TOTS ELS ÀUDIOS

  • Els capítols matrimonials al barroc
    Escolta àudio

    Els capítols matrimonials al barroc

    Capítol 740. A la Catalunya de l'antic règim, casar-se era més una transacció comercial que no pas una qüestió de sentiments. Quan dues persones unien les seves vides, les dues famílies implicades negociaven i pactaven un seguit d'acords, com si es tractés de la unió de dues empreses. Els documents on es recollien aquests acords eren els capítols matrimonials, i eren un element clau en la societat del barroc. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Pons, llicenciat en Humanitats i màster en Gestió Cultural per la UOC.

  • Maria Callas
    Escolta àudio

    Maria Callas

    Capítol 739. Amb una veu d'un registre ampli i dúctil i amb una personalitat ferma, va ser la soprano més influent del segle XX, la diva amb majúscules. A diferència d'altres cantants d'òpera de l'època, va començar a adaptar els moviments per aportar energia i realisme a les interpretacions. Va tenir una vida privada agitada, però cap dels escàndols que la van afectar dins i fora dels teatres van poder entelar la seva enorme figura: ella era Maria Callas. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Radigales, doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, crític musical de Catalunya Música.

  • El naixement del feixisme italià
    Escolta àudio

    El naixement del feixisme italià

    Capítol 738. En uns moments en què l'etiqueta de feixista s'aplica a persones, organitzacions i moviments de signe ideològic molt divers, fins i tot oposat, convé tenir present què és realment el feixisme i quins en van ser els orígens històrics. Sobretot per identificar-lo quan reprimeix les llibertats, promou la discriminació i obstrueix la solidaritat. El feixisme va néixer a Itàlia fa un segle i per tant el podem considerar un moviment polític contemporani. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Norbert Bilbeny, catedràtic d'Ètica a la UB.

  • Alimentació a la Catalunya moderna
    Escolta àudio

    Alimentació a la Catalunya moderna

    Capítol 737. Al llarg de la història, els éssers humans han guerrejat, han aixecat i destruït imperis, han fet grans descobriments... però sempre, sense excepció, han intentat menjar cada dia. Cada època es pot explicar, també, pels costums a taula. Comparar els tipus de productes i elaboracions que apareixen als diversos llibres de cuina editats entre els segles XVI i XVIII a Catalunya, diferents segons el seu origen civil o religiós, ens permet establir una panoràmica força acurada de com va evolucionar l'alimentació a la Catalunya moderna. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Bages-Querol, doctor en Història i secretari de la Càtedra Unesco d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament, i autor del llibre "Cuina dels monestirs".

  • La Guerra Civil a Jesús
    Escolta àudio

    La Guerra Civil a Jesús

    Capítol 736. Tot i les moltes ferides que va deixar la Guerra Civil, en moltes poblacions catalanes es va fer un esforç de perdó i reconciliació entre famílies que, per circumstàncies ben diverses, havien militat en un bàndol o a l'altre. Una de les poblacions on es va fer evident aquesta necessitat va ser Jesús, al costat de Tortosa, a les Terres de l'Ebre, on va tenir lloc una de les batalles més cruentes de la guerra. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Daniel Arasa, doctor en Humanitats i Ciències Socials, periodista, autor de "Jesús en guerra (1936-1939)".

  • La Nouvelle Vague
    Escolta àudio

    La Nouvelle Vague

    Capítol 735. El pas de la dècada dels 50 als 60 va ser sinònim de canvis profunds en el cinema arreu del món, canvis temàtics i formals protagonitzats per la generació de postguerra. Els mètodes de producció s'abaratien i això va facilitar l'accés a la indústria del cine. Un grup de joves crítics de la redacció de la revista Cahiers du Cinéma van acabar agafant la càmera per reivindicar la seva visió del director com el veritable autor d'una pel·lícula: era la "Nouvelle Vague", que en francès vol dir una nova onada, que estava destinada a sacsejar les pantalles. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Bunyol, guionista d'"En guàrdia!", periodista especialitzat en cinema, director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento".

  • El monestir de Sixena
    Escolta àudio

    El monestir de Sixena

    Capítol 734. El monestir de Santa Maria de Sixena està situat en la zona fronterera entre Catalunya i Aragó, a l'actual província d'Osca, i ha estat dependent durant segles del bisbat de Lleida. Darrere de les 97 obres d'art traslladades a Catalunya al llarg del segle XX que han estat retornades a Sixena per una sentència judicial hi ha un procés llarg i complex lligat a la història del país. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Canosa, doctor en Comunicació per la Facultat de Comunicació Blanquerna, periodista i autor del llibre "Sixena: la croada de la memòria".

  • La prostitució a la baixa edat mitjana
    Escolta àudio

    La prostitució a la baixa edat mitjana

    Capítol 733. La prostitució ha tingut una presència continuada en totes les èpoques, més enllà de consideracions morals. A la baixa edat mitjana, entre els segles XIV i XV, quan la situació de les dones era molt més precària que la dels seus companys homes, la prostitució va ser una activitat econòmica important a viles i ciutats. Barcelona va arribar a tenir tres bordells en una època en què poques ciutats en tenien més d'un. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Roger Benito, llicenciat en Història, especialitzat en història medieval per la UB, autor de la tesi "La prostitució a la Barcelona Baixmedieval (segles XIV-XV)".

  • El gènere de punt al Maresme
    Escolta àudio

    El gènere de punt al Maresme

    Capítol 732. L'any 1900 Catalunya concentrava el 81,9 per cent de la indústria tèxtil espanyola. Des de finals del segle XIX fins ben entrats els anys 70 del segle passat, la indústria de gènere de punt va ser un dels principals sectors productius de la indústria catalana. De totes les especialitats del sector, el teixit de punt era el més econòmic i el més adequat per a la confecció de peces de roba. Amb la mecanització de la producció, la majoria de fàbriques de gènere de punt es van concentrar al Maresme. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Julià, politòleg, comissari de l'exposició "Posem fil a l'agulla. El gènere de punt a Arenys de Mar", que es va poder veure el 2018.

  • L'economia de la mort al barroc
    Escolta àudio

    L'economia de la mort al barroc

    Capítol 731. Entre el segle XVI i XVII, en un moment d'expansió demogràfica, una de les principals fonts d'ingressos dels rectors de les diferents poblacions catalanes era la gestió del cementiri parroquial. En funció de l'estatus de cada família, s'oferien diverses modalitats de soterraments, des dels més senzills fins als que podien costar l'equivalent al sou anual d'un jornaler. Celebrar l'enterrament més luxós va arribar a esdevenir un motiu de competència entre les classes altes. No és cap exageració parlar d'una autèntica economia de la mort a la societat catalana del barroc. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Pons, llicenciat en Humanitats i Màster en Gestió Cultural per la UOC.

  • El Tractat de Versalles
    Escolta àudio

    El Tractat de Versalles

    Capítol 730. L'any 1919 la Gran Guerra havia acabat, però Europa era un continent en ruïnes, amb moltes ferides pendents de suturar. Les potències vencedores a la Primera Guerra Mundial es van trobar a París per fixar un nou ordre mundial i les condicions de la rendició de les potències centrals i especialment d'Alemanya, la gran derrotada, una rendició que molts van viure com una humiliació. Les negociacions que van desembocar en el Tractat de Versalles, signat el 28 de juny del 1919, expliquen en bona mesura la història del segle XX. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez Fiol, professor associat del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, professor col·laborador de la UOC i catedràtic de Geografia i Història a l'Institut de Mollet del Vallès, i autor de llibres sobre els catalans i la Primera Guerra Mundial.

  • El CADCI en guerra
    Escolta àudio

    El CADCI en guerra

    Capítol 729. Un cop acabada la Guerra Civil, el franquisme va intentar esborrar el més mínim rastre de moltes institucions i entitats clau per al desenvolupament del catalanisme polític i social. De fet, des del principi de la rebel·lió, els facciosos van mirar de fer-ho de manera persistent i sistemàtica. La requisa de documents, emmagatzemats durant dècades a l'arxiu de Salamanca, va pretendre esborrar moltes històries de repressió i dolor. És el cas del CADCI, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, un sindicat d'inspiració catalanista que havia estat fundat al començament de segle i va patir els efectes de la victòria franquista de manera molt punyent. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Neus Moran, llicenciada en Belles Arts a la Universitat Politècnica de València i doctora en Història per la Universitat de Barcelona amb la tesi "CADCI. Guerra i memòria espoliada".

  • La presència catalana a l'Uruguai
    Escolta àudio

    La presència catalana a l'Uruguai

    Capítol 728. Tot i que la presència de cognoms catalans als carrers i espais públics de l'Uruguai és molt notable, l'aportació catalana a la consolidació d'aquest territori des del segle XVIII és una de les menys estudiades de tots els països d'ultramar. Sigui com sigui, aquesta presència és evident tant en el període colonial com en el trànsit a la independència. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Thomas Harrington, catedràtic d'Estudis Hispànics al Trinity College de Hartford, als Estats Units.

  • Akhenaton
    Escolta àudio

    Akhenaton

    Capítol 727. Ens situem al segle XIV abans de Crist, aproximadament entre el 1350 i el 1335 abans de Crist. Durant aquests anys, a l'Imperi Nou egipci va governar un faraó que va trencar amb la tradició religiosa anterior, presumptament decidit a instaurar la primera religió monoteista coneguda, en contra dels privilegis de la classe sacerdotal existent. Va ser marit de la reina Nefertiti, una de les moltes dones que va tenir, i pare del famós Tutankhamon. Havia nascut com a Amenhotep i va governar com a Amenofis IV, desè faraó de la Dinastia Divuitena, però el coneixem pel nom que es va imposar a si mateix: Akhenaton. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Luis Manuel Gonzálvez, egiptòleg i conservador del Museu Egipci de Barcelona.

  • Els orígens de la ràdio a Catalunya
    Escolta àudio

    Els orígens de la ràdio a Catalunya

    Capítol 726. Aviat farà cent anys de l'arribada de la radiodifusió a Catalunya. Abans que sonessin les primeres emissions oficials, el 1924, molta gent havia manifestat l'interès per les diferents modalitats de telegrafia sense fils, com una forma de comunicació. Com sol passar amb molts altres canvis socials d'impacte, el desenvolupament de la ràdio al nostre país va ser una tasca col·lectiva d'enginyers, tècnics, locutors i empreses. Tertúlia amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, Rosa Franquet, catedràtica de Comunicació Audiovisual de la UAB, autora d'"Història de la radiodifusió a Catalunya: del naixement al franquisme", i Josep M Francino, periodista i músic.