Dani Jiménez

  • Per què necessitem fer un petit "big bang" a la Terra?
    Escolta àudio

    Per què necessitem fer un petit "big bang" a la Terra?

    Dani Jiménez recorda que fa 10 anys es va descobrir el bosó de Higgs i que el CERN duplicarà la capacitat del seu acel·lerador de partícules LHC per ampliar encara més els horitzons de la física.

    Dani Jiménez recorda que fa 10 anys es va descobrir el bosó de Higgs i que el CERN duplicarà la capacitat del seu acel·lerador de partícules LHC per ampliar encara més els horitzons de la física.

  • Com sabem de què està fet el Sol?
    Escolta àudio

    Com sabem de què està fet el Sol?

    El Dani Jiménez ens explica l'apassionant història de com un jove científic alemany va descobrir la composició del Sol i de les estrelles gràcies a un esfondrament, un incendi i un prisma. També posa a prova els coneixements de l'Òscar Fernández i l'Elisenda Carod sobre l'astre rei.

    El Dani Jiménez ens explica l'apassionant història de com un jove científic alemany va descobrir la composició del Sol i de les estrelles gràcies a un esfondrament, un incendi i un prisma. També posa a prova els coneixements de l'Òscar Fernández i l'Elisenda Carod sobre l'astre rei.

  • Dani Jiménez respon una gran pregunta: Primer, l'ou o la gallina?
    Escolta àudio

    Dani Jiménez respon una gran pregunta: Primer, l'ou o la gallina?

    Sembla que Aristòtil ja es va plantejar aquesta qüestió, una pregunta universal que qui més qui menys ha formulat en algun moment de la seva vida. Però Dani Jiménez, el nostre divulgador científic, té respostes per a tot. Fins i tot per a aquesta pregunta. I ja que hi és, ens ha respost altres qüestions relacionades amb els ous i les gallines com, per exemple, per què hi ha ous blancs i ous rossos i per què els ous tenen la forma que tenen.

    Sembla que Aristòtil ja es va plantejar aquesta qüestió, una pregunta universal que qui més qui menys ha formulat en algun moment de la seva vida. Però Dani Jiménez, el nostre divulgador científic, té respostes per a tot. Fins i tot per a aquesta pregunta. I ja que hi és, ens ha respost altres qüestions relacionades amb els ous i les gallines com, per exemple, per què hi ha ous blancs i ous rossos i per què els ous tenen la forma que tenen.

  • I si les girafes no tenen el coll llarg per arribar a les fulles dels arbres?
    Escolta àudio

    I si les girafes no tenen el coll llarg per arribar a les fulles dels arbres?

    Dani Jiménez repassa algunes de les notícies més impactants i inesperades del món de la ciència sobre el coll de les girafes, l'origen del pollastre o, entre d'altres, la planta més gran del món.

    Dani Jiménez repassa algunes de les notícies més impactants i inesperades del món de la ciència sobre el coll de les girafes, l'origen del pollastre o, entre d'altres, la planta més gran del món.

  • L'eclipsi solar que va donar la raó a Albert Einstein
    Escolta àudio

    L'eclipsi solar que va donar la raó a Albert Einstein

    Dani Jiménez ens situa al 29 de maig del 1919, quan un eclipsi solar va canviar radicalment la història de la física i, sobretot, el reconeixement del físic alemany Albert Einstein, que havia formulat la seva teoria de la relativitat alguns anys abans sense que la comunitat científica en fes cas. Dos homes de ciència, el neerlandès Arthur Eddington i el britànic Frank Dyson, van aprofitar l'eclipsi per demostrar la distorisió gravitatòria de la llum que predeia la teoria d'Einstein. Dos anys més tard, Einstein guanyava el premi Nobel.

    Dani Jiménez ens situa al 29 de maig del 1919, quan un eclipsi solar va canviar radicalment la història de la física i, sobretot, el reconeixement del físic alemany Albert Einstein, que havia formulat la seva teoria de la relativitat alguns anys abans sense que la comunitat científica en fes cas. Dos homes de ciència, el neerlandès Arthur Eddington i el britànic Frank Dyson, van aprofitar l'eclipsi per demostrar la distorisió gravitatòria de la llum que predeia la teoria d'Einstein. Dos anys més tard, Einstein guanyava el premi Nobel.

  • Hi ha núvols estratosfèrics polars al cel d'"El crit" de Munch?
    Escolta àudio

    Hi ha núvols estratosfèrics polars al cel d'"El crit" de Munch?

    El nostre divulgador científic Dani Jiménez ens descobreix els secrets científics que hi ha darrere el quadre més famós del pintor expressionista Edvard Munch.

    El nostre divulgador científic Dani Jiménez ens descobreix els secrets científics que hi ha darrere el quadre més famós del pintor expressionista Edvard Munch.

  • Qui va ser el científic Maurice Hilleman i per què Dani Jiménez creu que l'hauríem de conèixer?
    Escolta àudio

    Qui va ser el científic Maurice Hilleman i per què Dani Jiménez creu que l'hauríem de conèixer?

    Malgrat que hi ha milers de científics més famosos que ell, el nostre divulgador científic reivindica Maurice Hilleman com una de les figures més importants de la història de la ciència. Es diu que Hilleman, que va desenvolupar una quarantena de vacunes, és el científic que ha salvat més vides.

    Malgrat que hi ha milers de científics més famosos que ell, el nostre divulgador científic reivindica Maurice Hilleman com una de les figures més importants de la història de la ciència. Es diu que Hilleman, que va desenvolupar una quarantena de vacunes, és el científic que ha salvat més vides.

  • Àtoms del big-bang, pols d'estrelles i una mica de Margaret Thatcher: de què està fet el cos humà?
    Escolta àudio

    Àtoms del big-bang, pols d'estrelles i una mica de Margaret Thatcher: de què està fet el cos humà?

    Ferro, oxigen, carboni, hidrogen... de quins ingredients està fet el nostre cos? Dani Jiménez ens explica que aguns dels nostres àtoms són tan antics com l'univers mateix, i altres han format part abans d'altres organismes. Tenint en compte els materials de què estem fets, un cos humà tindria un preu, aproximadament, de poc menys de 150 euros (uns 160 dòlars americans).

    Ferro, oxigen, carboni, hidrogen... de quins ingredients està fet el nostre cos? Dani Jiménez ens explica que aguns dels nostres àtoms són tan antics com l'univers mateix, i altres han format part abans d'altres organismes. Tenint en compte els materials de què estem fets, un cos humà tindria un preu, aproximadament, de poc menys de 150 euros (uns 160 dòlars americans).

  • Per què es fa malbé el menjar i, sobretot, com podem evitar-ho
    Escolta àudio

    Per què es fa malbé el menjar i, sobretot, com podem evitar-ho

    El nostre divulgador científic, Dani Jiménez, ens explica els esforços de la ciència, al llarg de la història, per conservar els aliments i evitar que els microorganismes, els enzims o l'oxidació els malmetin. Encara avui es calcula que el 20% de la producció mundial d'aliments es fa malbé.

    El nostre divulgador científic, Dani Jiménez, ens explica els esforços de la ciència, al llarg de la història, per conservar els aliments i evitar que els microorganismes, els enzims o l'oxidació els malmetin. Encara avui es calcula que el 20% de la producció mundial d'aliments es fa malbé.

  • Dani Jiménez: "La capa d'invisibilitat de Harry Potter existeix"
    Escolta àudio

    Dani Jiménez: "La capa d'invisibilitat de Harry Potter existeix"

    Podria volar Superman, o fer servir els rajos X dels ulls? I Spiderman, podria pujar per les parets com una aranya o una sargantana? El divulgador científic Dani Jiménez recull les investigacions que s'han fet per mirar d'escatir si alguns superpoders dels superherois més famosos són científicament possibles o no ho són. I sorprenentment (o no) molts ho són... però amb matisos, això sí.

    Podria volar Superman, o fer servir els rajos X dels ulls? I Spiderman, podria pujar per les parets com una aranya o una sargantana? El divulgador científic Dani Jiménez recull les investigacions que s'han fet per mirar d'escatir si alguns superpoders dels superherois més famosos són científicament possibles o no ho són. I sorprenentment (o no) molts ho són... però amb matisos, això sí.

  • Els colors de la vida: com els pigments van canviar la història de la química
    Escolta àudio

    Els colors de la vida: com els pigments van canviar la història de la química

    Molt abans del que podríem pensar els éssers humans van fer servir pigments per decorar el món que els envoltava, però no és fins a finals del segle XIX que un químic anglès, William Henry Perkin, no va elaborar el primer tint sintètic. Enmig de la Revolució Industrial, Perkin va crear tota una nova indústria: la química.

    Molt abans del que podríem pensar els éssers humans van fer servir pigments per decorar el món que els envoltava, però no és fins a finals del segle XIX que un químic anglès, William Henry Perkin, no va elaborar el primer tint sintètic. Enmig de la Revolució Industrial, Perkin va crear tota una nova indústria: la química.

  • Per què tenim pessigolles?
    Escolta àudio

    Per què tenim pessigolles?

    Científics de tots els temps s'han ocupat de les pessigolles; Aristòtil deia que les pessigolles "només afecten l'home per la delicadesa de la seva pell i perquè és l'únic animal que riu" i Darwin les considerava una eina de cohesió social i segons ell "les pessigolles que ens fan quan som petits són la base del nostre humor com a adults". Amb Dani Jiménez resolem uns quants dubtes sobre les pessigolles, com ara si és cert que en tenim més en un peu que en un altre, si es pot torturar algú a base de pessigolles o si ens podem fer pessigolles a nosaltres mateixos.

    Científics de tots els temps s'han ocupat de les pessigolles; Aristòtil deia que les pessigolles "només afecten l'home per la delicadesa de la seva pell i perquè és l'únic animal que riu" i Darwin les considerava una eina de cohesió social i segons ell "les pessigolles que ens fan quan som petits són la base del nostre humor com a adults". Amb Dani Jiménez resolem uns quants dubtes sobre les pessigolles, com ara si és cert que en tenim més en un peu que en un altre, si es pot torturar algú a base de pessigolles o si ens podem fer pessigolles a nosaltres mateixos.

  • El descobriment de la insulina: un serial pitjor que "Nissaga de poder"
    Escolta àudio

    El descobriment de la insulina: un serial pitjor que "Nissaga de poder"

    L'octubre del 1923 van concedir el Premi Nobel a Frederick Banting, un metge canadenc, per haver descobert la insulina, però no se'n va alegrar perquè no només l'hi concedien a ell, sinó també al seu cap, el professor de Fisiologia John Macleod. Ara que fa 100 anys del descobriment de la insulina, Dani Jiménez ens explica tota la història de traïcions, alcoholisme, violència i, sobretot, ciència, que hi ha al darrere d'aquest descobriment que salva cada any entre 6 i 9 milions de persones.

    L'octubre del 1923 van concedir el Premi Nobel a Frederick Banting, un metge canadenc, per haver descobert la insulina, però no se'n va alegrar perquè no només l'hi concedien a ell, sinó també al seu cap, el professor de Fisiologia John Macleod. Ara que fa 100 anys del descobriment de la insulina, Dani Jiménez ens explica tota la història de traïcions, alcoholisme, violència i, sobretot, ciència, que hi ha al darrere d'aquest descobriment que salva cada any entre 6 i 9 milions de persones.

  • Deu coses que no sabies sobre l'ovella Dolly
    Escolta àudio

    Deu coses que no sabies sobre l'ovella Dolly

    Ara que fa 19 anys que va morir l'ovella Dolly, el nostre divulgador científic Dani Jiménez aprofita per instruir-nos una mica al voltant de l'ovella més famosa de la història. Amb ell descobrim, per exemple, que Dolly no va ser el primer mamífer clonat, que va morir de vella després d'haver tingut uns quants fills i que la mateixa tècnica que es va fer servir per clonar-la a ella ha servit per clonar ja un macaco i unes quantes cèl·lules humanes.

    Ara que fa 19 anys que va morir l'ovella Dolly, el nostre divulgador científic Dani Jiménez aprofita per instruir-nos una mica al voltant de l'ovella més famosa de la història. Amb ell descobrim, per exemple, que Dolly no va ser el primer mamífer clonat, que va morir de vella després d'haver tingut uns quants fills i que la mateixa tècnica que es va fer servir per clonar-la a ella ha servit per clonar ja un macaco i unes quantes cèl·lules humanes.

  • Com el cul de Lluís XIV va canviar la història de la cirurgia
    Escolta àudio

    Com el cul de Lluís XIV va canviar la història de la cirurgia

    Catalunya és un país escatològic. Els pets, les llufes, la caca i el cul ens fan gracia, però a vegades darrere del riure fàcil s'hi amaga una història transcendental. El Dani Jiménez ens explica per què la fístula anal de Lluís XIV va convertir els cirurgians en l'elit mèdica que són avui.

    Catalunya és un país escatològic. Els pets, les llufes, la caca i el cul ens fan gracia, però a vegades darrere del riure fàcil s'hi amaga una història transcendental. El Dani Jiménez ens explica per què la fístula anal de Lluís XIV va convertir els cirurgians en l'elit mèdica que són avui.

Anar al contingut