TOTS ELS ÀUDIOS

  • Viatge a l'interior d'una illa
    Escolta àudio

    Viatge a l'interior d'una illa

    El feminisme no fa vacances i, per això, a "Les dones i els dies", agafem el caiac i continuem remant. Aquest dissabte, marxem a una illa del golf de Finlàndia, i a una altra de més propera, la que ens muntem al menjador de casa. Dues autores i dos viatges, el de l'escriptora finesa Tove Jansson i el de la periodista catalana Marta D. Riezu. No cal motxilla per a aquest viatge.

    El feminisme no fa vacances i, per això, a "Les dones i els dies", agafem el caiac i continuem remant. Aquest dissabte, marxem a una illa del golf de Finlàndia, i a una altra de més propera, la que ens muntem al menjador de casa. Dues autores i dos viatges, el de l'escriptora finesa Tove Jansson i el de la periodista catalana Marta D. Riezu. No cal motxilla per a aquest viatge.

  • "Agua y jabón", l'olor de l'elegància
    Escolta àudio

    "Agua y jabón", l'olor de l'elegància

    La periodista Marta D. Riezu acaba de publicar "Agua y jabón" a l'editorial barcelonina Terranova, un compendi de totes les obsessions i tots els gustos d'aquesta periodista de moda. El llibre, que està dividit en persones, llocs i objectes, no és un llibre sobre els grans dissenyadors, ni la indústria de la moda, sinó més aviat, en paraules seves, "l'elegància involuntària" d'allò i d'aquelles persones que ens envolten. Un recorregut de llarg quilometratge, sense sortir de casa.

    La periodista Marta D. Riezu acaba de publicar "Agua y jabón" a l'editorial barcelonina Terranova, un compendi de totes les obsessions i tots els gustos d'aquesta periodista de moda. El llibre, que està dividit en persones, llocs i objectes, no és un llibre sobre els grans dissenyadors, ni la indústria de la moda, sinó més aviat, en paraules seves, "l'elegància involuntària" d'allò i d'aquelles persones que ens envolten. Un recorregut de llarg quilometratge, sense sortir de casa.

  • Tove Jansson, l'illa salvatge
    Escolta àudio

    Tove Jansson, l'illa salvatge

    Ens deixem seduir per l'escriptura transparent, evocadora i plena d'emocions de Tove Jansson i el seu "Llibre de l'estiu". Una obra que descriu el descobriment del món d'una nena al costat de la seva àvia i en els paratges paradisíacs d'una illa remota del golf de Finlàndia. Jansson també va ser la creadora dels Mumin, tot un referent pel que fa a la il·lustració a nivell europeu. A través de la seva vida i del seu art, descobrim una dona que va saber mantenir-se fidel a la seva essència vivint amb llibertat i lluny dels convencionalismes de la seva època. En parlem amb l'escriptora Mònica Batet i l'editora Valeria Bergalli.

    Ens deixem seduir per l'escriptura transparent, evocadora i plena d'emocions de Tove Jansson i el seu "Llibre de l'estiu". Una obra que descriu el descobriment del món d'una nena al costat de la seva àvia i en els paratges paradisíacs d'una illa remota del golf de Finlàndia. Jansson també va ser la creadora dels Mumin, tot un referent pel que fa a la il·lustració a nivell europeu. A través de la seva vida i del seu art, descobrim una dona que va saber mantenir-se fidel a la seva essència vivint amb llibertat i lluny dels convencionalismes de la seva època. En parlem amb l'escriptora Mònica Batet i l'editora Valeria Bergalli.

  • L'agressió sexual, més enllà del consentiment
    Escolta àudio

    L'agressió sexual, més enllà del consentiment

    Per què es demana a les dones que atorguin el seu consentiment per tenir relacions sexuals? No és prou clar quan una dona no desitja tenir-les? Pot ser que així els homes tinguin "una coartada" per seguir agredint-les? Per què la llei espanyola entén que quan una dona està sota els efectes de l'alcohol o de les drogues està "donant permís" a l'agressor? Aquest dimarts, el Congrés va donar llum verda a la nova llei del "Només sí és sí'. En tindrem prou amb aquesta llei perquè les agressions siguin castigades com mereixen? O seguirà posant tota la responsabilitat en la dona? En parlem amb la jurista Patsilí Toledo, professora de gènere i justícia a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i membre del grup de recerca Antígona de la UAB, i amb Violeta Garcia, psicòloga de l'associació AADAS que assisteix dones agredides sexualment.

    Per què es demana a les dones que atorguin el seu consentiment per tenir relacions sexuals? No és prou clar quan una dona no desitja tenir-les? Pot ser que així els homes tinguin "una coartada" per seguir agredint-les? Per què la llei espanyola entén que quan una dona està sota els efectes de l'alcohol o de les drogues està "donant permís" a l'agressor? Aquest dimarts, el Congrés va donar llum verda a la nova llei del "Només sí és sí'. En tindrem prou amb aquesta llei perquè les agressions siguin castigades com mereixen? O seguirà posant tota la responsabilitat en la dona? En parlem amb la jurista Patsilí Toledo, professora de gènere i justícia a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i membre del grup de recerca Antígona de la UAB, i amb Violeta Garcia, psicòloga de l'associació AADAS que assisteix dones agredides sexualment.

  • Katherine Angel: "Que una dona no expressi un consentiment clar, no els dona dret a agredir-nos"
    Escolta àudio

    Katherine Angel: "Que una dona no expressi un consentiment clar, no els dona dret a agredir-nos"

    Katherine Angel és una sexòloga molt coneguda a Anglaterra pels seus llibres. Doctora en història de la sexualitat i psiquiatria per la Universitat de Cambridge, acaba de publicar un nou llibre, "El buen sexo mañana", editat al nostre país per Alpha Decay, un llibre intel·ligentíssim i, sobretot, ple de reflexions sobre allò del que pocs s'ocupen. Com podem tenir relacions sexuals en l'era del consentiment. A les dones se'ns exigeix sempre. Hem de saber què volem en tot moment i hem de saber expressar-ho, ser molt clares, dir no, però tot és tan clar sempre? I el més important: és només responsabilitat de la dona saber el que vol i com ho vol? Angel ens parla del desig de les dones en l'era del consentiment, sense dogmes. Vam parlar amb ella des de la seva casa de Londres.

    Katherine Angel és una sexòloga molt coneguda a Anglaterra pels seus llibres. Doctora en història de la sexualitat i psiquiatria per la Universitat de Cambridge, acaba de publicar un nou llibre, "El buen sexo mañana", editat al nostre país per Alpha Decay, un llibre intel·ligentíssim i, sobretot, ple de reflexions sobre allò del que pocs s'ocupen. Com podem tenir relacions sexuals en l'era del consentiment. A les dones se'ns exigeix sempre. Hem de saber què volem en tot moment i hem de saber expressar-ho, ser molt clares, dir no, però tot és tan clar sempre? I el més important: és només responsabilitat de la dona saber el que vol i com ho vol? Angel ens parla del desig de les dones en l'era del consentiment, sense dogmes. Vam parlar amb ella des de la seva casa de Londres.

  • Guía pràctica del consentiment amb Shaina Joy Machlus
    Escolta àudio

    Guía pràctica del consentiment amb Shaina Joy Machlus

    "Només sí és sí." Sembla tan rotund que és impossible que no quedi clar, però la realitat del nostre dia a dia ens demostra que això no és així. L'escriptora i llicenciada en Biologia i Ciències de la Salut Shaina Joy Machlus ha investigat i explicat la pràctica del consentiment en tallers i llibres com "La paraula més sexi és sí". Amb ella descobrim quins són els ítems bàsics a tenir en compte a l'hora de demanar o donar consentiment en les situacions sexuals.

    "Només sí és sí." Sembla tan rotund que és impossible que no quedi clar, però la realitat del nostre dia a dia ens demostra que això no és així. L'escriptora i llicenciada en Biologia i Ciències de la Salut Shaina Joy Machlus ha investigat i explicat la pràctica del consentiment en tallers i llibres com "La paraula més sexi és sí". Amb ella descobrim quins són els ítems bàsics a tenir en compte a l'hora de demanar o donar consentiment en les situacions sexuals.

  • Les complexitats del "Només sí és sí"
    Escolta àudio

    Les complexitats del "Només sí és sí"

    El codi penal actual ha demostrat ser molt insuficient i injust a l'hora de protegir a les víctimes de violacions i agressions sexuals. És per això que ha sorgit un moviment social reivindicatiu sota el lema "Només sí és sí" que comença a tenir certa resposta a escala política. Però és tan fàcil com modificar les lleis? Sabem què vol dir consentiment i com aplicar-lo en el nostre dia a dia? Hi reflexionem amb les escriptores i activistes Katherine Angel i Shaina Joy Machlus, l'advocada Patsilí Toledo i la psicòloga Violeta Garcia.

    El codi penal actual ha demostrat ser molt insuficient i injust a l'hora de protegir a les víctimes de violacions i agressions sexuals. És per això que ha sorgit un moviment social reivindicatiu sota el lema "Només sí és sí" que comença a tenir certa resposta a escala política. Però és tan fàcil com modificar les lleis? Sabem què vol dir consentiment i com aplicar-lo en el nostre dia a dia? Hi reflexionem amb les escriptores i activistes Katherine Angel i Shaina Joy Machlus, l'advocada Patsilí Toledo i la psicòloga Violeta Garcia.

  • Empreses feministes, el futur sostenible
    Escolta àudio

    Empreses feministes, el futur sostenible

    El consum responsable o sostenible no té a veure només amb el medi ambient, sinó també amb com tracten les empreses els seus treballadors i, concretament, les treballadores. Com a consumidors podem potenciar empreses i cooperatives amb valors feministes. En parlem amb sòcies i treballadores de cooperatives que això ho tenen molt clar: Imma Collado, de Ninkasi; Diana Amigó, de Quèviure; Gemma Tolosa, d'El Risell, i Anabel Vázquez i María Martínez, de Laconicum. I pel que fa a les dones transgènere? Quines possibilitats tenen de trobar feina? Ho descobrim amb el testimoni de Sandra Vilaseca i també amb Francisca Salinas, responsable d'inserció laboral de Metges del Món, que parlarà de la seva política de conciliació laboral.

    El consum responsable o sostenible no té a veure només amb el medi ambient, sinó també amb com tracten les empreses els seus treballadors i, concretament, les treballadores. Com a consumidors podem potenciar empreses i cooperatives amb valors feministes. En parlem amb sòcies i treballadores de cooperatives que això ho tenen molt clar: Imma Collado, de Ninkasi; Diana Amigó, de Quèviure; Gemma Tolosa, d'El Risell, i Anabel Vázquez i María Martínez, de Laconicum. I pel que fa a les dones transgènere? Quines possibilitats tenen de trobar feina? Ho descobrim amb el testimoni de Sandra Vilaseca i també amb Francisca Salinas, responsable d'inserció laboral de Metges del Món, que parlarà de la seva política de conciliació laboral.

  • Escull feminisme amb la butxaca
    Escolta àudio

    Escull feminisme amb la butxaca

    Com a consumidores tenim la possibilitat de canviar el món escollint productes provinents d'empreses i cooperatives especialment sensibles als drets laborals i a la perspectiva de gènere. Sovint, fer compatibles aquests valors amb les dinàmiques de mercat no és fàcil, i com a clients tenim l'oportunitat de donar suport a aquests tipus d'iniciatives. En parlem amb tres sòcies de cooperatives d'alt valor social i feminista: Imma Collado, de Ninkasi; Diana Amigó, de Quèviure; i Gemma Tolosa, d'El Risell.

    Com a consumidores tenim la possibilitat de canviar el món escollint productes provinents d'empreses i cooperatives especialment sensibles als drets laborals i a la perspectiva de gènere. Sovint, fer compatibles aquests valors amb les dinàmiques de mercat no és fàcil, i com a clients tenim l'oportunitat de donar suport a aquests tipus d'iniciatives. En parlem amb tres sòcies de cooperatives d'alt valor social i feminista: Imma Collado, de Ninkasi; Diana Amigó, de Quèviure; i Gemma Tolosa, d'El Risell.

  • El 80% de les dones trans són excloses del món laboral
    Escolta àudio

    El 80% de les dones trans són excloses del món laboral

    Una dona, pel simple fet de ser dona, pot cobrar un sou menor que els seus companys de feina. Una persona transgènere, pel simple fet de ser transgènere, ni tan sols troba feina. I, quan una dona trans intenta accedir al món laboral, li cauen discriminacions per tot arreu. Ho descobrim amb el testimoni de Sandra Vilaseca i també amb Francisca Salinas, responsable d'inserció laboral de Metges del Món, que parlarà de la seva política de conciliació laboral.

    Una dona, pel simple fet de ser dona, pot cobrar un sou menor que els seus companys de feina. Una persona transgènere, pel simple fet de ser transgènere, ni tan sols troba feina. I, quan una dona trans intenta accedir al món laboral, li cauen discriminacions per tot arreu. Ho descobrim amb el testimoni de Sandra Vilaseca i també amb Francisca Salinas, responsable d'inserció laboral de Metges del Món, que parlarà de la seva política de conciliació laboral.

  • Laconicum, la web de cosmètica on manen les dones
    Escolta àudio

    Laconicum, la web de cosmètica on manen les dones

    Encara que sembli absolutament normal, la majoria d'empreses cosmètiques continuen dirigides per homes. Laconicum és una excepció. Parlem amb les seves fundadores Maria Martínez i Anabel Vázquez sobre com funciona una empresa on el 100% de les treballadores són dones i on el 54% de les seves marques de cosmètica també estan fundades per dones.

    Encara que sembli absolutament normal, la majoria d'empreses cosmètiques continuen dirigides per homes. Laconicum és una excepció. Parlem amb les seves fundadores Maria Martínez i Anabel Vázquez sobre com funciona una empresa on el 100% de les treballadores són dones i on el 54% de les seves marques de cosmètica també estan fundades per dones.

  • Les lliurepensadores: mèdiums, artistes i anarquistes
    Escolta àudio

    Les lliurepensadores: mèdiums, artistes i anarquistes

    L'espiritisme va ser un fenomen molt comú a tot Europa al segle XIX i principis del XX i va influir, molt més del que recordem, en la història de la lluita pels drets socials, l'anarquisme i l'art. Descobrim mèdiums que pintaven, que editaven revistes feministes i que brodaven obres increïbles de manera autodidacta. Josefa Tolrà, Emma Kunz, Hilma Af Klint o Amalia Domingo són alguns dels noms d'aquestes lliurepensadores que recuperem gràcies a les historiadores i investigadores Pilar Bonet, Esther G. Mecías i Dolors Marín.

    L'espiritisme va ser un fenomen molt comú a tot Europa al segle XIX i principis del XX i va influir, molt més del que recordem, en la història de la lluita pels drets socials, l'anarquisme i l'art. Descobrim mèdiums que pintaven, que editaven revistes feministes i que brodaven obres increïbles de manera autodidacta. Josefa Tolrà, Emma Kunz, Hilma Af Klint o Amalia Domingo són alguns dels noms d'aquestes lliurepensadores que recuperem gràcies a les historiadores i investigadores Pilar Bonet, Esther G. Mecías i Dolors Marín.

  • Josefa Tolrà, l'artista que parlava amb els esperits
    Escolta àudio

    Josefa Tolrà, l'artista que parlava amb els esperits

    A la Josefa Tolrà li deien la Pepita de Cabrils, i és que vivia en aquesta població del Maresme, a mitjans del segle passat. Després de perdre dos fills, va començar a dibuixar el que els esperits "li dictaven", segons deia ella. Aquella dona que va captivar els artistes de Dau al Set i Joan Brossa, i després d'anys d'ostracisme, té els seus quadres penjats en alguns dels museus més importants del món. En parlem amb la presidenta de l'associació Josefa Tolrà, Pilar Bonet, historiadora de l'art i comissària.

    A la Josefa Tolrà li deien la Pepita de Cabrils, i és que vivia en aquesta població del Maresme, a mitjans del segle passat. Després de perdre dos fills, va començar a dibuixar el que els esperits "li dictaven", segons deia ella. Aquella dona que va captivar els artistes de Dau al Set i Joan Brossa, i després d'anys d'ostracisme, té els seus quadres penjats en alguns dels museus més importants del món. En parlem amb la presidenta de l'associació Josefa Tolrà, Pilar Bonet, historiadora de l'art i comissària.

  • Les pintores que curaven l'ànima
    Escolta àudio

    Les pintores que curaven l'ànima

    Sovint, es diu que els i les artistes estan tocats per la mà divina i que les seves genialitats estan inspirades per les muses. El cas de Hilma Af Klint i d'Emma Kunz és un dels més paradigmàtics perquè creien fermament que amb el seu art sanaven i portaven informació a la humanitat per tal d'afavorir la seva evolució. L'artista i investigadora d'antroposofia Esther G. Mecías ens descobreix la biografia i l'obra d'aquestes dues pintores espirituals.

    Sovint, es diu que els i les artistes estan tocats per la mà divina i que les seves genialitats estan inspirades per les muses. El cas de Hilma Af Klint i d'Emma Kunz és un dels més paradigmàtics perquè creien fermament que amb el seu art sanaven i portaven informació a la humanitat per tal d'afavorir la seva evolució. L'artista i investigadora d'antroposofia Esther G. Mecías ens descobreix la biografia i l'obra d'aquestes dues pintores espirituals.

  • Els orígens espirituals del feminisme
    Escolta àudio

    Els orígens espirituals del feminisme

    L'espiritisme no va ser només una curiositat històrica ni una moda passatgera entre les senyores del segle XIX. Però, probablement, encara no som prou conscients del paper que van tenir les espiritistes en la lluita pels drets civils i el feminisme. En parlem amb Dolors Marín, historiadora especialitzada en moviments socials.

    L'espiritisme no va ser només una curiositat històrica ni una moda passatgera entre les senyores del segle XIX. Però, probablement, encara no som prou conscients del paper que van tenir les espiritistes en la lluita pels drets civils i el feminisme. En parlem amb Dolors Marín, historiadora especialitzada en moviments socials.

Anar al contingut