Enric Gomà

  • La convivència entre dues llengües: tant és l'una com l'altra?
    Escolta àudio

    La convivència entre dues llengües: tant és l'una com l'altra?

    L'Enric Gomà posa en qüestió avui la idea que en la convivència entre llengües distintes tant és l'una com l'altra. El col·laborador de "La tarda" descriu una situació on a l'hora de parlar s'improvisa, es barreja, es respon en castellà quan algú se't dirigeix en català i sovint la conseqüència és que no deixa cap riquesa de vocabulari i es perd la pràctica diària duna llengua que, al capdavall, s'aprèn parlant. Més enllà d'això, el repàs de les pífies per antena passa per distingir entre mal de coll i mal de gola, reconèixer brossa i escombraries per igual i recuperar el mot "gens" en comptes de fer un mal ús de "res".

    L'Enric Gomà posa en qüestió avui la idea que en la convivència entre llengües distintes tant és l'una com l'altra. El col·laborador de "La tarda" descriu una situació on a l'hora de parlar s'improvisa, es barreja, es respon en castellà quan algú se't dirigeix en català i sovint la conseqüència és que no deixa cap riquesa de vocabulari i es perd la pràctica diària duna llengua que, al capdavall, s'aprèn parlant. Més enllà d'això, el repàs de les pífies per antena passa per distingir entre mal de coll i mal de gola, reconèixer brossa i escombraries per igual i recuperar el mot "gens" en comptes de fer un mal ús de "res".

  • Diem "teletreball", però no hauria de ser "telefeina"?
    Escolta àudio

    Diem "teletreball", però no hauria de ser "telefeina"?

    L'arribada de la paraula "florona" per definir la malaltia sorgida de la combinació de grip i covid ens ha agafat amb el pas canviat, segons l'Enric Gomà, que ve a dir que reflexionem si a partir d'ara també haurem de dir "anginorona", "migranyorona" o "depressiorona". Mentrestant, però, hi ha coses que estan més clares: no és el mateix "feina" que "treball", i molt menys si intentem buscar l'equivalència amb els termes castellans "faena" i "trabajo". La "faena" d'una cursa de braus, en català no és una "feina". I sembla que ho hem acceptat sense debatre-ho gaire, però "teletreball", segons el nostre lingüista de capçalera, no és correcte i hauria de ser "telefeina", tot i que avui tanquem la secció, després d'altres continguts, apuntant que potser, al final, l'IEC acabarà acceptant "tenir que"...

    L'arribada de la paraula "florona" per definir la malaltia sorgida de la combinació de grip i covid ens ha agafat amb el pas canviat, segons l'Enric Gomà, que ve a dir que reflexionem si a partir d'ara també haurem de dir "anginorona", "migranyorona" o "depressiorona". Mentrestant, però, hi ha coses que estan més clares: no és el mateix "feina" que "treball", i molt menys si intentem buscar l'equivalència amb els termes castellans "faena" i "trabajo". La "faena" d'una cursa de braus, en català no és una "feina". I sembla que ho hem acceptat sense debatre-ho gaire, però "teletreball", segons el nostre lingüista de capçalera, no és correcte i hauria de ser "telefeina", tot i que avui tanquem la secció, després d'altres continguts, apuntant que potser, al final, l'IEC acabarà acceptant "tenir que"...

  • Les paraules fantasma
    Escolta àudio

    Les paraules fantasma

    Sabríeu dir quina és la paraula fantasma més famosa del català? Enric Gomà avui ens revela el que són les paraules fantasma: aquelles paraules que no existeixen i que tot d'una apareixen perquè són fruit d'un malentès, una mala lectura, una badada, i la gent les diu equivocadament. Per exemple, "assuavir", "aixòs", "codorniu" o "tocom", la més coneguda. Afegiu-hi aquí el repàs setmanal de les pífies que hem dit en antena i una recomanació literària, "Allò que no diu La Vanguardia", de J. V. Foix.

    Sabríeu dir quina és la paraula fantasma més famosa del català? Enric Gomà avui ens revela el que són les paraules fantasma: aquelles paraules que no existeixen i que tot d'una apareixen perquè són fruit d'un malentès, una mala lectura, una badada, i la gent les diu equivocadament. Per exemple, "assuavir", "aixòs", "codorniu" o "tocom", la més coneguda. Afegiu-hi aquí el repàs setmanal de les pífies que hem dit en antena i una recomanació literària, "Allò que no diu La Vanguardia", de J. V. Foix.

  • El Paraulògic, els límits del DIEC i el neologisme de l'any
    Escolta àudio

    El Paraulògic, els límits del DIEC i el neologisme de l'any

    Enric Gomà felicita avui els creadors del Paraulògic, aquest joc de la llengua que aquest diumenge passat va aplegar 40.000 jugadors, però en destaca un petit conflicte. El joc no dona per vàlides paraules com "tiet" perquè el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans no les contempla, i per Gomà les directrius de l'Institut són necessàries i positives, però alhora a l'IEC li costa adaptar-se i encaixar el parlar col·loquial. I dit això, sabeu quin és el neologisme de l'any? I sabeu què vol dir "brilli-brilli"?.

    Enric Gomà felicita avui els creadors del Paraulògic, aquest joc de la llengua que aquest diumenge passat va aplegar 40.000 jugadors, però en destaca un petit conflicte. El joc no dona per vàlides paraules com "tiet" perquè el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans no les contempla, i per Gomà les directrius de l'Institut són necessàries i positives, però alhora a l'IEC li costa adaptar-se i encaixar el parlar col·loquial. I dit això, sabeu quin és el neologisme de l'any? I sabeu què vol dir "brilli-brilli"?.

  • Campanya de Nadal de Barcelona: Està justificada la polèmica lingüística?
    Escolta àudio

    Campanya de Nadal de Barcelona: Està justificada la polèmica lingüística?

    Enric Gomà es fica "en un esbarzer" -diu ell- perquè vol defensar Ada Colau i la campanya publicitària de l'Ajuntament que presenta Barcelona com "la ciutat de Nadal". El lingüista de "La tarda" considera que el concepte "la ciutat de Nadal", tot i que pot sonar estrany, és correcte, com també ho és l'expressió "fer per": "fer per ajuntar-nos", "fa pel Liceu", "no fa per tu", etc. Entrat en matèria nadalenca, el manual diu que hem de dir "passat festes" i no "després de festes", de la mateixa manera que podem dir "Reis" i no cal dir "Reis mags", encara que sigui correcte.

    Enric Gomà es fica "en un esbarzer" -diu ell- perquè vol defensar Ada Colau i la campanya publicitària de l'Ajuntament que presenta Barcelona com "la ciutat de Nadal". El lingüista de "La tarda" considera que el concepte "la ciutat de Nadal", tot i que pot sonar estrany, és correcte, com també ho és l'expressió "fer per": "fer per ajuntar-nos", "fa pel Liceu", "no fa per tu", etc. Entrat en matèria nadalenca, el manual diu que hem de dir "passat festes" i no "després de festes", de la mateixa manera que podem dir "Reis" i no cal dir "Reis mags", encara que sigui correcte.

  • Fer cagar el tió o fer el cagatió? Sortim de dubtes nadalencs amb Enric Gomà
    Escolta àudio

    Fer cagar el tió o fer el cagatió? Sortim de dubtes nadalencs amb Enric Gomà

    Enric Gomà ens fa sortir de dubtes: el diccionari Alcover-Moll recull el terme "cagatió" com a substantiu, i destaca (en Gomà, no l'Alcover-Moll) que aquesta tradició nadalenca ha adquirit una importància tremenda en els últims 40 anys. Pel que fa a les "tiones" o als tions no binaris, per a Gomà també són benvinguts.

    Enric Gomà ens fa sortir de dubtes: el diccionari Alcover-Moll recull el terme "cagatió" com a substantiu, i destaca (en Gomà, no l'Alcover-Moll) que aquesta tradició nadalenca ha adquirit una importància tremenda en els últims 40 anys. Pel que fa a les "tiones" o als tions no binaris, per a Gomà també són benvinguts.

  • Enric Gomà: "Els Mossos haurien de cobrar un plus per generar tanta llengua"
    Escolta àudio

    Enric Gomà: "Els Mossos haurien de cobrar un plus per generar tanta llengua"

    Cardat, fumut, ronso, cribrar o paralímpic són algunes de les noves paraules admeses com a normatives dins el DIEC, el Diccionari de l'Institut Estudis Catalans. L'Enric Gomà ens les repassa abans de fixar-se en les coses que diem en antena. I ves per on, avui aplaudeix moltes paraules que surten a la secció que dediquem els dijous a la crònica negra. Derivat de l'actuació de molts criminals, sorgeixen paraules desconegudes que en alguns casos acaben quallant en la parla popular. Però també hi ha observacions a fer d'altres moments enxampats a l'antena: és correcte dir "scouting" o "xepi xepi"?

    Cardat, fumut, ronso, cribrar o paralímpic són algunes de les noves paraules admeses com a normatives dins el DIEC, el Diccionari de l'Institut Estudis Catalans. L'Enric Gomà ens les repassa abans de fixar-se en les coses que diem en antena. I ves per on, avui aplaudeix moltes paraules que surten a la secció que dediquem els dijous a la crònica negra. Derivat de l'actuació de molts criminals, sorgeixen paraules desconegudes que en alguns casos acaben quallant en la parla popular. Però també hi ha observacions a fer d'altres moments enxampats a l'antena: és correcte dir "scouting" o "xepi xepi"?

  • "Colègit", "prèmit", o "llavontes": Cal reinvindicar les paraules d'"antes"?
    Escolta àudio

    "Colègit", "prèmit", o "llavontes": Cal reinvindicar les paraules d'"antes"?

    "Colègit", "prèmit", "llavontes" o "recadu" són totes les mateixes paraules d'"antes"? Ho desgranem amb el nostre lingüista de capçalera, Enric Gomà, capaç de distingir més de tres grups diferents d'aquests mots: correctes, incorrectes, populars, recuperats o antics. Però, al fil d'això també destaquem algunes paraules que potser ja havíeu oblidat o que potser algun dia van estar de moda. Acabem després amb les pífies o curiositats enxampades a l'antena de Catalunya Ràdio, on es pot sentir algú que no parla precisament de tempesta perfecta, sinó que substitueix la tempesta... i no diem més. Però no només de llengua parlada viu aquesta secció, que també té la seva recomanació literària, avui "24 contes" de Txékhov.

    "Colègit", "prèmit", "llavontes" o "recadu" són totes les mateixes paraules d'"antes"? Ho desgranem amb el nostre lingüista de capçalera, Enric Gomà, capaç de distingir més de tres grups diferents d'aquests mots: correctes, incorrectes, populars, recuperats o antics. Però, al fil d'això també destaquem algunes paraules que potser ja havíeu oblidat o que potser algun dia van estar de moda. Acabem després amb les pífies o curiositats enxampades a l'antena de Catalunya Ràdio, on es pot sentir algú que no parla precisament de tempesta perfecta, sinó que substitueix la tempesta... i no diem més. Però no només de llengua parlada viu aquesta secció, que també té la seva recomanació literària, avui "24 contes" de Txékhov.

  • Per què diem "collons!"?
    Escolta àudio

    Per què diem "collons!"?

    No està escrit enlloc per què diem "collons!", però l'Enric Gomà té la teoria que podria venir del renec "me cago en els collons de Déu" i que, com que era una expressió massa gruixuda, es va acabar escurçant a un simple "collons". Però la secció té un altre vessant: l'Enric Gomà considera que no s'ha fet la lectura correcta de l'informe d'usos lingüístics.
    Ampliem-ho: molts renecs s'han acabat convertint en eufemismes, sigui perquè hi havia referències prohibides, sigui perquè eren de mal to. De fet, els eufemismes són més femenins que masculins perquè els homes podien renegar i, en canvi, en les dones no estava ben vist. Repassem un munt de casos com aquest, que ens portrn en Gomà o els nostres oients. I sobre l'estat del català, consultant els gràfics, Gomà conclou que els professors parlen "sovint" en català a les escoles i, per tant, els que parlen sempre, gairebé sempre i sovint en català als alumnes sumen un 71% i això és positiu. Això no treu que les xifres s'hagin de millorar.

    No està escrit enlloc per què diem "collons!", però l'Enric Gomà té la teoria que podria venir del renec "me cago en els collons de Déu" i que, com que era una expressió massa gruixuda, es va acabar escurçant a un simple "collons". Però la secció té un altre vessant: l'Enric Gomà considera que no s'ha fet la lectura correcta de l'informe d'usos lingüístics. Ampliem-ho: molts renecs s'han acabat convertint en eufemismes, sigui perquè hi havia referències prohibides, sigui perquè eren de mal to. De fet, els eufemismes són més femenins que masculins perquè els homes podien renegar i, en canvi, en les dones no estava ben vist. Repassem un munt de casos com aquest, que ens portrn en Gomà o els nostres oients. I sobre l'estat del català, consultant els gràfics, Gomà conclou que els professors parlen "sovint" en català a les escoles i, per tant, els que parlen sempre, gairebé sempre i sovint en català als alumnes sumen un 71% i això és positiu. Això no treu que les xifres s'hagin de millorar.

  • Tot ho "provem" i estem perdent el "tastar"?
    Escolta àudio

    Tot ho "provem" i estem perdent el "tastar"?

    Revisem un dimarts més què diem a la ràdio i com ho diem, perquè l'Enric Gomà ens fa notar que ens oblidem d'apostrofar i de fer sinalefes de la mateixa manera que en la nostra parla diària hem assumit gairebé per a tot l'ús del verb "provar" i en canvi hem anat oblidant que en alguns casos podríem fer servir el terme "tastar".
    En la mateixa línia també reivindiquem que a Catalunya juguem al dòmino, com ha pogut comprovar l'Enric en una consulta a les xarxes, de manera que parlem del fenomen de "l'efecte dòmino", paraula esdrúixola, i no aguda, que és un còpia del castellà.

    Revisem un dimarts més què diem a la ràdio i com ho diem, perquè l'Enric Gomà ens fa notar que ens oblidem d'apostrofar i de fer sinalefes de la mateixa manera que en la nostra parla diària hem assumit gairebé per a tot l'ús del verb "provar" i en canvi hem anat oblidant que en alguns casos podríem fer servir el terme "tastar". En la mateixa línia també reivindiquem que a Catalunya juguem al dòmino, com ha pogut comprovar l'Enric en una consulta a les xarxes, de manera que parlem del fenomen de "l'efecte dòmino", paraula esdrúixola, i no aguda, que és un còpia del castellà.

  • Al nord diem xupar i al sud, xuclar però l'Església prohibia les dues coses
    Escolta àudio

    Al nord diem xupar i al sud, xuclar però l'Església prohibia les dues coses

    Amb Enric Gomà analitzem una paraula que ha estat part d'una polèmica aquesta setmana: el verb "xupar". Descobrim que si al nord en diuen "xupar", al sud en diuen "xuclar", però que segurament la més utilitzada és "mamar". Això sí, l'Església va prohibir aquesta paraula durant molt temps si s'aplicava a determinada acció, i aquí recorrem al llatí perquè pràcticament tothom reconeixerà què és una "fellatio". I és que amb segons quines matèries és sorprenent el coneixement lingüístic. O de números, perquè el nostre col·laborador ha pogut comprovar com en una classe de l'estadi anterior a l'adolescència la xifra 69 provoca riures i rialles. I tancada aquesta qüestió, us parlarem també del triomf de "despropòsit", de l'heroïcitat de dir "esgarrifós" i del poemari "Soliloquis de nyigui-nyogui", d'Enric Casasses.

    Amb Enric Gomà analitzem una paraula que ha estat part d'una polèmica aquesta setmana: el verb "xupar". Descobrim que si al nord en diuen "xupar", al sud en diuen "xuclar", però que segurament la més utilitzada és "mamar". Això sí, l'Església va prohibir aquesta paraula durant molt temps si s'aplicava a determinada acció, i aquí recorrem al llatí perquè pràcticament tothom reconeixerà què és una "fellatio". I és que amb segons quines matèries és sorprenent el coneixement lingüístic. O de números, perquè el nostre col·laborador ha pogut comprovar com en una classe de l'estadi anterior a l'adolescència la xifra 69 provoca riures i rialles. I tancada aquesta qüestió, us parlarem també del triomf de "despropòsit", de l'heroïcitat de dir "esgarrifós" i del poemari "Soliloquis de nyigui-nyogui", d'Enric Casasses.

  • Les ganes de xeringar, un bus oblidat i els pronoms perduts
    Escolta àudio

    Les ganes de xeringar, un bus oblidat i els pronoms perduts

    A la secció de llengua de l'Enric Gomà avui reivindiquem la validesa de "vaccí" i "encomanar", aclarim l'ús de "bus" i "repostejar" i reclamem els pronoms febles com a peça clau de l'estructura lingüística del català, però ens enredem a l'hora d'intentar explicar com n'hem de dir d'allò que en castellà en diuen "mirar a Cuenca"...

    A la secció de llengua de l'Enric Gomà avui reivindiquem la validesa de "vaccí" i "encomanar", aclarim l'ús de "bus" i "repostejar" i reclamem els pronoms febles com a peça clau de l'estructura lingüística del català, però ens enredem a l'hora d'intentar explicar com n'hem de dir d'allò que en castellà en diuen "mirar a Cuenca"...

  • En castellà és un "pongo". En català pot ser un "queco"?
    Escolta àudio

    En castellà és un "pongo". En català pot ser un "queco"?

    Enric Gomà treu punta a un debat sorgit a "La tarda" sobre com n'hem de dir, del que en castellà se'n diu "pongo". Un "onco", un "queco"? I del "sinpa" castellà, com en diríem? Gomà proposa parlar d'un "maimés". Però fins aquí la flexibilitat interpretativa, perquè a la resta de la secció deixem clar que no és el mateix una capsa que una caixa, que "enteniment" no és el mateix que "entesa", i que no s'hi val a dir "súbitament" o "torpe". Per cert, parlant del que és normatiu, atenció, que el nostre filòleg de capçalera renya en directe l'Òscar Fernández i l'Elisenda Carod, però, tot i així, té l'amabilitat d'acabar la visita amb una recomanació literària: "Noruega", de Rafa Lahuerta.

    Enric Gomà treu punta a un debat sorgit a "La tarda" sobre com n'hem de dir, del que en castellà se'n diu "pongo". Un "onco", un "queco"? I del "sinpa" castellà, com en diríem? Gomà proposa parlar d'un "maimés". Però fins aquí la flexibilitat interpretativa, perquè a la resta de la secció deixem clar que no és el mateix una capsa que una caixa, que "enteniment" no és el mateix que "entesa", i que no s'hi val a dir "súbitament" o "torpe". Per cert, parlant del que és normatiu, atenció, que el nostre filòleg de capçalera renya en directe l'Òscar Fernández i l'Elisenda Carod, però, tot i així, té l'amabilitat d'acabar la visita amb una recomanació literària: "Noruega", de Rafa Lahuerta.

  • Puigdemont va ser detingut a Sàsser o a Sassari?
    Escolta àudio

    Puigdemont va ser detingut a Sàsser o a Sassari?

    Enric Gomà, el nostre guia en temes de llengua, deixa clar els dubtes i ens explica què és un exònim i per què diem que anem a Londres i no a London. Pel que fa a la detecció d'"errors" o "confusions" en les expressions que s'han sentit en antena avui passem pel sedàs el poc normatiu "suelto", el suposat adjectiu "apelmassat" o per què a la nostra tertúlia algú va dir "manoseado". I no deixem de banda la recomanació literària dels dimarts: "Torno a casa" de Joan Carreras.

    Enric Gomà, el nostre guia en temes de llengua, deixa clar els dubtes i ens explica què és un exònim i per què diem que anem a Londres i no a London. Pel que fa a la detecció d'"errors" o "confusions" en les expressions que s'han sentit en antena avui passem pel sedàs el poc normatiu "suelto", el suposat adjectiu "apelmassat" o per què a la nostra tertúlia algú va dir "manoseado". I no deixem de banda la recomanació literària dels dimarts: "Torno a casa" de Joan Carreras.

  • Per què no hem de dir "mesa" si parlem de la taula de diàleg?
    Escolta àudio

    Per què no hem de dir "mesa" si parlem de la taula de diàleg?

    El filòleg, escriptor i lector de diccionaris, Enric Gomà, torna a aclarir conceptes i normes del nostre parlar quotidià i així, deixa clar que el que intenten bastir el govern català i l'espanyol és una taula de diàleg i no una mesa, encara que Roger Torrent parli de "mesa" per "deformació professional", perquè al Parlament el que ell presidia era la mesa de la cambra. També ens aclarirà si podem dir que "ens posem de peu" o si "guixeta" és o no és normatiu. Aquestes són només algunes de les perles escollides del que hem sentit a la mateixa antena de Catalunya Ràdio i ho acabem amb una recomanació literària, "Junil a les terres dels bàrbars" de Joan-Lluís Lluís.

    El filòleg, escriptor i lector de diccionaris, Enric Gomà, torna a aclarir conceptes i normes del nostre parlar quotidià i així, deixa clar que el que intenten bastir el govern català i l'espanyol és una taula de diàleg i no una mesa, encara que Roger Torrent parli de "mesa" per "deformació professional", perquè al Parlament el que ell presidia era la mesa de la cambra. També ens aclarirà si podem dir que "ens posem de peu" o si "guixeta" és o no és normatiu. Aquestes són només algunes de les perles escollides del que hem sentit a la mateixa antena de Catalunya Ràdio i ho acabem amb una recomanació literària, "Junil a les terres dels bàrbars" de Joan-Lluís Lluís.

Anar al contingut