TOTS ELS ÀUDIOS

  • La saviesa de les herbes, de mares a filles
    Escolta àudio

    La saviesa de les herbes, de mares a filles

    El coneixement de les herbes remeieres sempre ha estat cosa de dones. En la història de Catalunya, entre els segles XIX i XX, trobem l'ofici perdut de les trementinaires. Descobrim qui eren al Museu de les Trementinaires i amb la seva darrera deixebla viva, Suzette Böhringer. Les àvies remeieres de l'Associació Pedra Tosca de les Preses d'Olot ens regalen tota la seva saviesa, i Òria Fa, aromatòloga i educadora social, ens parla de cosmètica i de les herbes més beneficioses per a les dones.

    El coneixement de les herbes remeieres sempre ha estat cosa de dones. En la història de Catalunya, entre els segles XIX i XX, trobem l'ofici perdut de les trementinaires. Descobrim qui eren al Museu de les Trementinaires i amb la seva darrera deixebla viva, Suzette Böhringer. Les àvies remeieres de l'Associació Pedra Tosca de les Preses d'Olot ens regalen tota la seva saviesa, i Òria Fa, aromatòloga i educadora social, ens parla de cosmètica i de les herbes més beneficioses per a les dones.

  • Òria, l'essència de la Fageda d'en Jordà
    Escolta àudio

    Òria, l'essència de la Fageda d'en Jordà

    L'Òria, enamorada de la natura des de ben petita, va començar fent experiments que guardava sota el seu llit fins que aquella fascinació per les herbes es va convertir en el seu ofici. Ara fa tallers d'aromateràpia i crea tota una gamma de cosmètica natural a partir dels coneixements sobre fitoteràpia que ha anat acumulant aquests anys. A la seva web hi trobareu hidrolats, olis essencials, xampús i sabons, entre moltes altres coses.

    L'Òria, enamorada de la natura des de ben petita, va començar fent experiments que guardava sota el seu llit fins que aquella fascinació per les herbes es va convertir en el seu ofici. Ara fa tallers d'aromateràpia i crea tota una gamma de cosmètica natural a partir dels coneixements sobre fitoteràpia que ha anat acumulant aquests anys. A la seva web hi trobareu hidrolats, olis essencials, xampús i sabons, entre moltes altres coses.

  • L'ofici perdut de les trementinaires
    Escolta àudio

    L'ofici perdut de les trementinaires

    A la vall de la Vansa i Tuixent, a la comarca de l'Alt Urgell, hi trobem l'ofici perdut de les trementinaires. Moltes dones, entre els segles XIX i XX, van aprofitar els seus coneixements sobre les herbes remeieres i els ungüents per millorar la paupèrrima economia familiar. Durant molts mesos, les trementinaires, acompanyades només per una aprenenta, feien rutes a peu arreu del territori català per vendre els seus productes. Un ofici ple de valor, esforç i saviesa que descobrim amb Lina Sevillano, directora del Museu de les Trementinaires, i amb Suzette Böhringer, la seva darrera deixebla.

    A la vall de la Vansa i Tuixent, a la comarca de l'Alt Urgell, hi trobem l'ofici perdut de les trementinaires. Moltes dones, entre els segles XIX i XX, van aprofitar els seus coneixements sobre les herbes remeieres i els ungüents per millorar la paupèrrima economia familiar. Durant molts mesos, les trementinaires, acompanyades només per una aprenenta, feien rutes a peu arreu del territori català per vendre els seus productes. Un ofici ple de valor, esforç i saviesa que descobrim amb Lina Sevillano, directora del Museu de les Trementinaires, i amb Suzette Böhringer, la seva darrera deixebla.

  • Remeieres del segle XXI
    Escolta àudio

    Remeieres del segle XXI

    El projecte Àvies Remeries forma part de l'associació Pedra Tosca, ubicada al Baixador de la Codella, a les Preses (Garrotxa). Són 6 dones que han posat en valor el coneixement sobre les herbes que els van transmetre les seves àvies i mares. Organitzen cursos i tallers, i han escrit un preciós llibre amb els seus coneixements. Hi parlem des del seu jardí botànic de plantes remeieres

    El projecte Àvies Remeries forma part de l'associació Pedra Tosca, ubicada al Baixador de la Codella, a les Preses (Garrotxa). Són 6 dones que han posat en valor el coneixement sobre les herbes que els van transmetre les seves àvies i mares. Organitzen cursos i tallers, i han escrit un preciós llibre amb els seus coneixements. Hi parlem des del seu jardí botànic de plantes remeieres

  • Les llevadores, les dones "més perilloses" per al franquisme
    Escolta àudio

    Les llevadores, les dones "més perilloses" per al franquisme

    Moltes llevadores van acabar a la presó, van ser torturades i fins i tot assassinades durant la dictadura franquista. La intimitat que tenien amb les parteres i l'accés a mètodes anticonceptius les van convertir en un element perillós per al règim. Això és el que ens explica la llevadora i doctora en Història de la Ciència de la Universitat d'Alcalá de Henares, Lola Ruiz-Berdún. També recordem el paper d'algunes llevadores catalanes, com ara Cinta Font, Quitèria Tarragó i Amparo Valor.

    Moltes llevadores van acabar a la presó, van ser torturades i fins i tot assassinades durant la dictadura franquista. La intimitat que tenien amb les parteres i l'accés a mètodes anticonceptius les van convertir en un element perillós per al règim. Això és el que ens explica la llevadora i doctora en Història de la Ciència de la Universitat d'Alcalá de Henares, Lola Ruiz-Berdún. També recordem el paper d'algunes llevadores catalanes, com ara Cinta Font, Quitèria Tarragó i Amparo Valor.

  • Llevadores: de perilloses a invisibles
    Escolta àudio

    Llevadores: de perilloses a invisibles

    Ser llevadora és l'ofici més antic del món i, des de temps immemorials, ha estat cosa de dones. Curiosament, durant el Franquisme van ser perseguides i moltes van acabar a la presó, a l'exili i, fins i tot, assassinades. Per aquest motiu, durant dècades l'ofici de llevadora al nostre país ha estat menystingut. Reivindiquem aquest ofici amb la llevadora i historiadora Lola Ruiz-Berdún i Gràcia Coll, vicepresidenta de l'Associació Catalana de Llevadores. Amb Maria Segura descobrim la cara més espiritual d'aquest ofici.

    Ser llevadora és l'ofici més antic del món i, des de temps immemorials, ha estat cosa de dones. Curiosament, durant el Franquisme van ser perseguides i moltes van acabar a la presó, a l'exili i, fins i tot, assassinades. Per aquest motiu, durant dècades l'ofici de llevadora al nostre país ha estat menystingut. Reivindiquem aquest ofici amb la llevadora i historiadora Lola Ruiz-Berdún i Gràcia Coll, vicepresidenta de l'Associació Catalana de Llevadores. Amb Maria Segura descobrim la cara més espiritual d'aquest ofici.

  • Visió espiritual del part
    Escolta àudio

    Visió espiritual del part

    La llevadora Maria Segura assegura que un part és com un ritual de pas per a les dones. El problema és que, sovint, no tenen prou informació o acompanyament respectuós per viure'l des de la felicitat i no des des la por. Descobrim la cara més espiritual d'aquest moment crucial tant per a la mare com per al nadó.

    La llevadora Maria Segura assegura que un part és com un ritual de pas per a les dones. El problema és que, sovint, no tenen prou informació o acompanyament respectuós per viure'l des de la felicitat i no des des la por. Descobrim la cara més espiritual d'aquest moment crucial tant per a la mare com per al nadó.

  • Autores catalanes, més enllà de Rodoreda
    Escolta àudio

    Autores catalanes, més enllà de Rodoreda

    Si parlem de dones escriptores catalanes sempre surten els mateixos noms. Rodoreda, Montserrat Roig, Víctor Català i alguna altra. És que no va haver-n'hi més? O és que potser no ens ho han explicat tot? Molts llibres es van perdre i d'altres ni es van reeditar perquè les seves autores eren dones. A "Les dones i els dies", aquest dissabte, en reivindiquem una bona colla. Que llegir no ens faci perdre l'escriure.

    Si parlem de dones escriptores catalanes sempre surten els mateixos noms. Rodoreda, Montserrat Roig, Víctor Català i alguna altra. És que no va haver-n'hi més? O és que potser no ens ho han explicat tot? Molts llibres es van perdre i d'altres ni es van reeditar perquè les seves autores eren dones. A "Les dones i els dies", aquest dissabte, en reivindiquem una bona colla. Que llegir no ens faci perdre l'escriure.

  • Felícia Fuster, a l'orient de l'escriptura
    Escolta àudio

    Felícia Fuster, a l'orient de l'escriptura

    Artista total, "dona faber", com li agradava autodenominar-se. Parlem de Felícia Fuster, la poeta, traductora i pintora de la qual enguany se celebra el centenari del naixement. Filla de la Barceloneta, va marxar a viure a París l'any 51 i és per això i per altres motius que no se li ha fet el cas que es mereixeria. En parlem amb la comissària de l'any Fuster, Lluïsa Julià.

    Artista total, "dona faber", com li agradava autodenominar-se. Parlem de Felícia Fuster, la poeta, traductora i pintora de la qual enguany se celebra el centenari del naixement. Filla de la Barceloneta, va marxar a viure a París l'any 51 i és per això i per altres motius que no se li ha fet el cas que es mereixeria. En parlem amb la comissària de l'any Fuster, Lluïsa Julià.

  • La "femme fatale" oblidada de la literatura catalana
    Escolta àudio

    La "femme fatale" oblidada de la literatura catalana

    Rosa Maria Arquimbau en època de la República "era una bomba", diu l'escriptor Julià Guillamón. Amb ell descobrim una escriptora plena de talent que defensava la llibertat femenina en tots els aspectes. Les seves actituds vitals, sobretot pel que fa al sexe, van resultar incòmodes per als homes i per a les mateixes dones, que la qualificaven de frívola o "fresca". Aquest fet i l'exili interior viscut durant el franquisme la van allunyar del lloc que li pertoca dins de la història de la literatura catalana.

    Rosa Maria Arquimbau en època de la República "era una bomba", diu l'escriptor Julià Guillamón. Amb ell descobrim una escriptora plena de talent que defensava la llibertat femenina en tots els aspectes. Les seves actituds vitals, sobretot pel que fa al sexe, van resultar incòmodes per als homes i per a les mateixes dones, que la qualificaven de frívola o "fresca". Aquest fet i l'exili interior viscut durant el franquisme la van allunyar del lloc que li pertoca dins de la història de la literatura catalana.

  • Teresa Juvé: "A les narracions d'intriga, sempre hi ha quelcom de la pròpia vida"
    Escolta àudio

    Teresa Juvé: "A les narracions d'intriga, sempre hi ha quelcom de la pròpia vida"

    Apassionada per la literatura des de ben petita, als seus 100 anys, Teresa Juvé continua escrivint cada dia. Coneguda més per la seva vessant de pedagoga i activista d'esquerres, al costat del seu marit, Josep Pallach, Juvé sempre ha cultivat una prosa rica amb una base històrica molt potent. Això es pot comprovar en els seus llibres sobre l'exili però també en la sèrie de novel·la policíaca del portantveus Plagumà.

    Apassionada per la literatura des de ben petita, als seus 100 anys, Teresa Juvé continua escrivint cada dia. Coneguda més per la seva vessant de pedagoga i activista d'esquerres, al costat del seu marit, Josep Pallach, Juvé sempre ha cultivat una prosa rica amb una base històrica molt potent. Això es pot comprovar en els seus llibres sobre l'exili però també en la sèrie de novel·la policíaca del portantveus Plagumà.

  • Cooperació vs. patriarcat: dones en urgència humanitària
    Escolta àudio

    Cooperació vs. patriarcat: dones en urgència humanitària

    La perspectiva de gènere és un dels factors indispensables a l'hora d'elaborar projectes de cooperació internacional. El masclisme i la discriminació contra les dones augmenta i és especialment cruel en un context de pobresa extrema i de crisi humanitària. N'analitzem les causes i les possibles solucions amb Núria Francolí, tècnica del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. També parlem de l'Impacte Festival de Cinema i Drets Humans per descobrir-hi perles com "We have a dream" de Satoko Kojima.

    La perspectiva de gènere és un dels factors indispensables a l'hora d'elaborar projectes de cooperació internacional. El masclisme i la discriminació contra les dones augmenta i és especialment cruel en un context de pobresa extrema i de crisi humanitària. N'analitzem les causes i les possibles solucions amb Núria Francolí, tècnica del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. També parlem de l'Impacte Festival de Cinema i Drets Humans per descobrir-hi perles com "We have a dream" de Satoko Kojima.

  • Núria Francolí: "En un context de crisi, tot s'hi val sobre els cossos de les dones"
    Escolta àudio

    Núria Francolí: "En un context de crisi, tot s'hi val sobre els cossos de les dones"

    En un camp de refugiats o en un context de pobresa extrema, la violència de gènere i la discriminació augmenten de manera significativa. La injustícia global cap a les dones ens interpel·la a tots i cal oferir solucions. La perspectiva de gènere en la cooperació internacional és imprescindible. N'analitzem les causes i les possibles solucions amb Núria Francolí, tècnica del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

    En un camp de refugiats o en un context de pobresa extrema, la violència de gènere i la discriminació augmenten de manera significativa. La injustícia global cap a les dones ens interpel·la a tots i cal oferir solucions. La perspectiva de gènere en la cooperació internacional és imprescindible. N'analitzem les causes i les possibles solucions amb Núria Francolí, tècnica del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

  • Guia feminista de la música, una altra història
    Escolta àudio

    Guia feminista de la música, una altra història

    Les carreres de les músics, en ple segle XXI, encara es veuen afectades per una idea de la música plena de tòpics i estereotips patriarcals. Les joves intèrprets, cantants o compositores lluiten per buscar referents i trencar normes com les que indiquen quin instrument és més "femení". A més, pel que fa a la programació i edició de música, el biaix de gènere continua fent invisible el paper de la dona. Moviments internacionals com Key Change busquen la manera de revertir aquesta tendència. Ho analitzarem, tot plegat, a través de diferents testimonis i les musicòlogues Anna Costal i Ilaria Sartori.

    Les carreres de les músics, en ple segle XXI, encara es veuen afectades per una idea de la música plena de tòpics i estereotips patriarcals. Les joves intèrprets, cantants o compositores lluiten per buscar referents i trencar normes com les que indiquen quin instrument és més "femení". A més, pel que fa a la programació i edició de música, el biaix de gènere continua fent invisible el paper de la dona. Moviments internacionals com Key Change busquen la manera de revertir aquesta tendència. Ho analitzarem, tot plegat, a través de diferents testimonis i les musicòlogues Anna Costal i Ilaria Sartori.

  • Música i dones: rols i intruments prohibits
    Escolta àudio

    Música i dones: rols i intruments prohibits

    Mozart, Bach, Elvis, Chuck Berry, els Beatles... tots, genis de la música. I les dones? No som genis? Quantes dones compositores coneixem? I directores? Per què l'arpa és més de dones que la trompeta? O per què a les orquestres de festa major hi ha dones cantants, però no instrumentistes? Què es valora d'una cantant? La seva veu o el seu cos? De preguntes, en podríem fer moltes i la resposta sempre seria la mateixa. N'analitzem les causes i, sobretot, els efectes amb la musicòloga Anna Costal i Fornells.

    Mozart, Bach, Elvis, Chuck Berry, els Beatles... tots, genis de la música. I les dones? No som genis? Quantes dones compositores coneixem? I directores? Per què l'arpa és més de dones que la trompeta? O per què a les orquestres de festa major hi ha dones cantants, però no instrumentistes? Què es valora d'una cantant? La seva veu o el seu cos? De preguntes, en podríem fer moltes i la resposta sempre seria la mateixa. N'analitzem les causes i, sobretot, els efectes amb la musicòloga Anna Costal i Fornells.

Anar al contingut