Crisi climàtica, amb Jordi Vilardell
360 persones moren a l'estiu a Barcelona per l'efecte "illa de calor"
El nostre especialista en emergència climàtica i biodiversitat, Jordi Vilardell, analitza l'estudi publicat recentment per l'Institut de Salut Global de Barcelona sobre l'anomenat efecte "illes de calor" a les ciutats. Han analitzat aquest efecte en 93 ciutats europees i han arribat a la conclusió que una mitjana del 4% de la mortalitat estival que s'hi registra es deu a l'increment de temperatura que es produeix quan l'asfalt i la falta d'espais verds són els protagonistes. A Barcelona aquest percentatge és del 15%, el més elevat, i això representa 360 morts més a l'estiu. En Jordi també analitza amb Elisenda Carod la proposta que un grup privat va presentar fa pocs dies al govern de la Generalitat per construir una nova pista de l'Aeroport del Prat sobre el mar.
El nostre especialista en emergència climàtica i biodiversitat, Jordi Vilardell, analitza l'estudi publicat recentment per l'Institut de Salut Global de Barcelona sobre l'anomenat efecte "illes de calor" a les ciutats. Han analitzat aquest efecte en 93 ciutats europees i han arribat a la conclusió que una mitjana del 4% de la mortalitat estival que s'hi registra es deu a l'increment de temperatura que es produeix quan l'asfalt i la falta d'espais verds són els protagonistes. A Barcelona aquest percentatge és del 15%, el més elevat, i això representa 360 morts més a l'estiu. En Jordi també analitza amb Elisenda Carod la proposta que un grup privat va presentar fa pocs dies al govern de la Generalitat per construir una nova pista de l'Aeroport del Prat sobre el mar.
Els pols i el clima: L'Àrtic s'escalfa, es trenquen grans icebergs però la capa d'ozó es refà
Domènec Subirà i Cèlia Cernadas, periodistes dels serveis informatius de Catalunya Ràdio, són a l'Antàrtida i al cercle polar àrtic respectivament. Parlem amb ells perquè ens informin de què passa des del punt de vista climàtic i mediambiental en dos territoris tan estratègics per al clima i l'ecosistema global com són el pol sud i el pol nord. I el que ens expliquen la Cèlia i en Domènec ho analitza el nostre col·laborador i periodista expert en emergència climàtica i biodiversitat Jordi Vilardell.
Domènec Subirà i Cèlia Cernadas, periodistes dels serveis informatius de Catalunya Ràdio, són a l'Antàrtida i al cercle polar àrtic respectivament. Parlem amb ells perquè ens informin de què passa des del punt de vista climàtic i mediambiental en dos territoris tan estratègics per al clima i l'ecosistema global com són el pol sud i el pol nord. I el que ens expliquen la Cèlia i en Domènec ho analitza el nostre col·laborador i periodista expert en emergència climàtica i biodiversitat Jordi Vilardell.
La petroliera Exxon sabia des de fa 70 anys que hi hauria escalfament global i com evolucionaria
Ja se sabia que Exxon i altres companyies dels sectors dels combustibles fòssils i de l'automoció havien pronosticat l'escalfament global des de fa dècades, però ara s'ha sabut que les projeccions d'aquesta petroliera eren extremadament precises i que, de fet, havien diagnosticat que l'escalfament seria detectable a l'entorn de l'any 2000, com ha acabat passant. Tot i això, Exxon havia fet campanya per promoure dubtes sobre la qüestió. Ens ho ha explicat en Jordi Vilardell, especialista en emergència climàtica i biodiversitat, que també ha analitzat altres informacions relacionades amb l'escalfament global, com el descens en el preu dels panells solars, qui presidirà la propera COP28 o les bones previsions sobre el forat de la capa d'ozó, que podria desaparèixer a mitjans d'aquest segle.
Ja se sabia que Exxon i altres companyies dels sectors dels combustibles fòssils i de l'automoció havien pronosticat l'escalfament global des de fa dècades, però ara s'ha sabut que les projeccions d'aquesta petroliera eren extremadament precises i que, de fet, havien diagnosticat que l'escalfament seria detectable a l'entorn de l'any 2000, com ha acabat passant. Tot i això, Exxon havia fet campanya per promoure dubtes sobre la qüestió. Ens ho ha explicat en Jordi Vilardell, especialista en emergència climàtica i biodiversitat, que també ha analitzat altres informacions relacionades amb l'escalfament global, com el descens en el preu dels panells solars, qui presidirà la propera COP28 o les bones previsions sobre el forat de la capa d'ozó, que podria desaparèixer a mitjans d'aquest segle.
Estem vivint la sisena extinció massiva d'espècies?
Del 7 al 19 de desembre se celebra a Mont-real la COP15, la conferència de les Nacions Unides sobre diversitat biològica. Arriba en un moment en què molts experts afirmen que ja estem vivint la 6a extinció massiva d'espècies. Jordi Vilardell, expert en biodiversitat i emergència climàtica, ens explica en quin punt estem pel que fa a la supervivència d'espècies i ecosistemes, per què és una qüestió tan important, fins i tot per a la supervivència humana i què n'hauria de sortir d'aquesta cimera per poder tenir esperances en el futur de l'equilibri ecològic del planeta.
Del 7 al 19 de desembre se celebra a Mont-real la COP15, la conferència de les Nacions Unides sobre diversitat biològica. Arriba en un moment en què molts experts afirmen que ja estem vivint la 6a extinció massiva d'espècies. Jordi Vilardell, expert en biodiversitat i emergència climàtica, ens explica en quin punt estem pel que fa a la supervivència d'espècies i ecosistemes, per què és una qüestió tan important, fins i tot per a la supervivència humana i què n'hauria de sortir d'aquesta cimera per poder tenir esperances en el futur de l'equilibri ecològic del planeta.
Energies renovables: En quin punt estem a Catalunya?
Segons els objectius marcats per la Unió Europea, el 2030 la meitat de la demanda d'electricitat haurà d'estar coberta amb energies renovables. En Jordi Vilardell, el nostre expert en biodiversitat i emergència climàtica, ens explica que, de moment, a Catalunya durant l'any 2021 les energies renovables van generar només el 17% de l'electricitat, mentre que a la resta de l'estat espanyol aquesta xifra va ser del 46%. Quines dificultats hi ha per implantar les energies renovables a Catalunya? En quin punt estem en la transició energètica? En parlem amb Assumpta Farran, directora general d'Energia de la Generalitat, i amb Lluís Pinós, vicepresident de la Comissió d'Energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.
Segons els objectius marcats per la Unió Europea, el 2030 la meitat de la demanda d'electricitat haurà d'estar coberta amb energies renovables. En Jordi Vilardell, el nostre expert en biodiversitat i emergència climàtica, ens explica que, de moment, a Catalunya durant l'any 2021 les energies renovables van generar només el 17% de l'electricitat, mentre que a la resta de l'estat espanyol aquesta xifra va ser del 46%. Quines dificultats hi ha per implantar les energies renovables a Catalunya? En quin punt estem en la transició energètica? En parlem amb Assumpta Farran, directora general d'Energia de la Generalitat, i amb Lluís Pinós, vicepresident de la Comissió d'Energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.
Què hauria d'aportar la COP27 a la lluita contra l'escalfament global?
Sharm al-Sheikh (Egipte) acull la COP27, la conferència de les Nacions Unides sobre el clima. El nostre especialista en emergència climàtica i biodiversitat, Jordi Vilardell, ens ha explicat què en va resultar de la COP26, l'edició de l'any passat, quins compromisos s'haurien de prendre en l'edició d'enguany i quin marge hi ha per a l'optimisme i l'esperança pel que fa a la crisi climàtica.
Sharm al-Sheikh (Egipte) acull la COP27, la conferència de les Nacions Unides sobre el clima. El nostre especialista en emergència climàtica i biodiversitat, Jordi Vilardell, ens ha explicat què en va resultar de la COP26, l'edició de l'any passat, quins compromisos s'haurien de prendre en l'edició d'enguany i quin marge hi ha per a l'optimisme i l'esperança pel que fa a la crisi climàtica.
Europa té ben enfocada la lluita contra l'escalfament global o va a la deriva?
Comentem la situació energètica a França, com s'està encarant des d'Europa la lluita contra l'escalfament global i les derivades de la situació europea en la situació socioeconòmica i mediambiental global amb en Jordi Vilardell, el nostre expert en emergència climàtica i biodiversitat.
Comentem la situació energètica a França, com s'està encarant des d'Europa la lluita contra l'escalfament global i les derivades de la situació europea en la situació socioeconòmica i mediambiental global amb en Jordi Vilardell, el nostre expert en emergència climàtica i biodiversitat.
Eines per a l'esperança davant l'ansietat climàtica
L'ansietat climàtica afecta cada cop més capes de la societat arreu del món, sobretot els joves i els científics. Perquè aquesta ansietat no ens paralitzi davant els canvis radicals i col·lectius que hem de fer, Jordi Vilardell ens recomana que fem el dol pel futur que esperàvem i que no tindrem. Un cop fet el dol, podrem tirar endavant. Per Vilardell, som davant el repte més gran de la història de la humanitat i cal afrontar-lo amb l'esperança que en sortirem millors.
L'ansietat climàtica afecta cada cop més capes de la societat arreu del món, sobretot els joves i els científics. Perquè aquesta ansietat no ens paralitzi davant els canvis radicals i col·lectius que hem de fer, Jordi Vilardell ens recomana que fem el dol pel futur que esperàvem i que no tindrem. Un cop fet el dol, podrem tirar endavant. Per Vilardell, som davant el repte més gran de la història de la humanitat i cal afrontar-lo amb l'esperança que en sortirem millors.
Què passarà si la temperatura global arriba a un punt de no retorn i com es pot evitar
Les Nacions Unides han presentat l'estudi "United in science", que sintetitza l'estat actual de l'emergència climàtica. Aquest informe prediu que hi ha un 48% de probabilitats que entre el 2022 i el 2026 la temperatura mitjana global del planeta creixi un grau i mig, fet que comportaria una situació de no retorn. El nostre expert en emergència climàtica i biodiversitat, Jordi Vilardell, ens explica què pot passar quan això s'esdevingui i què caldria replantejar-se per tenir opcions d'evitar-ho o d'esmorteir-ne les possibles conseqüències negatives.
Les Nacions Unides han presentat l'estudi "United in science", que sintetitza l'estat actual de l'emergència climàtica. Aquest informe prediu que hi ha un 48% de probabilitats que entre el 2022 i el 2026 la temperatura mitjana global del planeta creixi un grau i mig, fet que comportaria una situació de no retorn. El nostre expert en emergència climàtica i biodiversitat, Jordi Vilardell, ens explica què pot passar quan això s'esdevingui i què caldria replantejar-se per tenir opcions d'evitar-ho o d'esmorteir-ne les possibles conseqüències negatives.
Clima, energia i geopolítica: 3 àmbits en crisi que han marcat aquest estiu
Jordi Vilardell, el nostre expert en emergència climàtica i biodiversitat, analitza l'estiu que hem tingut des del punt de vista meteorològic i com hi han incidit qüestions com les crisis energètiques i geopolítiques.
Jordi Vilardell, el nostre expert en emergència climàtica i biodiversitat, analitza l'estiu que hem tingut des del punt de vista meteorològic i com hi han incidit qüestions com les crisis energètiques i geopolítiques.
Mineria, radiació i plàstics: el repte de protegir els oceans per protegir la vida
Durant el 2021 els oceans van absorbir una radiació equivalent a 7 bombes atòmiques cada segon, durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any. El sistema oceànic, que genera la meitat de l'oxigen del planeta, està al límit de la seva capacitat d'absorció de l'escalfament que generem els humans i de provisió de minerals. Per això és tan important, segons Jordi Vilardell, l'intent que impulsa l'ONU perquè els estats es comprometin, almenys, a protegir el 30% dels oceans el 2030.
Durant el 2021 els oceans van absorbir una radiació equivalent a 7 bombes atòmiques cada segon, durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any. El sistema oceànic, que genera la meitat de l'oxigen del planeta, està al límit de la seva capacitat d'absorció de l'escalfament que generem els humans i de provisió de minerals. Per això és tan important, segons Jordi Vilardell, l'intent que impulsa l'ONU perquè els estats es comprometin, almenys, a protegir el 30% dels oceans el 2030.
Plàstics fins i tot al flux sanguini: què caldria fer per reduir-los?
Parlem amb Jordi Vilardell, periodista i expert en crisi climàtica, sobre l'afectació dels plàstics i els microplàstics, que ja es troben per tot arreu i que afecten directament la salut humana. I analitzem què caldria fer per reduir-ne els efectes nocius o, com a mínim, frenar l'avenç de les conseqüències negatives que generen.
Parlem amb Jordi Vilardell, periodista i expert en crisi climàtica, sobre l'afectació dels plàstics i els microplàstics, que ja es troben per tot arreu i que afecten directament la salut humana. I analitzem què caldria fer per reduir-ne els efectes nocius o, com a mínim, frenar l'avenç de les conseqüències negatives que generen.
120 persones moren cada any a l'àrea metropolitana per la contaminació dels vaixells
El periodista expert en crisi climàtica Jordi Vilardell posa xifres a l'impacte mediàtic que ha suposat la presència aquests dies del creuer més gran del món, el Wonder of the Seas, al port de Barcelona. Segons les dades que aporta Vilardell, un 80% de les 2.500 morts que hi ha cada any a l'àrea metropolitana a causa de la contaminació ho són per les partícules en suspensió i, d'aquestes, un 6 per cent són atribuïbles al trànsit, tant de viatgers com de mercaderies, que concentra el port de Barcelona.
El periodista expert en crisi climàtica Jordi Vilardell posa xifres a l'impacte mediàtic que ha suposat la presència aquests dies del creuer més gran del món, el Wonder of the Seas, al port de Barcelona. Segons les dades que aporta Vilardell, un 80% de les 2.500 morts que hi ha cada any a l'àrea metropolitana a causa de la contaminació ho són per les partícules en suspensió i, d'aquestes, un 6 per cent són atribuïbles al trànsit, tant de viatgers com de mercaderies, que concentra el port de Barcelona.
Quins canvis hem de fer per afrontar l'emergència climàtica?
Les temperatures extremes que estan vivint l'Índia i el Pakistan i la sequera de la banya d'Àfrica o Xile no són altra cosa que un aperitiu del que passarà aviat arreu del planeta, segons el nostre expert en crisi climàtica, Jordi Vilardell. Davant d'aquesta situació, com a humanitat i com a individus, hem de superar les fases del dol (negació, culpabilització, ràbia, depressió i acceptació) per ser capaços de fer el canvi de sistema, econòmic i de valors, que cal per adaptar-nos a la nova situació.
Les temperatures extremes que estan vivint l'Índia i el Pakistan i la sequera de la banya d'Àfrica o Xile no són altra cosa que un aperitiu del que passarà aviat arreu del planeta, segons el nostre expert en crisi climàtica, Jordi Vilardell. Davant d'aquesta situació, com a humanitat i com a individus, hem de superar les fases del dol (negació, culpabilització, ràbia, depressió i acceptació) per ser capaços de fer el canvi de sistema, econòmic i de valors, que cal per adaptar-nos a la nova situació.
