El català, amb Enric Gomà i Míriam Martín
"Chill", "Pro", "WTF"... Visca el nou llenguatge adolescent català que recull el manual "Petem-ho!"
"Petem-ho! Manual de català per a boomers i millennials" recull i analitza el llenguatge dels adolescents que els més boomers i no tan boomers tenen dificultats per entendre. Paraules específiques, sovint vinculades a les xarxes i provinents de l'anglès, que ho peten entre els més joves. En parlem amb l'Enric Gomà i amb els autors del manual, els filòlegs Xavier Mas, Clara Soler i Gerard Viladomat.
"Petem-ho! Manual de català per a boomers i millennials" recull i analitza el llenguatge dels adolescents que els més boomers i no tan boomers tenen dificultats per entendre. Paraules específiques, sovint vinculades a les xarxes i provinents de l'anglès, que ho peten entre els més joves. En parlem amb l'Enric Gomà i amb els autors del manual, els filòlegs Xavier Mas, Clara Soler i Gerard Viladomat.
Llengua i feminisme amb Míriam Martín: "Feminazi? Posats a triar, posem-hi feminancy!"
La Míriam Martín s'incorpora a la secció de llengua amb quatre consells per evitar l'autoodi, conèixer paraules de moda, mots col·loquials i, coincidint amb la setmana del 8M, aprofundir en el llenguatge feminista. Repassem el clàssic "feminazi", un concepte que pretén "ridiculitzar" el feminisme i "frivolitzar amb el nazisme". La recepta de la Míriam és clara: "Posem-nos-hi bé i amb humor, que és la millor estratègia. Posats a triar, prefereixo ser 'feminancy' [en al·lusió a les nines] que 'feminazi'."
La Míriam Martín s'incorpora a la secció de llengua amb quatre consells per evitar l'autoodi, conèixer paraules de moda, mots col·loquials i, coincidint amb la setmana del 8M, aprofundir en el llenguatge feminista. Repassem el clàssic "feminazi", un concepte que pretén "ridiculitzar" el feminisme i "frivolitzar amb el nazisme". La recepta de la Míriam és clara: "Posem-nos-hi bé i amb humor, que és la millor estratègia. Posats a triar, prefereixo ser 'feminancy' [en al·lusió a les nines] que 'feminazi'."
En Gomà ens proposa on podem treure la llengua pel català
El nostre expert en llengües ens fa un repàs de la campanya per incentivar l'ús social del català d'Òmnium. I posats a fer, ens fa un repàs del potencial d'àmbits i situacions on, entre tots, hi podem posar el nostre gra de sorra: en el nostre dia a dia: saludar en català i iniciar les converses en català. A les xarxes i al carrer.
El nostre expert en llengües ens fa un repàs de la campanya per incentivar l'ús social del català d'Òmnium. I posats a fer, ens fa un repàs del potencial d'àmbits i situacions on, entre tots, hi podem posar el nostre gra de sorra: en el nostre dia a dia: saludar en català i iniciar les converses en català. A les xarxes i al carrer.
Com sonava el català a la ràdio fa 40 i 50 anys? En Gomà ens l'acosta i analitza
L'Enric Gomà ha fet un exercici molt interessant: servint-se del formidable arxiu sonor de la ràdio a Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens acosta el parlar radiofònic que teniem els catalans 40 i 50 anys enrere. Un llenguatge solemne quan calia, però en general, menys impostat que el d'ara. Però no us penseu... si calia, també era sorneguer, com en Gomà. Un repàs sonor imperdible, i una anàlisi divertida.
L'Enric Gomà ha fet un exercici molt interessant: servint-se del formidable arxiu sonor de la ràdio a Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens acosta el parlar radiofònic que teniem els catalans 40 i 50 anys enrere. Un llenguatge solemne quan calia, però en general, menys impostat que el d'ara. Però no us penseu... si calia, també era sorneguer, com en Gomà. Un repàs sonor imperdible, i una anàlisi divertida.
En Gomà avisa: "Si triomfen paraules com jornal, jornalista o jornalisme, em poso a parlar aranès"
"El jornal és la feina que fa un treballador en un dia, i també és el sou que es guanya en un dia". Jornal, jorn, jornalista, jornada, telejornal, ajornar... Avui, el nostre expert en llengües Enric Gomà repassa formes amb aquesta arrel que no són pas incorrectes, però que en alguns casos, i depenent de la zona, tenen altres variants més implantades: dia, periodisme, etc. Per cert, si voleu sentir en Gomà parlar aranès, ja sabeu què toca...
"El jornal és la feina que fa un treballador en un dia, i també és el sou que es guanya en un dia". Jornal, jorn, jornalista, jornada, telejornal, ajornar... Avui, el nostre expert en llengües Enric Gomà repassa formes amb aquesta arrel que no són pas incorrectes, però que en alguns casos, i depenent de la zona, tenen altres variants més implantades: dia, periodisme, etc. Per cert, si voleu sentir en Gomà parlar aranès, ja sabeu què toca...
Gambada, capritxo... repassem italianades del català amb l'Enric Gomà
"Quan parlem català, també parlem una mica d'italià, tenim moltes paraules d'origen italià. Som mig italians", sentencia el nostre expert en llengua, Enric Gomà. I no va pas equivocat. Heus aquí alguns exemples d'italianismes: pantano, capritxo, platxèria, gambada, viola de gamba...
"Quan parlem català, també parlem una mica d'italià, tenim moltes paraules d'origen italià. Som mig italians", sentencia el nostre expert en llengua, Enric Gomà. I no va pas equivocat. Heus aquí alguns exemples d'italianismes: pantano, capritxo, platxèria, gambada, viola de gamba...
"Quan es pelen les pedres": l'Enric Gomà ens descobreix mil maneres de parlar del fred
"Quin fred!" deu ser una de les frases que més es diuen aquests dies arreu dels Països Catalans. I no cal dir que les variants que tenim són moltíssimes: el fred que pela les pedres, el fred que pela es cul de ses llebres, el que pela els collons dels gossos, un fred que talla, un fred de mico... mil i una maneres de parlar del fred i sobre el fred, que ens recull i explica el nostre expert Enric Gomà.
"Quin fred!" deu ser una de les frases que més es diuen aquests dies arreu dels Països Catalans. I no cal dir que les variants que tenim són moltíssimes: el fred que pela les pedres, el fred que pela es cul de ses llebres, el que pela els collons dels gossos, un fred que talla, un fred de mico... mil i una maneres de parlar del fred i sobre el fred, que ens recull i explica el nostre expert Enric Gomà.
"Obrir-se", ser un "carrossa", "molar"... amb en Gomà repassem paraules perdudes dels anys 80
Als anys 80 hi havia un munt d'expressions "jovenívoles" que amb als anys s'han anat perdent, tot i que algunes encara ressonen. L'Enric Gomà, que no és cap "carrossa" ni "es queda amb" nosaltres, tampoc ens "vacil·la", però abans "d'obrir-se" i marxar, ens fa un repàs d'antics mots "boomers". I ja que hi som, i si ens ho permeteu, també posem sobre la taula si la paraula "legítima" per referir-se a la part de les herències que correspon als hereus, és tan vàlida com "llegítima".
Als anys 80 hi havia un munt d'expressions "jovenívoles" que amb als anys s'han anat perdent, tot i que algunes encara ressonen. L'Enric Gomà, que no és cap "carrossa" ni "es queda amb" nosaltres, tampoc ens "vacil·la", però abans "d'obrir-se" i marxar, ens fa un repàs d'antics mots "boomers". I ja que hi som, i si ens ho permeteu, també posem sobre la taula si la paraula "legítima" per referir-se a la part de les herències que correspon als hereus, és tan vàlida com "llegítima".
Avui en Gomà ens treurà la son, però no ens farà venir el son
"La son són les ganes de dormir. I el son és el que ve després, la letargia de quan anem adormits."
Avui amb el nostre expert en llengües, l'Enric Gomà, coneixerem tot el llenguatge relacionat amb el dormir. Tindrem malsons, somiarem truites i coneixerem mes detalls de la nostra riquesa lingüística."La son són les ganes de dormir. I el son és el que ve després, la letargia de quan anem adormits." Avui amb el nostre expert en llengües, l'Enric Gomà, coneixerem tot el llenguatge relacionat amb el dormir. Tindrem malsons, somiarem truites i coneixerem mes detalls de la nostra riquesa lingüística.
"Empinats", "tibats", "empalmats"? Avui trempem amb l'Enric Gomà
"Tenir trempera" és tenir força i entusiasme i encomanar-lo als que t'envolten. Però també serveix per descriure una erecció masculina. Però hi ha tantes maneres de dir el mateix... L'Enric Gomà, tot trempat, ens explica les maneres correctes, i no tan reconegudes, per parlar d'empalmades, empinades, d'anar tibats, lluents... El tema dona per a molt!
"Tenir trempera" és tenir força i entusiasme i encomanar-lo als que t'envolten. Però també serveix per descriure una erecció masculina. Però hi ha tantes maneres de dir el mateix... L'Enric Gomà, tot trempat, ens explica les maneres correctes, i no tan reconegudes, per parlar d'empalmades, empinades, d'anar tibats, lluents... El tema dona per a molt!
Els orígens de la llufa del dia dels Sants Innocents
La llufa és el "ninot típic que es penja a l'esquena dels abrics, les jaquetes", explica el nostre expert en llengua, Enric Gomà, que també ens recorda que abans eren trossos de paper, "no ninots exactament". De llufes, amb cua o sense, en parlem en el nostre espai de llengua, coincidint amb l'arribada del dia 28 de desembre.
La llufa és el "ninot típic que es penja a l'esquena dels abrics, les jaquetes", explica el nostre expert en llengua, Enric Gomà, que també ens recorda que abans eren trossos de paper, "no ninots exactament". De llufes, amb cua o sense, en parlem en el nostre espai de llengua, coincidint amb l'arribada del dia 28 de desembre.
Pequín o Beijing? Avui amb en Gomà anem d'exònims
Un exònim és un topònim usat en una llengua determinada per referir-se a un lloc situat fora de la seva àrea lingüística i que difereix de la denominació que rep a l'àrea geogràfica on és situat. Per exemple, fora dels Països Catalans hi ha tradició de dir "Gerona" en lloc de "Girona", o "Lérida" en lloc de "Lleida". I també passa a la inversa: a Catalunya diem "Londres" en lloc de "London", o "Saragossa" en lloc de "Zaragoza". Però no sempre és tan senzill: "No es pot anar a mitges", defensa el nostre expert.
Un exònim és un topònim usat en una llengua determinada per referir-se a un lloc situat fora de la seva àrea lingüística i que difereix de la denominació que rep a l'àrea geogràfica on és situat. Per exemple, fora dels Països Catalans hi ha tradició de dir "Gerona" en lloc de "Girona", o "Lérida" en lloc de "Lleida". I també passa a la inversa: a Catalunya diem "Londres" en lloc de "London", o "Saragossa" en lloc de "Zaragoza". Però no sempre és tan senzill: "No es pot anar a mitges", defensa el nostre expert.
Anem a plaça a comprar expressions catalanes amb l'Enric Gomà
La mongeta tendra (no pas verda), la bajoca, la pinya d'avió, la patata antiga, les punxes, les galtes de rap... Els productes que comprem a plaça "encara conserven" els noms de sempre. L'Enric Gomà ens acosta totes les expressions. I de tot arreu.
La mongeta tendra (no pas verda), la bajoca, la pinya d'avió, la patata antiga, les punxes, les galtes de rap... Els productes que comprem a plaça "encara conserven" els noms de sempre. L'Enric Gomà ens acosta totes les expressions. I de tot arreu.
Bavi, nona, pupa, mam, momir... En Gomà ens acosta el llenguatge dels més petits
El nostre expert en llengües, Enric Gomà, ens fa un repàs del llenguatge dels més petits (o potser el llenguatge que adopten els adults per adreçar-se als més petits): meta, mam, momir, nona, papus... Paraules que ens porten al món dels infants però que en alguns casos també tenen el seu referent adult.
El nostre expert en llengües, Enric Gomà, ens fa un repàs del llenguatge dels més petits (o potser el llenguatge que adopten els adults per adreçar-se als més petits): meta, mam, momir, nona, papus... Paraules que ens porten al món dels infants però que en alguns casos també tenen el seu referent adult.
Enric Gomà i les novetats al diccionari: "Són més interessants els canvis que les noves entrades"
Enric Gomà té molt a dir sobre la nova tongada de paraules reconegudes del diccionari, en especial les que ja hi eren i que ara han experimentat canvis i ampliacions. En repassem unes quantes i aprenem alguns orígens d'expressions, com per exemple "la festa va acabar amb un bon sidral". D'on surt aquest sidral?
Enric Gomà té molt a dir sobre la nova tongada de paraules reconegudes del diccionari, en especial les que ja hi eren i que ara han experimentat canvis i ampliacions. En repassem unes quantes i aprenem alguns orígens d'expressions, com per exemple "la festa va acabar amb un bon sidral". D'on surt aquest sidral?
