TOTS ELS ÀUDIOS

  • Nuria Oliver, enginyera informàtica:  "No vaig sentir l'impacte del gènere fins a l'embaràs"
    Escolta àudio

    Nuria Oliver, enginyera informàtica: "No vaig sentir l'impacte del gènere fins a l'embaràs"

    La Núria Oliver és doctora en Inteligència Artificial pel MIT, l'Institut Tecnològic de Massachusetts, fundadora de l'Ellis, laboratori europeu per a sistemes d'aprenentatge i intel·ligència. Va treballar a Microsoft durant 12 anys, va ser la primera dona directora científica de Telefònica, ha assessorat empreses tan diverses com Bankia i Vodafone i ara mateix, des de finals de març, està al capdavant d'un equip d'una vintena d'investigadors que treballen per a la Generalitat Valenciana per tal de lluitar contra la Covid a partir de l'anàlisi de les dades d'intel·ligència artificial. En l'entrevista en parla de les dificultats de ser una dona en un àmbit encara molt masculinitzat. La Núria us convida a participar a l'enquesta https://covid19impactsurvey.org/. Les dades que en surtin ajudaran a lluitar contra la pandèmia

  • Per què des de petites les noies pensen que la tecnologia no és cosa seva?
    Escolta àudio

    Per què des de petites les noies pensen que la tecnologia no és cosa seva?

    Quantes vegades heu sentit que els informàtics són tots uns frikis? Que s'ha de ser molt intel·ligent per estudiar una enginyeria? Que la tecnologia és cosa d'homes? Aquests estereotips i prejudicis es poden fer un lloc al cervell de molt joves i són, en part, responsables que actualment hi hagi molt poca representació femenina a les carreres científiques i tècniques. Per això hem anat a parlar amb les responsables de Young IT Girls i Enginy-Era, dos projectes nascuts amb l'objectiu de fomentar l'interès en la ciència i la tecnologia entre les noves generacions d'estudiants.

  • Per què no hi ha prou dones a les carreres tecnològiques?
    Escolta àudio

    Per què no hi ha prou dones a les carreres tecnològiques?

    Sempre ens hem hagut de sentir allò de: "Uf, les dones no en saben, de llegir mapes!", "Ui, això les dones no ho entenen!". Resumint: "Les dones són tontes". Aquest qüestionament continu sobre la intel·ligència femenina fa que moltes noies i dones pensem que algunes carreres professionals o oficis no "són per a nosaltres". Per aquest motiu i molts altres, algunes carreres científiques i, especialment, les tecnològiques, tenen molt poques dones entre l'alumnat. Si les dones estem fora de la tecnologia, estarem excloses del futur. Les ràtios augmenten, però no n'hi ha prou. En parlem amb professores, alumnes, sociòlogues, enginyeres...

  • Falta d'autoestima i prejudicis, les barreres que es troben les dones que estimen la tecnologia
    Escolta àudio

    Falta d'autoestima i prejudicis, les barreres que es troben les dones que estimen la tecnologia

    A l'hora d'escollir formació professional o universitària, les dones encara tendeixen a seguir certs estereotips de gènere i a apostar per camps relacionats amb les humanitats o les cures. La falta d'estímul, la pressió social, la por de no sentir-se acompanyades i reconegudes són algunes de les barreres que han de superar les que, malgrat tot, escullen una carrera científica o tecnològica. N'analitzem els motius i apuntem les possibles solucions des de l'experiència d'alumnes i professores, i també amb la sociòloga Núria Vergés.

  • Recomanacions literàries per a joves fora estereotips de gènere
    Escolta àudio

    Recomanacions literàries per a joves fora estereotips de gènere

    Marta Cava i Júlia Baena, bibliotecàries totes dues, i Marina Llompart, editora de l'Altra tribu, ens fan recomanacions literàries per a joves fora d'estereotips de gènere. Entre elles "Aquí és on tot comença" de Jennifer Niven; "Quan un toca el dos" d'Anna-Greta Winberg, editat per l'Altra tribu, i "La última noche", de Rainbow Rowell, d'Alfaguara.

  • Una altra literatura juvenil és possible!
    Escolta àudio

    Una altra literatura juvenil és possible!

    Sortim de casa i anem a la llibreria Gigamesh i ens trobem amb dos bibliotecàries que estimen la literatura juvenil i l'editora de l'Altra Tribu, el segell dedicat a juvenil de l'Altra Editorial. Amb elles parlem del fenomen de la fan fiction, de com es mou la literatura juvenil per internet i sobretot de com, malgrat les noves tecnologies, encara molts llibres reprodueixen estereotips de gènere. I fem un èmfasi especial en les novel·les romàntiques, en què les tres asseguren que es perpetuen situacions de gelosia, violència i menyspreu per la dona

  • Irene Morales, escriptora: "La nostra generació sempre viu amb por de la fi del món"
    Escolta àudio

    Irene Morales, escriptora: "La nostra generació sempre viu amb por de la fi del món"

    Irene Morales té 28 anys i acaba de publicar la seva primera novel·la, "Bajo el metal", Ed. La Galera, però abans d'això ja publicava a moltes plataformes d'internet, com Lektu. És la manera que tenen els joves de començar a publicar, abans de fer-ho en paper. La seva primera novel·la és una història d'amor entre un androide i un humà el 2304, i tot passa al Japó. L'amor interespècies ens pot salvar dels models tòxics que arrosseguen moltes novel·les per a adolescents?

  • Saga "After": toxicitat perillosa o entreteniment inofensiu per a joves?
    Escolta àudio

    Saga "After": toxicitat perillosa o entreteniment inofensiu per a joves?

    Sorgida d'una "fanfiction" sobre Harry Styles, el cantant de One Direction, la saga literària juvenil "After" es va convertir ràpidament en un fenomen quan va fer el salt al món editorial. Amb una relació tòxica com a punt central de l'argument i un públic eminentment format per noies adolescents, la polèmica no va trigar a aparèixer: és la parella protagonista el millor exemple que es pot donar a lectores tan joves? Ens proposem conèixer més bé el fenomen "After" parlant tant amb experts (l'especialista en "fanfiction" Andrea Rovira i el llibreter Aitor Martos) com amb les lectores de la saga.

  • La literatura juvenil es pot salvar dels estereotips de gènere?
    Escolta àudio

    La literatura juvenil es pot salvar dels estereotips de gènere?

    Per què parlem de literatura en un programa feminista? Perquè allò que llegim des de ben petit conforma la nostra visió sobre el món. A la adolescència i joventut es creen moltes de les idees que tenim sobre l'altre sexe i també és un moment on la sexualitat i el coneixement del cos és molt important. Per això conversem amb adolescents, joves i també adults: bibliotecàries, mestres i editores per entreveure el futur de la literatura juvenil. Encara es publiquen un munt de llibres tòxics, però són possibles uns millors llibres i, sobretot, uns lectors més crítics amb el que llegeixen?

  • Les dones a la pesca, una lluita contra la tradició i els prejudicis
    Escolta àudio

    Les dones a la pesca, una lluita contra la tradició i els prejudicis

    Cada cop hi ha més dones treballant al mar, però encara pesa molt la tradició i la creença que és una feina d'homes i això no ajuda a fer el canvi generacional. Tot i així, n'hi ha una bona colla. Parlem amb elles: armadores, pescadores mariscadores, adobadores de xarxes, capitanes de vaixell. Totes estimen la seva feina i han arribat per quedar-se.

  • Les dones del mar contra la marea del masclisme
    Escolta àudio

    Les dones del mar contra la marea del masclisme

    Sempre s'ha dit que la dona provoca mala sort dalt d'una barca. L'imaginari popular ha dibuixat les dones com aquelles patidores que esperen el marit pescador i quan no esperen l'home, les convertim en monstres que volen enganyar-los, amb la imatge de la sirena. Amb aquesta situació, la incorporació de les dones al mar, ha estat una autèntica lluita plena de traves i prejudicis. Avui ens mullem i parlem amb una pionera del busseig i amb una colla de dones que treballen al mar: pescadores, armadores, capitanes de vaixells, mariscadores, i la seva resistència en un món que encara les vol fer fora.

  • Les sirenes, els monstres seductors que crea el patriarcat
    Escolta àudio

    Les sirenes, els monstres seductors que crea el patriarcat

    La tradició marinera és plena de mites, relats i supersticions. I, històricament, les dones no acostumaven a sortir-ne gaire ben parades. Per exemple, portar dones a bord d'un vaixell es considerava mala sort; es deia que farien enfadar els esperits marins i distraurien la tripulació. Així, no és d'estranyar que les dones mitològiques d'alta mar no sempre fossin esperits benèvols. Avui descobrirem tres llegendes de sirenes de diferents països i diferents èpoques.

  • Mercedes Vilanova, pionera del busseig: "El mar m'ha fet vèncer la por"
    Escolta àudio

    Mercedes Vilanova, pionera del busseig: "El mar m'ha fet vèncer la por"

    Mercedes Vilanova és catedràtica emèrita d'Història Contemporània de Barcelona i va ser una de les pioneres del busseig a Catalunya. De fet, la primera dona que va fer una immersió a l'Estat i la cinquena del món. Ha dedicat la seva vida a la investigació de les fonts orals, però mai ha deixat de bussejar. Ha escrit una colla de llibres, els últims: "El mago y la reina" i "El poder y la palabra", publicats per Carena Edicions.

  • Per què no et sonen Mary Kingsley i Gertrude Bell? i sí Marco Polo?
    Escolta àudio

    Per què no et sonen Mary Kingsley i Gertrude Bell? i sí Marco Polo?

    La història és plena de viatgeres que han relatat les seves experiències en cartes, diaris i biografies que, sovint, s'han deixat de banda a favor de relats masculins. Per això hem anat a parlar amb dones que han escrit sobre dones que han escrit sobre els seus viatges. Pilar Godayol (assagista, professora de la Universitat de Vic i autora del "Viatgeres i escriptores") i Cristina Morató (periodista, fotògrafa i autora de "Las Reinas de África", "Damas de Oriente" i "Cautiva en Arabia"). Descobrim les vides atzaroses de Mary Kingsley, Gertrude Bell, May French Sheldon i Lady Juana Smith.

  • Les dones viatgeres que ha oblidat la Història
    Escolta àudio

    Les dones viatgeres que ha oblidat la Història

    La majoria hem sentit parlar de les aventures Marco Polo, Alí Bei i Shackleton, grans viatgers i exploradors de la història, però sabríeu dir-nos cap nom de dona viatgera? Es fa difícil, sembla que els mapes i la historia de l'aventura l'han escrita els homes i per als homes. Res més lluny de la realitat. Parlem amb la Patricia Almarcegui una escriptora que ha viatjat més de 20 anys per tot l'orient, descobrim viatgeres i aventureres d'altres èpoques i ens aturem en la figura de l'escriptora gironina Aurora Bertrana, que als anys 20 del segle passat se'n va anar a la Polinèsia i al Marroc.

Anar al contingut