TOTS ELS ÀUDIOS

S'han trobat 749 resultats.

  • La Solució Final
    Escolta àudio

    La Solució Final

    Capítol 719. Les guerres sempre tenen conseqüències devastadores, i sovint suposen la mort de grups de població determinats. Poques vegades aquesta voluntat d'eliminar persones s'ha executat amb el grau de premeditació amb què ho va fer el règim nazi respecte d'algunes minories, en especial els jueus. A la Conferència de Wannsee, el gener del 1942, es va començar a planificar l'assassinat en massa dels jueus d'Europa, un pla batejat amb un eufemisme terrible: la Solució Final. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marta Simó, llicenciada en Sociologia per la UAB, especialista en identitats jueves i holocaust.

  • El Servei domèstic
    Escolta àudio

    El Servei domèstic

    Capítol 718. En la societat burgesa industrial, contractar persones que s'encarreguessin de les feines de casa suposava gairebé un símbol d'estatus per a les famílies més benestants. Comparada amb altres etapes històriques, va ser una de les èpoques més intenses en l'evolució del servei domèstic. Entre mitjans del segle XIX i mitjans del segle XX, el sector va passar de ser mixt i comprendre feines i salaris molt diferents, a ser una professió feminitzada i marcada per la precarietat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Mònica Borrell-Cairol, doctora en Història Contemporània per la UB, autora de la tesi "El servei domèstic a Barcelona, 1900-1950".

  • Richard Feynman
    Escolta àudio

    Richard Feynman

    Capítol 717. Va ser un dels millors físics del segle XX, un dels pocs que va assolir una certa fama més enllà dels cercles científics, reconegut per les seves investigacions pioneres, per la dedicació apassionada a la docència i per una col·lecció d'anècdotes excèntriques que ell mateix s'encarregava de difondre. Ara que en celebrem el centenari, és un gran moment per recordar el llegat de Richard Feynman. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, que ha publicat "La història de la ciència com mai te l'han explicat".

  • Garbo després de la guerra
    Escolta àudio

    Garbo després de la guerra

    Capítol 716. De la vida de Joan Pujol Garcia, l'espia català més conegut com Garbo, n'hem anat sabent episodis cada vegada més curiosos en els darrers anys. Anònim durant molt de temps, la seva vida constitueix un testimoni fascinant dels avatars bèl·lics i polítics del segle XX. Pels britànics sempre va ser obvi que Garbo va ser l'espia doble més important de la Segona Guerra Mundial. Però que se'n va fer de Joan Pujol després de la guerra? Josep M. Solé i Sabaté, historiador; Clàudia Pujol, directora de la revista "Sàpiens" i Jordi Finestres, periodista, autor del reportatge "Garbo immortal".

  • Carlemany a Andorra
    Escolta àudio

    Carlemany a Andorra

    Capítol 715 - La fundació d'Andorra a càrrec de l'emperador Carlemany forma part de la llegenda, del mite sobre els orígens del país. Tot i així, el gran emperador va jugar un paper destacat en la història del Principat, quan al segle XVIII els habitants de les valls lluitaven per evitar l'absorció dins de les monarquies hispànica o francesa. Entre els privilegis que van esgrimir per mantenir la sobirania, destacava els que suposadament havia concedit Carlemany en un diploma conegut com a Carta Pobla, un document que se sap apòcrif des de la segona meitat del segle XIX, però que va resultar decisiu per a la independència política d'Andorra. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oliver Vergés, doctor en Història Medieval per la UAB.

  • Els quàquers a la Guerra Civil
    Escolta àudio

    Els quàquers a la Guerra Civil

    Capítol 714 - Durant la Guerra Civil Espanyola, la rereguarda va patir especialment, i molt directament els nens que passaven gana i por. En un escenari en què les potències europees havien acordat no intervenir en el conflicte, el paper de les organitzacions internacionals va resultar decisiu. La Societat Religiosa dels Amics, formada pels quàquers d'arreu del món, especialment de la Gran Bretanya i dels Estats Units, va destacar en l'assistència voluntària i altruista dels més petits, ja fos repartint menjar a les cantines i les escoles o amb l'organització de colònies infantils. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Serra, doctora en Pedagogia, autora del llibre "Entre dos focs".

  • Cal·lígula
    Escolta àudio

    Cal·lígula

    Capítol 713 - Els seus contemporanis ja el van veure com un monstre cruel i histriònic, depravat i megalòman, un governant absolutista i tendent als excessos en públic i en privat. D'altres van al·legar bogeria per explicar-ne el comportament, tot i que aquesta bogeria potser va ser la coartada política per justificar la seva fi. En tot cas el seu regnat breu, situat entre els de Tiberi i Claudi, entre els anys 37 i 41 després de Crist, va deixar un rastre indeleble en la història de l'imperi romà: estem parlant de Gai Juli Cèsar August Germànic, conegut per la posteritat pel sobrenom de "Cal·lígula". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la UAB.

  • Els catalans a la conquesta d'Amèrica
    Escolta àudio

    Els catalans a la conquesta d'Amèrica

    Reemissió de l'"En gàrdia!" emès el 18/11/2007, amb comentaris d'Oriol Junqueras, col·laborador del programa en aquella època.

  • Copons: pioners del comerç i la banca
    Escolta àudio

    Copons: pioners del comerç i la banca

    Capítol 712. Al llarg del segle XVIII, tot i els efectes de la Guerra de Successió, Catalunya va mantenir la iniciativa econòmica; no només a la costa, sinó també a l'interior. Un grup d'emprenedors de la comarca de l'Anoia, al voltant de la vila de Copons, va aconseguir bastir una xarxa comercial que abastava tot Espanya, a la recerca de nous mercats per als excedents de producció de manufactures. Aquests primers traginers i venedors ambulants no van trigar a diversificar els seus negocis, optant pel comerç a l'engròs, la inversió immobiliària o la banca. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Assumpta Muset, doctora en Història Moderna per la UB i professora d'Història Econòmica Mundial.

  • Richard Wagner
    Escolta àudio

    Richard Wagner

    Capítol 711. Richard Wagner. Poeta, músic, pensador, revolucionari... Pocs artistes condensen en la seva figura la història del segle XIX d'una manera tan clara. Una vida turmentosa i nòmada, carregada d'escàndols i fames més o menys fonamentades, està indissolublement lligada a una obra operística monumental. No és cap exageració assegurar que en la història de la música hi ha un abans i un després de Richard Wagner. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Manel Bertran, enginyer, empresari, membre de l'Associació Amics del Liceu i fundador del Club Wagner de Barcelona.

  • La batalla de Dunkerque
    Escolta àudio

    La batalla de Dunkerque

    Capítol 710. El maig del 1940, milers de soldats aliats havien quedat bloquejats al port i les platges de Dunkerque, atrapats entre l'avanç alemany pel territori francès d'una banda i l'oceà Atlàntic de l'altra. Entre el 29 de maig i el 4 de juny, soldats britànics, francesos, belgues i canadencs, un total de 338.000 homes, van poder escapar de la pinça nazi gràcies a l'anomenada "operació Dinamo", consistent a evacuar els aliats en tota mena d'embarcacions que els portessin a la Gran Bretanya. Aquella fugida desesperada de Dunkerque, per alguns un miracle, va suposar una victòria moral que influiria decisivament en el curs de la Segona Guerra Mundial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània de la UB.

  • Sherlock Holmes a Catalunya
    Escolta àudio

    Sherlock Holmes a Catalunya

    Capítol 709. Poc es pensava Sir Arthur Conan Doyle que el protagonista de la seva novel·la "Estudi en escarlata", del 1887, es convertiria en un maldecap per a ell i en un referent literari per a la resta del món. La fama de Sherlock Holmes es va estendre ràpidament per tot arreu. N'hi va haver prou amb quatre novel·les i 56 relats breus perquè el detectiu resident al 221 B de Baker Street, una adreça que en aquell moment era totalment fictícia, fos considerat pràcticament com una persona real per milions de lectors, molts d'ells a Catalunya. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Josep Lluís Martín Berbois, doctor en Història Contemporània per la UAB i membre del Cercle Holmes.

  • 708 - Menjar i vestir al segle XVIII
    Escolta àudio

    708 - Menjar i vestir al segle XVIII

    El segle XVIII va ser determinant per introduir molts hàbits personals i socials que ara considerem absolutament normals. Per exemple, la higiene, la manera de menjar o la manera de vestir. Aquests canvis van venir determinats per una nova manera de veure el món i de respectar la integritat dels individus i de la col·lectivitat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, professor de Didàctica de les Ciències Socials a la UB, coautor d'"Entre fogons i baguls. Menjar i vestir a la Catalunya del segle XVIII".

  • El comte Sunyer
    Escolta àudio

    El comte Sunyer

    Al llarg del segle X, les rivalitats entre les famílies comtals més destacades, així com els enfrontaments o les aliances amb l'Església, van marcar el procés de construcció del futur Principat de Catalunya. Un dels personatges clau del període és el fill petit de Guifré el Pilós, un governant ambiciós que va saber esperar per fer valer la seva autoritat, enfrontat a rivals exteriors però també de la pròpia família. Aquest personatge era el comte Sunyer. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Salrach, catedràtic d'Història Medieval a la UPF i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

  • Marie Curie
    Escolta àudio

    Marie Curie

    La ciència no ha estat impermeable al masclisme dominant en els principals àmbits de la societat. Per això la figura de Marie Curie, sens dubte la científica més popular de tots els temps, guanya encara més rellevància. Primer al costat del seu marit, Pierre Curie, i ja després en solitari, va ser una autèntica pionera i, tot i els pocs recursos disponibles al seu laboratori, va fer avançar la humanitat de manera sorprenent en el coneixement de la radioactivitat i els tractaments del càncer. Pel camí, es va convertir en la primera persona que va guanyar dos premis Nobel. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i del Centre d'Història de la Ciència, CEHIC.