L'última i marxem!
Sou puntuals o sempre arribeu tard?
El canvi d'hora fa que dormim una hora més o una menys depenent de l'època de l'any, i també pot portar a fer que la gent arribi tard. L'escriptora britànica Grace Pacie ha estudiat el fenomen d'arribar tard perquè mai era puntual, i va publicar un llibre en què explica el motiu de la impuntualitat. Si voleu saber si sou protectors del temps i sempre arribeu d'hora o flexors del temps, i sempre arribeu tard, l'Anna Priscil·la Magriñà ha preparat un test per esbrinar-ho.
El canvi d'hora fa que dormim una hora més o una menys depenent de l'època de l'any, i també pot portar a fer que la gent arribi tard. L'escriptora britànica Grace Pacie ha estudiat el fenomen d'arribar tard perquè mai era puntual, i va publicar un llibre en què explica el motiu de la impuntualitat. Si voleu saber si sou protectors del temps i sempre arribeu d'hora o flexors del temps, i sempre arribeu tard, l'Anna Priscil·la Magriñà ha preparat un test per esbrinar-ho.
Xavi Fernàndez intenta comprar un teatre igual que el Mago Pop
Antonio Díaz, més conegut com el Mago Pop, ha anunciat aquest dilluns al Teatre Victòria la compra d'un teatre a Branson, Missouri, amb l'objectiu de portar els seus espectacles a Broadway. Avui, a "L'última i marxem", en Xavi Fernàndez ha volgut fer màgia i ha intentat fer exactament el mateix que ell. Ho ha aconseguit?
Antonio Díaz, més conegut com el Mago Pop, ha anunciat aquest dilluns al Teatre Victòria la compra d'un teatre a Branson, Missouri, amb l'objectiu de portar els seus espectacles a Broadway. Avui, a "L'última i marxem", en Xavi Fernàndez ha volgut fer màgia i ha intentat fer exactament el mateix que ell. Ho ha aconseguit?
Solsonisme il·lustrat, amb Oriol Gilibets i Eduard Gener
¿Sabíeu que els horaris dels cotxes de línia que van al Solsonès es decideixen sacrificant xais i gallines a la plaça major de Solsona, una plaça que, per cert, fa pujada? ¿I que no hi arriba el tren i tampoc no hi ha ni un sol semàfor en tota la comarca? El guionista Oriol Gilibets i el músic Eduard Gener, dos solsonins de segona línia, ens acosten aquestes notícies, que no són necessàriament certes.
¿Sabíeu que els horaris dels cotxes de línia que van al Solsonès es decideixen sacrificant xais i gallines a la plaça major de Solsona, una plaça que, per cert, fa pujada? ¿I que no hi arriba el tren i tampoc no hi ha ni un sol semàfor en tota la comarca? El guionista Oriol Gilibets i el músic Eduard Gener, dos solsonins de segona línia, ens acosten aquestes notícies, que no són necessàriament certes.
Estel Solé: "En un càsting em van dir que ho feia molt bé, però que no era prou pivon"
L'actriu Blanca Portillo va guanyar el Premi Sud al Festival de Màlaga i, en recollir el guardó, va pronunciar un discurs molt potent. Anava vestida amb texans, una samarreta blanca i vambes, i reivindicava la naturalitat en el sector del cinema. L'Estel Solé, que conviu amb el sector de l'audiovisual, està molt a favor d'aquest discurs perquè trenca amb la bellesa obligatòria i visibilitza la seva edat, que moltes dones han d'amagar per no perdre oportunitats de treball.
L'actriu Blanca Portillo va guanyar el Premi Sud al Festival de Màlaga i, en recollir el guardó, va pronunciar un discurs molt potent. Anava vestida amb texans, una samarreta blanca i vambes, i reivindicava la naturalitat en el sector del cinema. L'Estel Solé, que conviu amb el sector de l'audiovisual, està molt a favor d'aquest discurs perquè trenca amb la bellesa obligatòria i visibilitza la seva edat, que moltes dones han d'amagar per no perdre oportunitats de treball.
Godai Garcia, sobre la indústria musical: "Es cremen els mistos molt ràpid"
En Godai Garcia va anar als premis Enderrock i va comprovar que la majoria dels artistes eren molt joves, de menys de 25 anys. Veient l'ambient que hi havia a la gala, ha fet una reflexió sobre la indústria musical. En un moment en què es busca la immediatesa i tenir el màxim de reproduccions i seguidors a les xarxes socials, en Godai Garcia proposa prendre'ns les coses amb més calma i cuidar-nos perquè, segons ell, no cal ser sempre el cap de cartell.
En Godai Garcia va anar als premis Enderrock i va comprovar que la majoria dels artistes eren molt joves, de menys de 25 anys. Veient l'ambient que hi havia a la gala, ha fet una reflexió sobre la indústria musical. En un moment en què es busca la immediatesa i tenir el màxim de reproduccions i seguidors a les xarxes socials, en Godai Garcia proposa prendre'ns les coses amb més calma i cuidar-nos perquè, segons ell, no cal ser sempre el cap de cartell.
Power walking i altres maneres estranyes de córrer
Barefoot, power walking, retrorunning, animal flow... Sabeu què volen dir aquestes paraules? Què tenen en comú? Doncs encara que no ho sembli, totes aquestes paraules tenen a veure amb l'esport, concretament amb maneres de córrer. El barefoot, per exemple, consisteix a córrer descalç per notar els ions negatius de la Terra. Amb el power walking, en canvi, es tracta de caminar canviant els ritmes i amb una postura correcta. La Neus Rossell ens explica aquesta i altres formes de córrer de manera estranya que sembla que estan molt de moda.
Barefoot, power walking, retrorunning, animal flow... Sabeu què volen dir aquestes paraules? Què tenen en comú? Doncs encara que no ho sembli, totes aquestes paraules tenen a veure amb l'esport, concretament amb maneres de córrer. El barefoot, per exemple, consisteix a córrer descalç per notar els ions negatius de la Terra. Amb el power walking, en canvi, es tracta de caminar canviant els ritmes i amb una postura correcta. La Neus Rossell ens explica aquesta i altres formes de córrer de manera estranya que sembla que estan molt de moda.
El Moulin Rouge de París va ser cofundat per un català
La pel·lícula guanyadora dels Oscars ha estat, sens dubte, "Tot a la vegada a tot arreu", que s'ha emportat 7 premis. En canvi, una de les que no s'ha endut cap guardó és "Elvis", que estava nominada a 8 categories. El director, Baz Luhrmann, ha fet grans pel·lícules com "Moulin Rouge" que, segons l'Anna-Priscil·la Magriñà, no s'hauria pogut fer sense l'aportació d'un català. Josep Oller, nascut a Terrassa el 1839, va ser el cofundador del local Moulin Rouge de París, juntament amb l'empresari de l'espectacle Charles Zidler.
La pel·lícula guanyadora dels Oscars ha estat, sens dubte, "Tot a la vegada a tot arreu", que s'ha emportat 7 premis. En canvi, una de les que no s'ha endut cap guardó és "Elvis", que estava nominada a 8 categories. El director, Baz Luhrmann, ha fet grans pel·lícules com "Moulin Rouge" que, segons l'Anna-Priscil·la Magriñà, no s'hauria pogut fer sense l'aportació d'un català. Josep Oller, nascut a Terrassa el 1839, va ser el cofundador del local Moulin Rouge de París, juntament amb l'empresari de l'espectacle Charles Zidler.
Medicaments que han caigut en desús
L'Estel Solé ha volgut recordar alguns dels medicaments que es feien servir abans i han quedat en l'oblit, com és el cas dels supositoris. Sort que ara s'utilitzen els probiòtics, perquè era un autèntic terror infantil quan no podies anar de ventre i havies de passar per aquesta experiència tan incòmoda.
L'Estel Solé ha volgut recordar alguns dels medicaments que es feien servir abans i han quedat en l'oblit, com és el cas dels supositoris. Sort que ara s'utilitzen els probiòtics, perquè era un autèntic terror infantil quan no podies anar de ventre i havies de passar per aquesta experiència tan incòmoda.
Catalunya no serà completa fins que no tingui una boy band
A Catalunya ja vam tenir una girl band, les Macedònia, però mai hem tingut una banda formada per nois com els Back Street Boys. Xavi Fernàndez fa la llista dels ingredients que hauria de tenir una bona boy band catalana: han de tenir una família complicada, interessos econòmics claríssims, ser conservadors, tenir legions de fans que els donin suport incondicionalment i ser molta colla. Vaja, com els Pujol.
A Catalunya ja vam tenir una girl band, les Macedònia, però mai hem tingut una banda formada per nois com els Back Street Boys. Xavi Fernàndez fa la llista dels ingredients que hauria de tenir una bona boy band catalana: han de tenir una família complicada, interessos econòmics claríssims, ser conservadors, tenir legions de fans que els donin suport incondicionalment i ser molta colla. Vaja, com els Pujol.
Una història pot canviar segons el cineasta que la dirigeixi
Segons en Fran Domènech, així com hi ha frases fetes, hi ha frases poc fetes. Un exemple és la frase "Això és una història de pel·lícula", que és ambigua, hi falten matisos, perquè segons la pel·lícula que sigui pot significar una cosa o una altra. Amb la història d'una dona argentina que ha trobat una càmera de fa 5 anys enterrada al fang, ens podem imaginar diferents històries depenent del cineasta que l'hagi dirigit. Com seria si la dirigís Quentin Tarantino? I Jaume Balagueró? En Fran Domènech ha parlat amb un dels nostres experts en sèries, l'Àlex Montoya, per saber la seva opinió.
Segons en Fran Domènech, així com hi ha frases fetes, hi ha frases poc fetes. Un exemple és la frase "Això és una història de pel·lícula", que és ambigua, hi falten matisos, perquè segons la pel·lícula que sigui pot significar una cosa o una altra. Amb la història d'una dona argentina que ha trobat una càmera de fa 5 anys enterrada al fang, ens podem imaginar diferents històries depenent del cineasta que l'hagi dirigit. Com seria si la dirigís Quentin Tarantino? I Jaume Balagueró? En Fran Domènech ha parlat amb un dels nostres experts en sèries, l'Àlex Montoya, per saber la seva opinió.
L'espardenya: de calçat tradicional a alta costura
L'espardenya és un producte que es conserva inamovible des de temps immemorials. L'Anna Priscil·la Magriñà ens parla de la història d'aquest calçat, que existeix des de 1322 i és característic per la seva sola d'espart, d'on li ve el nom. Tot i ser un calçat típic del camp perquè s'agafa bé a terra, va saltar al món de l'alta costura quan, el 1968, la família Castañer va viatjar a una fira de París i van conèixer el mateix Yves Saint Laurent.
L'espardenya és un producte que es conserva inamovible des de temps immemorials. L'Anna Priscil·la Magriñà ens parla de la història d'aquest calçat, que existeix des de 1322 i és característic per la seva sola d'espart, d'on li ve el nom. Tot i ser un calçat típic del camp perquè s'agafa bé a terra, va saltar al món de l'alta costura quan, el 1968, la família Castañer va viatjar a una fira de París i van conèixer el mateix Yves Saint Laurent.
D'on ve la tradició de les calçotades?
Ara que és època de calçotades, l'Anna-Priscil·la Magriñà ens ha explicat la història d'aquest àpat de germanor que tant ens agrada i quins són els ingredients bàsics per fer una bona salsa de calçots. Un altre esdeveniment present aquests dies és el Mobile World Congress, i en Xavi Fernández creu que alguns dels avenços que s'estan presentant ja existien. Un exemple és el metavers, que ja existia el 2007. La periodista Mònica Terribas, a "La nit al dia" de TV3, va anunciar un concert d'Els Pets escoltats per avatars en un món virtual anomenat "Second Life".
Ara que és època de calçotades, l'Anna-Priscil·la Magriñà ens ha explicat la història d'aquest àpat de germanor que tant ens agrada i quins són els ingredients bàsics per fer una bona salsa de calçots. Un altre esdeveniment present aquests dies és el Mobile World Congress, i en Xavi Fernández creu que alguns dels avenços que s'estan presentant ja existien. Un exemple és el metavers, que ja existia el 2007. La periodista Mònica Terribas, a "La nit al dia" de TV3, va anunciar un concert d'Els Pets escoltats per avatars en un món virtual anomenat "Second Life".
La cuina, l'espai on es tenen les converses importants
La majoria dels pisos nous tenen la cuina oberta al menjador, ja no és una habitació més, sinó que és un espai conjunt amb la sala d'estar. Segons la Llucia Ramis, això es deu a un canvi en les tasques de la llar. Les dones ja no es tanquen a la cuina i tothom vol formar part de la vida domèstica. Abans, però, la cuina era l'espai on passaven més coses: es feien tots els àpats allà, podies fer els deures i, sobretot, era l'espai on es tenien les converses d'"hem de parlar".
La majoria dels pisos nous tenen la cuina oberta al menjador, ja no és una habitació més, sinó que és un espai conjunt amb la sala d'estar. Segons la Llucia Ramis, això es deu a un canvi en les tasques de la llar. Les dones ja no es tanquen a la cuina i tothom vol formar part de la vida domèstica. Abans, però, la cuina era l'espai on passaven més coses: es feien tots els àpats allà, podies fer els deures i, sobretot, era l'espai on es tenien les converses d'"hem de parlar".
Els "tius-tius", el tipus de persona que els motiva l'apocalipsi
Després de parlar de l'apocalipsi, en Godai Garcia ens descobreix unes persones que ja s'estan preparant per a aquest suposat esdeveniment, i fins i tot els motiva la idea. És el que en Godai ha batejat com a "tius-tius", que són aquell tipus de persona que per saludar-se entre ells sembla que s'estiguin barallant, que mai es farà una crema de verdura o es prepararà una carmanyola però quan cuina ho fa saber a tothom. Per si vosaltres també us voleu anar preparant per a l'apocalipsi, en Godai ha preparat un petit test per veure si esteu a punt.
Després de parlar de l'apocalipsi, en Godai Garcia ens descobreix unes persones que ja s'estan preparant per a aquest suposat esdeveniment, i fins i tot els motiva la idea. És el que en Godai ha batejat com a "tius-tius", que són aquell tipus de persona que per saludar-se entre ells sembla que s'estiguin barallant, que mai es farà una crema de verdura o es prepararà una carmanyola però quan cuina ho fa saber a tothom. Per si vosaltres també us voleu anar preparant per a l'apocalipsi, en Godai ha preparat un petit test per veure si esteu a punt.
"El llibre que es menja", nou gènere de literatura infantil per Júlia Cot
La lectura és molt important per a les criatures, però no és gens fàcil. Del 0 als 2 anys encara, perquè els hi agrada un gènere que la Júlia Cot ha batejat com a "llibre que es menja". A partir dels 3 anys els hi has d'explicar contes i la cosa es complica, es mouen tota l'estona i els hi sorgeixen dubtes per tot arreu. Per què el Patufet es deia així? Quant mesurava? La Júlia Cot ha classificat els llibres en tres gèneres literaris inventats, i ha arribat a la conclusió que ja no es fan tants llibres que només serveixin per entretenir.
La lectura és molt important per a les criatures, però no és gens fàcil. Del 0 als 2 anys encara, perquè els hi agrada un gènere que la Júlia Cot ha batejat com a "llibre que es menja". A partir dels 3 anys els hi has d'explicar contes i la cosa es complica, es mouen tota l'estona i els hi sorgeixen dubtes per tot arreu. Per què el Patufet es deia així? Quant mesurava? La Júlia Cot ha classificat els llibres en tres gèneres literaris inventats, i ha arribat a la conclusió que ja no es fan tants llibres que només serveixin per entretenir.
