TOTS ELS ÀUDIOS

  • Les WITCH i Guerrilla Girls, les guerrilleres sense fusell del feminisme
    Escolta àudio

    Les WITCH i Guerrilla Girls, les guerrilleres sense fusell del feminisme

    No tots els grups de dones guerrilleres eren armats. Fem un repàs per la història per descobrir dos grups feministes nascuts als Estats Units entre les dècades dels 60 i els 80: les W.I.T.C.H i les Guerrilla Girls. Cadascuna a la seva manera, les W.I.T.C.H vestides de bruixa i amb conjurs, maleficis i rituals lluitaven contra institucions, que elles consideraven opressores per la dona, com el govern, la borsa, les fires de núvies i els concursos de bellesa. I les Guerrilla Girls denunciaven la falta de dones artistes als museus. Parlem amb Àger Casanovas, investigadora predectoral del Departament de Filosofia de la UAB i Diane, del programa de Sangre Fucsia d'Ágora Sol Radio, especialista en feminisme.

  • Una catalana cofundadora de la primera agència de notícies a Rojava, la Rojava Information Center
    Escolta àudio

    Una catalana cofundadora de la primera agència de notícies a Rojava, la Rojava Information Center

    Coni Docolomansky és una sonidista catalana de cinema. Fa uns anys va marxar a Rojava per treballar en el muntatge d'una pel·lícula. Es va enamorar de la força del moviment Rojava i va decidir quedar-se un any a la zona. Allà va muntar la Rojava Information Center, una agència de notícies que explica la informació del que passa al nord-est de Síria per evitar que l'única font d'informació sigui Turquia o els Estats Units, amb interessos a la zona. A més, la Coni allà ens explica la seva experiència com a professora de la Comuna de Cinema, ja que ella també es dedica a la postproducció de cinema, i les oportunitats d'emancipació que ha donat a nens i nenes kurdes en el món del cine.

  • Guerrilleres, quan la lluita és una manera d'existir
    Escolta àudio

    Guerrilleres, quan la lluita és una manera d'existir

    Qui ha dit que la guerra no és només per als homes? La lluita es pot fer amb armes, i també es pot fer amb la paraula. Cadascú tria la seva manera. Quan algú ha estat molts anys oprimit, per força s'ha d'aixecar. Avui, a "Les dones i els dies", parlem de dones guerrilleres. Coneixem la Coni Docolomansky, una catalana del món del cine que ha decidit deixar-ho tot per unir-se a la causa a Rojava, al kurdistan sirià. Coneixerem la història d'algunes dones colombianes i peruanes que van unir-se a la guerrilla armada per fugir de la violència a la qual les sotmetien les seves famílies i parelles, i també ens endinsarem en la història d'unes altres dones que, sense agafar cap arma, van crear una autèntica revolució contra el sistema.

  • L'abandonament dels fills, l'estigma que arrosseguen les guerrilleres de les FARC i Sendero Luminoso
    Escolta àudio

    L'abandonament dels fills, l'estigma que arrosseguen les guerrilleres de les FARC i Sendero Luminoso

    Entre els 60 i els 70 van néixer dos moviments guerrillers a Llatinoamèrica, les FARC a Colòmbia i el Sendero Luminoso a Perú. Les dones que en van formar part van abraçar la guerrilla per fugir de la violència, la pobresa i la marginació. I no van ser poques. Per formar part de la lluita, moltes d'elles es veien obligades a abandonar els seus fills, un fet molt dolorós. Parlem amb una excombatent de les FARC, Liliana Obando, sobre la seva experiència en la lluita guerrillera; Cati Canyelles, antropòloga, ens explica l'oportunitat que ha tingut en conèixer guerrilleres del Sendero Luminoso; i Liliana Zambrano, consultora en processos de pau i conflictes, també ens parla sobre les FARC.

  • Per què les dones de països comunistes gaudien més del sexe?
    Escolta àudio

    Per què les dones de països comunistes gaudien més del sexe?

    El sistema polític afecta directament la vida sexual de les dones. Si més no, és el que Kristen Ghodsee proposa al seu llibre "Por qué las mujeres disfrutan más del sexo bajo el socialismo", editat per Capitán Swing. L'autora defensa que les dones que viuen en règims comunistes o socialistes gaudeixen d'una vida sexual més plena que les que viuen sota societats capitalistes, perquè tenen garantits els drets socials i l'accés a l'educació. Justament, en aquests països, l'educació sexual va tenir un paper imprescindible a l'hora de l'alliberament femení. Aquest és el cas de Monica Krause, "La reina del condó", una dona alemanya que va portar la revolució sexual a la Cuba dels anys 70.

  • Mireia Sallarès, artista: "Trobar una dona que té sexe només quan en té ganes, és feina d'arqueòleg"
    Escolta àudio

    Mireia Sallarès, artista: "Trobar una dona que té sexe només quan en té ganes, és feina d'arqueòleg"

    Quan les dones parlen del seus orgasmes, acaben reflexionant sobre la societat, la política i la vida familiar, entre d'altres. Mireia Sallarès, autora del llibre "Las muertes chiquitas, un ensayo documental sobre los orgasmos", editat per Arcàdia, ha tingut l'oportunitat de parlar amb dones mexicanes que parlen del seus orgasmes: la dificultat per tenir-los, els sentiments de culpabilitat o la violència que hi ha amagada al darrere.

  • Els orgasmes seran sempre nostres!
    Escolta àudio

    Els orgasmes seran sempre nostres!

    El plaer femení s'ha volgut controlar des de temps immemorials: alguns metges extirpaven el clítoris, d'altres afirmaven que no existia i també s'ha dubtat que les dones poguessin sentir plaer. D'això fa temps, però aquesta societat ha passat de prohibir el plaer a les dones a obligar-les a ser multiorgàsmiques. Com pot ser que una cosa tan íntima i pròpia estigui subjecta a les decisions de tothom? Parlem amb Kristen Ghodsee, autora del llibre "Por qué las mujeres disfrutan más del sexo bajo el socialismo" sobre l'impacte de la política en el plaer femení, i amb Mireia Sallarès, autora del documental "Las muertes chiquitas", sobre els orgasmes de les dones mexicanes i també de les diferents maneres de trobar l'excitació.

  • Per què el plaer femení és una amenaça per a alguns homes?
    Escolta àudio

    Per què el plaer femení és una amenaça per a alguns homes?

    En els llibres de text hi veiem vulves on només es dibuixa l'òrgan reproductor femení, no s'hi inclouen mai il·lustracions del clítoris. El plaer femení continua censurat i anul·lat. Sempre es representa un model de sexualitat coitocentrista i amb l'element fàl·lic com a central. Descobrim diferents maneres de tractar el plaer femení. Parlem amb Elena Crespí, sexòloga i psicòloga, sobre l'educació sexual en la infància i, també, sobre l'evolució de les joguines sexuals; Laura Pérez Vernetti, historietista, ens descobreix la representació de la dona i l'orgasme femení en els còmics, i Marian Company, il·lustradora de manga i professora a l'escola Joso, ens introdueix en el plaer de la dona en la cultura japonesa.

  • La mida dels pits, en la història de l'art, varia en funció de l'economia i el desig masculí
    Escolta àudio

    La mida dels pits, en la història de l'art, varia en funció de l'economia i el desig masculí

    Els cànons de bellesa s'han transformat al llarg del temps. Parlem amb Gina Driéguez, historiadora de l'art de la Universitat de Barcelona, sobre la representació dels pits en l'art i la representació del nu de la dona, que sempre s'ha creat des d'una perspectiva masculina, cosa que ha reforçat la submissió de la figura femenina.

  • Les cotilles i els sostenidors, una història de control sobre el pit femení
    Escolta àudio

    Les cotilles i els sostenidors, una història de control sobre el pit femení

    Parlem de l'origen dels sostenidors i les cotilles, i fem un recorregut per l'evolució d'aquestes peces. Ho analitzem amb Francesc Puertas, autor del llibre "El sostén, mitos y leyendas... y manual de uso" i expert en cotilleria; Joana Bonet, periodista, i Doris Treviños, investigadora de la Universitat Complutense de Madrid dels cànons de bellesa de la dona, i parlem de com la mirada masculina ens ha encaixonat des de sempre en aquests ornaments que, per a la dona, sempre han estat una tortura. Posem sobre la taula la influència de la moda i la política en la consideració dels nostres pits.

  • Ada Vilaró, artista: "Em trobo guapa, encara que em falti un pit"
    Escolta àudio

    Ada Vilaró, artista: "Em trobo guapa, encara que em falti un pit"

    Després de passar un càncer de mama i haver-se de sotmetre a una mastectomia, l'artista del Lluçanès Ada Vilaró va decidir que no l'hi reconstruïssin. L'obra de teatre "360 grams" relata la seva experiència i el que n'ha après. Parlem amb l'Ada de la necessitat d'estimar els nostres pits i els nostres cossos, a través de les seves vivències, anècdotes i sentiments. Vilaró reconeix que les dones compartim cicatrius tant físiques com de l'ànima. A més, reflexiona sobre el cànon estètic i de bellesa que imposa la societat heteropatriarcal.

  • El pit de la dona, una amenaça per al patriarcat
    Escolta àudio

    El pit de la dona, una amenaça per al patriarcat

    Els pits femenins han estat sexualitzats al llarg de la història per part de la societat patriarcal. Se n'ha volgut controlar la mida, la forma, se n'ha tingut por i s'han prohibit. Fem un recorregut per la història de l'art sobre la representació dels pits; parlem amb l'artista Ada Vilaró, una dona valenta que ens explica per què no va voler que li reconstruïssin el pit després de passar un càncer de mama, i descobrim l'origen i la història de les cotilles i els sostenidors, una manera de controlar aquesta part de l'anatomia femenina.

  • L'humor gràfic ja no és cosa d'homes
    Escolta àudio

    L'humor gràfic ja no és cosa d'homes

    L'humor gràfic ha estat històricament una cosa d'homes. La política té encara un rostre masculí i els que n'han fet sàtira també han estat històricament homes. Amb aquesta falta de referents, i en un panorama desèrtic, les humoristes gràfiques intenten trobar el seu lloc entre acusacions de "no tenir sentit de l'humor" o fer "humor femení per a dones". Parlem amb alguns dels noms que tenen un espai propi a revistes satíriques del país: Atxe, Maribel Carod, Raquel Gu i Ana Belén Rivero.

  • Siné Madame, la primera revista satírica feta exclusivament per dones
    Escolta àudio

    Siné Madame, la primera revista satírica feta exclusivament per dones

    Només a França podia passar això. Siné Madame es va començar a publicar l'abril del 2019. De com han anat aquests pocs mesos i de com es va crear aquest projecte únic ens en parla una de les seves redactores, l'escriptora Isabelle Alonso, filla de republicans exiliats espanyols. Alonso assegura que a França les feministes arrosseguen els mateixos tòpics que en altres parts del món: que són lletges, amargades, puritanes, agressives i asexuades. Només cal llegir tres pàgines de Siné Madame per adonar-se que són tot el contrari.

  • Atxe, humorista gràfica: "El feminisme canviarà el món"
    Escolta àudio

    Atxe, humorista gràfica: "El feminisme canviarà el món"

    Atxe és Iratxe Fernández de las Heras. Il·lustradora i humorista gràfica, ha treballat per a una colla de revistes i diaris com Marea, Mongolia, Cuarto Poder i Huffington Post, entre d'altres. Acaba de publicar "Capitalismo, ¿por qué?", un llibre il·lustrat on explica de manera didàctica què és el capitalisme. El món de l'humor gràfic sempre ha estat masculí. La majoria de polítics són homes i els que els dibuixen també, però les coses estan canviant: Atxe n'és un bon exemple.