TOTS ELS ÀUDIOS

  • Eva Baltasar, escriptora: "La maternitat et pot fer sentir sola"
    Escolta àudio

    Eva Baltasar, escriptora: "La maternitat et pot fer sentir sola"

    L'autora de "Permagel" i "Boulder", Eva Baltasar, ens parla de solitud volguda, un ingredient bàsic a les novel·les que ha escrit fins ara. Les seves protagonistes, de moment, sempre han estat dones que busquen la soledat, independentment del seu estat civil. Fem un repàs a la narrativa de Baltasar i li demanem per què, encara a dia d'avui, resulta tan revolucionari ser feliç sense necessitat de companyia

  • Solteres, i què!
    Escolta àudio

    Solteres, i què!

    Ariadna Relea i Mariona Guiu han fet un documental amb el títol de "Singled out" en què expliquen d'on surt la pressió que senten les dones joves arreu del món per trobar parella. Bruna Álvarez és antropòloga i investigadora especialista en temes de famílies i infància i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. Totes tres ens fan un retrat de la pressió que viuen moltes dones per trobar parella i com, malgrat que la societat canvia, l'ideal romàntic encara és molt present.

  • Soltera a partir dels 30. Un estigma?
    Escolta àudio

    Soltera a partir dels 30. Un estigma?

    Avui, a "Les dones i els dies", parlem de l'estigma de ser soltera. Hi ha més divorcis que mai i a l'amor romàntic se li ha covat l'arròs; però, tot i així, la pressió perquè les dones tinguin parella continua vigent. Parella, fills i per tota la vida? D'on neix aquesta obligació? De la societat, de nosaltres mateixes? Només es pot ser feliç si estàs acompanyada? Xerrem amb l'escriptora Eva Baltasar, que defensa en cadascuna de les seves novel·les les solitàries, i també conversem amb antropòlogues, solteres, cineastes i filòsofes que respecten les dones, independentment del seu estat civil.

  • Les dones migrants que fan de treballadores de la llar, el forat negre de la Covid-19
    Escolta àudio

    Les dones migrants que fan de treballadores de la llar, el forat negre de la Covid-19

    Carmen Juares, coordinadora de Mujeres Migrantes, denuncia la situació de les dones migrants treballadores de la llar. La situació de falta de drets i precarietat que pateixen habitualment s'ha vist agreujada amb la crisi per la Covid. Moltes s'han vist segrestades a casa de les persones de les quals s'ocupen pel mateix sou, a unes altres les han despatxat amb un simple missatge de veu. I en la majoria de casos, no els han proporcionat les mesures de seguretat necessàries. Qui té cura dels que tenen cura de nosaltres?

  • Sara Moreno, sociòloga: "La Covid-19 accentuarà, encara més, la desigualtat de gènere"
    Escolta àudio

    Sara Moreno, sociòloga: "La Covid-19 accentuarà, encara més, la desigualtat de gènere"

    La feina del treball de cures, que majoritàriament fan les dones, s'ha invisibilitzat en la gestió de la crisi de la Covid. La majoria de dones han vist triplicada la seva feina a les llars, i també en l'àmbit laboral són les que s'enduen la pitjor part de les conseqüències de la pandèmia. Moltes deixaran la feina per preservar la de la parella; unes altres han estat a primera línia als hospitals com a infermeres, netejadores i treballadores de la llar, però sense el reconeixement que es mereixen. Parlem de tot això amb la sociòloga de la UAB Sara Moreno, especialista en temps, treball i gènere.

  • La gestió de la crisi de la Covid invisibilitza les dones
    Escolta àudio

    La gestió de la crisi de la Covid invisibilitza les dones

    La crisi per la Covid ha demostrat la importància de les cures per superar la pandèmia. Les dones, majoritàriament, són les encarregades de tenir cura dels malalts, de les criatures, de la llar. Per què el treball de cures imprescindible per superar la crisi no s'ha valorat com cal? Potser és que la feina que fan les dones es dona per suposada? Parlem amb sociòlogues, treballadores de la llar, infermeres, metgesses, mares, farmacèutiques, caixeres de supermercat; totes les dones que donen la cara i les mans perquè en sortim, d'aquesta.

  • Qui té cura de la cuidadora?
    Escolta àudio

    Qui té cura de la cuidadora?

    Les persones que han estat a la primera línia per superar la Covid han sigut essencialment dones. Caixeres de supermercat, farmacèutiques, infermeres, treballadores de la llar, mares, àvies, etc. Quan pleguen de la feina i arriben a casa, algú té cura d'elles? O han de continuar vetllant pels altres? Els donem la veu en aquest reportatge realitzat per Anna Ferrer Albertí.

  • Dones fora de sèrie
    Escolta àudio

    Dones fora de sèrie

    La majoria ens passem moltes hores mirant sèries, i d'aquí en surt la nostra educació sentimental. Us heu fixat com són els personatges femenins i com les tracta la ficció? Cada cop hi ha més dones protagonistes a les sèries, però encara arrosseguen clixés. Quantes dones hi ha darrere de les sèries més aclamades sense que en sapiguem els noms? Avui parlem amb periodistes, professores de comunicació audiovisual, guionistes, directores i realitzadores de sèries de televisió. La ficció les tracta bé? O estem esperant que algú escrigui encara un capítol nou per a les dones?

  • "Física o química" i "Los protegidos", sèries que potencien l'amor tòxic
    Escolta àudio

    "Física o química" i "Los protegidos", sèries que potencien l'amor tòxic

    L'amor romàntic està present a les sèries per a adolescents, i no tan adolescents. María José Masanet, doctora en comunicació social per la Universitat Pompeu Fabra, ha estudiat la representació de l'amor romàntic a les sèries dirigides als adolescents, d'on aprenen i imiten les dinàmiques de parella. Masanet posa de relleu com moltes d'aquestes sèries, com ara "Física o química", "Los protegidos" i "El barco", entre d'altres, validen com a habituals el maltractament i les relacions tòxiques entre els joves. En parlem amb la guionista, Anna Ferrer Albertí.

  • Anabel Vélez, periodista: "A les sèries, per arribar al poder, sent dona, s'ha de patir molt"
    Escolta àudio

    Anabel Vélez, periodista: "A les sèries, per arribar al poder, sent dona, s'ha de patir molt"

    Si parlem de dones a les sèries ens venen al cap noms com Daenerys Targaryen, de "Joc de trons", Jessica Fletcher o Roseanne. La llista és llarga. Depenent de les èpoques, els estereotips s'acumulen: dones policies amb roba ben estreta, infermeres sexis o senyores grans que fan gràcia perquè no són una amenaça per a ningú. Els personatges femenins han anat evolucionant, però tant com voldríem? Estan realment empoderades les dones a les sèries? Són elles les protagonistes de la seva pròpia historia? N'hem parlat amb la periodista Anabel Vélez, autora del llibre "Mujeres en las series", editat per Redbook Ediciones.

  • Sílvia Quer i Esther Martínez, dues creadores a "Élite" i "La casa de papel"
    Escolta àudio

    Sílvia Quer i Esther Martínez, dues creadores a "Élite" i "La casa de papel"

    Encara hi ha poques dones en el món de la ficció televisiva, però les coses estan canviant, i molt. Parlem amb dos dels grans noms del món de les sèries: Sílvia Quer, directora d'"Élite" i d'innumerables sèries com "Nissaga de poder", "Poble Nou" i "Laberint d'ombres", i Esther Martínez Lobato, guionista de sèries d'èxit com "La casa de papel i "Vis a vis". Totes dues reflexionen sobre l'ofici. Cap de les dues ha patit discriminació, a la seva carrera, però reconeixen que han conegut guionistes "a qui només deixaven escriure escenes romàntiques perquè eren dones". I sobretot expliquen com estan canviant les coses per al sector. Esther Martínez: "Ja no es parla de sèries de dones, sinó que interessa la trama." Per acabar "Serioses", Sílvia Comet i Cristina Bordas, de Catalunya Ràdio, ens fan les recomanacions de les dones més potents de la ficció a nivell internacional.

  • El cos de la dona, la fàbrica del segle XXI
    Escolta àudio

    El cos de la dona, la fàbrica del segle XXI

    La reproducció assistida ha avançat moltíssim i processos com l'ovodonació, la inseminació artificial o la gestació per substitució són tècniques molt habituals; però, on són els límits ètics? Parlem del treball reproductiu de les dones i com es dona per descomptat i molt sovint s'invisibilitza. Entrevistem l'antropòloga Consuelo Álvarez, una de les màximes autoritats sobre treball reproductiu; descobrim com són els tractaments de reproducció assistida amb metges, biòlogues, donants i dones que s'hi han sotmès. I ens imaginem com serà el futur amb criatures que poden gestar-se en úters artificials.

  • "Les dones i els dies" a la Carbonera
    Escolta àudio

    "Les dones i els dies" a la Carbonera

    Montse Virgili surt de l'estudi i fa un programa especial dins la Carbonera. Hi convida una colla de dones de l'àmbit de la literatura per parlar dels seus llibres preferits, escrits per dones. Ens acompanyen la poeta Blanca Llum Vidal, les escriptores Jenn Díaz, Laura Fernández i Mercè Ibarz, i l'editora Eugènia Broggi. La música la posa Núria Graham, que presenta el seu nou disc, "Marjorie".

  • Com viu, la dona, la reproducció assistida?
    Escolta àudio

    Com viu, la dona, la reproducció assistida?

    Sentim parlar molt de tècniques de reproducció assistida, però què en sabem, en realitat? Sabem en què consisteixen? El cos de la dona és el més perjudicat per aquests processos. L'ovodonació, l'hormonació, la gestació, no són innocus. En parlem amb ginecòlogues, biòlogues, veterinàries i dones que han donat òvuls o d'altres que han passat per processos d'aquest tipus.

  • Gestar en úters artificials, allibera les dones?
    Escolta àudio

    Gestar en úters artificials, allibera les dones?

    L'ectogenesi, és a dir, la gestació fora de l'úter matern, cada cop és més a prop. Ja s'ha provat en animals -en un be, concretament-, però en humans pot estar més a prop del que imaginem. L'antropòloga i investigadora Sarah Boix ens parla de les implicacions ètiques que això pot comportar i de la divisió que suposa per a les feministes.

Anar al contingut