TOTS ELS ÀUDIOS

  • Per què no et sonen Mary Kingsley i Gertrude Bell? i sí Marco Polo?
    Escolta àudio

    Per què no et sonen Mary Kingsley i Gertrude Bell? i sí Marco Polo?

    La història és plena de viatgeres que han relatat les seves experiències en cartes, diaris i biografies que, sovint, s'han deixat de banda a favor de relats masculins. Per això hem anat a parlar amb dones que han escrit sobre dones que han escrit sobre els seus viatges. Pilar Godayol (assagista, professora de la Universitat de Vic i autora del "Viatgeres i escriptores") i Cristina Morató (periodista, fotògrafa i autora de "Las Reinas de África", "Damas de Oriente" i "Cautiva en Arabia"). Descobrim les vides atzaroses de Mary Kingsley, Gertrude Bell, May French Sheldon i Lady Juana Smith.

  • Les dones viatgeres que ha oblidat la Història
    Escolta àudio

    Les dones viatgeres que ha oblidat la Història

    La majoria hem sentit parlar de les aventures Marco Polo, Alí Bei i Shackleton, grans viatgers i exploradors de la història, però sabríeu dir-nos cap nom de dona viatgera? Es fa difícil, sembla que els mapes i la historia de l'aventura l'han escrita els homes i per als homes. Res més lluny de la realitat. Parlem amb la Patricia Almarcegui una escriptora que ha viatjat més de 20 anys per tot l'orient, descobrim viatgeres i aventureres d'altres èpoques i ens aturem en la figura de l'escriptora gironina Aurora Bertrana, que als anys 20 del segle passat se'n va anar a la Polinèsia i al Marroc.

  • Aurora Bertrana, l'escriptora i viatgera que va retratar la Polinèsia i el Marroc
    Escolta àudio

    Aurora Bertrana, l'escriptora i viatgera que va retratar la Polinèsia i el Marroc

    Quan es coneix la vida de l'Aurora Bertrana, no s'entèn com n'hem parlat tant poc. Potser perquè va viure la majoria del temps fora de Catalunya, potser perquè el seu pare era Prudenci Bertrana i, segurament també, perquè no va seguir el camí que s'esperava d'una dona escriptora: va escriure llibres de viatges, sobre guerra i, al final de la seva vida, es va llençar a la ciencia-ficció. Tot i així, les editorials catalanes Rata i Males Herbes comencen a reeditar el seu llegat. Parlem amb Adriana Bàrcia, escriptora i especialista en Aurora Bertrana.

  • Patricia Almarcegui, escriptora: "Les dones encara s'han de justificar quan viatgen"
    Escolta àudio

    Patricia Almarcegui, escriptora: "Les dones encara s'han de justificar quan viatgen"

    Patricia Almarcegui és escriptora i porta 20 anys viatjant arreu del món, sobretot Orient, ha viatjat per Iran, Egipte, Iemen, Uzbekistán, Sri Lanka, Kirguistán, Japó, India i molts altres llocs, però sempre torna Menorca, que és on viu. Ha escrit una colla de assajos i novel·les al voltant del viatge. Acaba d'editar "Los mitos del viaje" a Fòrcola edicions on descriu el mite del viatge a partir de les aventures de viatgers com Marco Polo o a Alibei, però també dones viatgeres, desconegudes per la majoria, però importantíssimes, com Lady Montagu que va viatjar el segle XVIII a Constantinopla i Anne Marie Swarzenbach que va visitar Pèrsia als anys 30 del segle passat. No us sonen? Ja sabeu què passa, la història i també els mapes l'han escrit fins ara els homes.

  • Núria Morelló: "La paraula 'bruixa' encara està lligada a la idea del mal femení"
    Escolta àudio

    Núria Morelló: "La paraula 'bruixa' encara està lligada a la idea del mal femení"

    La cacera de bruixes es va produir del segle XV al XVII. La majoria eren dones vídues, solteres o que provenien d'altres llocs i, simplement, per aquest motiu, els seus propis veïns tenien una raó per denunciar-les i que acabessin a la forca o a la foguera. Això era abans, però la caça del qui és diferent no ha acabat. En parlem amb dos experts: Núria Morelló, historiadora i antropòloga. És professora de secundària i de la Universitat de Lleida i autora de "Bruixeria, bruixes i relacions socials patriarcals al pla de Lleida". I Pau Castell, professor d'Història Medieval a la Universitat de Barcelona i investigador de la cacera de bruixes. La seva tesi doctoral, que ha guanyat diversos premis, es diu "Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya". Ha coordinat i editat diversos llibres i articles que parlen sobre la bruixeria i ha estat professor convidat en diverses universitats d'Europa i del Canadà.

  • Qui són les bruixes del segle XXI?
    Escolta àudio

    Qui són les bruixes del segle XXI?

    La famosa cacera de bruixes a Catalunya va començar al segle XV i va perdurar fins al XVII; tot i així, encara que ho sembli. no és una cosa del passat. A dia d'avui es continuen perseguint moltes dones i d'altres col·lectius només perquè s'escapen d'allò que el sistema espera d'elles. La paraula "bruixa" encara avui és una manera de marcar les dones que s'escapen de l'estereotip. Avui, a "Les dones i els dies" parlem de bruixes, metzineres i fetilleres amb historiadores, historiadors, sociòlogues, bruixes -també- i crítiques de cinema que ens explicaran com la figura de la bruixa s'ha volgut domesticar a la pantalla gran.

  • Witch Egara i la llibreria Synusia reviuen l'esperit de les bruixes egarenques
    Escolta àudio

    Witch Egara i la llibreria Synusia reviuen l'esperit de les bruixes egarenques

    La història de Terrassa està plena de bruixes. Al segle XVII, la ciutat del Vallès va protagonitzar una de les caceres de bruixes més espectaculars de Catalunya. Actualment, dos col·lectius reviuen el seu esperit, cadascú a la seva manera. Per una banda, les Witch Egara, successores de les W.i.t.c.h (women International terrorist conspiracy from hell) feministes de finals dels 70 a Estats Units, protesten amb les seves performances, sobre la cacera de bruixes actua,l i la llibreria Synusia i el comitè de vaga feminista organitzen clubs de lectura i una passejada per recordar el trist episodi de la cacera de bruixes a la ciutat, com una manera de reivindicar la importància d'aquestes dones, que cap placa ni carrer de Terrassa recorden.

  • Lletges o femmes fatals, la bruixa domesticada del cinema
    Escolta àudio

    Lletges o femmes fatals, la bruixa domesticada del cinema

    Monstres verdosos, adoradores del diable, bèsties sexuals i fins i tot mares de família. La figura de la bruixa ha estat interpretada d'infinites maneres al cinema i la televisió, des d'"El màgic d'Oz" (1939) fins a "The Witch" (2015). La crítica de cinema i televisió Eulàlia Iglesias ens fa un repàs d'algunes de les bruixes més interessants de la ficció audiovisual de totes les èpoques. El patriarcat hi ha tingut molt a veure.

  • La regla, encara fa por?
    Escolta àudio

    La regla, encara fa por?

    Sempre s'ha tractat la menstruació de les dones com una cosa desagradable i fastigosa, que s'ha d'eliminar i higienitzar. Els anuncis fan servir el famós líquid blau per referir-s'hi, com si no pogués ser vista. I de mares a filles, se segueix reproduint la idea de la regla com una condemna o càstig que provocarà dolor. Aquesta setmana, volem repensar la regla a "Les dones i els dies". Sagnem, sí, i què passa? Parlem amb activistes menstruals, sociòlogues, educadores i, simplement, persones que menstruen, per trencar tòpics i prejudicis.

  • Anna Sàlvia, educadora: "Si tenim un relat positiu de la regla, la podrem explicar millor als fills"
    Escolta àudio

    Anna Sàlvia, educadora: "Si tenim un relat positiu de la regla, la podrem explicar millor als fills"

    La relació que tenim les dones amb la menstruació es fabrica des de la infància. Els silencis, els falsos mites, el tabú que l'acompanya fan que moltes vegades la visquem com una condemna que es viu envoltada de dolor. Parlem amb Anna Sàlvia, psicòloga especialitzada en educació i salut sexual i autora de llibres com El baile de la vida en las mujeres, "Viaje al ciclo menstrual" i "La regla mola (si sabes como funciona)".

  • Emma G. Nicolau, sociòloga: "El sistema vol controlar la regla perquè no deixem de produir"
    Escolta àudio

    Emma G. Nicolau, sociòloga: "El sistema vol controlar la regla perquè no deixem de produir"

    Emma Gómez Nicolau, professora ajudant al Departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I de Castelló, porta anys investigant sobre la menstruació i l'activisme menstrual. A partir de l'estudi que està fent ara ("Desafiando las reglas: articulaciones políticas del activismo menstrual"), reflexiona sobre la menstruació i ens parla de com la regla és un destorb que es vol controlar i suprimir perquè "les dones no deixin de produir" en el sistema capitalista.

  • L'endometriosi, la malaltia silenciada de les dones
    Escolta àudio

    L'endometriosi, la malaltia silenciada de les dones

    L'endometriosi afecta el 10% de les persones que menstruen i, malgrat això, hi ha molt desconeixement al respecte. Per una banda, gran part de la població no és del tot conscient de la seva existència. Per l'altra, a la comunitat mèdica encara li queda camí per recórrer en la investigació d'aquesta malaltia. Ens proposem conèixer millor l'endometriosi i les persones que la pateixen parlant amb la ginecòloga Raquel Ferrer, l'advocada Sílvia Vázquez i l'autora del llibre "Vivir sin el tabú de la endometriosis", Núria Osorio Yamba.

  • El Víbora, quan la contracultura també és masclista
    Escolta àudio

    El Víbora, quan la contracultura també és masclista

    El 1979 va néixer El Víbora, una de les publicacions emblemàtiques del còmic underground espanyol: irreverència, erotisme i crítica al poder n'eren alguns dels trets distintius. Avui volem parlar amb Marta Guerrero, Isa Feu i Laura Pérez Vernetti, les dones d'El Víbora, artistes que moltes retrospectives deixen de banda i que, fins ara, no han compartit el costat més desafortunat de la seva experiència. El masclisme, el paternalisme i la discriminació eren tan part de la societat espanyola de l'època com de les revistes més underground. A més, l'editora Montserrat Terrones ens dona el context històric de les dibuixants de còmic als anys vuitanta.

  • La Gordi, l'heroïna més feminista i llibertària de còmic
    Escolta àudio

    La Gordi, l'heroïna més feminista i llibertària de còmic

    Dins de tota la galàxia de personatges femenins de còmic és difícil trobar un personatge més lliure, pacifista i feminista que 'La Gorda de las galaxias'. Aquest personatge, creat per Nicolás, es va publicar a la revista Zipi Zape del 1983 al 1988. La Gordi, com la coneixien els seus fans, s'escapava de l'estereotip. A cop de puny, salvava el món dels atacs masclistes, tòxics i homòfobs de l'època. En parlem amb el seu autor, Nicolás Martínez Cerezo. L'editorial barcelonina Bang Ediciones n'ha publicat les historietes en un volum i el podeu comprar a totes les llibreries!

  • Pioneres del còmic, les dones no surten a la vinyeta
    Escolta àudio

    Pioneres del còmic, les dones no surten a la vinyeta

    Heu vist mai una fotografia o una pel·lícula de les que s'han fet els últims anys sobre l'editorial Bruguera? Us heu fixat que no hi apareixien dones? Doncs n'hi havia, i algunes eren dibuixants i d'altres guionistes. Parlem de com tot una colla de dones que es van dedicar al còmic, a Bruguera i també a moltes altres editorials, van ser esborrrades de la història. També descobrirem com, fins i tot, revistes tan conegudes de la contracultura com el Vibora, van voler domesticar les dones que hi dibuixaven. I no acabarem el programa sense parlar de personatges femenins al còmic. Com han estat històricament? Molts estaven plens de clixés, però n'hi va haver d'altres que van ser difícils de domesticar. Entrevistem les dibuixants Carme Barbarà, Laura Pérez Vernetti, Marta Guerrero i Isa Feu i editores com Montserrat Terrones.

Anar al contingut