TOTS ELS ÀUDIOS

  • La por que ens inculquen a les dones
    Escolta àudio

    La por que ens inculquen a les dones

    Des que les dones som petites se'ns educa en la por. Por de caminar soles a la nit pel carrer, por de parlar amb estranys perquè en podem sortir mal parades... Amb aquesta idea de protecció o sobreprotecció simplement pel fet de ser dones. Reflexionem amb la filòsofa Laura Llevadot sobre quantes d'aquestes pors són reals i quantes, en realitat, ens les han inculcat. Amb la periodista Desirée de Fez, que ha escrit "Reina del grito", parlem de tot el repertori de pors d'una dona: por del sexe, del propi cos, d'envellir o de no ser prou bona mare. També ens visita la psicòloga experta en violències masclistes Alba Alfageme, que acaba de publicar "Quan cridem els nostres noms".

    Des que les dones som petites se'ns educa en la por. Por de caminar soles a la nit pel carrer, por de parlar amb estranys perquè en podem sortir mal parades... Amb aquesta idea de protecció o sobreprotecció simplement pel fet de ser dones. Reflexionem amb la filòsofa Laura Llevadot sobre quantes d'aquestes pors són reals i quantes, en realitat, ens les han inculcat. Amb la periodista Desirée de Fez, que ha escrit "Reina del grito", parlem de tot el repertori de pors d'una dona: por del sexe, del propi cos, d'envellir o de no ser prou bona mare. També ens visita la psicòloga experta en violències masclistes Alba Alfageme, que acaba de publicar "Quan cridem els nostres noms".

  • Podem deixar de tenir por de tornar a casa?
    Escolta àudio

    Podem deixar de tenir por de tornar a casa?

    Us sonen aquestes frases: "Envia un missatge quan hagis arribat a casa", "Vols que t'acompanyi? A aquestes hores és millor que no vagis sola". Tots aquests comentaris els hem sentit o els hem dit alguna vegada. I és que una de les pors més comunes entre les dones és la por de caminar sola pel carrer de nit. Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes, acaba de publicar "Quan cridem els nostres noms", de l'editorial Univers. És un llibre que s'endinsa en el concepte de "por femenina".

    Us sonen aquestes frases: "Envia un missatge quan hagis arribat a casa", "Vols que t'acompanyi? A aquestes hores és millor que no vagis sola". Tots aquests comentaris els hem sentit o els hem dit alguna vegada. I és que una de les pors més comunes entre les dones és la por de caminar sola pel carrer de nit. Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes, acaba de publicar "Quan cridem els nostres noms", de l'editorial Univers. És un llibre que s'endinsa en el concepte de "por femenina".

  • "Reina del grito", el dret a reconèixer les pròpies pors
    Escolta àudio

    "Reina del grito", el dret a reconèixer les pròpies pors

    La periodista, escriptora i crítica de cinema Desirée de Fez ha escrit el llibre "Reina del grito. Un viaje por los miedos femeninos", de l'editorial Blackie Books, on relaciona les seves pors amb pel·lícules de terror. La Desireé, que es considera una persona poruga, ha trobat al cinema una manera de tractar de tu a tu les seves pors. Així, parla de la por de fracassar com a mare, de la por de no acceptada i de relacions de parella tòxiques, per exemple, a través de pel·lícules com "L'exorcista", "Carrie" i "La possessió".

    La periodista, escriptora i crítica de cinema Desirée de Fez ha escrit el llibre "Reina del grito. Un viaje por los miedos femeninos", de l'editorial Blackie Books, on relaciona les seves pors amb pel·lícules de terror. La Desireé, que es considera una persona poruga, ha trobat al cinema una manera de tractar de tu a tu les seves pors. Així, parla de la por de fracassar com a mare, de la por de no acceptada i de relacions de parella tòxiques, per exemple, a través de pel·lícules com "L'exorcista", "Carrie" i "La possessió".

  • Per què muses i no genis?
    Escolta àudio

    Per què muses i no genis?

    Sentim parlar cada cop més d'exposicions dedicades a artistes dones i fem servir paraules com descobriment, redescobriment i recuperació de les artistes oblidades. Però obviem que la dona en el món de l'art ha estat menystinguda sistemàticament i ha patit violència per part dels artistes homes i també des de les institucions, mitjans, historiadors i universitats. En parlem amb artistes com Núria Güell, Daniela Ortiz i també periodistes, professores d'art i escriptores.

    Sentim parlar cada cop més d'exposicions dedicades a artistes dones i fem servir paraules com descobriment, redescobriment i recuperació de les artistes oblidades. Però obviem que la dona en el món de l'art ha estat menystinguda sistemàticament i ha patit violència per part dels artistes homes i també des de les institucions, mitjans, historiadors i universitats. En parlem amb artistes com Núria Güell, Daniela Ortiz i també periodistes, professores d'art i escriptores.

  •  Si no coneixes Dora Maar, la culpa és de Picasso
    Escolta àudio

    Si no coneixes Dora Maar, la culpa és de Picasso

    El món de l'art està ple de casos en què l'obra de l'artista home eclipsa els abusos comesos. A la fotògrafa Dora Maar va ser Picasso qui la va obligar a deixar la fotografia; li va permetre pintar, però no dedicar-se al mitjà d'expressió amb el qual ella era realment genial. Maar va patir maltractament físic i psicològic per part del pintor malagueny durant els 8 anys de relació i, quan ho van deixar, ella no va continuar amb la seva producció artística. Ens ho explica Maria Llopis, artista, escriptora i professora d'art i feminisme.

    El món de l'art està ple de casos en què l'obra de l'artista home eclipsa els abusos comesos. A la fotògrafa Dora Maar va ser Picasso qui la va obligar a deixar la fotografia; li va permetre pintar, però no dedicar-se al mitjà d'expressió amb el qual ella era realment genial. Maar va patir maltractament físic i psicològic per part del pintor malagueny durant els 8 anys de relació i, quan ho van deixar, ella no va continuar amb la seva producció artística. Ens ho explica Maria Llopis, artista, escriptora i professora d'art i feminisme.

  • Daniela Ortiz i Núria Güell, dues artistes contra la violència masclista
    Escolta àudio

    Daniela Ortiz i Núria Güell, dues artistes contra la violència masclista

    Algunes artistes han acabat fent de la seva obra un acte de defensa i resistència davant de les violències i el masclisme, un espai per canalitzar algunes vivències que pot acabar sent molt sanador. Un exemple d'artista visual que ha parlat en la seva obra de violències masclistes, viscudes per ella i per altres dones, és Núria Güell. També parlem amb Daniela Ortiz de com va acabar marxant d'Espanya per culpa de la campanya d'assetjament de l'extrema dreta, de la qual va ser víctima ara fa un any i mig.

    Algunes artistes han acabat fent de la seva obra un acte de defensa i resistència davant de les violències i el masclisme, un espai per canalitzar algunes vivències que pot acabar sent molt sanador. Un exemple d'artista visual que ha parlat en la seva obra de violències masclistes, viscudes per ella i per altres dones, és Núria Güell. També parlem amb Daniela Ortiz de com va acabar marxant d'Espanya per culpa de la campanya d'assetjament de l'extrema dreta, de la qual va ser víctima ara fa un any i mig.

  • Geòlogues i margeres, picant pedra per existir
    Escolta àudio

    Geòlogues i margeres, picant pedra per existir

    De totes les ciències, probablement la geologia és la més desconeguda de totes, sempre la germana petita de tota la resta. Hem dit moltes vegades que la ciència, o, més ben dit, l'acadèmia científica està aclaparada per homes que molts cops han menystingut la feina de les dones. Queda clar que ens falten referents de científiques i mira que n'hi ha, de geòlogues brillants! Per això us volem descobrir unes quantes d'aquestes dones invisibilitzades. La geologia estudia la Terra, i la Terra està feta de roques i pedres. També ens han dit, des de temps immemorials, que les pedres han estat coses d'homes perquè pesaven i servien per construir. Ivana Ponsoda és una arquitecta i una de les poques dones que fa murs de pedra seca, unes de les construccions més antigues del nostre país.

    De totes les ciències, probablement la geologia és la més desconeguda de totes, sempre la germana petita de tota la resta. Hem dit moltes vegades que la ciència, o, més ben dit, l'acadèmia científica està aclaparada per homes que molts cops han menystingut la feina de les dones. Queda clar que ens falten referents de científiques i mira que n'hi ha, de geòlogues brillants! Per això us volem descobrir unes quantes d'aquestes dones invisibilitzades. La geologia estudia la Terra, i la Terra està feta de roques i pedres. També ens han dit, des de temps immemorials, que les pedres han estat coses d'homes perquè pesaven i servien per construir. Ivana Ponsoda és una arquitecta i una de les poques dones que fa murs de pedra seca, unes de les construccions més antigues del nostre país.

  • Ivana Punsoda, l'arquitecta que fa murs de pedra seca
    Escolta àudio

    Ivana Punsoda, l'arquitecta que fa murs de pedra seca

    Les pedres, com tot el que es refereix a la construcció, sempre s'ha pensat que és una feina d'homes. Una feina pesada que exigeix força. Però ja sabeu que això és un invent dels que no volen moure les coses de lloc. La pedra seca, o la pedra en sec, és una de les formes més antigues de construcció que hi ha al nostre país i que podeu veure en marges, basses o paravents. La gràcia és que les pedres, a causa del pes, fan que el mur s'aguanti sol. Per fer això, no només s'ha de tenir força, sinó destresa i, sobretot, una mirada del detall. D'això en sap molt una de les poques dones que fa pedra en sec als Països Catalans, la Ivana Punsoda. Ella és arquitecta i també margera.

    Les pedres, com tot el que es refereix a la construcció, sempre s'ha pensat que és una feina d'homes. Una feina pesada que exigeix força. Però ja sabeu que això és un invent dels que no volen moure les coses de lloc. La pedra seca, o la pedra en sec, és una de les formes més antigues de construcció que hi ha al nostre país i que podeu veure en marges, basses o paravents. La gràcia és que les pedres, a causa del pes, fan que el mur s'aguanti sol. Per fer això, no només s'ha de tenir força, sinó destresa i, sobretot, una mirada del detall. D'això en sap molt una de les poques dones que fa pedra en sec als Països Catalans, la Ivana Punsoda. Ella és arquitecta i també margera.

  • Despertant el volcà, les pioneres de la geologia
    Escolta àudio

    Despertant el volcà, les pioneres de la geologia

    "GEAS, mujeres que estudian la Tierra", escrit per Rosa María Mateos i Ana Ruiz Constán, és un llibre que reivindica les aportacions de les dones científiques en el món de la geologia. La història oficial ha omès les aportacions d'aquestes dones. Unes científiques que no tan sols van investigar en territoris absolutament nous, sinó que van haver de lluitar contra els estereotips i les convencions socials. Aquests dies que parlem tant de volcans, molt poques geòlogues han sortit per parlar-ne. No és que no n'hi hagi, és que, com sempre, s'invisibilitzen. Amb una de les autores del llibre, Ana Ruiz Constán, repassem algunes d'aquestes pioneres de la geologia per situar aquestes dones al lloc que els pertoca i que es converteixin en referents per a les properes generacions.
    Il·lustració de Nívola Uyá.

    "GEAS, mujeres que estudian la Tierra", escrit per Rosa María Mateos i Ana Ruiz Constán, és un llibre que reivindica les aportacions de les dones científiques en el món de la geologia. La història oficial ha omès les aportacions d'aquestes dones. Unes científiques que no tan sols van investigar en territoris absolutament nous, sinó que van haver de lluitar contra els estereotips i les convencions socials. Aquests dies que parlem tant de volcans, molt poques geòlogues han sortit per parlar-ne. No és que no n'hi hagi, és que, com sempre, s'invisibilitzen. Amb una de les autores del llibre, Ana Ruiz Constán, repassem algunes d'aquestes pioneres de la geologia per situar aquestes dones al lloc que els pertoca i que es converteixin en referents per a les properes generacions. Il·lustració de Nívola Uyá.

  • Assetjament i sexualització als videojocs: game over?
    Escolta àudio

    Assetjament i sexualització als videojocs: game over?

    La indústria del videojoc va ser concebuda com un mercat d'homes i ha estat desenvolupada per homes i per a homes: assetjaments cibernètics i també reals, molta discriminació i una sexualització constant en les protagonistes femenines de les aventures gràfiques no deixen lloc per a gaire esperança, però n'hi ha. En parlem amb directores d'art, fundadores d'empreses de videojocs, usuàries, periodistes i aficionades als videojocs, que ens demostren que hi ha un canvi de tendència imparable, malgrat els abusadors.

    La indústria del videojoc va ser concebuda com un mercat d'homes i ha estat desenvolupada per homes i per a homes: assetjaments cibernètics i també reals, molta discriminació i una sexualització constant en les protagonistes femenines de les aventures gràfiques no deixen lloc per a gaire esperança, però n'hi ha. En parlem amb directores d'art, fundadores d'empreses de videojocs, usuàries, periodistes i aficionades als videojocs, que ens demostren que hi ha un canvi de tendència imparable, malgrat els abusadors.

  • Mariona Valls: "Per fer videojocs sent dona, has de tenir moltes ganes de lluitar"
    Escolta àudio

    Mariona Valls: "Per fer videojocs sent dona, has de tenir moltes ganes de lluitar"

    Entrevistem Mariona Valls, directora d'art i cofundadora de Mango Protocol, una empresa de Barcelona que desenvolupa videojocs. És autora de jocs tan coneguts com Mechanica, Agatha Knife o Colossos Down, sempre amb protagonistes femenines que trenquen esquemes. La història de la Mariona, com la de moltes dones que es dediquen a aquest àmbit, està plena de tossuderia, d'energia i també de resistència.

    Entrevistem Mariona Valls, directora d'art i cofundadora de Mango Protocol, una empresa de Barcelona que desenvolupa videojocs. És autora de jocs tan coneguts com Mechanica, Agatha Knife o Colossos Down, sempre amb protagonistes femenines que trenquen esquemes. La història de la Mariona, com la de moltes dones que es dediquen a aquest àmbit, està plena de tossuderia, d'energia i també de resistència.

  • La sexualització de les dones als videojocs té els dies comptats?
    Escolta àudio

    La sexualització de les dones als videojocs té els dies comptats?

    Tot i que el 42% dels usuaris de videojocs són dones, el paper femení als videojocs no està normalitzat. Molt poques treballen a la indústria (només un 18,5%) i la gran majoria no ho fan des de comandaments de poder. Això dificulta que els personatges femenins de les aventures gràfiques deixin d'estar hipersexualitzats i cosificats. Comunicadores i creadores de contingut de videjocs ens parlen de l'escassa presència de dones als videojocs i també de l'assetjament que pateixen com a jugadores.

    Tot i que el 42% dels usuaris de videojocs són dones, el paper femení als videojocs no està normalitzat. Molt poques treballen a la indústria (només un 18,5%) i la gran majoria no ho fan des de comandaments de poder. Això dificulta que els personatges femenins de les aventures gràfiques deixin d'estar hipersexualitzats i cosificats. Comunicadores i creadores de contingut de videjocs ens parlen de l'escassa presència de dones als videojocs i també de l'assetjament que pateixen com a jugadores.

  • Per què les dones tenen més trastorns mentals?
    Escolta àudio

    Per què les dones tenen més trastorns mentals?

    Des de sempre s'ha posat en dubte la salut mental de les dones: "si sou unes histèriques", "si teniu els nervis a flor de pell"... Quina dona no ho ha sentit alguna vegada? Per què hi ha tants prejudicis al voltant dels trastorns mentals de les dones? La cultura patriarcal és responsable d'aquesta visió esbiaixada? Parlem amb professionals de la psiquiatria perquè ens expliquin quins són els orígens més comuns d'aquests trastorns. Però també volem saber si s'abusa massa d'ansiolítics i antidepressius quan hi ha problemes mentals i, especialment, quan la pacient és una dona. Amb el llibre "Nueve nombres", fem un viatge al passat per denunciar les condicions de vida de nou dones en un manicomi valencià. Un llibre que explica el poder transformador de l'escolta quan parlem de trastorns mentals.

    Des de sempre s'ha posat en dubte la salut mental de les dones: "si sou unes histèriques", "si teniu els nervis a flor de pell"... Quina dona no ho ha sentit alguna vegada? Per què hi ha tants prejudicis al voltant dels trastorns mentals de les dones? La cultura patriarcal és responsable d'aquesta visió esbiaixada? Parlem amb professionals de la psiquiatria perquè ens expliquin quins són els orígens més comuns d'aquests trastorns. Però també volem saber si s'abusa massa d'ansiolítics i antidepressius quan hi ha problemes mentals i, especialment, quan la pacient és una dona. Amb el llibre "Nueve nombres", fem un viatge al passat per denunciar les condicions de vida de nou dones en un manicomi valencià. Un llibre que explica el poder transformador de l'escolta quan parlem de trastorns mentals.

  • Judith Usall, psiquiatra: "Ser dona augmenta el risc d'un trastorn mental"
    Escolta àudio

    Judith Usall, psiquiatra: "Ser dona augmenta el risc d'un trastorn mental"

    Quan es parla de salut mental i dona no es pot obviar l'estereotip. A les dones se'ns ha dit histèriques, neuròtiques o desequilibrades. Aquest estigma està encara molt present a la nostra societat. Les dades de salut mental de les dones no són bones: angoixes, depressions, trastorns de personalitat... Per què les dones tenim més números de tenir un trastorn mental al llarg de la nostra vida? Parlem amb la Judith Usall i Rodié, psiquiatra sènior al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que coordina el grup de treball i investigació de la dona i salut mental de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, per intentar trobar respostes.

    Quan es parla de salut mental i dona no es pot obviar l'estereotip. A les dones se'ns ha dit histèriques, neuròtiques o desequilibrades. Aquest estigma està encara molt present a la nostra societat. Les dades de salut mental de les dones no són bones: angoixes, depressions, trastorns de personalitat... Per què les dones tenim més números de tenir un trastorn mental al llarg de la nostra vida? Parlem amb la Judith Usall i Rodié, psiquiatra sènior al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que coordina el grup de treball i investigació de la dona i salut mental de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, per intentar trobar respostes.

  • "Boja", l'etiqueta per a les dones que no encaixaven
    Escolta àudio

    "Boja", l'etiqueta per a les dones que no encaixaven

    La psiquiatra María Huertas ha escrit el llibre "Nueve nombres", editorial Temporal, on narra les històries de 9 dones que van ser diagnosticades amb una malaltia mental. Aquestes dones van estar tancades en una institució mental durant més de 30 anys. El llibre examina els motius pels qual van acabar primer al Manicomi de Jesús, de València, per després passar a l'Hospital Psiquiàtric de Bétera. Els testimonis són demolidors. Van ser internades per ser dones, però també per la incomprensió cap a uns problemes més socials que mentals que haurien pogut ser tractats d'una altra manera. "Nueve nombres" posa de relleu que, a vegades, més que un antidepressiu o un ansiolític, sentir-se escoltades té efectes transformadors.

    La psiquiatra María Huertas ha escrit el llibre "Nueve nombres", editorial Temporal, on narra les històries de 9 dones que van ser diagnosticades amb una malaltia mental. Aquestes dones van estar tancades en una institució mental durant més de 30 anys. El llibre examina els motius pels qual van acabar primer al Manicomi de Jesús, de València, per després passar a l'Hospital Psiquiàtric de Bétera. Els testimonis són demolidors. Van ser internades per ser dones, però també per la incomprensió cap a uns problemes més socials que mentals que haurien pogut ser tractats d'una altra manera. "Nueve nombres" posa de relleu que, a vegades, més que un antidepressiu o un ansiolític, sentir-se escoltades té efectes transformadors.

Anar al contingut