TOTS ELS ÀUDIOS

S'han trobat 760 resultats.

  • El Tractat de Versalles
    Escolta àudio

    El Tractat de Versalles

    Capítol 730. L'any 1919 la Gran Guerra havia acabat, però Europa era un continent en ruïnes, amb moltes ferides pendents de suturar. Les potències vencedores a la Primera Guerra Mundial es van trobar a París per fixar un nou ordre mundial i les condicions de la rendició de les potències centrals i especialment d'Alemanya, la gran derrotada, una rendició que molts van viure com una humiliació. Les negociacions que van desembocar en el Tractat de Versalles, signat el 28 de juny del 1919, expliquen en bona mesura la història del segle XX. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez Fiol, professor associat del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, professor col·laborador de la UOC i catedràtic de Geografia i Història a l'Institut de Mollet del Vallès, i autor de llibres sobre els catalans i la Primera Guerra Mundial.

  • El CADCI en guerra
    Escolta àudio

    El CADCI en guerra

    Capítol 729. Un cop acabada la Guerra Civil, el franquisme va intentar esborrar el més mínim rastre de moltes institucions i entitats clau per al desenvolupament del catalanisme polític i social. De fet, des del principi de la rebel·lió, els facciosos van mirar de fer-ho de manera persistent i sistemàtica. La requisa de documents, emmagatzemats durant dècades a l'arxiu de Salamanca, va pretendre esborrar moltes històries de repressió i dolor. És el cas del CADCI, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, un sindicat d'inspiració catalanista que havia estat fundat al començament de segle i va patir els efectes de la victòria franquista de manera molt punyent. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Neus Moran, llicenciada en Belles Arts a la Universitat Politècnica de València i doctora en Història per la Universitat de Barcelona amb la tesi "CADCI. Guerra i memòria espoliada".

  • La presència catalana a l'Uruguai
    Escolta àudio

    La presència catalana a l'Uruguai

    Capítol 728. Tot i que la presència de cognoms catalans als carrers i espais públics de l'Uruguai és molt notable, l'aportació catalana a la consolidació d'aquest territori des del segle XVIII és una de les menys estudiades de tots els països d'ultramar. Sigui com sigui, aquesta presència és evident tant en el període colonial com en el trànsit a la independència. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Thomas Harrington, catedràtic d'Estudis Hispànics al Trinity College de Hartford, als Estats Units.

  • Akhenaton
    Escolta àudio

    Akhenaton

    Capítol 727. Ens situem al segle XIV abans de Crist, aproximadament entre el 1350 i el 1335 abans de Crist. Durant aquests anys, a l'Imperi Nou egipci va governar un faraó que va trencar amb la tradició religiosa anterior, presumptament decidit a instaurar la primera religió monoteista coneguda, en contra dels privilegis de la classe sacerdotal existent. Va ser marit de la reina Nefertiti, una de les moltes dones que va tenir, i pare del famós Tutankhamon. Havia nascut com a Amenhotep i va governar com a Amenofis IV, desè faraó de la Dinastia Divuitena, però el coneixem pel nom que es va imposar a si mateix: Akhenaton. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Luis Manuel Gonzálvez, egiptòleg i conservador del Museu Egipci de Barcelona.

  • Els orígens de la ràdio a Catalunya
    Escolta àudio

    Els orígens de la ràdio a Catalunya

    Capítol 726. Aviat farà cent anys de l'arribada de la radiodifusió a Catalunya. Abans que sonessin les primeres emissions oficials, el 1924, molta gent havia manifestat l'interès per les diferents modalitats de telegrafia sense fils, com una forma de comunicació. Com sol passar amb molts altres canvis socials d'impacte, el desenvolupament de la ràdio al nostre país va ser una tasca col·lectiva d'enginyers, tècnics, locutors i empreses. Tertúlia amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, Rosa Franquet, catedràtica de Comunicació Audiovisual de la UAB, autora d'"Història de la radiodifusió a Catalunya: del naixement al franquisme", i Josep M Francino, periodista i músic.

  • El futbol català durant la Guerra Civil
    Escolta àudio

    El futbol català durant la Guerra Civil

    Capítol 725. L'alçament militar del juliol del 1936 va paralitzar bruscament l'activitat esportiva prevista per a aquells dies a la majoria de municipis catalans. Ben aviat, la pràctica de l'esport a la rereguarda, i molt especialment del futbol com a principal esport de masses, es va adaptar a l'escenari d'una guerra molt més llarga i dolorosa del que s'havia cregut. La trajectòria del Barça, l'Espanyol, l'Europa, el Girona i molts altres equips es va veure estroncada per l'esclat de la Guerra Civil. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Carles Santacana, doctor en Història Contemporània per la UB i expert en història de l'esport i del franquisme.

  • Els templers a Catalunya
    Escolta àudio

    Els templers a Catalunya

    Capítol 724. En ple segle XII, en un moment en què el cristianisme maldava per controlar els dominis reconquerits a Terra Santa, va sorgir una de les primeres ordes religioses de caràcter militar, formada per frares guerrers: l'orde del Temple. Els seus membres, els templers, van deixar darrere seu un rastre de llegendes i suposats misteris, també en l'establiment a Catalunya, que el final tan brutal que van patir va ajudar a alimentar. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Sarobe, llicenciat en Història Medieval per la UB; autor del llibre "Rere les passes dels templers. La veritable història de l'orde del Temple en terres catalanes".

  • Els nazis i l'Antiguitat
    Escolta àudio

    Els nazis i l'Antiguitat

    Capítol 723. En la seva obsessió per justificar un ideari supremacista, Adolf Hitler va manipular al seu gust els episodis i els símbols més significatius de l'antiguitat grecoromana, per connectar-los amb el seu present. Al projecte de la raça ària li calia un passat ben gloriós. Cansat de veure com els arqueòlegs de les SS no trobaven gaire rastre d'aquest passat al subsòl dels boscos germànics, el Führer va girar la vista cap al sud, a la Grècia i la Roma clàssiques. Es disposava a apropiar-se i reescriure la història d'Europa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Borja Antela, doctor en Història de Grècia per la Universitat de Santiago de Compostel·la i professor d'Història Antiga a la UAB.

  • Laya Films
    Escolta àudio

    Laya Films

    Capítol 722. L'enfrontament desfermat en el costat republicà durant la Guerra Civil entre anarquistes i comunistes es va traslladar a àmbits molt diferents: entre els quals el cinema, concebut com una arma de propaganda política ja des dels temps en què Lenin l'havia proclamat com la més important de totes les arts. En aquest context tan agitat, una productora associada al Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana, dirigit per Jaume Miravitlles, es va mantenir activa al llarg de tots els mesos de la guerra: el seu nom era Laya Films. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Esteve Riambau, historiador, crític i realitzador, director de la Filmoteca de Catalunya i autor del llibre "Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil".

  • La Ruta de la Seda
    Escolta àudio

    La Ruta de la Seda

    Capítol 721. Des que els romans van descobrir la seda en el segle I fins que el segle XVI Marco Polo va arribar a Catai, el que avui coneixem com la Xina, van transcórrer quinze segles d'intercanvis comercials i culturals intensos i força regulars entre Orient i Occident. Una xarxa comercial d'uns 6.500 quilòmetres s'estenia des de la Xina, des de l'actual ciutat de Xian, fins a Mongòlia, l'Índia, Pèrsia, Aràbia, Síria, Turquia, Europa i Àfrica, travessant deserts i estepes, entre neu i glaceres. Posteriorment, aquesta artèria vital per a l'intercanvi entre civilitzacions l'hem coneguda com la Ruta de la Seda. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Dolors Folch, professora d'Història de la Xina a la UPF.

  • Karl Marx
    Escolta àudio

    Karl Marx

    Capítol 720. Les idees que va formular sobre la lluita de classes i la necessitat que la classe obrera participés activament en el funcionament dels governs van conformar l'ideari polític i social d'una part molt important del món el segle passat. Era un intel·lectual i a la vegada un home d'acció. No es va considerar mai a si mateix ni filòsof, ni economista, ni polític... sinó un crític de la filosofia, l'economia i la política. Era Karl Marx. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Alcoberro, llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació a la UB, que manté una pàgina web i un bloc sobre temes filosòfics.

  • La Solució Final
    Escolta àudio

    La Solució Final

    Capítol 719. Les guerres sempre tenen conseqüències devastadores, i sovint suposen la mort de grups de població determinats. Poques vegades aquesta voluntat d'eliminar persones s'ha executat amb el grau de premeditació amb què ho va fer el règim nazi respecte d'algunes minories, en especial els jueus. A la Conferència de Wannsee, el gener del 1942, es va començar a planificar l'assassinat en massa dels jueus d'Europa, un pla batejat amb un eufemisme terrible: la Solució Final. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marta Simó, llicenciada en Sociologia per la UAB, especialista en identitats jueves i holocaust.

  • El Servei domèstic
    Escolta àudio

    El Servei domèstic

    Capítol 718. En la societat burgesa industrial, contractar persones que s'encarreguessin de les feines de casa suposava gairebé un símbol d'estatus per a les famílies més benestants. Comparada amb altres etapes històriques, va ser una de les èpoques més intenses en l'evolució del servei domèstic. Entre mitjans del segle XIX i mitjans del segle XX, el sector va passar de ser mixt i comprendre feines i salaris molt diferents, a ser una professió feminitzada i marcada per la precarietat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Mònica Borrell-Cairol, doctora en Història Contemporània per la UB, autora de la tesi "El servei domèstic a Barcelona, 1900-1950".

  • Richard Feynman
    Escolta àudio

    Richard Feynman

    Capítol 717. Va ser un dels millors físics del segle XX, un dels pocs que va assolir una certa fama més enllà dels cercles científics, reconegut per les seves investigacions pioneres, per la dedicació apassionada a la docència i per una col·lecció d'anècdotes excèntriques que ell mateix s'encarregava de difondre. Ara que en celebrem el centenari, és un gran moment per recordar el llegat de Richard Feynman. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, que ha publicat "La història de la ciència com mai te l'han explicat".

  • Garbo després de la guerra
    Escolta àudio

    Garbo després de la guerra

    Capítol 716. De la vida de Joan Pujol Garcia, l'espia català més conegut com Garbo, n'hem anat sabent episodis cada vegada més curiosos en els darrers anys. Anònim durant molt de temps, la seva vida constitueix un testimoni fascinant dels avatars bèl·lics i polítics del segle XX. Pels britànics sempre va ser obvi que Garbo va ser l'espia doble més important de la Segona Guerra Mundial. Però que se'n va fer de Joan Pujol després de la guerra? Josep M. Solé i Sabaté, historiador; Clàudia Pujol, directora de la revista "Sàpiens" i Jordi Finestres, periodista, autor del reportatge "Garbo immortal".