Els Homes Clàssics

  • La música pop que ha begut (potser massa) de les composicions clàssiques!
    Escolta àudio

    La música pop que ha begut (potser massa) de les composicions clàssiques!

    La música pop deu part del seu èxit al fet d'haver-se apropiat de melodies del món de la música clàssica. "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, repassen alguns dels temes més coneguts i els comparen amb els originals. Des de Queen fins a Miguel Ríos, The Beach Boys o Pet Shop Boys. Tots s'han inspirat en grans compositors de la música clàssica.

    La música pop deu part del seu èxit al fet d'haver-se apropiat de melodies del món de la música clàssica. "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, repassen alguns dels temes més coneguts i els comparen amb els originals. Des de Queen fins a Miguel Ríos, The Beach Boys o Pet Shop Boys. Tots s'han inspirat en grans compositors de la música clàssica.

  • De Vivaldi a Piazzola passant per Queen: quan la primavera es converteix en música
    Escolta àudio

    De Vivaldi a Piazzola passant per Queen: quan la primavera es converteix en música

    "La primavera" de Vivaldi és la més coneguda, però hi ha més compositors que han dedicat obres a aquesta època de l'any: Beethoven, Stravinsky o Astor Piazzola, per exemple. De la mà d'"Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, descobrim també que el vals "Veus de primavera" de Strauss va servir com a inspiració del tema "The millionaire waltz" de Queen.

    "La primavera" de Vivaldi és la més coneguda, però hi ha més compositors que han dedicat obres a aquesta època de l'any: Beethoven, Stravinsky o Astor Piazzola, per exemple. De la mà d'"Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, descobrim també que el vals "Veus de primavera" de Strauss va servir com a inspiració del tema "The millionaire waltz" de Queen.

  • Viatge musical a la Rússia del segle XIX
    Escolta àudio

    Viatge musical a la Rússia del segle XIX

    Descobrim quins músics van formar part de l'anomenat "Grup dels cinc", un grup rus amb uns ideals musicals molt clars units sota el lideratge del compositor Mili Balakirev. El seu objectiu era crear un estil musical específicament rus en lloc d'imitar la música europea, que era la que s'ensenyava als conservatoris de l'època. Ens ho expliquen "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

    Descobrim quins músics van formar part de l'anomenat "Grup dels cinc", un grup rus amb uns ideals musicals molt clars units sota el lideratge del compositor Mili Balakirev. El seu objectiu era crear un estil musical específicament rus en lloc d'imitar la música europea, que era la que s'ensenyava als conservatoris de l'època. Ens ho expliquen "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

  • De "Les quatre estacions" a l'"Ave Maria": els grans hits de la música clàssica
    Escolta àudio

    De "Les quatre estacions" a l'"Ave Maria": els grans hits de la música clàssica

    La música clàssica també té els seus "grans hits". "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, fan un recull de les peces més conegudes: "Les quatre estacions" de Vivaldi, l'"Ave Maria" de Schubert o la "Carmen" de Bizet, entre d'altres. Composicions com "Així parlà Zaratustra", de Richard Strauss, que Stanley Kubrick va fer servir a "2001: Una odissea a l'espai".

    La música clàssica també té els seus "grans hits". "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, fan un recull de les peces més conegudes: "Les quatre estacions" de Vivaldi, l'"Ave Maria" de Schubert o la "Carmen" de Bizet, entre d'altres. Composicions com "Així parlà Zaratustra", de Richard Strauss, que Stanley Kubrick va fer servir a "2001: Una odissea a l'espai".

  • Què tenen en comú el "Bon dia" d'Els Pets i el cànon de Pachelbel?
    Escolta àudio

    Què tenen en comú el "Bon dia" d'Els Pets i el cànon de Pachelbel?

    Johann Pachelbel va ser un nen prodigi que va aconseguir feina d'organista a les millors catedrals i corts i es va relacionar amb grans famílies musicals. Però el seu èxit va ser un: el cànon. Quina relació té el cànon de Pachelbel amb algunes cançons famoses com el "Bon dia" d'Els Pets o "Perfect" d'Ed Sheeran? Ens ho descobreixen "Els homes clàssics", l'Albert Galceran i el Pedro Pardo.

    Johann Pachelbel va ser un nen prodigi que va aconseguir feina d'organista a les millors catedrals i corts i es va relacionar amb grans famílies musicals. Però el seu èxit va ser un: el cànon. Quina relació té el cànon de Pachelbel amb algunes cançons famoses com el "Bon dia" d'Els Pets o "Perfect" d'Ed Sheeran? Ens ho descobreixen "Els homes clàssics", l'Albert Galceran i el Pedro Pardo.

  • Händel, un compositor alemany que va triomfar a la cort d'Anglaterra
    Escolta àudio

    Händel, un compositor alemany que va triomfar a la cort d'Anglaterra

    Els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, ens parlen avui d'un dels grans compositors del Barroc i un dels compositors més grans de tots els temps, l'alemany Georg Friedrich Händel, i ens descobreixen la història del "Messies", que es va estrenar a Dublín el 1742 i va ser un èxit rotund. "Händel també gestionava un teatre i necessitava vendre entrades. Per això va apartar l'òpera i es va dedicar als oratoris. Gràcies a aquesta iniciativa va aconseguir de nou fer-se famós." David Olivares s'atreveix a entonar un cant gregorià i ens recita l'himne de la Champions.

    Els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, ens parlen avui d'un dels grans compositors del Barroc i un dels compositors més grans de tots els temps, l'alemany Georg Friedrich Händel, i ens descobreixen la història del "Messies", que es va estrenar a Dublín el 1742 i va ser un èxit rotund. "Händel també gestionava un teatre i necessitava vendre entrades. Per això va apartar l'òpera i es va dedicar als oratoris. Gràcies a aquesta iniciativa va aconseguir de nou fer-se famós." David Olivares s'atreveix a entonar un cant gregorià i ens recita l'himne de la Champions.

  • Joan Manén, nen prodigi, virtuós del violí, compositor d'èxit i un geni oblidat
    Escolta àudio

    Joan Manén, nen prodigi, virtuós del violí, compositor d'èxit i un geni oblidat

    "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, reivindiquen la figura de Joan Manén en el cinquantenari de la seva mort. Compositor i virtuós del violí, Joan Manén va ser un dels músics més rellevants del segle XX. Va compondre sense complexos i va crear obres de gran magnitud, per això molts el van comparar amb Richard Strauss. Aquest any se celebra l'Any Manén, que vol reivindicar la seva figura cabdal en la història de la música catalana.

    "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, reivindiquen la figura de Joan Manén en el cinquantenari de la seva mort. Compositor i virtuós del violí, Joan Manén va ser un dels músics més rellevants del segle XX. Va compondre sense complexos i va crear obres de gran magnitud, per això molts el van comparar amb Richard Strauss. Aquest any se celebra l'Any Manén, que vol reivindicar la seva figura cabdal en la història de la música catalana.

  • Per què Rocío Jurado apareix cantant en una composició de Manuel de Falla?
    Escolta àudio

    Per què Rocío Jurado apareix cantant en una composició de Manuel de Falla?

    Avui "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, ens parlen d'instruments insòlits en una orquestra: des d'un piano fins a una màquina d'escriure, passant per la veu humana o el saxòfon. Descobrim també què és el theremin, un instrument que es toca sense tocar-lo i desvelem el misteri de per què Rocío Jurado apareix cantant en una composició de Manuel de Falla.

    Avui "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, ens parlen d'instruments insòlits en una orquestra: des d'un piano fins a una màquina d'escriure, passant per la veu humana o el saxòfon. Descobrim també què és el theremin, un instrument que es toca sense tocar-lo i desvelem el misteri de per què Rocío Jurado apareix cantant en una composició de Manuel de Falla.

  • Mendelssohn, el nen prodigi que ho va fer tot abans d'hora, fins i tot morir-se
    Escolta àudio

    Mendelssohn, el nen prodigi que ho va fer tot abans d'hora, fins i tot morir-se

    Felix Mendelssohn va ser tot un nen prodigi nascut en una família acomodada. Fill de banquer, als 9 anys va debutar amb un concert de cambra, als 10 va començar a compondre, als 15 ja havia compost 17 simfonies i als 17 va dirigir la seva primera obra mestra, l'obertura de concert del "Somni d'una nit d'estiu". Va viure tan de pressa i tan intensament, que als 38 anys va fer el mutis definitiu.
    "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, ens acosten la figura d'aquest compositor i director, un dels més importants del segle XIX.

    Felix Mendelssohn va ser tot un nen prodigi nascut en una família acomodada. Fill de banquer, als 9 anys va debutar amb un concert de cambra, als 10 va començar a compondre, als 15 ja havia compost 17 simfonies i als 17 va dirigir la seva primera obra mestra, l'obertura de concert del "Somni d'una nit d'estiu". Va viure tan de pressa i tan intensament, que als 38 anys va fer el mutis definitiu. "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, ens acosten la figura d'aquest compositor i director, un dels més importants del segle XIX.

  • Gustavo Dudamel, un prodigi de la natura de només 40 anys
    Escolta àudio

    Gustavo Dudamel, un prodigi de la natura de només 40 anys

    L'home de moda és el músic veneçolà Gustavo Dudamel, el director d'orquestra més jove que ha dirigit el "Concert d'Any Nou" de Viena i un dels protagonistes de la nova versió de "West side story" de Steven Spielberg. "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, ens expliquen la història de Dudamel, que aquest 26 de gener fa 40 anys i que va començar a tocar el violí als 4 anys, va dirigir la primera orquestra als 15 i als 24 ja havia rebut prestigiosos premis.

    L'home de moda és el músic veneçolà Gustavo Dudamel, el director d'orquestra més jove que ha dirigit el "Concert d'Any Nou" de Viena i un dels protagonistes de la nova versió de "West side story" de Steven Spielberg. "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, ens expliquen la història de Dudamel, que aquest 26 de gener fa 40 anys i que va començar a tocar el violí als 4 anys, va dirigir la primera orquestra als 15 i als 24 ja havia rebut prestigiosos premis.

  • El plagi de Bizet a Sebastián Iradier i altres inspiracions a la música clàssica
    Escolta àudio

    El plagi de Bizet a Sebastián Iradier i altres inspiracions a la música clàssica

    A Barcelona hi ha el carrer Iradier, però sabeu qui va ser Sebastián Iradier? "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, ens acosten la figura d'aquest compositor basc, autor de "La paloma", que va compondre des de Cuba inspirant-se ens les havaneres. Més tard, Bizet la va incorporar a la seva òpera "Carmen" pensant-se que era una melodia popular. Només un exemple de les inspiracions o plagis al món de la música clàssica.

    A Barcelona hi ha el carrer Iradier, però sabeu qui va ser Sebastián Iradier? "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, ens acosten la figura d'aquest compositor basc, autor de "La paloma", que va compondre des de Cuba inspirant-se ens les havaneres. Més tard, Bizet la va incorporar a la seva òpera "Carmen" pensant-se que era una melodia popular. Només un exemple de les inspiracions o plagis al món de la música clàssica.

  • Què ens cal saber sobre els finals musicals clàssics per no aplaudir abans d'hora
    Escolta àudio

    Què ens cal saber sobre els finals musicals clàssics per no aplaudir abans d'hora

    Us ha passat mai d'aplaudir abans d'hora en un concert de música clàssica? "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, ens parlen dels finals que no s'acaben mai i de simfonies i òperes que comencen igual que acaben. I ens parlen dels missatges que amaguen algunes de les composicions més conegudes, com la relació de Mozart amb la maçoneria a "La flauta màgica".

    Us ha passat mai d'aplaudir abans d'hora en un concert de música clàssica? "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, ens parlen dels finals que no s'acaben mai i de simfonies i òperes que comencen igual que acaben. I ens parlen dels missatges que amaguen algunes de les composicions més conegudes, com la relació de Mozart amb la maçoneria a "La flauta màgica".

  • Música i monarquia: reis compositors, flautistes i fins i tot ballarins
    Escolta àudio

    Música i monarquia: reis compositors, flautistes i fins i tot ballarins

    Lluís XIV de França era un gran aficionat a la dansa, fins al punt que sovint ballava per als seus convidats; Felip V, un home irascible, es calmava amb la veu de Farinelli cantant-li a cau d'orella, i Frederic El Gran de Prússia va compondre més de 100 sonates per a flauta. Pedro Pardo i Albert Galceran repassen la relació fructífera que han tingut, al llarg de la història, la monarquia i la música.

    Lluís XIV de França era un gran aficionat a la dansa, fins al punt que sovint ballava per als seus convidats; Felip V, un home irascible, es calmava amb la veu de Farinelli cantant-li a cau d'orella, i Frederic El Gran de Prússia va compondre més de 100 sonates per a flauta. Pedro Pardo i Albert Galceran repassen la relació fructífera que han tingut, al llarg de la història, la monarquia i la música.

  • Pau Casals, un gran violoncel·lista i millor director d'orquestra
    Escolta àudio

    Pau Casals, un gran violoncel·lista i millor director d'orquestra

    Els homes clàssics, Pedro Pardo i Albert Galcerán, s'endinsen en un dels aspectes menys coneguts de Pau Casals. A banda d'un gran intèrpret de violoncel, compositor i activista per la pau, Casals va ser un gran director d'orquestra. Va crear-ne una amb els diners que va guanyar en les seves gires i, en el seu moment, va ser una de les orquestres més importants del món, formada per músics d'aquí.

    Els homes clàssics, Pedro Pardo i Albert Galcerán, s'endinsen en un dels aspectes menys coneguts de Pau Casals. A banda d'un gran intèrpret de violoncel, compositor i activista per la pau, Casals va ser un gran director d'orquestra. Va crear-ne una amb els diners que va guanyar en les seves gires i, en el seu moment, va ser una de les orquestres més importants del món, formada per músics d'aquí.

  • Puccini, una vida de luxe gràcies als seus èxits, sobretot operístics
    Escolta àudio

    Puccini, una vida de luxe gràcies als seus èxits, sobretot operístics

    Giacomo Puccini, marcat des de ben petit per la música, va aconseguir un gran èxit en vida gràcies a les seves òperes. Els "Homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, ens expliquen la seva història i repassen algunes de les seves òperes més famoses: "Madama Butterfly", "La Bohème" i "Tosca". "Puccini situa geogràficament la seva música. A 'Tosca' posa música al despertar de Roma amb el so de les campanes de tots els seus campanars."

    Giacomo Puccini, marcat des de ben petit per la música, va aconseguir un gran èxit en vida gràcies a les seves òperes. Els "Homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, ens expliquen la seva història i repassen algunes de les seves òperes més famoses: "Madama Butterfly", "La Bohème" i "Tosca". "Puccini situa geogràficament la seva música. A 'Tosca' posa música al despertar de Roma amb el so de les campanes de tots els seus campanars."

Anar al contingut