Enric Gomà

  • Per què no posen l'article als noms de les estacions de metro o tren?
    Escolta àudio

    Per què no posen l'article als noms de les estacions de metro o tren?

    L'Autoritat del Transport Metropolità anuncia 21 canvis de nom d'estacions, sobretot a la ciutat de Barcelona, i Enric Gomà, sempre atent, fa notar que en estacions com Poblenou, Poble-sec, Verneda o Ciutadella, entre d'altres, hi cal l'article. Sí que s'ha tingut en compte en els casos de La Sagrera, El Carmel o El Coll-La Teixonera i, si cal, sempre es pot recordar que Les Corts té el nom ben posat des del 1980.
    En el capítol de les esmenes, Gomà recorda que no és el mateix voladora que voladura i que "centollo" en català és cranca o cabra.
    I la recomanació literària final: "Nicolau", d'Antoni Veciana, la història d'un noi que es torna peix.

    L'Autoritat del Transport Metropolità anuncia 21 canvis de nom d'estacions, sobretot a la ciutat de Barcelona, i Enric Gomà, sempre atent, fa notar que en estacions com Poblenou, Poble-sec, Verneda o Ciutadella, entre d'altres, hi cal l'article. Sí que s'ha tingut en compte en els casos de La Sagrera, El Carmel o El Coll-La Teixonera i, si cal, sempre es pot recordar que Les Corts té el nom ben posat des del 1980. En el capítol de les esmenes, Gomà recorda que no és el mateix voladora que voladura i que "centollo" en català és cranca o cabra. I la recomanació literària final: "Nicolau", d'Antoni Veciana, la història d'un noi que es torna peix.

  • Fer l'amor vol dir festejar
    Escolta àudio

    Fer l'amor vol dir festejar

    L'expressió "fer l'amor", que avui entenem com l'acte de mantenir relacions sexuals, follar o cardar, fins als anys 60 tenia tot un altre significat. L'Enric Gomà ens explica que l'expressió era un sinònim de "festejar" o "galantejar" i que no era estrany que una àvia li preguntés a la seva neta si hi havia algun noi que li fes l'amor. Tot va canviar el dia que els francesos van introduir el seu "faire l'amour" com a expressió més elegant o edulcorada de practicar el coit o coitar, una qüestió que il·lustrem amb cançons de la mítica Raffaella Carrà.

    L'expressió "fer l'amor", que avui entenem com l'acte de mantenir relacions sexuals, follar o cardar, fins als anys 60 tenia tot un altre significat. L'Enric Gomà ens explica que l'expressió era un sinònim de "festejar" o "galantejar" i que no era estrany que una àvia li preguntés a la seva neta si hi havia algun noi que li fes l'amor. Tot va canviar el dia que els francesos van introduir el seu "faire l'amour" com a expressió més elegant o edulcorada de practicar el coit o coitar, una qüestió que il·lustrem amb cançons de la mítica Raffaella Carrà.

  • Deformar una paraula per fer-la fàcil i entenedora: és això, la llengua viva?
    Escolta àudio

    Deformar una paraula per fer-la fàcil i entenedora: és això, la llengua viva?

    Enric Gomà, seduït per la parla col·loquial de la pel·lícula "Alcarràs", es planteja què fem quan no sabem ben bé com dir una paraula: agafem la que tenim més a prop i que és més entenedora i còmoda de dir? És per això que a molts llocs col·loquialment diuen "la cumprativa" en comptes de "la cooperativa"? A Llorenç del Penedès han acabat batejant així l'entitat.
    És el que passa amb els topònims "Castell" per Castellterçol, "Pala" per Palafrugell, "la Torre" per Torredembarra, i també n'hi ha d'altres com l'Ametlla, que és coneguda com "la Cala", però en aquest cas ja per motius històrics. I així molts més exemples que desgranem a l'espai de la llengua i que Gomà remata amb la lliçoneta sobre si podem o no dir "aixecar ampolles" o "gent de peu".

    Enric Gomà, seduït per la parla col·loquial de la pel·lícula "Alcarràs", es planteja què fem quan no sabem ben bé com dir una paraula: agafem la que tenim més a prop i que és més entenedora i còmoda de dir? És per això que a molts llocs col·loquialment diuen "la cumprativa" en comptes de "la cooperativa"? A Llorenç del Penedès han acabat batejant així l'entitat. És el que passa amb els topònims "Castell" per Castellterçol, "Pala" per Palafrugell, "la Torre" per Torredembarra, i també n'hi ha d'altres com l'Ametlla, que és coneguda com "la Cala", però en aquest cas ja per motius històrics. I així molts més exemples que desgranem a l'espai de la llengua i que Gomà remata amb la lliçoneta sobre si podem o no dir "aixecar ampolles" o "gent de peu".

  • Un "guaperes" es pren un "cubata" de "gratel·lo"
    Escolta àudio

    Un "guaperes" es pren un "cubata" de "gratel·lo"

    Enric Gomà està enamorat de les deformacions populars, la manera com anomena paraules que, en el seu ús corrent, han experimentat transformacions. Un exemple, en castellà, la RAE ha acabat acceptant "crocodilo" per "cocodrilo" i nosaltres, amb aval acadèmic o no, diem "cubata", "gratel·lo", "computadora", "peles" o -molt més rebuscat- "eureli" per dir "euret". Però queda pendent un dubte: sou dels que dieu "cocreta"? Gomà rescata dues noves paraules que necessiten una explicació: "mel d'Amèrica" com un compliment i "borrascall", una petita nevada, reconeguda pel DIEC, sí, però poc freqüent, segons el nostre prescriptor, que tanca l'episodi d'avui amb la recomanació del llibre "Treu la galleda! (El català s'enfonsa però tu el pots salvar)", de Gerard López Fageda.

    Enric Gomà està enamorat de les deformacions populars, la manera com anomena paraules que, en el seu ús corrent, han experimentat transformacions. Un exemple, en castellà, la RAE ha acabat acceptant "crocodilo" per "cocodrilo" i nosaltres, amb aval acadèmic o no, diem "cubata", "gratel·lo", "computadora", "peles" o -molt més rebuscat- "eureli" per dir "euret". Però queda pendent un dubte: sou dels que dieu "cocreta"? Gomà rescata dues noves paraules que necessiten una explicació: "mel d'Amèrica" com un compliment i "borrascall", una petita nevada, reconeguda pel DIEC, sí, però poc freqüent, segons el nostre prescriptor, que tanca l'episodi d'avui amb la recomanació del llibre "Treu la galleda! (El català s'enfonsa però tu el pots salvar)", de Gerard López Fageda.

  • I Will Smith li va clavar una bufetada, cleca, galtada, galeta, bolet, castanya
    Escolta àudio

    I Will Smith li va clavar una bufetada, cleca, galtada, galeta, bolet, castanya

    En català hi ha moltes maneres de dir el que li va fer Will Smith al presentador dels Oscars i per si no us n'havíeu adonat l'Enric Gomà ens en repassarà unes quantes i també ens aclareix que no és el mateix que un clatellot o que un cop de puny. També aprofita, avui, des de la Facultat d'Empresa i Comunicació de Vic, per repassar alguns clixés de la parla periodística com ara l'ús erroni del terme "humanitari" o l'abús de la categoria "parella" per definir una relació perquè, segons Gomà, evitem l'ús de "marit" o "dona". El debat està obert.

    En català hi ha moltes maneres de dir el que li va fer Will Smith al presentador dels Oscars i per si no us n'havíeu adonat l'Enric Gomà ens en repassarà unes quantes i també ens aclareix que no és el mateix que un clatellot o que un cop de puny. També aprofita, avui, des de la Facultat d'Empresa i Comunicació de Vic, per repassar alguns clixés de la parla periodística com ara l'ús erroni del terme "humanitari" o l'abús de la categoria "parella" per definir una relació perquè, segons Gomà, evitem l'ús de "marit" o "dona". El debat està obert.

  • "A cada porc li arriba el seu Sant Martí" i altres frases fetes molt internacionals!
    Escolta àudio

    "A cada porc li arriba el seu Sant Martí" i altres frases fetes molt internacionals!

    Enric Gomà, el conseller en llengua de "La tarda de Catalunya Ràdio", el mateix dia que ve a explicar que en català és ben correcte dir que "a cada porc li arriba el seu Sant Martí", es pregunta què és una motomami! Un repte que Elisenda Carod i Òscar Fernández entomen perquè a ningú li agradaria que li diguessin que és "un capità Aranya" i perquè al final amb "motomami" pot passar el mateix que passa amb la paraula "sissí", que pot sonar estranya però bé que la fem servir i la coneixem tots.

    Enric Gomà, el conseller en llengua de "La tarda de Catalunya Ràdio", el mateix dia que ve a explicar que en català és ben correcte dir que "a cada porc li arriba el seu Sant Martí", es pregunta què és una motomami! Un repte que Elisenda Carod i Òscar Fernández entomen perquè a ningú li agradaria que li diguessin que és "un capità Aranya" i perquè al final amb "motomami" pot passar el mateix que passa amb la paraula "sissí", que pot sonar estranya però bé que la fem servir i la coneixem tots.

  • El dia que descobreixes que "a mansalva" no vol dir el que creies
    Escolta àudio

    El dia que descobreixes que "a mansalva" no vol dir el que creies

    Enric Gomà fa un repàs de frases fetes que un dia vam descobrir que dèiem malament, perquè no en sabíem el sentit o perquè els atribuïem un sentit erroni. Explorem frases com "el rei ha mort, visca el rei", "o caixa o faixa", "a mansalva" o "Àngela Maria" i obrim els telèfons per recollir les experiències i els dubtes dels oients. I tot ve del dia que algú, en una tertúlia, va dir "posa els pèls de gallina"...

    Enric Gomà fa un repàs de frases fetes que un dia vam descobrir que dèiem malament, perquè no en sabíem el sentit o perquè els atribuïem un sentit erroni. Explorem frases com "el rei ha mort, visca el rei", "o caixa o faixa", "a mansalva" o "Àngela Maria" i obrim els telèfons per recollir les experiències i els dubtes dels oients. I tot ve del dia que algú, en una tertúlia, va dir "posa els pèls de gallina"...

  • Enric Gomà: "Alain Delon no és un Bollycao"
    Escolta àudio

    Enric Gomà: "Alain Delon no és un Bollycao"

    La publicitat catalana ha anat evolucionant i si fa un temps s'evidenciava que els anuncis es pensaven des del castellà amb traduccions matusseres, actualment s'està veient un esforç per fer-ho des d'una òptica catalana que està tenint resultats. A partir d'això, Enric Gomà es fixa en frases publicitàries o marques que s'han incorporat a la parla popular, com ara "la prova del cotó fluix" o el "mixelín". Gomà fins i tot demana que algunes d'aquestes expressions siguin reconegudes pel DIEC.

    La publicitat catalana ha anat evolucionant i si fa un temps s'evidenciava que els anuncis es pensaven des del castellà amb traduccions matusseres, actualment s'està veient un esforç per fer-ho des d'una òptica catalana que està tenint resultats. A partir d'això, Enric Gomà es fixa en frases publicitàries o marques que s'han incorporat a la parla popular, com ara "la prova del cotó fluix" o el "mixelín". Gomà fins i tot demana que algunes d'aquestes expressions siguin reconegudes pel DIEC.

  • Elogi dels castellans i el rebot del "catalufo"
    Escolta àudio

    Elogi dels castellans i el rebot del "catalufo"

    Aprofitant que acabem de celebrar eleccions a Castella i Lleó Enric Gomà glossa la història dels castellans i de com es miraven amb els catalans. Per ells, els castellans eren els que parlaven castellà més enllà de qualsevol geografia, per això era la llengua de la tropa, la que va venir del regne de Castella el 1640. El que passava, però, és que els catalans no entenien gaire el castellà, els sonava estrany, no el capien gaire, i per això se'n deia "parlar castellà" del so que feia una olla o càntir esquerdat.
    I relacionat amb això, atenció a una paraula que sona despectiva: "catalufo!" A molts catalans els indigna i els irrita però no recorden que "catalufo" és la resposta castellana a un anterior "castellufo", expressió que ve de Menorca.

    Aprofitant que acabem de celebrar eleccions a Castella i Lleó Enric Gomà glossa la història dels castellans i de com es miraven amb els catalans. Per ells, els castellans eren els que parlaven castellà més enllà de qualsevol geografia, per això era la llengua de la tropa, la que va venir del regne de Castella el 1640. El que passava, però, és que els catalans no entenien gaire el castellà, els sonava estrany, no el capien gaire, i per això se'n deia "parlar castellà" del so que feia una olla o càntir esquerdat. I relacionat amb això, atenció a una paraula que sona despectiva: "catalufo!" A molts catalans els indigna i els irrita però no recorden que "catalufo" és la resposta castellana a un anterior "castellufo", expressió que ve de Menorca.

  • L'"escarni" guanya per aclamació popular
    Escolta àudio

    L'"escarni" guanya per aclamació popular

    Fa temps que no sentim gaire ningú que parli d'"escraches", i en canvi, fa pocs dies, a "La tarda de Catalunya Ràdio" va sortir la paraula "escarni". Hem superat aquell període on tot eren "escraches"? Vam arribar a saber d'on venia i quina seria la manera correcta de dir-ho? Revisem conceptes amb el lingüista de "La tarda", Enric Gomà, que també ens farà un apunt sobre les bruixes, ara que sembla que s'han tornat a posar de moda.
    A banda, revisem també el sentit de les paraules "tarannà" i "pelleringa" i acabem amb una nova recomanació literària, "Mamut", l'obra que tanca la trilogia d'Eva Baltasar.

    Fa temps que no sentim gaire ningú que parli d'"escraches", i en canvi, fa pocs dies, a "La tarda de Catalunya Ràdio" va sortir la paraula "escarni". Hem superat aquell període on tot eren "escraches"? Vam arribar a saber d'on venia i quina seria la manera correcta de dir-ho? Revisem conceptes amb el lingüista de "La tarda", Enric Gomà, que també ens farà un apunt sobre les bruixes, ara que sembla que s'han tornat a posar de moda. A banda, revisem també el sentit de les paraules "tarannà" i "pelleringa" i acabem amb una nova recomanació literària, "Mamut", l'obra que tanca la trilogia d'Eva Baltasar.

  • "Tenir els collons plens és una bona notícia": frases fetes amb pronom feble
    Escolta àudio

    "Tenir els collons plens és una bona notícia": frases fetes amb pronom feble

    Enric Gomà carrega avui contra el fet que algunes frases fetes perdin el pronom feble, com per exemple "prendre'n nota", "estar-ne fins al capdamunt" o "tenir-ne els collons plens", entre d'altres. I és que massa sovint, segons ell, ens l'acabem oblidant.
    És el tema del dia mentre donem un cop d'ull al nou joc de llengua, el WordleCAT, i repassem algunes pífies que hem sentit a la nostra pròpia antena. I no tanquem sense la recomanació literària: "A la boca dels núvols", de Ramon Vinyes.

    Enric Gomà carrega avui contra el fet que algunes frases fetes perdin el pronom feble, com per exemple "prendre'n nota", "estar-ne fins al capdamunt" o "tenir-ne els collons plens", entre d'altres. I és que massa sovint, segons ell, ens l'acabem oblidant. És el tema del dia mentre donem un cop d'ull al nou joc de llengua, el WordleCAT, i repassem algunes pífies que hem sentit a la nostra pròpia antena. I no tanquem sense la recomanació literària: "A la boca dels núvols", de Ramon Vinyes.

  • La convivència entre dues llengües: tant és l'una com l'altra?
    Escolta àudio

    La convivència entre dues llengües: tant és l'una com l'altra?

    L'Enric Gomà posa en qüestió avui la idea que en la convivència entre llengües distintes tant és l'una com l'altra. El col·laborador de "La tarda" descriu una situació on a l'hora de parlar s'improvisa, es barreja, es respon en castellà quan algú se't dirigeix en català i sovint la conseqüència és que no deixa cap riquesa de vocabulari i es perd la pràctica diària duna llengua que, al capdavall, s'aprèn parlant. Més enllà d'això, el repàs de les pífies per antena passa per distingir entre mal de coll i mal de gola, reconèixer brossa i escombraries per igual i recuperar el mot "gens" en comptes de fer un mal ús de "res".

    L'Enric Gomà posa en qüestió avui la idea que en la convivència entre llengües distintes tant és l'una com l'altra. El col·laborador de "La tarda" descriu una situació on a l'hora de parlar s'improvisa, es barreja, es respon en castellà quan algú se't dirigeix en català i sovint la conseqüència és que no deixa cap riquesa de vocabulari i es perd la pràctica diària duna llengua que, al capdavall, s'aprèn parlant. Més enllà d'això, el repàs de les pífies per antena passa per distingir entre mal de coll i mal de gola, reconèixer brossa i escombraries per igual i recuperar el mot "gens" en comptes de fer un mal ús de "res".

  • Diem "teletreball", però no hauria de ser "telefeina"?
    Escolta àudio

    Diem "teletreball", però no hauria de ser "telefeina"?

    L'arribada de la paraula "florona" per definir la malaltia sorgida de la combinació de grip i covid ens ha agafat amb el pas canviat, segons l'Enric Gomà, que ve a dir que reflexionem si a partir d'ara també haurem de dir "anginorona", "migranyorona" o "depressiorona". Mentrestant, però, hi ha coses que estan més clares: no és el mateix "feina" que "treball", i molt menys si intentem buscar l'equivalència amb els termes castellans "faena" i "trabajo". La "faena" d'una cursa de braus, en català no és una "feina". I sembla que ho hem acceptat sense debatre-ho gaire, però "teletreball", segons el nostre lingüista de capçalera, no és correcte i hauria de ser "telefeina", tot i que avui tanquem la secció, després d'altres continguts, apuntant que potser, al final, l'IEC acabarà acceptant "tenir que"...

    L'arribada de la paraula "florona" per definir la malaltia sorgida de la combinació de grip i covid ens ha agafat amb el pas canviat, segons l'Enric Gomà, que ve a dir que reflexionem si a partir d'ara també haurem de dir "anginorona", "migranyorona" o "depressiorona". Mentrestant, però, hi ha coses que estan més clares: no és el mateix "feina" que "treball", i molt menys si intentem buscar l'equivalència amb els termes castellans "faena" i "trabajo". La "faena" d'una cursa de braus, en català no és una "feina". I sembla que ho hem acceptat sense debatre-ho gaire, però "teletreball", segons el nostre lingüista de capçalera, no és correcte i hauria de ser "telefeina", tot i que avui tanquem la secció, després d'altres continguts, apuntant que potser, al final, l'IEC acabarà acceptant "tenir que"...

  • Les paraules fantasma
    Escolta àudio

    Les paraules fantasma

    Sabríeu dir quina és la paraula fantasma més famosa del català? Enric Gomà avui ens revela el que són les paraules fantasma: aquelles paraules que no existeixen i que tot d'una apareixen perquè són fruit d'un malentès, una mala lectura, una badada, i la gent les diu equivocadament. Per exemple, "assuavir", "aixòs", "codorniu" o "tocom", la més coneguda. Afegiu-hi aquí el repàs setmanal de les pífies que hem dit en antena i una recomanació literària, "Allò que no diu La Vanguardia", de J. V. Foix.

    Sabríeu dir quina és la paraula fantasma més famosa del català? Enric Gomà avui ens revela el que són les paraules fantasma: aquelles paraules que no existeixen i que tot d'una apareixen perquè són fruit d'un malentès, una mala lectura, una badada, i la gent les diu equivocadament. Per exemple, "assuavir", "aixòs", "codorniu" o "tocom", la més coneguda. Afegiu-hi aquí el repàs setmanal de les pífies que hem dit en antena i una recomanació literària, "Allò que no diu La Vanguardia", de J. V. Foix.

  • El Paraulògic, els límits del DIEC i el neologisme de l'any
    Escolta àudio

    El Paraulògic, els límits del DIEC i el neologisme de l'any

    Enric Gomà felicita avui els creadors del Paraulògic, aquest joc de la llengua que aquest diumenge passat va aplegar 40.000 jugadors, però en destaca un petit conflicte. El joc no dona per vàlides paraules com "tiet" perquè el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans no les contempla, i per Gomà les directrius de l'Institut són necessàries i positives, però alhora a l'IEC li costa adaptar-se i encaixar el parlar col·loquial. I dit això, sabeu quin és el neologisme de l'any? I sabeu què vol dir "brilli-brilli"?.

    Enric Gomà felicita avui els creadors del Paraulògic, aquest joc de la llengua que aquest diumenge passat va aplegar 40.000 jugadors, però en destaca un petit conflicte. El joc no dona per vàlides paraules com "tiet" perquè el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans no les contempla, i per Gomà les directrius de l'Institut són necessàries i positives, però alhora a l'IEC li costa adaptar-se i encaixar el parlar col·loquial. I dit això, sabeu quin és el neologisme de l'any? I sabeu què vol dir "brilli-brilli"?.

Anar al contingut