TOTS ELS ÀUDIOS

  • L'Alt Urgell encén els llums LED
    Escolta àudio

    L'Alt Urgell encén els llums LED

    Tota la comarca de l'Alt Urgell, 19 municipis, s'il·luminaran íntegrament amb tecnologia LED gràcies al projecte "Impulsa energia", que s'està executant al llarg d'aquest 2021. És un projecte de renovació i substitució de l'enllumenat públic per millorar l'eficiència energètica. També innoven a l'Ebre, on la Cambra Arrossera del Montsià ha creat un nou material, a partir de les clofolles de l'arròs, que pot substituir els plàstics.

    Tota la comarca de l'Alt Urgell, 19 municipis, s'il·luminaran íntegrament amb tecnologia LED gràcies al projecte "Impulsa energia", que s'està executant al llarg d'aquest 2021. És un projecte de renovació i substitució de l'enllumenat públic per millorar l'eficiència energètica. També innoven a l'Ebre, on la Cambra Arrossera del Montsià ha creat un nou material, a partir de les clofolles de l'arròs, que pot substituir els plàstics.

  • El trencalòs s'estabilitza al Pirineu
    Escolta àudio

    El trencalòs s'estabilitza al Pirineu

    El trencalòs, una espècie de voltor protegida, té la població estabilitzada, segons constata l'últim cens transfronterer, que n'ha localitzat set punts de nidificació a la Catalunya nord i un al Sud. També descobrim una vaixella de gots, coberts i plats que són comestibles. I, si no es volen menjar, desapareixen al cap de trenta dies perquè són biodegradables.

    El trencalòs, una espècie de voltor protegida, té la població estabilitzada, segons constata l'últim cens transfronterer, que n'ha localitzat set punts de nidificació a la Catalunya nord i un al Sud. També descobrim una vaixella de gots, coberts i plats que són comestibles. I, si no es volen menjar, desapareixen al cap de trenta dies perquè són biodegradables.

  • Banys de bosc
    Escolta àudio

    Banys de bosc

    Cada vegada hi ha més gent que s'endinsa en els boscos per gaudir del contacte amb la natura i per fer un "bany de bosc". És una pràctica que va néixer al Japó, als anys 80, quan els metges van començar a receptar "banys de bosc" després de comprovar els beneficis que aportaven. També escoltem l'Associació de Naturalistes de Girona, que enguany celebra el 40è aniversari.

    Cada vegada hi ha més gent que s'endinsa en els boscos per gaudir del contacte amb la natura i per fer un "bany de bosc". És una pràctica que va néixer al Japó, als anys 80, quan els metges van començar a receptar "banys de bosc" després de comprovar els beneficis que aportaven. També escoltem l'Associació de Naturalistes de Girona, que enguany celebra el 40è aniversari.

  • Plantes en salmorra
    Escolta àudio

    Plantes en salmorra

    La salinitat, la sequera o la pressió humana amenacen els cultius. Un equip del Centre de Recerca en Agrigenòmica ha descobert com fer que algunes plantes siguin més resistents a la salinitat i, per tant, s'adaptin millor al canvi climàtic. També parlem de Puigverd de Lleida, el poble del Segrià que, amb el suport de Greenpeace, ha aprovat la declaració d'emergència climàtica.

    La salinitat, la sequera o la pressió humana amenacen els cultius. Un equip del Centre de Recerca en Agrigenòmica ha descobert com fer que algunes plantes siguin més resistents a la salinitat i, per tant, s'adaptin millor al canvi climàtic. També parlem de Puigverd de Lleida, el poble del Segrià que, amb el suport de Greenpeace, ha aprovat la declaració d'emergència climàtica.

  • Instituts solars
    Escolta àudio

    Instituts solars

    L'auge de l'energia solar està arribant també als centres educatius, que aprofiten les teulades per instal·lar-hi plaques, amb un doble objectiu de fomentar l'autoconsum i l'estalvi però també amb finalitats educatives. També sentirem el col·lectiu Eixarcolant, que recuperen plantes silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals.

    L'auge de l'energia solar està arribant també als centres educatius, que aprofiten les teulades per instal·lar-hi plaques, amb un doble objectiu de fomentar l'autoconsum i l'estalvi però també amb finalitats educatives. També sentirem el col·lectiu Eixarcolant, que recuperen plantes silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals.

  • Pescant ocells
    Escolta àudio

    Pescant ocells

    La Universitat de Girona lidera un projecte de col·laboració amb el sector pesquer per reduir les captures accidentals del corb marí emplomallat, una espècie protegida i vulnerable. Es vol potenciar una pesca artesanal sostenible i alhora preservar un ocell que pot quedar atrapat a les xarxes. També descobrim un sistema per gestionar granges respectuoses amb el medi ambient.

    La Universitat de Girona lidera un projecte de col·laboració amb el sector pesquer per reduir les captures accidentals del corb marí emplomallat, una espècie protegida i vulnerable. Es vol potenciar una pesca artesanal sostenible i alhora preservar un ocell que pot quedar atrapat a les xarxes. També descobrim un sistema per gestionar granges respectuoses amb el medi ambient.

  • Segrestant carboni
    Escolta àudio

    Segrestant carboni

    El diòxid de carboni és el principal gas que provoca l'efecte hivernacle, i tant boscos com oceans, principals captadors de CO2, ja estan saturats. La Universitat Rovira i Virgili està desenvolupant uns "segrestadors" de diòxid de carboni artificials, per destinar-lo a un ús domèstic. També escoltem la plataforma Salvem Siurana, creada per un grup de veïns de l'Empordà.

    El diòxid de carboni és el principal gas que provoca l'efecte hivernacle, i tant boscos com oceans, principals captadors de CO2, ja estan saturats. La Universitat Rovira i Virgili està desenvolupant uns "segrestadors" de diòxid de carboni artificials, per destinar-lo a un ús domèstic. També escoltem la plataforma Salvem Siurana, creada per un grup de veïns de l'Empordà.

  • Tots els ocells d'Europa
    Escolta àudio

    Tots els ocells d'Europa

    S'ha publicat el segon "Atles dels ocells nidificants d'Europa", que inclou les espècies de tot el continent. És un dels projectes de més magnitud de la ciència ciutadana: hi han participat 120.000 observadors de tots els països d'Europa. També escoltem l'arqueòleg de Institut Català de Paleoecologia Josep Maria Vergés analitzant el canvi climàtic amb perspectiva prehistòrica.

    S'ha publicat el segon "Atles dels ocells nidificants d'Europa", que inclou les espècies de tot el continent. És un dels projectes de més magnitud de la ciència ciutadana: hi han participat 120.000 observadors de tots els països d'Europa. També escoltem l'arqueòleg de Institut Català de Paleoecologia Josep Maria Vergés analitzant el canvi climàtic amb perspectiva prehistòrica.

  • La Vall d'Aran vol ser reserva de la biosfera
    Escolta àudio

    La Vall d'Aran vol ser reserva de la biosfera

    La Vall d'Aran ha impulsat una candidatura per ser reconeguda com a reserva de la biosfera, un segell atorgat per la Unesco. Aquesta distinció permetria que l'Aran no depengués tant del turisme de masses i emergís com un territori sostenible. Aquesta setmana també parlem amb els creadors del primer neoprè reciclat per fer barranquisme.

    La Vall d'Aran ha impulsat una candidatura per ser reconeguda com a reserva de la biosfera, un segell atorgat per la Unesco. Aquesta distinció permetria que l'Aran no depengués tant del turisme de masses i emergís com un territori sostenible. Aquesta setmana també parlem amb els creadors del primer neoprè reciclat per fer barranquisme.

  • Guanyant espais naturals
    Escolta àudio

    Guanyant espais naturals

    Girona recupera per a ús públic les Deveses d'en Bru, un espai natural de 32 hectàrees que s'ha guanyat a la ciutat amb l'adequació d'aquest paratge a tocar del riu Ter. I a Calella, al Maresme, l'Ajuntament aposta pels contenidors intel·ligents per millorar l'índex de reciclatge.

    Girona recupera per a ús públic les Deveses d'en Bru, un espai natural de 32 hectàrees que s'ha guanyat a la ciutat amb l'adequació d'aquest paratge a tocar del riu Ter. I a Calella, al Maresme, l'Ajuntament aposta pels contenidors intel·ligents per millorar l'índex de reciclatge.

  • Hidrogen verd, el combustible del futur
    Escolta àudio

    Hidrogen verd, el combustible del futur

    La Comissió Europea ha iniciat un ambiciós pla perquè durant els pròxims deu anys s'arribin a produir 10 milions de tones d'hidrogen verd. Consideren que aquest és el primer pas per transformar el sector de l'energia, que és el culpable del 75% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. La Universitat Rovira i Virgili s'ha posat al capdavant de la gestió de les indústries del sud de Catalunya cap a l'ús de l'hidrogen verd. També naveguem al costat dels dofins del cap de Creus, i en fem un cens amb l'entitat Submon.

    La Comissió Europea ha iniciat un ambiciós pla perquè durant els pròxims deu anys s'arribin a produir 10 milions de tones d'hidrogen verd. Consideren que aquest és el primer pas per transformar el sector de l'energia, que és el culpable del 75% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. La Universitat Rovira i Virgili s'ha posat al capdavant de la gestió de les indústries del sud de Catalunya cap a l'ús de l'hidrogen verd. També naveguem al costat dels dofins del cap de Creus, i en fem un cens amb l'entitat Submon.

  • Netejant un estany
    Escolta àudio

    Netejant un estany

    L'estany d'Ivars i Vila-sana, al Pla d'Urgell, és un dels espais humits més extensos de l'interior de Catalunya. Ara, s'ha buidat parcialment per millorar la qualitat de l'aigua i regenerar un ecosistema que en els últims anys s'havia empobrit. La gestió de l'aigua també és objecte d'estudi a l'Ebre, on s'ha creat l'Observatori de la Sequera, per saber com s'adapta la terra al canvi climàtic i per ajudar els pagesos a regar estalviant aigua.

    L'estany d'Ivars i Vila-sana, al Pla d'Urgell, és un dels espais humits més extensos de l'interior de Catalunya. Ara, s'ha buidat parcialment per millorar la qualitat de l'aigua i regenerar un ecosistema que en els últims anys s'havia empobrit. La gestió de l'aigua també és objecte d'estudi a l'Ebre, on s'ha creat l'Observatori de la Sequera, per saber com s'adapta la terra al canvi climàtic i per ajudar els pagesos a regar estalviant aigua.

  • Ocells perduts
    Escolta àudio

    Ocells perduts

    Cada vegada estem més sensibilitzats que la biodiversitat suma. Aquest argument el certifica el Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà, que ha hagut d'ampliar la capacitat perquè els hi porten molts animals ferits o cries en risc. L'últim anys n'hi han arribat més de 2.000. Des de la teulada de l'Hospital de Mataró intentarem albirar-ne. Ens hi enfilem buscant les plaques solars que abastaran el centre hospitalari.

    Cada vegada estem més sensibilitzats que la biodiversitat suma. Aquest argument el certifica el Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà, que ha hagut d'ampliar la capacitat perquè els hi porten molts animals ferits o cries en risc. L'últim anys n'hi han arribat més de 2.000. Des de la teulada de l'Hospital de Mataró intentarem albirar-ne. Ens hi enfilem buscant les plaques solars que abastaran el centre hospitalari.

  • Combatre la contaminació lumínica per tornar a veure les estrelles
    Escolta àudio

    Combatre la contaminació lumínica per tornar a veure les estrelles

    Catalunya ha estat pionera en l'elaboració de plans directors per aconseguir una bona salut lumínica. L'Institut Cartogràfic de Catalunya és l'encarregat de sobrevolar el cel nocturn per estudiar la contaminació lumínica i identificar quines coses es poden canviar per tenir un enllumenat més eficient i menys contaminant. Aquesta setmana també observem la plaga del boix al parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

    Catalunya ha estat pionera en l'elaboració de plans directors per aconseguir una bona salut lumínica. L'Institut Cartogràfic de Catalunya és l'encarregat de sobrevolar el cel nocturn per estudiar la contaminació lumínica i identificar quines coses es poden canviar per tenir un enllumenat més eficient i menys contaminant. Aquesta setmana també observem la plaga del boix al parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

  • Un mar de tresors
    Escolta àudio

    Un mar de tresors

    L'aigua de mar conté metalls i minerals que ara es volen recuperar aprofitant el rebuig de les dessalinitzadores. El concentrat salí resultant de filtrar l'aigua de mar es pot convertir en una font de matèries primeres de la Unió Europea. També anem a Llavorsí, a l'Alt Pirineu, on ja funciona un punt de recàrrega de cotxes elèctrics. És una aposta per la sostenibilitat que a la vegada reforça l'economia.

    L'aigua de mar conté metalls i minerals que ara es volen recuperar aprofitant el rebuig de les dessalinitzadores. El concentrat salí resultant de filtrar l'aigua de mar es pot convertir en una font de matèries primeres de la Unió Europea. També anem a Llavorsí, a l'Alt Pirineu, on ja funciona un punt de recàrrega de cotxes elèctrics. És una aposta per la sostenibilitat que a la vegada reforça l'economia.

Anar al contingut