TOTS ELS ÀUDIOS

  • Xostakóvitx: Simfonia núm. 7
    Escolta àudio

    Xostakóvitx: Simfonia núm. 7

    "El fil narratiu simfònic" Xostakóvitx combina les parts habituals d'un primer moviment simfònic (exposició amb dos temes contrastants, desenvolupament i reexposició) amb la narració musical dels fets del setge de Leningrad. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Txecoslovaca sota la direcció de Ladislav Slovák. Dimitri Xostakóvitx (1906-1975) Simfonia núm. 7, op. 60 "Leningrad" (1942) Guia d'orquestra

  • Mahler: Simfonia núm. 2 (II)
    Escolta àudio

    Mahler: Simfonia núm. 2 (II)

    "Els plans sonors (2)" El compositor treballa amb els plans sonors: un primer pla on normalment hi ha la melodia, un segon pla per l'acompanyament. Això és el més habitual, però també hi ha altres opcions més interessants. Gustav Mahler (1860-1911) Simfonia núm. 2 (1885-1894) Guia d'orquestra

  • Haydn: Concert per a violoncel i orquestra
    Escolta àudio

    Haydn: Concert per a violoncel i orquestra

    "El classicisme galant" L'estil galant és un dels estils principals, per no dir el més important, del Classicisme. Aquest concert, una bona mostra d'estil galant, ens serveix per comentar els elements bàsics d'aquest estil. Franz Joseph Haydn (1732-1809) Concert per a violoncel i orquestra núm. 1 en do major, Hob. VII B1 (1765) Guia d'orquestra

  • Strauss: Don Joan / Mussorgski: Quadres per a una exposició
    Escolta àudio

    Strauss: Don Joan / Mussorgski: Quadres per a una exposició

    "Poemes simfònics" Expliquem l'estructura del poema simfònic "Don Joan" de Richard Strauss comparant-lo amb l'estructura de l'altre poema simfònic del concert: els "Quadres per a una exposició" de Modest Mussorgski.

  • Mendelssohn: Simfonia núm. 3 / Bruckner: Simfonia núm. 0
    Escolta àudio

    Mendelssohn: Simfonia núm. 3 / Bruckner: Simfonia núm. 0

    "Del minuet al scherzo" Fem un repàs històric del minuet al scherzo, de Lully a Bruckner. Fèlix Mendelssohn (1809-1847) Simfonia núm. 3 en la menor, op. 56, "Escocesa" (1842) Anton Bruckner (1824-1896) Simfonia núm. 0 ((WAB 99) (1869) Guia d'orquestra

  • Rakhmàninov: Concert per a piano núm. 2
    Escolta àudio

    Rakhmàninov: Concert per a piano núm. 2

    "L'encant melòdic de Rakhmàninov" En aquest episodi analitzem les claus de l'estil melòdic de Rakhmàninov, un compositor conegut pels seus grans i inoblidables temes. Serguei Rakhmàninov (1873 -1943) Concert per a piano i orquestra núm. 2, en do menor, Op. 18 (1901) Guia d'orquestra

  • Schubert: Simfonia núm. 4
    Escolta àudio

    Schubert: Simfonia núm. 4

    "Economia motívica" En aquest episodi del "Guia d'orquestra", analitzem el treball motívic de Schubert i comprovem la seva tendència a utilitzar motius relativament llargs, ben perfilats, per a la construcció dels temes. Franz Schubert (1797-1828) Simfonia núm. 4, en do menor, D. 417, "Tràgica" (1816) Guia d'orquestra

  • Rakhmàninov: Concert per a piano núm. 4
    Escolta àudio

    Rakhmàninov: Concert per a piano núm. 4

    "Textures pianístiques" Comentem aquesta obra des del punt de vista de les funcions que compleix el piano com a solista i les textures que utilitza el compositor per remarcar aquestes funcions: el piano pot fer la melodia (i l'orquestra l'acompanyament), pot fer la melodia i l'acompanyament ell sol (amb acompanyaments de diversos tipus) i pot fer només d'acompanyament a la melodia que canti l'orquestra. Serguei Rakhmàninov (1873-1943) Concert per a piano i orquestra núm. 4, en sol menor, Op. 40 Guia d'orquestra

  • Dutilleux: Simfonia núm. 1
    Escolta àudio

    Dutilleux: Simfonia núm. 1

    "La variació" Dutilleux va dir d'aquesta simfonia, que havia intentat evitar les estructures de sempre. Efectivament, no hi trobem la forma sonata habitual, sinó diverses tipologies de variacions: el primer moviment és una passacaglia (variacions sobre un baix obstinat), el tercer són unes variacions seguides del tema (en l'ordre invers del que és habitual) i l'últim moviment un tema amb variacions més convencional. Henri Dutilleux (1916-2013) Simfonia núm. 1 (1951) Guia d'orquestra

  • Xostakóvitx: Simfonia núm. 10 (I)
    Escolta àudio

    Xostakóvitx: Simfonia núm. 10 (I)

    "Ritme i melodia de Xostakóvitx" En aquest episodi parlem d'algunes de les característiques bàsiques del ritme i de la melodia de Dmitri Xostakóvitx. Tant en l'aspecte rítmic com en el melòdic, Xostakóvitx sovint segueix els patrons i els esquemes bàsics (mètrics i tonals) per ben aviat crear tensió en saltar-se'ls. Dimitri Xostakóvitx (1906-1975) Simfonia núm. 10, en mi menor, Op. 93 (1953) Guia d'orquestra

  • Camille Saint-Saëns: Concert per a violoncel núm. 1
    Escolta àudio

    Camille Saint-Saëns: Concert per a violoncel núm. 1

    "La forma cíclica" Com vam fer el dia que comentàvem la Simfonia de cambra d Arnold Schönberg (WEB), en aquest episodi analitzem la construcció d aquest concert en un sol moviment però que en conté quatre: el primer i l últim són el mateix (donant, d aquesta manera cohesió a l obra), i entremig hi ha inserits un minuet i una part lenta. Camille Saint-Saëns (1835-1921) Concert per a violoncel núm. 1, en la menor, Op. 33 (1872) Guia d'orquestra

  • Txaikovski: Simfonia núm. 4 (I)
    Escolta àudio

    Txaikovski: Simfonia núm. 4 (I)

    "Tècniques de composició" Comentem les tècniques de composició, és a dir, els recursos musicals que utilitza Txaikovski en aquesta simfonia: el tractament d'una melodia protagonista (al segon moviment), el contrast com a base per a la construcció de l'"Scherzo" i l'ús d'una melodia popular en la composició del moviment final. Piotr Illitx Txaikovski (1840-1893) Simfonia núm. 4, en fa menor, Op. 36 (1878) Guia d'orquestra

  • Mahler: Simfonia núm. 10
    Escolta àudio

    Mahler: Simfonia núm. 10

    "La variació-sonata" El primer moviment d'aquesta obra, l'únic completament acabat que ens va deixar Mahler, és una interessant combinació entre el tema amb variacions i la forma-sonata habitual dels primers moviments de les simfonies. Així, adequa les parts del tema amb variacions per tal que tinguin el caràcter adient de les parts d'una forma sonata: la presentació dels dos temes fa la funció de l' exposició, la primera variació seria la repetició de l'exposició, la segona variació (força estranya) fa de desenvolupament, la tercera (més tranquil·la i semblant a l'original) fa de reexposició, etc... Gustav Mahler (1860-1911) Simfonia núm. 10 Guia d'orquestra

  • Stravinski: Simfonia núm. 1
    Escolta àudio

    Stravinski: Simfonia núm. 1

    "Opus 1" La Simfonia núm. 1 de Stravinski és la seva primera obra, l'opus 1. És una obra de formació que va compondre sota la supervisió de Nicolai Rimski-Kórsakov, i en la qual es pot comprovar com el jove compositor adquiria l ofici que el convertiria en un dels més grans compositors del segle XX. Ígor Stravinski (1882-1971) Simfonia núm. 1, en Mi bemolol Major, Op. 1 (1907) Guia d'orquestra

  • Sibelius: Simfonia núm. 2
    Escolta àudio

    Sibelius: Simfonia núm. 2

    "La catifa vermella" Aquesta obra de Sibelius ens permet dedicar el programa monogràficament a un recurs del qual ja n'havíem parlat circumstancialment en episodis anteriors. Es tracta de la catifa vermella , és a dir, una introducció que precedeix el tema i que l'acompanya quan aquest entra ressaltant-lo, de manera anàloga a com la catifa vermella ben il·luminada ressalta la presència dels protagonistes del món del cinema. Jean Sibelius (1865-1957) Simfonia núm. 2, en Re Major, Op. 43 (1902) Guia d'orquestra

Anar al contingut