TOTS ELS ÀUDIOS

  • Beethoven: Concert per a piano núm. 4 (II)
    Escolta àudio

    Beethoven: Concert per a piano núm. 4 (II)

    "La digressió"
    Seguint el fil d'anteriors programes dedicats a la variació, la repetició i la perífrasi, en el programa d'avui parlem de la digr
    essió. Un recurs que fan servir sovint els compositors per desviar-se del discurs principal. La digressió és especialment freqüent en els fragments no-temàtics que fan de transició entre temes, en les seccions de desenvolupament i, especialment, en les cadences de concert.

    Ludwig van Beethoven (1770-1827)
    Concert per a piano núm. 4, en sol major Op. 58 (1806)
    Guia d'orquestra

    "La digressió" Seguint el fil d'anteriors programes dedicats a la variació, la repetició i la perífrasi, en el programa d'avui parlem de la digressió. Un recurs que fan servir sovint els compositors per desviar-se del discurs principal. La digressió és especialment freqüent en els fragments no-temàtics que fan de transició entre temes, en les seccions de desenvolupament i, especialment, en les cadences de concert. Ludwig van Beethoven (1770-1827) Concert per a piano núm. 4, en sol major Op. 58 (1806) Guia d'orquestra

  • Nilsen: Simfonia núm. 4
    Escolta àudio

    Nilsen: Simfonia núm. 4

    "Temes i escales"
    En una època, la segona dècada del segle XX, on molts compositors buscaven la manera de trencar la tonalitat, un compositor co
    m Carl Nielsen construeix una simfonia monumental a base d'escales: temes importants que estan confegits amb fragments d' escales i escales que serveixen per avisar dels moments importants de l'obra.

    Carl Nielsen (1865-1931)
    Simfonia núm. 4, núm. 4, Op. 29, "l'inextingible"
    Guia d'orquestra

    "Temes i escales" En una època, la segona dècada del segle XX, on molts compositors buscaven la manera de trencar la tonalitat, un compositor com Carl Nielsen construeix una simfonia monumental a base d'escales: temes importants que estan confegits amb fragments d' escales i escales que serveixen per avisar dels moments importants de l'obra. Carl Nielsen (1865-1931) Simfonia núm. 4, núm. 4, Op. 29, "l'inextingible" Guia d'orquestra

  • Schönberg: Simfonia de cambra núm. 1
    Escolta àudio

    Schönberg: Simfonia de cambra núm. 1

    "Moviment Simfònic"
    Les primeres composicions de Schönberg que no tenen text o un programa són el Quartet de corda núm.1 op. 7 i la Simfonia de
    cambra núm.1 op. 9. En el Quartet Schönberg utilitza els quatre moviments habituals, però en la Simfonia de cambra experimenta amb la forma: intenta fer una simfonia de quatre moviments en un de sol.
    En aquest episodi del Guia d'orquestra, comentem com ho fa i ens fixem en una peça anterior, la Sonata per a piano en si menor de Franz Liszt, que es pot considerar un clar precedent formal de la Simfonia de cambra de Schönberg.

    Arnold Schönberg (1874-1951)
    Simfonia de cambra núm. 1 Op. 9 (1906)
    Guia d'orquestra

    "Moviment Simfònic" Les primeres composicions de Schönberg que no tenen text o un programa són el Quartet de corda núm.1 op. 7 i la Simfonia de cambra núm.1 op. 9. En el Quartet Schönberg utilitza els quatre moviments habituals, però en la Simfonia de cambra experimenta amb la forma: intenta fer una simfonia de quatre moviments en un de sol. En aquest episodi del Guia d'orquestra, comentem com ho fa i ens fixem en una peça anterior, la Sonata per a piano en si menor de Franz Liszt, que es pot considerar un clar precedent formal de la Simfonia de cambra de Schönberg. Arnold Schönberg (1874-1951) Simfonia de cambra núm. 1 Op. 9 (1906) Guia d'orquestra

  • Mendelssohn: Concert per a violí
    Escolta àudio

    Mendelssohn: Concert per a violí

    "La transparència mendelssohniana"
    Comentem aquest concert des del punt de vista de la sonoritat típicament transparent, clara, del compositor.<
    br /> La tesi del programa és que Mendelssohn utilitza una instrumentació més clara del que era habitual en el romanticisme, però en els altres aspectes és un compositor del seu temps.

    Fèlix Mendelssohn (1809-1847)
    Concert per a violí, en mi menor, op. 64 (1844)
    Guia d'orquestra

    "La transparència mendelssohniana" Comentem aquest concert des del punt de vista de la sonoritat típicament transparent, clara, del compositor. La tesi del programa és que Mendelssohn utilitza una instrumentació més clara del que era habitual en el romanticisme, però en els altres aspectes és un compositor del seu temps. Fèlix Mendelssohn (1809-1847) Concert per a violí, en mi menor, op. 64 (1844) Guia d'orquestra

  • Stravinski: La consagració de la primavera
    Escolta àudio

    Stravinski: La consagració de la primavera

    "La consagració de la primavera" Ígor Stravinski (1882-1971) La consagració de la primavera (1913) Guia d'orquestra

    "La consagració de la primavera" Ígor Stravinski (1882-1971) La consagració de la primavera (1913) Guia d'orquestra

  • Beethoven: Concert per a piano núm. 3
    Escolta àudio

    Beethoven: Concert per a piano núm. 3

    "Tètic, masculí, anacrústic i femení"
    A partir dels temes d'aquest concert de Beethoven parlem de com comencen i com acaben les frases musicals
    en relació a la pulsació principal.
    Bàsicament, hi ha dos tipus de principis: coincidint amb la pulsació (principi tètic) i abans de la pulsació (principi anacrústic); i dos tipus de finals: coincidint amb la pulsació (final masculí) i després de la pulsació (final femení).

    Ludwig van Beethoven (1770-1827)
    Concert per a piano núm. 3 en do menor, op. 37 (1800)
    Guia d'orquestra

    "Tètic, masculí, anacrústic i femení" A partir dels temes d'aquest concert de Beethoven parlem de com comencen i com acaben les frases musicals en relació a la pulsació principal. Bàsicament, hi ha dos tipus de principis: coincidint amb la pulsació (principi tètic) i abans de la pulsació (principi anacrústic); i dos tipus de finals: coincidint amb la pulsació (final masculí) i després de la pulsació (final femení). Ludwig van Beethoven (1770-1827) Concert per a piano núm. 3 en do menor, op. 37 (1800) Guia d'orquestra

  • Bruckner: Simfonia núm. 9
    Escolta àudio

    Bruckner: Simfonia núm. 9

    "Els instruments de vent metall"
    Aquesta obra utilitza profusament els instruments de vent metall.
    Aprofitem l'ocasió per parlar d'aquest
    a secció de l'orquestra, tant dels instruments individualment, com del conjunt.

    Anton Bruckner (1824-1896)
    Simfonia núm. 9 en re menor (Inacabada. Estrenada el 1903)
    Guia d'orquestra

    "Els instruments de vent metall" Aquesta obra utilitza profusament els instruments de vent metall. Aprofitem l'ocasió per parlar d'aquesta secció de l'orquestra, tant dels instruments individualment, com del conjunt. Anton Bruckner (1824-1896) Simfonia núm. 9 en re menor (Inacabada. Estrenada el 1903) Guia d'orquestra

  • Beethoven: Simfonia núm. 4
    Escolta àudio

    Beethoven: Simfonia núm. 4

    "La dinàmica"
    Analitzem la Quarta simfonia de Beethoven des del punt de vista de la dinàmica, és a dir, la intensitat sonora: volum de so fort,
    fluix i les seves gradacions al passar d'un a l'altre (crescendo i decrescendo).

    Ludwig van Beethoven (1770-1827)
    Simfonia núm. 4, en si bemoll major opus 60 (1806)
    Guia d'orquestra

    "La dinàmica" Analitzem la Quarta simfonia de Beethoven des del punt de vista de la dinàmica, és a dir, la intensitat sonora: volum de so fort, fluix i les seves gradacions al passar d'un a l'altre (crescendo i decrescendo). Ludwig van Beethoven (1770-1827) Simfonia núm. 4, en si bemoll major opus 60 (1806) Guia d'orquestra

  • Haydn: La Creació
    Escolta àudio

    Haydn: La Creació

    "El classicisme descriptiu" Analitzem els recursos musicals que utilitza Haydn per aconseguir imitacions del que el text de l'oratori ens va explicant. Franz Joseph Haydn (1732-1809) La Creació (1799) Guia d'orquestra

    "El classicisme descriptiu" Analitzem els recursos musicals que utilitza Haydn per aconseguir imitacions del que el text de l'oratori ens va explicant. Franz Joseph Haydn (1732-1809) La Creació (1799) Guia d'orquestra

  • Beethoven: Concert per a piano núm. 2
    Escolta àudio

    Beethoven: Concert per a piano núm. 2

    "El valor afegit de la repetició"
    En el programa d'avui ens fixem com els compositors solen enriquir les repeticions que fan. Això sol passar en
    tots els gèneres, però en el concert es dóna de manera especialment clara perquè el diàleg entre orquestra i solista, per una banda, ja dóna peu a fer moltes repeticions dels temes, i, per l altra banda, el solista (seguint la llei sagrada del concert) tendeix a fer les versions dels temes més enriquides.

    Ludwig van Beethoven (1770-1827)
    Concert per a piano núm. 2, en si bemoll major, opus 15 (1789)
    Guia d'orquestra

    "El valor afegit de la repetició" En el programa d'avui ens fixem com els compositors solen enriquir les repeticions que fan. Això sol passar en tots els gèneres, però en el concert es dóna de manera especialment clara perquè el diàleg entre orquestra i solista, per una banda, ja dóna peu a fer moltes repeticions dels temes, i, per l altra banda, el solista (seguint la llei sagrada del concert) tendeix a fer les versions dels temes més enriquides. Ludwig van Beethoven (1770-1827) Concert per a piano núm. 2, en si bemoll major, opus 15 (1789) Guia d'orquestra

  • Debussy: Nocturns
    Escolta àudio

    Debussy: Nocturns

    "L'impressionisme de Debussy" Claude Debussy (1862-1918) Nocturns (1899) Guia d'orquestra

    "L'impressionisme de Debussy" Claude Debussy (1862-1918) Nocturns (1899) Guia d'orquestra

  • Bruch: Concert per a violí núm. 1 (GuiaPlus)
    Escolta àudio

    Bruch: Concert per a violí núm. 1 (GuiaPlus)

    "LLa cadència trencada i la forma" Comentem les relacions entre la cadència trencada i la forma musical. Max Bruch (1838-1920) Concert per a violí núm. 1 en sol menor, op. 26 (1866) Guia d'orquestra GuiaPlus

    "LLa cadència trencada i la forma" Comentem les relacions entre la cadència trencada i la forma musical. Max Bruch (1838-1920) Concert per a violí núm. 1 en sol menor, op. 26 (1866) Guia d'orquestra GuiaPlus

  • Bruch: Concert per a violí núm. 1
    Escolta àudio

    Bruch: Concert per a violí núm. 1

    "La llei sagrada del concert"

    Aprofitem aquest concert per fer un repàs de les qüestions bàsiques al voltant de la relació entre el solis
    ta i l'orquestra.

    Per a la il·lustració d'aquest programa, hem usat una versió a càrrec de Pinchas Zukerman, violí, i l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, sota la direcció de Zubin Mehta.

    Max Bruch (1838-1920)
    Concert per a violí núm. 1 en sol menor, op. 26 (1866)
    Guia d'orquestra

    "La llei sagrada del concert" Aprofitem aquest concert per fer un repàs de les qüestions bàsiques al voltant de la relació entre el solista i l'orquestra. Per a la il·lustració d'aquest programa, hem usat una versió a càrrec de Pinchas Zukerman, violí, i l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, sota la direcció de Zubin Mehta. Max Bruch (1838-1920) Concert per a violí núm. 1 en sol menor, op. 26 (1866) Guia d'orquestra

  • Haydn: Simfonia núm 45 (Simfonia dels adéus) (GuiaPlus)
    Escolta àudio

    Haydn: Simfonia núm 45 (Simfonia dels adéus) (GuiaPlus)

    "El Sturm und Drang" Franz Joseph Haydn (1732-1809) Simfonia núm. 45 "Simfonia dels adéus", en fa sostingut menor (1772) Guia d'orquestra GuiaPlus

    "El Sturm und Drang" Franz Joseph Haydn (1732-1809) Simfonia núm. 45 "Simfonia dels adéus", en fa sostingut menor (1772) Guia d'orquestra GuiaPlus

  • Haydn: Simfonia núm 45 (Simfonia dels adéus)
    Escolta àudio

    Haydn: Simfonia núm 45 (Simfonia dels adéus)

    "El Sturm und Drang" Franz Joseph Haydn (1732-1809) Simfonia núm. 45 "Simfonia dels adéus", en fa sostingut menor (1772) Guia d'orquestra

    "El Sturm und Drang" Franz Joseph Haydn (1732-1809) Simfonia núm. 45 "Simfonia dels adéus", en fa sostingut menor (1772) Guia d'orquestra

Anar al contingut