TOTS ELS ÀUDIOS

  • La moda entre el segle XIX i el XX
    Escolta àudio

    La moda entre el segle XIX i el XX

    Capítol 831. A finals del segle XIX, algunes peces de vestir havien adquirit la categoria d'objectes de consum que tenien a veure amb l'estatus social. A mesura que els processos industrials van permetre augmentar la producció i reduir els preus, l'interès per la roba des d'un punt de vista estètic també va anar creixent, no només entre les classes altes, sinó també entre les noves classes assalariades. Unes i altres van acabar coincidint en els primers grans magatzems, símbol d'una societat i una manera d'entendre la moda en plena transformació. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté, i Laura Casal-Valls, llicenciada en Història de l'Art per la UB. Autora del llibre "Del treball anònim a l'etiqueta. Modistes i context social a la Catalunya del s. XIX".

  • Barcelona governada per Napoleó
    Escolta àudio

    Barcelona governada per Napoleó

    Capítol 830. El dissabte 13 de febrer del 1808, una divisió de 15.000 soldats francesos, italians i napolitans al servei de Napoleó va entrar a Barcelona pel Portal Nou. Se suposava que era un aturada en el camí cap a Cadis que només havia de durar tres dies, però s'hi van acabar estant sis anys. L'ocupació francesa de la capital catalana, la més prolongada a tota la Península durant la Guerra del Francès, va ser una etapa d'introducció d'algunes reformes pròpies de la Il·lustració, però sobretot d'execucions sumaríssimes, repressió política, persecució de l'Església i espoli econòmic. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jesús Conte, llicenciat en Ciències de la Informació i escriptor, autor del llibre "Barcelona sota la bota de Napoleó. Repressió i vida quotidiana quan érem part de l'imperi francès".

  • El sufragi femení a la Segona República
    Escolta àudio

    El sufragi femení a la Segona República

    Capítol 829. Un sector de l'esquerra espanyola i també de la catalana es van oposar fermament, al principi de la Segona República, al fet que les dones poguessin votar. Els líders esquerrans i, en altres camps, progressistes, estaven convençuts que les dones seguirien majoritàriament el que els hi digués l'Església i els sectors més reaccionaris. Les dones, pensaven, eren de dretes i, per tant, no convenia que votessin. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Lluís Martín Berbois, doctor en Història Contemporània per la UAB. Autor de quinze llibres i més de 150 articles (capítols de llibre, ressenyes i articles). És autor del llibre "Ignorades però desitjades. La dona política durant les eleccions de la Segona República" i coeditor de "Transgressores. Dones d'un i altre costat de l'oceà" i "Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones".

  • Joan Triadú
    Escolta àudio

    Joan Triadú

    Capítol 828. Mestre, pedagog, defensor de la llengua catalana i de l'escolarització en català, escriptor, traductor, crític literari, activista cultural i referent cívic. Joan Triadú va ser una de les figures més polivalents que va donar la cultura catalana del segle XX. Ara celebrem el centenari del seu naixement i resseguir-ne la trajectòria permet conèixer l'evolució de la resistència cultural interior del catalanisme enfront dels embats que ha anat rebent. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Josep Isern, crític literari, escriptor i comissari de l'Any Triadú.

  • Baltasar Samper, músic exiliat
    Escolta àudio

    Baltasar Samper, músic exiliat

    Capítol 827. Algunes de les figures més destacades de la cultura catalana del primer terç del segle XX han quedat oblidades per l'esclat de la Guerra Civil, preludi per a molts d'un exili llarg i sense retorn. Aquest és el cas del compositor mallorquí Baltasar Samper i Marquès, que primer va marxar a França i es va acabar establint a Mèxic. Ara és recordat sobretot com a etnomusicòleg, per la feina que va fer en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, però com a músic també va tenir una trajectòria brillant. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Amadeu Corbera, cap del Departament de Musicologia i Pedagogia del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.

  • La restauració del bisbat d'Osona el segle IX
    Escolta àudio

    La restauració del bisbat d'Osona el segle IX

    Capítol 826. La invasió sarraïna de principis del segle VIII va comportar la desaparició de molts bisbats, entre ells el d'Osona. Un parell de segles més tard, el bisbat va ser restituït i hi van tenir molt de pes les personalitats autòctones. Al territori s'hi havien mantingut esglésies actives i havia perviscut un sistema educatiu destinat a formar nous eclesiàstics. Aquestes esglésies supervivents no només complien una funció religiosa, sinó també cultural. Els escrivents aproximaven l'escriptura llatina a la parla habitual, que ja es podia considerar català. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB, coautor del llibre "El canonge Adanagell de Vic, llavor de noves semences. La cultura a la diòcesi d'Osona en els primers temps carolingis".

  • L'origen de les vacunes
    Escolta àudio

    L'origen de les vacunes

    Capítol 825. En el segle XVIII van aparèixer les primeres vacunes i ho van fer des del primer moment envoltades de grans reticències. Encara que ben aviat van demostrar una gran eficàcia per prevenir malalties infeccioses com el xarampió o el tètanus, hi havia molta gent que les rebutjava. En els orígens, les vacunes van ser una obra col·lectiva, el resultat de diverses especulacions científiques i algunes casualitats afortunades. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Accensi, professor del Departament de Sanitat i d'Anatomia Animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del CRESA.

  • Pau Casals i el franquisme
    Escolta àudio

    Pau Casals i el franquisme

    Capítol 824. El franquisme va actuar de manera ambivalent amb Pau Casals, preocupat pel renom que tenia el millor violoncel·lista del món. Per una qüestió d'imatge, el règim de Franco li va donar un passaport i li va permetre moure's pel món, amb la intenció de convèncer-lo que renunciés a l'exili i tornés a Espanya. En paral·lel, van maniobrar per desprestigiar-lo, el van espiar i el van arribar a perseguir judicialment. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Figueres, doctor i professor d'Història del Periodisme a la UAB, que és l'autor del volum biogràfic "Pau Casals. Música i compromís".

  • Les Joventuts Llibertàries de Catalunya
    Escolta àudio

    Les Joventuts Llibertàries de Catalunya

    Capítol 823. L'activitat intensa dels joves llibertaris catalans entre els anys de la Segona República i la Guerra Civil va quedar en bona part eclipsada per l'evolució de la CNT-FAI. Els joves anarquistes van acusar sovint els adults de trair els principis de la revolució en pactar amb partits polítics i institucions. En molts casos, els membres de les Joventuts Llibertàries de Catalunya van sacrificar-ho tot pels ideals, i demanaven el mateix compromís dels grans, cosa que al seu parer sovint no va passar. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Sònia Garangou, doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Autora del llibre "Les Joventuts Llibertàries de Catalunya, 1932-1939".

  • El moble del segle XVIII a Catalunya
    Escolta àudio

    El moble del segle XVIII a Catalunya

    Capítol 822. El creixement econòmic experimentat per Catalunya al segle XVIII, gràcies al comerç i a les primeres activitats industrials, va comportar un increment de la població i la construcció de cases de nova planta. La fabricació dels mobles que havien d'omplir els diferents racons d'aquests nous habitatges és un exemple de la creativitat i el bon nivell assolit pels artesans de la fusta arreu del país. Com a objecte pràctic d'ús quotidià, però també com a símbol d'estatus social, els mobles del segle XVIII mostren de manera diàfana el tarannà d'aquella societat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Mònica Piera, doctora en Història de l'Art i cofundadora de l'Associació per a l'Estudi del Moble.

  • La dona al món romà
    Escolta àudio

    La dona al món romà

    Capítol 821. La situació de la dona al món romà no era gaire diferent de la que ha viscut sistemàticament en altres cultures i altres èpoques. La dona romana era a la vegada objecte de desig, un desig no sempre lícit, i del menysteniment, perquè ja aleshores es tenia per un ésser considerat més feble. Fins i tot la paraula "virtut" prové del mot llatí "vir", que significa "home". Davant d'aquesta imatge tan injustament negativa de la dona, aquesta quedava exclosa de la vida cívica. Tant era que fos matrona, prostituta o esclava; la seva desigualtat era evident. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Isabel Rodà, doctora en Filosofia i Lletres, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, catedràtica d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • Operació Torch
    Escolta àudio

    Operació Torch

    Capítol 820. A finals del 1942, la marxa de la Segona Guerra Mundial al continent europeu preocupava especialment la Unió Soviètica, assetjada per les forces alemanyes. Per alleugerir la pressió, els soviètics van demanar als aliats que obrissin un nou front. D'entre totes les opcions previstes, nord-americans i britànics es van decidir per estendre la guerra pel Mediterrani i assaltar el nord de l'Àfrica sota domini colonial francès. És el que es va conèixer com a Operació Torch, una operació clau des del punt de vista estratègic, que es va iniciar la matinada del 8 de novembre del 1942. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània de la UB.

  • L'expedició catalana a Còrdova del 1010
    Escolta àudio

    L'expedició catalana a Còrdova del 1010

    Capítol 819. A l'inici del segle XI, l'equilibri de forces a la Península Ibèrica entre el sud musulmà i el nord cristià era encara favorable al sud, però no per gaire temps. El creixement econòmic i les transformacions socials dels comtats catalans durant els últims cinquanta anys van acabar capgirant les relacions de poder. Els comtes germans Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van passar de témer les incursions musulmanes a emprendre una expedició que l'any 1010 va arribar fins a la ciutat de Còrdova. Hi van anar en suport d'un dels aspirants a governar el califat, Muhammad, que havia estat desterrat en una de les lluites fratricides que estaven contribuint a la seva desintegració. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Salrach, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

  • Els dietaris de Ferran Soldevila
    Escolta àudio

    Els dietaris de Ferran Soldevila

    Capítol 818. Ferran Soldevila va ser un dels grans historiadors catalans del segle XX, sempre compromès amb el país, autor d'una obra que constitueix una referència ineludible pel que fa al coneixement del nostre passat. Un historiador que, d'altra banda, sovint ha estat menystingut. El que potser no se sap tant és que, a banda del talent historiogràfic, també va tenir una carrera literària de primer ordre. Era un bon historiador i un bon escriptor, dues condicions que no sempre van unides. Soldevila va conrear la poesia i el teatre, i sobretot va deixar prop de dues mil pàgines de dietaris en què al llarg de bona part de la vida va anar consignant vivències, pensaments i esdeveniments històrics. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric Pujol i Casademont, historiador, professor a la Universitat Autònoma i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha editat "Dietaris de joventut i vellesa" (1922-1966)" de Ferran Soldevila.

  • La Casa de la Llotja
    Escolta àudio

    La Casa de la Llotja

    Capítol 817. A mitjans del segle XIV, el Consell de Cent de Barcelona va fer aixecar un edifici que s'havia de convertir en l'epicentre de l'activitat comercial i industrial d'una ciutat abocada al mar. De fet, aquesta construcció se situava ben a prop de la línia de costa, separada de la Muralla de Mar per un carrer ben estret. Al llarg de la història, la Casa de la Llotja, que aquest és el seu nom, ha estat testimoni de molts esdeveniments rellevants. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Pons, llicenciat en Humanitats i Màster en Gestió Cultural per la UOC.

Anar al contingut