Arriba l'estiu i els pobles han de pagar per dur els millors artistes a les seves festes, per això en Jair Domínguez ens porta un tema d'allò més interessant a histèries de la música: quant cobren els artistes més coneguts per fer els seus concerts. Hem descobert el que guanyen alguns cantants, per exemple, Antonio Orozco cobra més de 150.000 euros; Luz Casal, gairebé 120.000 euros; David Bisbal, 170.000 euros; Quevedo, més de 500.000 euros, i David Guetta, més de 900.000 euros.
Hi ha famosos que quan moren se'ls fan funerals multitudinaris, amb taüts xapats d'or o artistes internacionals actuant a l'esdeveniment. Lildami i Jair Domínguez ens en porten alguns exemples a "Histèries de la música", com el de James Brown, que va ser enterrat dins un taüt de bronze i passejat en carro tirat per cavalls. O el de Michael Jackson, que també va estar en un taüt de bronze però banyat en or de 14 quirats. A Whitney Houston se li va fer una cerimònia privada però hi van actuar Stevie Wonder i Alicia Keys. O també el cas del funeral d'Elvis, on van acudir 80.000 persones i algú fins i tot va intentar rebentar el taüt i endur-se el cos. En general, uns funerals bojos i surrealistes.
Les histèries de la música d'avui ens han descobert que la indústria del pop té el seu origen a Estocolm, Suècia. I és que als anys 40 les agrupacions catòliques sueques volien protegir els joves de la música dels Estats Units -considerada feta pel diable- i van començar a fer-la ells. Gràcies a aquesta decisió es van produir temes mítics com "Shake it off" de Taylor Swift, "All that she wants" d'Ace of Base, "Blinding lights" de The Weeknd o "Hit me baby one more time" de Britney Spears, entre moltes altres. De fet, el suec Stig Anderson, un jove que es dedicava a comprar drets de les cançons a Radio Luxembourg i les traduïa al suec, és qui va fundar la famosa banda ABBA.
El K-Pop és un gènere de música d'origen coreà que en l'última dècada ha estat arreu del món. Els grups, protagonitzats per nois i noies molt joves, fan cançons en què combinen estils com el pop, disco i hip-hop amb grans coreografies. Avui, a "Histèria de la música", amb Lil Dami i Jair Domínguez, repassem l'evolució d'aquest gènere musical. Darrere de tota la fama els artistes s'han d'enfrontar a jornades de catorze hores, cirurgies i dietes extremes, i contractes de llarga durada que deixen les seves vides en mans d'empreses privades. Tot això provoca un desgast físic i emocional que els converteix en esclaus.
Lil Dami i Jair Domínguez porten la música dels videojocs a "Histèria de la música", un sector que l'any passat va arribar a facturar 220.000 milions de dòlars. Fent un repàs per les primeres músiques de videojocs, com Space invaders de Tomohiro Nishikado l'any 1978, arribem a les més mítiques com la del Tetris, la de Mario, els efectes de Doney Kong o el Zelda. Fins i tot artistes com Katy Perry, Snoop Dog o Jay-z han compost temes que s'han popularitzat en diversos videojocs.
A "Histèria de la música", amb Jair Domínguez i Lildami, es posen a la pell dels artistes que al llarg de la seva carrera han comès errors en directe amb playbacks, galls, cançons desafinades o caigudes des de l'escenari. A més d'un dels casos més coneguts, el gall de Manel Navarro a Eurovisió amb "Do it for your lover", recordem el duo Milli Vanilli, que van actuar durant anys fent playback; Pitingo, amb un directe molt desafinat, i fins i tot Chris Brown, que va tirar al públic el telèfon d'una fan que havia pujat a l'escenari per ballar. I és que equivocar-se en directe avui en dia et deixa en evidència per sempre a les xarxes socials!
El que fa que una cançó ens desperti una emoció o altra és el tempo i l'escala. Si el tempo és més lent i l'escala és menor, la cançó ens despertarà tristesa, mentre que si el tempo és ràpid i l'escala és major, la cançó serà més alegre. La Universitat de Sheffield, a Anglaterra, diu haver trobat la fórmula correcta per fer la cançó més feliç. Segons aquesta universitat, el tempo ha de ser de 137 "beats" per minut, amb escala major, pulsacions fortes i una introducció curta. En Lildami no acaba d'estar d'acord amb aquests paràmetres, per això ens porta alguns exemples del que, per ell, són cançons molt alegres i no compleixen aquells requisits.
Un estudi de la Universitat de Nova York determina que amb només 5 segons podem saber si una cançó ens agradarà o no. Segons en Jair Domínguez, s'ha arribat a aquesta conclusió perquè han enquestat joves, i els temps han canviat. Abans es feien cançons que duraven fins a 2 hores, com el "Messies" de Haendel. Més endavant, Pink Floyd treia "Shine on you crazy diamond", de 13 minuts i, actualment, a "Motomami", l'últim disc de la Rosalía, gran part de les cançons no superen els dos minuts i mig.
"La imaginació és important a les nostres vides, ens permet posar imatge a paraules que surten d'un petit altaveu. És la imaginació de la ràdio, molt lligada a la música." Amb aquesta reflexió, Lildami ens acosta un dels secrets eterns de la ràdio: la suggestió que comporta sentir i escoltar missatges sense referents visuals. I aquí hi entra de ple la música. Amb Lildami repassem curiositats d'algunes de les cançons que, directament i indirectament, ens parlen d'aquest mitjà màgic: "Radio", d'Eazy-E; "Video killed the radio star", de The Buggles; "Radio saved my life tonight", de Bon Jovi; "Radio", de Robbie Williams; o "Radio song", de R.E.M.
No és cap secret que alguns dels artistes més aclamats per les seves obres tenen conductes deplorables. En Jair Domínguez i en LilDami ens porten alguns exemples que potser faran que, a partir d'ara, escolteu les seves cançons amb unes altres orelles. És el cas de Jerry Lee Lewis, que amb 22 anys es va casar amb la seva cosina, que només en tenia 13, o de Bob Dylan, que va abusar d'una noia que tenia 12 anys, o de Chris Brown, que va ser denunciat per diverses dones per haver-les agredit, entre les quals hi ha la seva exparella Rihanna.
Voleu saber quants diners es va embutxacar en Jair Domínguez per la famosa cançó del "Chiki Chiki"? Els nostres histèrics de la música expliquen quants diners es guanyen amb els drets editorials amb exemples de cançons tan famoses com "Moltes felicitats", "Every breath you take" o "Macarena". També han destapat alguns draps bruts de la SGAE, l'entitat principal dels drets d'autor.
Al primer "Histèria de la música" de l'any, en Lildami ha fet un recull de 5 artistes que han mort durant el 2022 i ens n'ha explicat les causes: bales perdudes, drogues, circumstàncies estranyes... La vida dels artistes a vegades pot ser complicada i per això, de cara al 2023, ens hem atrevit a fer una "necroporra", on hem apostat quins artistes ens deixaran aquest any.
Cansats d'escoltar sempre les mateixes nadales? En Lildami i en Jair Domínguez han dit prou a les cançons de tota la vida i han decidit declarar-li la guerra a Mariah Carey. Avui a "La histèria de la música" ens fan un llistat de cançons alternatives per celebrar aquestes festes, entre les quals hi ha peces de la banda de hard rock Skid Row, de Lil Jon, The Jacksons quan Michael Jackson tenia 8 anys, Flora i Sia.
Coneixeu The Neptunes, Rick Rubin, Kevin MacLeod o Mark Ronson? Són productors musicals i sense ells no podríem escoltar alguns dels hits mundials. Avui en Jair Domínguez s'ha quedat a casa i en Lildami s'ha hagut d'espavilar sol per explicar-nos quina és la funció del productor musical, però ha assolit el repte perquè gràcies a ell hem descobert la importància d'aquesta figura a l'hora de crear música. Podríem dir que és l'equivalent d'un director d'orquestra i ha d'anar de la mà de l'artista.
Hi ha grups o cançons que, sense saber molt bé per què, tenen un èxit desmesurat que després no es correspon amb la resta de la seva carrera discogràfica. Són els "one hit wonders", i avui, a "La histèria de la música", en Jair Domínguez i en Lildami ens n'han portat un recull. Pachelbel, The Knack, Extreme o Desiigner són alguns dels exemples de grups i artistes que ho van petar molt amb un tema però que després no se'n va saber gaire cosa més.
Quan decideix, un jutge, que una cançó és un plagi d'una altra? Un dels recursos més utilitzats en el món de la música és el "sample", és a dir, utilitzar un fragment de música o lletra d'una cançó perquè formi part d'una altra composició. Per fer-ho, cal demanar els drets a l'autor de la cançó original. Però no sempre es fa. Avui, a "La histèria de la música", en Lildami i en Jair Domínguez ens han portat els plagis, legals i il·legals, més destacats dels últims temps.
"Like a prayer" és un clàssic de la música i un dels grans èxits de Madonna, tot i que va revolucionar l'opinió pública de finals dels anys 80. Arriba el moment de parlar de videoclips a "La histèria de la música". Quants diners pot arribar a costar un videoclip? Com es pot fer el videoclip més espectacular de la forma més barata? Avui, a "La tarda" descobrim quin és el millor videoclip de la història, segons en Jair Domínguez i en Lildami.
Avui, en Jair Domínguez ens ha parlat de la relació entre la droga i la música. Dos conceptes que, per bé o per mal, han anat de la mà en moltes ocasions. Quin és el grup que més cocaïna ha consumit mai? Qui és el component més ionqui dels Guns N' Roses? A "La histèria de la música" descobrim les històries sorgides de la droga més destacables del món de la música dels últims temps.