Estar com una rosa, fer cara com una rosa, dir-se Rosa, rosetes (crispetes) la paraula "rosa" dona per a molt lingüísticament, i ara per Sant Jordi, encara més. Però el nostre expert, l'Enric Gomà, ens acosta també quatre conceptes del subjecte en qüestió que no s'hi escauen. Per cert, en Gomà fa una confessió pública: "M'agraden molt les roses i no me'n regalen." Per si en voleu prendre nota.
Quina llengua es parla a les illes Açores? Què vol dir en suahili la paraula "safari"? En quin parlar del català nord-occidental fem "potxons"? Són algunes de les més de mil preguntes del nou joc de taula "Llengut", una versió similar al popular Trivial. Hi juguem amb els oients i un dels seus creadors, l'Andreu Monfà, i el nostre expert en llengua, l'Enric Gomà, que també ens fa algunes reflexions sobre un dels lemes del 8M d'aquest any: "Fins al pap del patriarcat".
El nostre expert en llengües confiava que l'expressió "llençar la tovallola" seria una moda efímera que deixaria opció a altres expressions similars. Però, al final, l'Enric Gomà ha llençat la tovallola: l'expressió "llençar la tovallola" ho acapara tot. Tothom la fa servir en detriment d'altres fórmules. Com a conseqüència d'això, en Gomà ha decidit plegar veles i abaixar la persiana.
I no només això: el nostre expert en llengües fa un repàs de les moltíssimes maneres que tenim en català per dir que algú és "tonto": "moniato", "pastanaga", "capdefava", "tòtil", "tòtila", "paperina". En repassem un munt, incloses les propostes que ens fan arribar els companys d'"El búnquer" de Catalunya Ràdio: "a aquest li agrada mirar bombetes", o també "aquest no té totes les tasses a l'armari".
El nostre expert en llengua, Enric Gomà, no ho veu malament per als usos col·loquials: "Que vostè diu 'cec'? Perfecte. Que diu "cego"? No ha de patir." Aquest és el punt de vista de l'Enric Gomà, que ens endinsa en el vocabulari popular i no tan popular del català en relació a la vista.
La lingüista Míriam Martín Lloret posa el focus en els barbarismes que s'han sentit (i sobretot s'han criticat!) en cançons de grups i cantants catalans. Recull en aquest sentit les declaracions del grup Fades, quan diuen: "Si hem de responsabilitzar els artistes de muntar un model de llengua és que hi ha alguna cosa que no funciona."
"Fer salat" no té res a veure amb la sal. Si quan fem tard diem que "fem salat", té relació amb una oració dels musulmans.I "fer dissabte" té a veure amb el dia de festa dels jueus, el sàbat. El nostre expert en llengua catalana, l'Enric Gomà, ens exposa alguns exemples de paraules i expressions que tenen l'origen en la llengua àrab o hebrea, algunes amb segles d'antiguitat. Ah, i també posa llum a la foscor sobre una altra qüestió: per què dels rius del Pallars i la Ribagorça en diem "Nogueres"?
La Míriam Martín Lloret ho té clar: amb la globalització i les xarxes socials cada cop proliferen més anglicismes. En anglès semblen conceptes molt innovadors, tot i que alguns fa temps que existeixen; senzillament s'han adaptat als temps moderns, fruit de la generació Z i de les xarxes socials. En molts casos, ja tenen una versió catalana des de fa temps. Per exemple: de fer un "hardballing", que és lligar sense perdre el temps, sempre n'hem dit "anar al gra". O el "bed rotting", que és quedar-se al llit o al sofà mirant la tele o el mòbil hores i hores... ja ho coneixem, en diem "fer el gos" o "sofà, manteta i pel·li". La Míriam ens fa una dotzena de propostes.
Els joves que apareixen als reportatges de TV3 "Generació porno" mostren uns patrons lingüístics que en alguns casos deixen el català en segon terme. Alguns testimonis catalanoparlants no parlen de palles, sinó de "pajas", i això que el català té un munt de paraules per descriure activitats sexuals de tota mena. L'Enric Gomà ens descobreix els patrons lingüístics que surten al reportatge i ens fa un repàs d'altres paraules tan genuïnes com vigents.
La Míriam Martín Lloret ens explica que, en la llengua catalana, el "cagar" dona per a molt, sobretot per descriure caràcters, actituds, personatges, dèries... I és que els catalans som cagadubtes, alguns autèntics cagadimonis, i d'altres, els que sempre reneguen, són cagadeus... La llista és llarga! Però la Míriam n'ha fet una bona recopilació (bona del cagar).
"El esport", "el inici"... sovint, sobretot en el llenguatge oral, els catalans no acabem d'apostrofar algunes paraules que comencen amb vocal. Per què no ho fem? L'Enric Gomà fa un recull de casos pràctics i ens explica alguns motius pels quals tirem pel dret. I posats a fer, repassem quan cal apostrofar i quan no.
La nostre experta en llengua, Míriam Martín Lloret, aprofita la promoció de les variants del català que hem fet tots plegats per la Diada per posar-nos a prova: fem un concurs per conèixer millor la nostra riquesa: sabeu on diuen "mastufejar"? I "muricec?" I "garganxó?"
Arran del cas Rubiales, "pico" i el seu diminutiu "piquito" s'han convertit en una de les paraules de l'estiu. El lingüista Enric Gomà hi busca equivalències en català, i també en busca per a la paraula "espòiler", que fa temps que s'ha instal·lat en el nostre vocabulari. A banda, Gomà té també un record per a la lingüista Carme Junyent, morta aquest cap de setmana i de la qual Gomà ha destacat la seva lluita contra l'anomenat "llenguatge inclusiu".