TOTS ELS ÀUDIOS

  • Júlia Barceló: "No naixem odiant el nostre cos"
    Escolta àudio

    Júlia Barceló: "No naixem odiant el nostre cos"

    L'actriu i directora Júlia Barceló, en els darrers anys investiga i fa difusió via xarxes del moviment d'alliberament corporal "body neutral". Amb ella descobrim com és possible deixar de patir per l'estètica, fins i tot, quan tens una professió en què hi té part important la imatge. Un viatge viscut des del feminisme i l'esperit de crítica per identificar els factors socials i econòmics que criminalitzen els cossos "no normatius". Un viatge de reconciliació amb la pròpia corporalitat.

  • Antigrassofòbia a les xarxes, el millor altaveu
    Escolta àudio

    Antigrassofòbia a les xarxes, el millor altaveu

    Gràcies a l'impacte de les xarxes socials, moltes veus que abans eren silenciades han trobat un altaveu. L'activisme gras i el moviment "body positive" són cada vegada més presents a internet. Parlem amb militants antigrassofòbia que fan activisme al ciberespai. Parlem amb les persones responsables d'El Podcast Gordo i la pàgina Stop Gordofobia

  • Roxane Gay: "Quan no compleixes els estàndards, sembla que ets menys dona"
    Escolta àudio

    Roxane Gay: "Quan no compleixes els estàndards, sembla que ets menys dona"

    La història de l'escriptora i activista afroamericana Roxane Gay és esfereïdora. Amb només 12 anys va ser violada per una colla de nens de la seva escola. Aquest fet la va portar a menjar sense parar fins a deformar el seu cos per fer fora tots els homes. Va arribar a pesar 261 quilos. La seva experiència l'ha recollida en llibres com "Hambre" o "Mala feminista", editats per Capitan Swing. Parlem amb ella sobre la seva vida i la seva lluita constant contra la grassofòbia

  • Feminisme XXL
    Escolta àudio

    Feminisme XXL

    La grassofòbia està molt més present dels que ens pensem a les nostres vides i, sobretot, al nostre cervell. La pressió estètica afecta més les dones i esdevé, sovint, una font de baixa autoestima i maltractament social i psicològic. Aquesta por d'estar grasses, a més, és potenciada pels sectors de l'alimentació, l'esport, la cirurgia estètica i la cosmètica, que se'n beneficien econòmicament. En les darreres dècades, des del feminisme, són moltes les dones (grasses o no) que lluiten contra l'opressió dels estereotips. Parlem amb l'escriptora Roxane Gay, que es va engreixar 261 quilos després de ser violada en grup als 12 anys. Descobrim la feina feta des dels col·lectius de "stop gordofobia" i ens apuntem al "body neutral" amb l'actriu i directora Júlia Barceló.

  • El poliamor és feminista?
    Escolta àudio

    El poliamor és feminista?

    El poliamor posa a prova la monogàmia, però el poliamor passa la prova del feminisme? A "Les dones i els dies" ens preguntem per les noves formes d'estimar. L'amor romàntic i monògam amb què se'ns ha educat situa les dones, en moltes ocasions, en situació de subordinació i desigualtat i, fins i tot, com a víctimes de violència. Sentim molt a parlar de poliamor, de parelles obertes i d'altres possibilitats que posen a prova la monogàmia i la idea de l'amor romàntic, però realment són empoderadores per a les dones, o la jerarquia continua jugant en contra d'elles? En parlem amb antropòlogues, teòriques i practicants de la no-monogàmia.

  • El poliamor de pel·lícula
    Escolta àudio

    El poliamor de pel·lícula

    De vegades, en ficció, es parla de triangles amorosos. Potser hi ha dos personatges que estan enamorats de la mateixa persona. Potser la protagonista té uns quants interessos romàntics i es veu forçada a escollir-ne un. Però, què passa quan no cal triar? On queda el poliamor al cinema i la televisió? Començant tan aviat com als anys trenta, fem un repàs per alguns títols del poliamor audiovisual fins a arribar avui dia. Parlem de pel·lícules com "Una mujer para dos" (1933), "La leyenda de la ciudad sin nombre" (1969) o "El profesor Marston y Wonder Woman" (2017) .

  • Què va ser abans? Poliamor o monogàmia?
    Escolta àudio

    Què va ser abans? Poliamor o monogàmia?

    El moviment hippy dels anys 60 va reivindicar l'amor lliure com a model sexoafectiu en resposta al més tradicional basat en la monogàmia. És un dels primers referents de la cultura occidental pel que fa al poliamor. Però, és en realitat la monogàmia el model més "normal" de relació humana arreu del món? Amb l'antropòloga Sarah Boix descobrim altres models culturals de relació i apuntem alguns beneficis del debat social generat a l'entorn de les no monogàmies.

  • Com viuen el poliamor les dones?
    Escolta àudio

    Com viuen el poliamor les dones?

    Les dones que practiquen el poliamor o qualsevol de les formes de la no-monogàmia, com l'anarquisme relacional, el viuen de la mateixa manera que els seus companys homes? Se senten segures? O veuen reproduïdes les mateixes desigualtats que en la monogàmia? El poliamor per les dones és realment igualitari? En parlem amb l'autora del llibre "Todo eso que no sé cómo explicarle a mi madre", Sandra Bravo; l'escriptora Brigitte Vasallo; la psicòloga Núria Jorba i una colla de dones que el practiquen.

  • Mares soles, l'elecció a contracorrent
    Escolta àudio

    Mares soles, l'elecció a contracorrent

    De mares que crien soles als seus fills n'hi ha hagut sempre per diferents motius, però cada cop n'hi ha més que ho són per decisió pròpia. Mitjançant l'adopció o la inseminació, moltes dones emprenen un camí ple de reptes, dubtes i canvis laborals i econòmics radicals. A través d'associacions, expertes i testimonis fem una mirada a la vida quotidiana de les mares que crien soles. Una realitat marcada, encara, per la incomprensió social i legal d'un sistema ple d'estereotips patriarcals.

  • Les mares parlen: soles i sense ajudes
    Escolta àudio

    Les mares parlen: soles i sense ajudes

    Recollim les veus d'algunes mares que ens expliquen les experiències i emocions de la criança en solitari. A través dels seus testimonis descobrim un camí marcat, encara, per la incomprensió social i per la falta d'una legislació adequada a la realitat de les famílies monoparentals.

  • Els reptes i la discriminació de criar en solitari
    Escolta àudio

    Els reptes i la discriminació de criar en solitari

    Escollir la criança en solitari és una decisió plena de conseqüències que moltes dones prenen quan ja són força grans. A banda d'haver de costejar tractaments de fertilitat o viatges i paperassa per a adopcions, a nivell econòmic i laboral els suposa un canvi radical d'estil de vida. A més, la falta de legislació i d'ajudes a les famílies monoparentals provoca, sovint, discriminació fiscal i jurídica. Coneixem les seves principals reclamacions a través de l'Associació Mares Solteres per Elecció.

  • Criar sola lluitant contra els prejudicis
    Escolta àudio

    Criar sola lluitant contra els prejudicis

    Socialment, la criança en solitari encara és un tema que genera molta controvèrsia i prejudicis. Moltes mares que decideixen fer-ho soles han de lluitar contra la incomprensió i els dubtes dels seu entorn. Amb l'antropòloga Rosa Frasquet analitzem les etiquetes i estereotips més habituals a què s'enfronten les mares soles per elecció.

  • Les científiques diuen prou
    Escolta àudio

    Les científiques diuen prou

    Si us demanem el nom de cinc científiques, la majoria tindríem problemes per dir-ne un parell. I no és que no n'hi hagi hagut a la història de la ciència, sinó que s'ha invisibilitzat la seva tasca i els seus descobriments. Molt sovint, queden en segon pla les seves troballes, o en reclama l'autoria un home. No apareixen als llibres d'història de la ciència i els prejudicis i estereotips sobre elles es perpetuen. Amb motiu del Dia de la Dona i la Nena en la Ciència, parlem amb algunes de les millors científiques catalanes perquè ens expliquin de quina manera ho viuen.

  • Contra l'efecte Matilda, les científiques reclamen el seu protagonisme
    Escolta àudio

    Contra l'efecte Matilda, les científiques reclamen el seu protagonisme

    Parlem amb tres científiques i investigadores, Maria José Yzuel, Sònia Estradé i Arancha González, sobre el que s'anomena "efecte Matilda", la constant invisibilització de la dona en l'àmbit de la ciència. No surten als llibres d'història, el resultat de les seves investigacions queda molts cops diluït entre la gran majoria d'homes que es dediquen a la ciència: bé perquè els científics homes en reclamen l'autoria, o bé perquè directament no es creu que el que investiguen tingui prou importància. També ens parlen de la dificultat de ser mares i fer carrera en el món de la investigació científica i reclamen "feminisme i sororitat" per guanyar visibilització.

  • Ciència pensada per dones i per a les dones
    Escolta àudio

    Ciència pensada per dones i per a les dones

    Els avenços científics sempre han beneficiat més els homes que les dones pel simple fet que el punt de vista era masculí. Amb voluntat de canviar aquests criteris excloents, són moltes les científiques que investiguen aplicant criteris de perspectiva de gènere. És el cas de l'enginyera biomèdica Judit Giró, que ha creat Bluebox, un mètode revolucionari per detectar fàcilment i des de casa el càncer de mama. També parlem amb la biotecnòloga Anna Espart sobre com afecta les dones la contaminació mediambiental i amb Marta Ruiz Costa-Jussà descobrim la importància del llenguatge sense biaix de gènere en la intel·ligència artificial.

Anar al contingut