Albert Martín Vidal

  • Estem en una nova bombolla immobiliària?
    Escolta àudio

    Estem en una nova bombolla immobiliària?

    Avui a "La tarda de Catalunya Ràdio" ens preguntem si estem en una nova bombolla immobiliària o no i de passada repassem els preus de peixateries i carnisseries, pensant en els àpats de Nadal!
    Ara que estem en un any de recuperació econòmica, caldria veure si hi ha risc que se'ns reescalfi el mercat immobiliari i fem una nova bombolla i un nou desastre.
    Només en l'agost es van vendre a Espanya 49.884 habitatges. L'agost més disparat des del 2007.
    D'altra banda, el mercat immobiliari s'està encarint ja a nivell prepandèmia (un 3,3%), que déu n'hi do. segons apunta el nostre col·laborador Albert Martín. Però atenció, perquè el repunt actual, segons la informació que ens porta, respon a l'estalvi i als canvis de necessitats, més als tipus ínfims, que ho converteixen en una bona inversió. Però no sembla preocupant. Els bancs no estan donant hipoteques al 100%, ni al 110%, i poc o molt han après la lliçó i mana més el personal de riscos que el de comercial.

    Avui a "La tarda de Catalunya Ràdio" ens preguntem si estem en una nova bombolla immobiliària o no i de passada repassem els preus de peixateries i carnisseries, pensant en els àpats de Nadal! Ara que estem en un any de recuperació econòmica, caldria veure si hi ha risc que se'ns reescalfi el mercat immobiliari i fem una nova bombolla i un nou desastre. Només en l'agost es van vendre a Espanya 49.884 habitatges. L'agost més disparat des del 2007. D'altra banda, el mercat immobiliari s'està encarint ja a nivell prepandèmia (un 3,3%), que déu n'hi do. segons apunta el nostre col·laborador Albert Martín. Però atenció, perquè el repunt actual, segons la informació que ens porta, respon a l'estalvi i als canvis de necessitats, més als tipus ínfims, que ho converteixen en una bona inversió. Però no sembla preocupant. Els bancs no estan donant hipoteques al 100%, ni al 110%, i poc o molt han après la lliçó i mana més el personal de riscos que el de comercial.

  • Empreses que pacten preus: càrtels pel màxim benefici a costa dels usuaris
    Escolta àudio

    Empreses que pacten preus: càrtels pel màxim benefici a costa dels usuaris

    Us expliquem el cas d'un frau molt sonat i sofisticat, el del càrtel de la indústria automobilística que el Suprem acaba de castigar ratificant les multes imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Una vinenta de marques hi estaven implicades i la sanció arriba als 130 milions d'euros. En parlem a l'Economia Domèstica de l'Albert Martín, amb Maria Pilar Canedo, consellera de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, i amb Albert Padilla, advocat d'Arriaga Asociados.
    I què feien aquestes empreses? Intercanviar informació per rebaixar la competitivitat entre elles i així igualar l'oferta i perjudicar la capacitat de lliure elecció de l'usuari. I només és un del centenar de fraus que la CNMC pot arribar a investigar cada any.

    Us expliquem el cas d'un frau molt sonat i sofisticat, el del càrtel de la indústria automobilística que el Suprem acaba de castigar ratificant les multes imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Una vinenta de marques hi estaven implicades i la sanció arriba als 130 milions d'euros. En parlem a l'Economia Domèstica de l'Albert Martín, amb Maria Pilar Canedo, consellera de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, i amb Albert Padilla, advocat d'Arriaga Asociados. I què feien aquestes empreses? Intercanviar informació per rebaixar la competitivitat entre elles i així igualar l'oferta i perjudicar la capacitat de lliure elecció de l'usuari. I només és un del centenar de fraus que la CNMC pot arribar a investigar cada any.

  • Per primer cop, el cotxe més venut a Europa és elèctric
    Escolta àudio

    Per primer cop, el cotxe més venut a Europa és elèctric

    L'Albert Martín ens fa notar una fita històrica, o així ho veurem d'aquí un temps quan recordem que aquesta tardor per primer cop a la història a Europa el cotxe més venut ha estat un cotxe elèctric, el Tesla model 3. Però atenció que això no vol dir que els cotxes elèctrics ja s'hagin imposat, sinó que, segons alguns experts consultats, la falta de microxips ha frenat la producció dels cotxes de combustió normal. Però això no treu que totes les marques accelerin els seus plans per electrificar la seva flota.

    L'Albert Martín ens fa notar una fita històrica, o així ho veurem d'aquí un temps quan recordem que aquesta tardor per primer cop a la història a Europa el cotxe més venut ha estat un cotxe elèctric, el Tesla model 3. Però atenció que això no vol dir que els cotxes elèctrics ja s'hagin imposat, sinó que, segons alguns experts consultats, la falta de microxips ha frenat la producció dels cotxes de combustió normal. Però això no treu que totes les marques accelerin els seus plans per electrificar la seva flota.

  • El duel sobre l'austeritat a Europa: Draghi, 1 - Weidmann, 0
    Escolta àudio

    El duel sobre l'austeritat a Europa: Draghi, 1 - Weidmann, 0

    Avui a l'"Economia domèstica" parlem d'una guerra política o, més ben dit, d'una guerra de polítiques. I aquesta setmana hem viscut l'últim episodi de la que ha estat una de les més espectaculars de l'última dècada. Va ser la guerra sobre les polítiques que calien a Europa per fer front a la crisi, el pols entre austeritat i keynesianisme.
    Al darrere del pols, dues cares: Mario Draghi, president del BCE del 2011 al 2019, i Jens Weidmann, president del banc central alemany, el Bundesbank, des del maig del 2011 fins a la setmana passada. Draghi, en plena crisi de les hipoteques, va dir allò de "farem el que calgui per salvar l'euro". Weidmann era partidari de l'austeritat. El 2019, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va acabar intercedint en la confrontació lamentant que havia faltat solidaritat amb Grècia.

    Avui a l'"Economia domèstica" parlem d'una guerra política o, més ben dit, d'una guerra de polítiques. I aquesta setmana hem viscut l'últim episodi de la que ha estat una de les més espectaculars de l'última dècada. Va ser la guerra sobre les polítiques que calien a Europa per fer front a la crisi, el pols entre austeritat i keynesianisme. Al darrere del pols, dues cares: Mario Draghi, president del BCE del 2011 al 2019, i Jens Weidmann, president del banc central alemany, el Bundesbank, des del maig del 2011 fins a la setmana passada. Draghi, en plena crisi de les hipoteques, va dir allò de "farem el que calgui per salvar l'euro". Weidmann era partidari de l'austeritat. El 2019, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va acabar intercedint en la confrontació lamentant que havia faltat solidaritat amb Grècia.

  • La inflació i el coll d'ampolla en què ens trobem
    Escolta àudio

    La inflació i el coll d'ampolla en què ens trobem

    La nostra economia domèstica es pot veure molt afectada aquests dies per la inflació, que des de fa uns mesos tendeix a l'alça i ara mateix a Catalunya és del 3,7%, un nivell que feia anys que no es veia. Perdem poder adquisitiu, cosa que afecta el consum que, com se sap, és una de les dues grans palanques del bon funcionament econòmic. Analitzem la situació amb el nostre especialista, Albert Martín, que també ens farà balanç de l'impacte que finalment ha tingut la fuga d'empreses que hi va haver arran de l'1-O.

    La nostra economia domèstica es pot veure molt afectada aquests dies per la inflació, que des de fa uns mesos tendeix a l'alça i ara mateix a Catalunya és del 3,7%, un nivell que feia anys que no es veia. Perdem poder adquisitiu, cosa que afecta el consum que, com se sap, és una de les dues grans palanques del bon funcionament econòmic. Analitzem la situació amb el nostre especialista, Albert Martín, que també ens farà balanç de l'impacte que finalment ha tingut la fuga d'empreses que hi va haver arran de l'1-O.

  • Papers de Pandora: "En menys de 10 clics pots crear una societat offshore des de casa"
    Escolta àudio

    Papers de Pandora: "En menys de 10 clics pots crear una societat offshore des de casa"

    Entrevistem el periodista Joaquín Castellón de La Sexta, el mitjà espanyol que juntament amb El País ha publicat els Papers de Pandora, la revelació dels lligams amb paradisos fiscals de 600 espanyols, entre els milers d'implicats de 91 països descoberts pel Consorci Internacional de Periodisme d'Investigació. Castellón adverteix, entre altres coses, que amb una desena de clics des de qualsevol domicili particular avui dia es pot crear una societat offshore i constata que han identificat nous paradisos fiscals que ofereixen serveis encara més "espectaculars". Analitzem aquest fenomen també amb el nostre col·laborador de l'àmbit econòmic Albert Martín.

    Entrevistem el periodista Joaquín Castellón de La Sexta, el mitjà espanyol que juntament amb El País ha publicat els Papers de Pandora, la revelació dels lligams amb paradisos fiscals de 600 espanyols, entre els milers d'implicats de 91 països descoberts pel Consorci Internacional de Periodisme d'Investigació. Castellón adverteix, entre altres coses, que amb una desena de clics des de qualsevol domicili particular avui dia es pot crear una societat offshore i constata que han identificat nous paradisos fiscals que ofereixen serveis encara més "espectaculars". Analitzem aquest fenomen també amb el nostre col·laborador de l'àmbit econòmic Albert Martín.

  • La crisi xinesa d'Evergrande, el PIB català i una hipoteca per a l'Elisenda Carod
    Escolta àudio

    La crisi xinesa d'Evergrande, el PIB català i una hipoteca per a l'Elisenda Carod

    La immobiliària xinesa Evergrande té un deute d'un quart de bilió d'euros, que és més que tot el que genera Catalunya en un any, tot i que menys de la meitat que el deute que tenia Lehman quan va petar.
    Quin és el perill que això suposa? Que es pugui malmetre la confiança en el sector xinès. I per entendre què vol dir confiança en l'àmbit bancari, el nostre col·laborador Albert Martín Vidal ens posa l'exemple d'una hipotètica Elisenda Carod amb una hipoteca al banc que, de cop i volta, no paga. La confiança que s'acaba de trencar afectaria també els companys de la Carod del programa de "La tarda", que es trobarien que el banc no els hi deixa ni un euro. Ara imagineu-vos si el deute que trenca la confiança és d'un quart de bilió.

    La immobiliària xinesa Evergrande té un deute d'un quart de bilió d'euros, que és més que tot el que genera Catalunya en un any, tot i que menys de la meitat que el deute que tenia Lehman quan va petar. Quin és el perill que això suposa? Que es pugui malmetre la confiança en el sector xinès. I per entendre què vol dir confiança en l'àmbit bancari, el nostre col·laborador Albert Martín Vidal ens posa l'exemple d'una hipotètica Elisenda Carod amb una hipoteca al banc que, de cop i volta, no paga. La confiança que s'acaba de trencar afectaria també els companys de la Carod del programa de "La tarda", que es trobarien que el banc no els hi deixa ni un euro. Ara imagineu-vos si el deute que trenca la confiança és d'un quart de bilió.

  • La batalla de l'aeroport només en clau econòmica
    Escolta àudio

    La batalla de l'aeroport només en clau econòmica

    Es calcula que el PIB català deu al turisme un 17% del total, una bestiesa, i el 2019, abans de la pandèmia, 19 milions de turistes estrangers van visitar Catalunya.
    Què pot aportar a això l'ampliació de l'aeroport de Barcelona-el Prat? Segons Albert Martín, el nostre especialista de capçalera en economia, tot i que hi ha dubtes, els experts argumenten que l'ampliació afavoriria el turisme i ajudaria a atreure el turisme asiàtic amb poder adquisitiu, les classes mitjanes que en aquell continent no deixen de créixer.

    Es calcula que el PIB català deu al turisme un 17% del total, una bestiesa, i el 2019, abans de la pandèmia, 19 milions de turistes estrangers van visitar Catalunya. Què pot aportar a això l'ampliació de l'aeroport de Barcelona-el Prat? Segons Albert Martín, el nostre especialista de capçalera en economia, tot i que hi ha dubtes, els experts argumenten que l'ampliació afavoriria el turisme i ajudaria a atreure el turisme asiàtic amb poder adquisitiu, les classes mitjanes que en aquell continent no deixen de créixer.

  • El salari mínim interprofessional explicat a "una nena de sis anys"
    Escolta àudio

    El salari mínim interprofessional explicat a "una nena de sis anys"

    Es calcula que 1,5 milions de persones, entre aquelles que cobren el salari mínim i convenis professionals que hi estan vinculats, es poden beneficiar de l'increment d'aquest sou que el govern espanyol i els agents socials han d'acabar de concretar. I darrere d'això, segons l'Albert Martín, el nostre "profe de classes particulars d'economia", hi ha l'intent d'acabar amb el que es considera un dels grans problemes de l'economia espanyola: la precarietat. Ara bé, la mateixa patronal, els representants dels empresaris, han tret un altre factor a considerar: per què no es té en compte el diferent cost de la vida de cada comunitat? Aquest càlcul diferenciador, l'INE no l'ha fet encara mai.

    Es calcula que 1,5 milions de persones, entre aquelles que cobren el salari mínim i convenis professionals que hi estan vinculats, es poden beneficiar de l'increment d'aquest sou que el govern espanyol i els agents socials han d'acabar de concretar. I darrere d'això, segons l'Albert Martín, el nostre "profe de classes particulars d'economia", hi ha l'intent d'acabar amb el que es considera un dels grans problemes de l'economia espanyola: la precarietat. Ara bé, la mateixa patronal, els representants dels empresaris, han tret un altre factor a considerar: per què no es té en compte el diferent cost de la vida de cada comunitat? Aquest càlcul diferenciador, l'INE no l'ha fet encara mai.

Anar al contingut