Albert Martín Vidal

  • La llista negra d'Hisenda: morosos i corrupció
    Escolta àudio

    La llista negra d'Hisenda: morosos i corrupció

    Unes 7.000 persones i entitats tenen un deute amb l'Agència Tributària Espanyola que puja, en total, a 17.000 milions d'euros segons la llista que com cada any s'ha fet pública. Entre els noms destacats, un de vinculat amb un escàndol recent: Luis Medina Abascal, el famós aconseguidor de mascaretes al Madrid de l'inici de la pandèmia.
    A Catalunya, l'Agència Tributària autonòmica ha assenyalat 51 contribuents amb un deute de més de 600.000 euros, una llista que encapçala una empresa d'apostes esportives en liquidació, Playbadalona SA.
    Les circumstàncies de cada nom de la llista són diverses, però curiosament repassar les cares conegudes es converteix en un recordatori dels escàndols econòmics de la història del país.

    Unes 7.000 persones i entitats tenen un deute amb l'Agència Tributària Espanyola que puja, en total, a 17.000 milions d'euros segons la llista que com cada any s'ha fet pública. Entre els noms destacats, un de vinculat amb un escàndol recent: Luis Medina Abascal, el famós aconseguidor de mascaretes al Madrid de l'inici de la pandèmia. A Catalunya, l'Agència Tributària autonòmica ha assenyalat 51 contribuents amb un deute de més de 600.000 euros, una llista que encapçala una empresa d'apostes esportives en liquidació, Playbadalona SA. Les circumstàncies de cada nom de la llista són diverses, però curiosament repassar les cares conegudes es converteix en un recordatori dels escàndols econòmics de la història del país.

  • Com pot afectar les hipoteques la pujada dels tipus d'interès?
    Escolta àudio

    Com pot afectar les hipoteques la pujada dels tipus d'interès?

    A principis de juliol es preveu que s'incrementin els tipus d'interès a causa de l'alta inflació, que està quatre o cinc vegades per sobre del que estableix el mandat del BCE, el 2%. Els bancs centrals de diferents països, incloent-hi l'europeu, han acordat apujar els tipus, però no hi ha unanimitat sobre la decisió i, a un altre nivell, són molts els que es pregunten com afectarà això una hipoteca a tipus variable l'any que ve.

    A principis de juliol es preveu que s'incrementin els tipus d'interès a causa de l'alta inflació, que està quatre o cinc vegades per sobre del que estableix el mandat del BCE, el 2%. Els bancs centrals de diferents països, incloent-hi l'europeu, han acordat apujar els tipus, però no hi ha unanimitat sobre la decisió i, a un altre nivell, són molts els que es pregunten com afectarà això una hipoteca a tipus variable l'any que ve.

  • El diner negre que desapareix i l'ascensor social que s'encalla
    Escolta àudio

    El diner negre que desapareix i l'ascensor social que s'encalla

    Sembla que podem estar davant la fi del diner negre, segons Albert Martín, cap d'Economia de l'Ara i col·laborador de "La tarda", que ho atribueix, entre altres coses, al fet que determinats sectors estarien pagant elque abans no pagaven per poder accedir ara a les ajudes públiques que es concedeixen arran de la crisi de la covid.
    D'altra banda, Martín posa sobre la taula un estudi que adverteix que a Espanya si vens d'una família rica tens 24 cops més possibilitats de prosperar que si vens d'una família humil.

    Sembla que podem estar davant la fi del diner negre, segons Albert Martín, cap d'Economia de l'Ara i col·laborador de "La tarda", que ho atribueix, entre altres coses, al fet que determinats sectors estarien pagant elque abans no pagaven per poder accedir ara a les ajudes públiques que es concedeixen arran de la crisi de la covid. D'altra banda, Martín posa sobre la taula un estudi que adverteix que a Espanya si vens d'una família rica tens 24 cops més possibilitats de prosperar que si vens d'una família humil.

  • Quina funció social té la SAREB, el banc dolent?
    Escolta àudio

    Quina funció social té la SAREB, el banc dolent?

    Albert Martín, periodista econòmic de "La tarda", considera que no es pot jutjar la SAREB -el banc dolent- en funció de si genera o no beneficis, de la mateixa manera que no es valora en el cas d'una escola o d'un hospital. Per això, si bé la societat, participada pels bancs i l'Estat, ha acumulat deutes, al capdavall ha evitat que es perdessin els estalvis dels clients de les entitats bancàries, objectiu per al qual es va crear. Ara, els fons d'inversió Blackstone i KKR són els encarregats de gestionar els actius de la SAREB, amb la qual cosa el govern s'estalviarà un 10% del que pagava fins ara perquè ho portessin 4 immobiliàries. Més enllà d'aquest estalvi, però, la decisió suposa que no es farà el que demanava part de la societat i Unides Podem: que els actius, 45.000 pisos, es posessin al parc públic d'habitatge.

    Albert Martín, periodista econòmic de "La tarda", considera que no es pot jutjar la SAREB -el banc dolent- en funció de si genera o no beneficis, de la mateixa manera que no es valora en el cas d'una escola o d'un hospital. Per això, si bé la societat, participada pels bancs i l'Estat, ha acumulat deutes, al capdavall ha evitat que es perdessin els estalvis dels clients de les entitats bancàries, objectiu per al qual es va crear. Ara, els fons d'inversió Blackstone i KKR són els encarregats de gestionar els actius de la SAREB, amb la qual cosa el govern s'estalviarà un 10% del que pagava fins ara perquè ho portessin 4 immobiliàries. Més enllà d'aquest estalvi, però, la decisió suposa que no es farà el que demanava part de la societat i Unides Podem: que els actius, 45.000 pisos, es posessin al parc públic d'habitatge.

  • Empresaris catalans d'èxit: han fet mèrits o tenien un coixí familiar?
    Escolta àudio

    Empresaris catalans d'èxit: han fet mèrits o tenien un coixí familiar?

    Elon Musk, l'home més ric del món, és fill d'un empresari ric de Sud-àfrica. Fins quin punt això resta mèrit al que ha fet? Hi ha la creença general que els empresaris són tots "fills de" però l'Albert Martín no hi està d'acord. Hi ha una fase molt inicial a les empreses que sempre requereix les tres efes: "family, friends and fools" (família, amics i ximples que donen suport a un projecte), però això no treu que també hi pugui haver una part de mèrits o que en alguns casos no hi hagi ni una de les efes. Repassem les trajectòries d'Isak Andik, Manuel Lago, Meyer Homes, José Elías, Sol Daurella, Víctor Grífols o Josep Oliu, i també la de directius com Isidre Fainé o Wayne Griffiths.

    Elon Musk, l'home més ric del món, és fill d'un empresari ric de Sud-àfrica. Fins quin punt això resta mèrit al que ha fet? Hi ha la creença general que els empresaris són tots "fills de" però l'Albert Martín no hi està d'acord. Hi ha una fase molt inicial a les empreses que sempre requereix les tres efes: "family, friends and fools" (família, amics i ximples que donen suport a un projecte), però això no treu que també hi pugui haver una part de mèrits o que en alguns casos no hi hagi ni una de les efes. Repassem les trajectòries d'Isak Andik, Manuel Lago, Meyer Homes, José Elías, Sol Daurella, Víctor Grífols o Josep Oliu, i també la de directius com Isidre Fainé o Wayne Griffiths.

  • La postpandèmia: repunten els contractes indefinits i cau Netflix
    Escolta àudio

    La postpandèmia: repunten els contractes indefinits i cau Netflix

    Aquesta setmana tornarem a tenir dades de l'atur i en principi seran bones, vaticina l'expert en economia de "La tarda", Albert Martín, però, al marge de com vagi l'atur, cal celebrar que hi ha hagut un canvi cabdal en els contractes, amb un repunt dels indefinits. Repassem aquest escenari mentre estem pendents de les negociacions col·lectives que han d'afectar els salaris amb el rerefons de l'inflació del 10%. Segons Martín, fa setmanes que creix la distància entre les parts i la negociació no pinta fàcil. A més, la patronal ara no veu bé que les pensions s'actualitzin amb l'IPC. L'ocupació és una de les cares de la postpandèmia, però una altra és la situació de Netflix. La plataforma, com Amazon o Zoom, és de les afavorides per la pandèmia, però ara, quan la covid remet, la situació canvia: Netflix va perdre 55.000 milions de dòlars de preu en borsa, un 36%. Estem mirant menys Netflix? Posaran anuncis trencant la seva pròpia llei d'or de no fer-ho?

    Aquesta setmana tornarem a tenir dades de l'atur i en principi seran bones, vaticina l'expert en economia de "La tarda", Albert Martín, però, al marge de com vagi l'atur, cal celebrar que hi ha hagut un canvi cabdal en els contractes, amb un repunt dels indefinits. Repassem aquest escenari mentre estem pendents de les negociacions col·lectives que han d'afectar els salaris amb el rerefons de l'inflació del 10%. Segons Martín, fa setmanes que creix la distància entre les parts i la negociació no pinta fàcil. A més, la patronal ara no veu bé que les pensions s'actualitzin amb l'IPC. L'ocupació és una de les cares de la postpandèmia, però una altra és la situació de Netflix. La plataforma, com Amazon o Zoom, és de les afavorides per la pandèmia, però ara, quan la covid remet, la situació canvia: Netflix va perdre 55.000 milions de dòlars de preu en borsa, un 36%. Estem mirant menys Netflix? Posaran anuncis trencant la seva pròpia llei d'or de no fer-ho?

  • La teva empresa vol contractar un jove pagat pels fons Next Generation? Clica aquí
    Escolta àudio

    La teva empresa vol contractar un jove pagat pels fons Next Generation? Clica aquí

    Abordem l'apartat menys conegut dels objectius que es plantegen els fons de la Unió Europea Next Generation, el de la cohesió social. La Generalitat ha posat en marxa unes ajudes que hi ha el risc que passin desapercebudes per a les empreses més petites. Empreses, autònoms, cooperatives i entitats sense ànim de lucre poden sol·licitar els ajuts del SOC per a la contractació de joves.
    L'objectiu és fomentar la contractació de treballadors de menys de 30 anys amb un contracte per un any mínim, a jornada completa, i amb un ajut que atorgarà el govern de 17.684 euros. Les empreses interessades podran buscar tant persones ja titulades, que poden accedir al contracte de pràctiques, com joves que no tenen cap titulació però que estan inscrites al SOC.
    Ho expliquem amb el secretari General de Treball, Enric Vinaixa, i amb tots els oients, autònoms, empresaris, emprenedors que truquen al programa per plantejar les seves consultes, dubtes i aclariments.

    Abordem l'apartat menys conegut dels objectius que es plantegen els fons de la Unió Europea Next Generation, el de la cohesió social. La Generalitat ha posat en marxa unes ajudes que hi ha el risc que passin desapercebudes per a les empreses més petites. Empreses, autònoms, cooperatives i entitats sense ànim de lucre poden sol·licitar els ajuts del SOC per a la contractació de joves. L'objectiu és fomentar la contractació de treballadors de menys de 30 anys amb un contracte per un any mínim, a jornada completa, i amb un ajut que atorgarà el govern de 17.684 euros. Les empreses interessades podran buscar tant persones ja titulades, que poden accedir al contracte de pràctiques, com joves que no tenen cap titulació però que estan inscrites al SOC. Ho expliquem amb el secretari General de Treball, Enric Vinaixa, i amb tots els oients, autònoms, empresaris, emprenedors que truquen al programa per plantejar les seves consultes, dubtes i aclariments.

  • Què passa quan els diners que eren per al benestar es destinen a la guerra?
    Escolta àudio

    Què passa quan els diners que eren per al benestar es destinen a la guerra?

    Les guerres normalment no estan pressupostades i costen diners. Els diners que un país destina a la guerra són diners que haurien estat destinats a coses més productives -o bé per a l'economia o bé per a la qualitat de vida dels ciutadans. I els impostos, que són importants per al manteniment d'infraestructures i per a les polítiques socials, quan creixen limiten la despesa de les famílies (el consum) i de les empreses (inversió). A més, hi ha un efecte psicològic que fa que una guerra es converteixi en un fre per a tota mena d'inversions i afavoreix que s'instal·li una mena d'idea universal d'"espera't una mica a veure com acaba això". Analitzem amb l'Albert Martín l'efecte que té en l'economia una guerra com la que afecta aquests dies Ucraïna.

    Les guerres normalment no estan pressupostades i costen diners. Els diners que un país destina a la guerra són diners que haurien estat destinats a coses més productives -o bé per a l'economia o bé per a la qualitat de vida dels ciutadans. I els impostos, que són importants per al manteniment d'infraestructures i per a les polítiques socials, quan creixen limiten la despesa de les famílies (el consum) i de les empreses (inversió). A més, hi ha un efecte psicològic que fa que una guerra es converteixi en un fre per a tota mena d'inversions i afavoreix que s'instal·li una mena d'idea universal d'"espera't una mica a veure com acaba això". Analitzem amb l'Albert Martín l'efecte que té en l'economia una guerra com la que afecta aquests dies Ucraïna.

  • El salari mínim hauria de contemplar les diferències entre comunitats?
    Escolta àudio

    El salari mínim hauria de contemplar les diferències entre comunitats?

    Govern i sindicats han apostat per elevar el salari mínim fins als 1.000 euros en 14 pagues. Qui són els beneficiaris de la mesura? Es compten 1,8 milions de treballadors a tot l'Estat però en la valoració final s'ha de tenir en compte que el 13% dels treballadors estan al llindar de la pobresa tot i tenir feina. Què fan els països del nostre entorn? Com ho defensa el govern i què li critiquen els contraris a la mesura?

    Govern i sindicats han apostat per elevar el salari mínim fins als 1.000 euros en 14 pagues. Qui són els beneficiaris de la mesura? Es compten 1,8 milions de treballadors a tot l'Estat però en la valoració final s'ha de tenir en compte que el 13% dels treballadors estan al llindar de la pobresa tot i tenir feina. Què fan els països del nostre entorn? Com ho defensa el govern i què li critiquen els contraris a la mesura?

  • La reivindicació d'un tracte més humà als bancs
    Escolta àudio

    La reivindicació d'un tracte més humà als bancs

    Que la relació dels bancs amb els seus clients està canviant no és nou però que cada vegada hi ha més usuaris, sobretot gent gran, que se'n queixen també comença a ser una evidència, sobretot arran de la queixa d'un jubilat valencià, Carlos San Juan, de 78 anys, que fa unes setmanes va decidir obrir un change.org per reclamar un tracte més humà a les entitats financeres.

    Que la relació dels bancs amb els seus clients està canviant no és nou però que cada vegada hi ha més usuaris, sobretot gent gran, que se'n queixen també comença a ser una evidència, sobretot arran de la queixa d'un jubilat valencià, Carlos San Juan, de 78 anys, que fa unes setmanes va decidir obrir un change.org per reclamar un tracte més humà a les entitats financeres.

  • Per què puja la factura del gas i què sabem del que estem pagant en aquest rebut?
    Escolta àudio

    Per què puja la factura del gas i què sabem del que estem pagant en aquest rebut?

    Hem començat l'any amb una factura del gas que s'està convertint en un veritable drama per a molta gent. Obrim consultori a "La tarda de Catalunya Ràdio", però també aprofitem per buscar l'explicació d'aquests preus. Hi ha diverses raons: ha arribat el fred i fem servir més la calefacció, la covid també fa que passem més hores a casa. Però també hi té a veure la manera com la companyia fa les estimacions del gas, la tarifa que tenim contractada i la geopolítica mundial, encesa per les relacions entre Rússia, Ucraïna i la Unió Europea. Intentem desgranar-ho tot i també respondre als vostres dubtes.

    Hem començat l'any amb una factura del gas que s'està convertint en un veritable drama per a molta gent. Obrim consultori a "La tarda de Catalunya Ràdio", però també aprofitem per buscar l'explicació d'aquests preus. Hi ha diverses raons: ha arribat el fred i fem servir més la calefacció, la covid també fa que passem més hores a casa. Però també hi té a veure la manera com la companyia fa les estimacions del gas, la tarifa que tenim contractada i la geopolítica mundial, encesa per les relacions entre Rússia, Ucraïna i la Unió Europea. Intentem desgranar-ho tot i també respondre als vostres dubtes.

  • Les sicavs, en vies d'extinció: el 80% no compleixen la llei actual i deixaran de tributar a l'1%
    Escolta àudio

    Les sicavs, en vies d'extinció: el 80% no compleixen la llei actual i deixaran de tributar a l'1%

    L'Albert Martín ens explica com funcionen les sicavs, un instrument financer amb molt mala fama: el 80% de les 2.300 que hi ha a Espanya no compleixen la llei actual i, per tant, amb els canvis del govern espanyol deixaran de tributar a l'1%. També parlem dels ajuts al lloguer i les barreres que hi ha per poder accedir-hi.

    L'Albert Martín ens explica com funcionen les sicavs, un instrument financer amb molt mala fama: el 80% de les 2.300 que hi ha a Espanya no compleixen la llei actual i, per tant, amb els canvis del govern espanyol deixaran de tributar a l'1%. També parlem dels ajuts al lloguer i les barreres que hi ha per poder accedir-hi.

  • La proposta del govern espanyol: la contribució dels autònoms és equitativa?
    Escolta àudio

    La proposta del govern espanyol: la contribució dels autònoms és equitativa?

    La setmana passada es va conèixer una nova proposta del Ministeri de la Seguretat Social per al sector dels autònoms que ha generat molt debat a les xarxes socials però que els sindicats i els periodistes especialitzats, com Albert Martín, consideren que ha estat mal entesa en alguns punts. El principal canvi és que el govern vol que els autònoms cotitzin a la Seguretat Social en funció dels beneficis que tenen. Sandra Zapatero, presidenta de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC), defensa que es contribueixi equitativament perquè no és just que tots els autònoms paguin el mateix. A més, de passada, aclarim alguns dubtes de la nostra audiència.

    La setmana passada es va conèixer una nova proposta del Ministeri de la Seguretat Social per al sector dels autònoms que ha generat molt debat a les xarxes socials però que els sindicats i els periodistes especialitzats, com Albert Martín, consideren que ha estat mal entesa en alguns punts. El principal canvi és que el govern vol que els autònoms cotitzin a la Seguretat Social en funció dels beneficis que tenen. Sandra Zapatero, presidenta de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC), defensa que es contribueixi equitativament perquè no és just que tots els autònoms paguin el mateix. A més, de passada, aclarim alguns dubtes de la nostra audiència.

  • Qui està pendent dels fons europeus aquest 2022 i qui no tant?
    Escolta àudio

    Qui està pendent dels fons europeus aquest 2022 i qui no tant?

    Espanya no està entre els països que s'estan recuperant més de pressa de la patacada de la Covid i està fiant molt les ajudes a l'economia als fons europeus Next Generation. Les pimes s'ho miren amb recel perquè creuen que el pastís gros se l'enduran les grans empreses i el sector del turisme està decebut perquè esperava refer-se de la crisi. Els requisits pels fons fixen com a prioritat la transició ecològica, els projectes de cohesió social i la innovació.
    Mentrestant, però, les start-ups catalanes han tingut una bona collita en les rondes de finançament d'inversors privats d'aquest 2021.

    Espanya no està entre els països que s'estan recuperant més de pressa de la patacada de la Covid i està fiant molt les ajudes a l'economia als fons europeus Next Generation. Les pimes s'ho miren amb recel perquè creuen que el pastís gros se l'enduran les grans empreses i el sector del turisme està decebut perquè esperava refer-se de la crisi. Els requisits pels fons fixen com a prioritat la transició ecològica, els projectes de cohesió social i la innovació. Mentrestant, però, les start-ups catalanes han tingut una bona collita en les rondes de finançament d'inversors privats d'aquest 2021.

  • Borsa i llista de morosos: qui hi entra i qui en surt?
    Escolta àudio

    Borsa i llista de morosos: qui hi entra i qui en surt?

    Albert Martín, el nostre assessor en economia, vol tancar l'any fent balanç de la borsa espanyola i l'índex de l'Ibex 35 però adverteix que ho fa amb recança. Per què? Perquè la borsa no és el termòmetre que suposadament hauria de ser i alguns experts sentencien que té un comportament inevitablement irracional. I perquè al capdavall, els particulars hi tenen un paper molt minoritari i el que passi a la borsa no afecta tant com pot semblar l'economia domèstica. Ara bé, sí que estarà bé saber qui puja i qui baixa en aquest mercat de valors i de passada, informació d'última hora, podem veure qui s'estrena i que ha saltat de la llista de morosos.

    Albert Martín, el nostre assessor en economia, vol tancar l'any fent balanç de la borsa espanyola i l'índex de l'Ibex 35 però adverteix que ho fa amb recança. Per què? Perquè la borsa no és el termòmetre que suposadament hauria de ser i alguns experts sentencien que té un comportament inevitablement irracional. I perquè al capdavall, els particulars hi tenen un paper molt minoritari i el que passi a la borsa no afecta tant com pot semblar l'economia domèstica. Ara bé, sí que estarà bé saber qui puja i qui baixa en aquest mercat de valors i de passada, informació d'última hora, podem veure qui s'estrena i que ha saltat de la llista de morosos.

Anar al contingut