pilar Godayol (assagista, professora de la Universitat de Vic i autora del "Viatgeres i escriptores") i Cristina Morató (periodista, fotògrafa i autora de "Las Reinas de África", "Damas de Oriente" i "Cautiva en Arabia"). Descobrim les vides atzaroses de Mary Kingsley, Gertrude Bell, May French Sheldon i Lady Juana Smith.

  • Les dones viatgeres que ha oblidat la Història
    Escolta àudio

    Les dones viatgeres que ha oblidat la Història

    La majoria hem sentit parlar de les aventures Marco Polo, Alí Bei i Shackleton, grans viatgers i exploradors de la història, però sabríeu dir-nos cap nom de dona viatgera? Es fa difícil, sembla que els mapes i la historia de l'aventura l'han escrita els homes i per als homes. Res més lluny de la realitat. Parlem amb la Patricia Almarcegui una escriptora que ha viatjat més de 20 anys per tot l'orient, descobrim viatgeres i aventureres d'altres èpoques i ens aturem en la figura de l'escriptora gironina Aurora Bertrana, que als anys 20 del segle passat se'n va anar a la Polinèsia i al Marroc.

  • Aurora Bertrana, l'escriptora i viatgera que va retratar la Polinèsia i el Marroc
    Escolta àudio

    Aurora Bertrana, l'escriptora i viatgera que va retratar la Polinèsia i el Marroc

    Quan es coneix la vida de l'Aurora Bertrana, no s'entèn com n'hem parlat tant poc. Potser perquè va viure la majoria del temps fora de Catalunya, potser perquè el seu pare era Prudenci Bertrana i, segurament també, perquè no va seguir el camí que s'esperava d'una dona escriptora: va escriure llibres de viatges, sobre guerra i, al final de la seva vida, es va llençar a la ciencia-ficció. Tot i així, les editorials catalanes Rata i Males Herbes comencen a reeditar el seu llegat. Parlem amb Adriana Bàrcia, escriptora i especialista en Aurora Bertrana.

  • Patricia Almarcegui, escriptora: "Les dones encara s'han de justificar quan viatgen"
    Escolta àudio

    Patricia Almarcegui, escriptora: "Les dones encara s'han de justificar quan viatgen"

    Patricia Almarcegui és escriptora i porta 20 anys viatjant arreu del món, sobretot Orient, ha viatjat per Iran, Egipte, Iemen, Uzbekistán, Sri Lanka, Kirguistán, Japó, India i molts altres llocs, però sempre torna Menorca, que és on viu. Ha escrit una colla de assajos i novel·les al voltant del viatge. Acaba d'editar "Los mitos del viaje" a Fòrcola edicions on descriu el mite del viatge a partir de les aventures de viatgers com Marco Polo o a Alibei, però també dones viatgeres, desconegudes per la majoria, però importantíssimes, com Lady Montagu que va viatjar el segle XVIII a Constantinopla i Anne Marie Swarzenbach que va visitar Pèrsia als anys 30 del segle passat. No us sonen? Ja sabeu què passa, la història i també els mapes l'han escrit fins ara els homes.

  • Núria Morelló: "La paraula 'bruixa' encara està lligada a la idea del mal femení"
    Escolta àudio

    Núria Morelló: "La paraula 'bruixa' encara està lligada a la idea del mal femení"

    La cacera de bruixes es va produir del segle XV al XVII. La majoria eren dones vídues, solteres o que provenien d'altres llocs i, simplement, per aquest motiu, els seus propis veïns tenien una raó per denunciar-les i que acabessin a la forca o a la foguera. Això era abans, però la caça del qui és diferent no ha acabat. En parlem amb dos experts: Núria Morelló, historiadora i antropòloga. És professora de secundària i de la Universitat de Lleida i autora de "Bruixeria, bruixes i relacions socials patriarcals al pla de Lleida". I Pau Castell, professor d'Història Medieval a la Universitat de Barcelona i investigador de la cacera de bruixes. La seva tesi doctoral, que ha guanyat diversos premis, es diu "Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya". Ha coordinat i editat diversos llibres i articles que parlen sobre la bruixeria i ha estat professor convidat en diverses universitats d'Europa i del Canadà.

  • Qui són les bruixes del segle XXI?
    Escolta àudio

    Qui són les bruixes del segle XXI?

    La famosa cacera de bruixes a Catalunya va començar al segle XV i va perdurar fins al XVII; tot i així, encara que ho sembli. no és una cosa del passat. A dia d'avui es continuen perseguint moltes dones i d'altres col·lectius només perquè s'escapen d'allò que el sistema espera d'elles. La paraula "bruixa" encara avui és una manera de marcar les dones que s'escapen de l'estereotip. Avui, a "Les dones i els dies" parlem de bruixes, metzineres i fetilleres amb historiadores, historiadors, sociòlogues, bruixes -també- i crítiques de cinema que ens explicaran com la figura de la bruixa s'ha volgut domesticar a la pantalla gran.

  • Witch Egara i la llibreria Synusia reviuen l'esperit de les bruixes egarenques
    Escolta àudio

    Witch Egara i la llibreria Synusia reviuen l'esperit de les bruixes egarenques

    La història de Terrassa està plena de bruixes. Al segle XVII, la ciutat del Vallès va protagonitzar una de les caceres de bruixes més espectaculars de Catalunya. Actualment, dos col·lectius reviuen el seu esperit, cadascú a la seva manera. Per una banda, les Witch Egara, successores de les W.i.t.c.h (women International terrorist conspiracy from hell) feministes de finals dels 70 a Estats Units, protesten amb les seves performances, sobre la cacera de bruixes actua,l i la llibreria Synusia i el comitè de vaga feminista organitzen clubs de lectura i una passejada per recordar el trist episodi de la cacera de bruixes a la ciutat, com una manera de reivindicar la importància d'aquestes dones, que cap placa ni carrer de Terrassa recorden.

  • Lletges o femmes fatals, la bruixa domesticada del cinema
    Escolta àudio

    Lletges o femmes fatals, la bruixa domesticada del cinema

    Monstres verdosos, adoradores del diable, bèsties sexuals i fins i tot mares de família. La figura de la bruixa ha estat interpretada d'infinites maneres al cinema i la televisió, des d'"El màgic d'Oz" (1939) fins a "The Witch" (2015). La crítica de cinema i televisió Eulàlia Iglesias ens fa un repàs d'algunes de les bruixes més interessants de la ficció audiovisual de totes les èpoques. El patriarcat hi ha tingut molt a veure.

  • La regla, encara fa por?
    Escolta àudio

    La regla, encara fa por?

    Sempre s'ha tractat la menstruació de les dones com una cosa desagradable i fastigosa, que s'ha d'eliminar i higienitzar. Els anuncis fan servir el famós líquid blau per referir-s'hi, com si no pogués ser vista. I de mares a filles, se segueix reproduint la idea de la regla com una condemna o càstig que provocarà dolor. Aquesta setmana, volem repensar la regla a "Les dones i els dies". Sagnem, sí, i què passa? Parlem amb activistes menstruals, sociòlogues, educadores i, simplement, persones que menstruen, per trencar tòpics i prejudicis.

  • Anna Sàlvia, educadora: "Si tenim un relat positiu de la regla, la podrem explicar millor als fills"
    Escolta àudio

    Anna Sàlvia, educadora: "Si tenim un relat positiu de la regla, la podrem explicar millor als fills"

    La relació que tenim les dones amb la menstruació es fabrica des de la infància. Els silencis, els falsos mites, el tabú que l'acompanya fan que moltes vegades la visquem com una condemna que es viu envoltada de dolor. Parlem amb Anna Sàlvia, psicòloga especialitzada en educació i salut sexual i autora de llibres com El baile de la vida en las mujeres, "Viaje al ciclo menstrual" i "La regla mola (si sabes como funciona)".

Anar al contingut