Capítol 776. Entre els segles XVIII i XX, les xemeneies fumejants puntejaven la silueta del paisatge urbà de Barcelona, el que ara en diríem "skyline". Fàbriques, naus, obradors, tallers i botigues van convertir la capital catalana en un centre industrial de primer ordre, on es produïen una gran quantitat d'objectes i estris de tota mena. Aquestes fàbriques van ser testimoni i símbol de la transformació cap a la societat de consum, però també de la lluita d'una classe obrera creixent per millorar les condicions laborals. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Mercè Tatjer, doctora en Geografia per la UB i catedràtica emèrita de Didàctica de les Ciències Socials. Autora de "Barcelona, ciutat de fàbriques. Gelats, joguines, perfums... els productes quotidians".