TOTS ELS ÀUDIOS

  • 695 - Episodis de la Guerra Civil a Catalunya 3: El front del Segre
    Escolta àudio

    695 - Episodis de la Guerra Civil a Catalunya 3: El front del Segre

    En el tercer capítol de la sèrie que dediquem a alguns dels principals episodis viscuts a Catalunya durant la Guerra Civil, ens ocupem de la que per molts va ser l'ofensiva definitiva, sovint oblidada, perquè els nacionals entressin en territori català. Entre abril i desembre de 1938, a la línia recta de 300 quilòmetres que anava des de Mequinensa fins a la frontera francesa hi va haver un seguit de batalles amb 200.000 homes per cada bàndol. Aquest enfrontament estratègic va constituir l'anomenat "front del Segre". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pol Galitó, llicenciat en Geologia per la UAB i president de l'Associació d'Estudiosos del Front del Segre.

  • 694 - La guerra civil xinesa
    Escolta àudio

    694 - La guerra civil xinesa

    Entre l'abril del 1927 i la fi del 1949, la Xina va viure una confrontació interna que la va acabar convertint en un dels camps de batalla més calents dels inicis de la Guerra Freda. La guerra civil oberta entre el Partit Nacionalista (Kuomintang), liderat per Chiang Kai-shek, i el Partit Comunista de Mao Zedong, va ser seguida amb preocupació i càlculs geoestratègics per la resta del món. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Dolors Folch, professora d'Història de la Xina a la UPF.

  • 693 - La infància a l'antic Egipte
    Escolta àudio

    693 - La infància a l'antic Egipte

    Per als antics egipcis l'objectiu més important del matrimoni era tenir descendència. Tot i així, un nen -o encara pitjor, una nena- era considerat un ésser encara incomplet, que no formava part de la societat fins que no havia superat els primers anys de vida. Una taxa de mortalitat elevada i una educació rigorosa eren uns altres dels obstacles que havia d'afrontar la infància a l'antic Egipte. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Orriols, doctor en Egiptologia i professor associat de la UAB.

  • 692 - Ronald Reagan
    Escolta àudio

    692 - Ronald Reagan

    En un món encara enfrontat en dos blocs, els anys 80 del segle XX van estar marcats per un retrocés en les polítiques públiques d'algunes potències occidentals. Per fer-ho, la recessió va ser la coartada perfecta per a Margaret Thatcher a la Gran Bretanya i Ronald Reagan als Estats Units. El llegat de Reagan està marcat per una herència econòmica amb llums i ombres, en aplicació d'un ideari ultraliberal, però també en les relacions exteriors, especialment a l'Amèrica lLlatina, l'Orient Mitjà i la Unió Soviètica. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Josep M. Martí Font, llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la UB. Ha estat cap de Societat i d'Internacional d'"El País" i corresponsal a Moscou i a Berlín.

  • 691 - Francesc Fontanella
    Escolta àudio

    691 - Francesc Fontanella

    El segle XVII català va ser d'una gran vitalitat literària. En un sonet, el Rector de Vallfogona afirmava irònicament que hi havia tants poetes que les muses no donaven l'abast de coronar-los a tots de llorers. Entre noms destacats del període com els de Josep Blanch, Agustí Eura, Josep Romaguera o el mateix Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, n'hi ha un que mereix atenció especial per l'obra poètica, de caràcter autobiogràfic, i perquè va dur una vida trepidant, de pel·lícula, farcida d'esdeveniments polítics, militars, literaris i amorosos: Francesc Fontanella. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pep Valsalobre, professor titular de Literatura Catalana Moderna a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

  • 690 - Milícies catalanes a l'Argentina
    Escolta àudio

    690 - Milícies catalanes a l'Argentina

    Al començament del segle XIX hi havia una important presència comercial catalana al virregnat del Río de la Plata, una part destacada dels dominis colonials espanyols a l'actual frontera fluvial entre l'Argentina i l'Uruguai. En un moment en què Europa estava tancada al comerç britànic pel domini napoleònic, els vaixells del Regne Unit es van dirigir cap al continent americà. Les invasions angleses del 1806 i 1807 van motivar la creació de dues milícies d'origen català que van tenir un paper clau en la resistència als intents de conquesta. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez Llamas, doctorand al Departament d'Història d'Amèrica de la Universitat de Barcelona.

  • 689 - Episodis de la Guerra Civil a Catalunya, 2: La intervenció soviètica
    Escolta àudio

    689 - Episodis de la Guerra Civil a Catalunya, 2: La intervenció soviètica

    Segon capítol de la sèrie que aquesta temporada dediquem a alguns episodis significatius de la Guerra Civil a Catalunya. En els primers mesos de guerra, els republicans havien esperat sense èxit l'ajuda dels veïns europeus, de França i la Gran Bretanya, i també dels Estats Units, mentre el bàndol colpista anava de bracet amb italians i alemanys. L'únic país que semblava disposat a donar suport explícit al govern de la República i al de la Generalitat era la Unió Soviètica, una ajuda que no va ser només de caire militar. En parlem amb els historiadors Josep Maria Solé Sabaté i Josep Puigsech.

  • 688 - La independència de Portugal
    Escolta àudio

    688 - La independència de Portugal

    Per als portuguesos, un dels dies clau de la història va ser l'1 de desembre del 1640. Aquell dia, després de 60 anys d'unió política amb la monarquia hispànica, accedia al tron Joan IV de Portugal, un representant de la casa Bragança que va aconseguir restaurar la independència perduda sota el domini dels Àustries. En parlem amb els historiadors Josep M. Solé i Sabaté i Agustí Alcoberro.

  • 687 - L'ocupació romana del Pirineu
    Escolta àudio

    687 - L'ocupació romana del Pirineu

    687 - L'ocupació romana del Pirineu. En principi semblava que els Pirineus havien quedat lluny de l'àrea de control i influència dels romans, en el moment que aquests van arribar a la Península per Empúries. Tot i aixòí, hi ha prou elements i fonts literàries de l'època que ens permeten suposar que la zona pirinenca no va ser una frontera llunyana i desconeguda. Més enllà del rastre documental, les mostres arqueològiques permeten afirmar que hi havia guarnicions romanes a la zona pirinenca des de la segona meitat del segle II abans de Crist. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la UAB.

  • 686 - Elisabet Cristina de Brunsvic
    Escolta àudio

    686 - Elisabet Cristina de Brunsvic

    El juliol del 1708, una noia que encara no havia complert els 17 anys, culta i educada, filla d'una de les famílies més importants de la noblesa alemanya, arribava al port de Mataró procedent de Gènova. Es deia Elisabet Cristina de Brunsvic i venia a casar-se amb Carles d'Àustria (o Carles III), un enllaç que havia d'insuflar ànims a la causa aliada en la Guerra de Successió. L'estada a Mataró i els anys posteriors de govern van deixar una impressió molt positiva en els catalans. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Amat, periodista, llicenciat en Ciències de la Comunicació per la UAB, autor d'"Elisabet Cristina de Brunsvic. La reina dels catalans a Mataró. Juliol de 1708".

  • 685 - La Casa de Misericòrdia de Girona
    Escolta àudio

    685 - La Casa de Misericòrdia de Girona

    El fet de néixer dona i pobra ha suposat històricament una doble marginació. Les institucions pensades per acollir les persones més desafavorides de la societat molt sovint tenien un tracte diferenciat i vexatori cap a les dones. La primera Casa de Misericòrdia pensada per a l'acolliment femení no es va inaugurar fins al 1769, a Girona. Com altres centres del mateix estil, eren llocs de protecció però també de reclusió i càstig. En parlem amb els historiadors Josep Maria Solé i Sabaté i Céline Xicola.

  • 684 - La revolució mexicana
    Escolta àudio

    684 - La revolució mexicana

    Des de 1876, el president Porfirio Díaz havia exercit el poder de manera dictatorial a Mèxic, durant 34 anys, en una societat latifundista en què les classes més desafavorides i els indígenes estaven pagant la factura del creixement econòmic. Díaz va donar a entendre en una entrevista que no tornaria a ser candidat a les eleccions de 1910, un fet que va esperonar Francisco Ignacio Madero a presentar-s'hi. Però Díaz s'hi va repensar, va optar a la reelecció i va empresonar Madero per sedició. Aquest va aconseguir fugir a Texas i des d'allà va convocar el poble mexicà a una revolta armada. Era l'inici d'una revolució que s'allargaria fins al 1917 i canviaria el país per sempre. En parlem amb Isabel Rodà, antropòloga, i Francisco Javier Laviña, professor titular del Departament d'Història de la UB.

  • 683 - Els protocols dels savis de Sió
    Escolta àudio

    683 - Els protocols dels savis de Sió

    L'antisemitisme, l'odi als jueus, ha tingut un dels seus altaveus propagandístics més potents en un document que des de fa anys se sap que és una invenció, un text elaborat per ordre de la policia del tsar Nicolau II. L'acusació manipulada contra tot un poble va ser un dels suports ideològics de l'horror de l'Holocaust i encara perviu actualment en cercles feixistes d'ultradreta. És un dels documents falsos més tristament famosos de la història: els protocols dels savis de Sió. En parlem amb Isabel Rodà, arqueòloga, i Daniel Roig, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i investigador del Centre d'Estudis Històrics Internacionals, el CEHI-UB.

  • 682 - El futbol català a la postguerra
    Escolta àudio

    682 - El futbol català a la postguerra

    L'aixecament dels militars rebels espanyols al 1936 va estroncar el funcionament normal de la societat en àmbits molt diversos. També en l'esportiu. Els equips catalans de futbol, com els de la resta de l'Estat, es van veure greument afectats durant els primers anys de la postguerra, ja fos per la impossibilitat de disputar certs campionats, perquè les seves instal·lacions havien estat arrasades, o perquè alguns dels seus jugadors eren morts o bé a l'exili. En parlem amb Carles Santacana, doctor en Història Contemporània per la UB, expert en història de l'esport i del franquisme, i Xavier García Luque, periodista esportiu que treballa a "La Vanguardia" des del 1982 i és autor del llibre "El Barça segrestat", sobre el període 39-46.

  • 681 - La Revolució Russa
    Escolta àudio

    681 - La Revolució Russa

    El 1917 el món es trobava immers en un procés de transformació traumàtic. Un dels principals fronts oberts aquell any va ser la revolta popular que va acabar amb el règim dels tsars a Rússia en dues fases, al febrer i a l'octubre, amb l'establiment d'una república de tipus socialista coneguda com a Unió Soviètica, el primer assaig del comunisme com a ideologia al govern.