TOTS ELS ÀUDIOS

  • L'art medieval a Noruega i Catalunya
    Escolta àudio

    L'art medieval a Noruega i Catalunya

    Capítol 771. Entre els segles XII i XIV, la influència de l'Església catòlica per tota l'Europa occidental va convertir l'art medieval religiós en una mena de llenguatge comú, compartit per tots els estats. La litúrgia i les imatges eren essencialment les mateixes a Portugal, França, Alemanya o Itàlia, però malauradament la majoria s'han perdut amb el pas dels segles. Curiosament, les dues zones on més art medieval s'ha conservat, cosa que ha fet possible comparar les nombroses similituds, són Noruega i Catalunya. En matèria d'art present als altars, tot i els 3.000 quilòmetres de distància, no hi havia gaires diferències entre ser al nord o al sud del continent. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Judit Verdaguer, conservadora del Museu Episcopal de Vic, on s'ha pogut veure l'exposició "Nord & Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya".

  • Els 4 Gats
    Escolta àudio

    Els 4 Gats

    La taverna d'Els 4 Gats va ser, des de la primera inauguració, la Meca del Modernisme català. Només va durar sis anys, fins al 1903, però va deixar una petjada inesborrable a la ciutat de Barcelona que arriba fins als nostres dies. La història d'Els 4 Gats, també la de la seva reinauguració l'any 1978, és una crònica de la vida social i cultural catalana. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Jordi Notó i Brullas, periodista i màster en Comunicació Científica per la UPF; autor d'"Els 4 Gats. Les set vides d'un local emblemàtic de Barcelona".

  • Els anys de plom a Itàlia
    Escolta àudio

    Els anys de plom a Itàlia

    Capítol 769. A inicis de la dècada dels 70 del segle passat, a tot Europa es feia evident que la revolució del 68 que pretenia desafiar l'ordre burgès establert no havia sacsejat prou la societat. En alguns països, on la situació política era més caòtica, amb canvis constants de govern, una situació econòmica agreujada per la crisi del 73 i l'amenaça del feixisme sempre present, les protestes van derivar en accions violentes i en la formació de grups terroristes identificats amb els dos extrems de l'espectre ideològic, a dreta i esquerra. A Itàlia, d'aquesta època en van dir els anys de plom. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Giovanni Cattini, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Bolonya i doctor en Història per la Universitat de Barcelona.

  • Agricultura a l'Antic Egipte
    Escolta àudio

    Agricultura a l'Antic Egipte

    Capítol 768. Quan es fa referència a l'Antic Egipte, se sol parlar de la vida i l'obra monumental de la classe dirigent, dels faraons, en el fons una minoria privilegiada. Es deixa de banda, doncs, més del 90 per cent de la població, camperols i camperoles que aconseguien treure profit de la proximitat de les aigües del Nil i la inundació anual del riu per convertir aquelles terres desèrtiques en un paratge fèrtil. L'agricultura era una de les principals activitats del poble egipci i la base de l'economia pròspera del país. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i màster en Egiptologia.

  • El Berlín ocupat i la reunificació
    Escolta àudio

    El Berlín ocupat i la reunificació

    Capítol 767. Al final de la Segona Guerra Mundial, Berlín s'havia convertit en una ciutat sotmesa i captiva, al dictat del que disposessin les potències aliades. Aquesta situació es va mantenir al llarg de 45 anys. Després de l'ocupació i el repartiment del territori, arribaria el bloqueig del 1948, la repressió a la zona soviètica amb tancs carregant contra treballadors, el 1953, i fins a la construcció del mur, el 1961, que es mantindria dret fins al 1989. Les vivències del Berlín ocupat i de la reunificació posterior són també els patiments d'un continent dividit per la Guerra Freda. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Llibert Ferri, periodista, que va ser reporter de TV3 a l'Europa de l'Est i l'URSS, i ha publicat "L'ombra dels anys. Memòria d'un tram de vida europea 1939-1990".

  • José de San Martín
    Escolta àudio

    José de San Martín

    Capítol 766. Els processos d'independència dels territoris de l'Amèrica del Sud al llarg del segle XIX estan marcats per contradiccions i enfrontaments entre diversos grups de població. Aquest fet va portar que aquells que tenien visions estratègiques i militars clares sobre el conflicte que es vivia es convertissin en líders destacats. Una d'aquestes figures, clau per a la independència de l'Argentina, Xile i el Perú, que a banda de conquerir territoris es va preocupar per reorganitzar-los i modernitzar-los, va ser José de San Martín. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez Llamas, doctor del Departament d'Història d'Amèrica de la Universitat de Barcelona.

  • El Valle de los Caídos
    Escolta àudio

    El Valle de los Caídos

    Capítol 765. L'1 d'abril del 1940, un any després de guanyar la guerra, Franco va assistir a la primera explosió al cingle de la Nava, a prop de Madrid, que iniciava la construcció d'un monument destinat a perpetuar en el temps la memòria del nacionalcatolicisme, al mig de la serra de Guadarrama, a Cuelgamuros. Unes obres que es preveia acabar al cap d'un any van acabar suposant 18 anys de feina, a càrrec de presos republicans que preferien picar pedra en règim d'esclavitud que no pas seguir reclosos en una cel·la. El Valle de los Caídos es manté, encara avui, com un símbol de la dictadura. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Queralt Solé, professora d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, coautora, juntament amb Sílvia Marimon, de "La dictadura de pedra. El Valle de los Caídos, entre un passat negre i un futur incert".

  •  El govern de la ciutat d'Urgell al segle XVI
    Escolta àudio

    El govern de la ciutat d'Urgell al segle XVI

    Capítol 764. L'any 1570, el doctor en Dret Jeroni Grau va redactar un tractat amb un conjunt de normes per al govern de la ciutat d'Urgell, el que avui coneixem com la Seu d'Urgell. Tot i ser un document força desconegut fins ara i que no s'ha conservat íntegrament, es tracta d'un manual de govern local d'ús intern (no pas pensat per ser editat) inèdit a la Catalunya moderna; de fet, s'avança ben bé dos segles a altres textos escrits en català sobre economia política. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Lluís Obiols Perearnau, arxiver municipal de la Seu d'Urgell i president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell.

  • La batalla de Culloden
    Escolta àudio

    La batalla de Culloden

    Capítol 763. El 16 d'abril de 1746 va marcar la fi de les esperances dels escocesos d'alliberar-se del control anglès i restaurar la dinastia dels Estuard als trons d'Anglaterra i Escòcia. Si bé els anys 1715 i 1719 ja hi havia hagut revoltes, no va ser fins a l'estiu del 1745 que el desembarcament del príncep Carles Eduard Estuard a la Gran Bretanya podia suposar un cop definitiu. Les forces del príncep van obtenir diverses victòries en el seu avenç per l'illa, però tot va canviar en l'enfrontament definitiu, marcat en el record dels escocesos per la mística romàntica de la derrota i per la crueltat de l'exèrcit vencedor: la batalla de Culloden. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i David Revelles, llicenciat en Periodisme per la UAB, especialitzat en periodisme de viatges, de divulgació científica i històrica; autor de "Rob Roy, el baronet y los 300 de Escocia".

  • Bandolers mallorquins
    Escolta àudio

    Bandolers mallorquins

    Capítol 762. A l'època del barroc a Mallorca hi va haver, com en altres llocs, una forta presència de bandolers. De fet, el bandolerisme mallorquí i el català estaven intensament connectats. Molt sovint bandolers catalans condemnats al desterrament arribaven a l'illa, i de la mateixa manera van ser molts els bandolers mallorquins que, fugint de la justícia o de la persecució dels enemics, es refugiaven en terres catalanes o valencianes. A Mallorca, durant el segle XVII, l'aristocràcia es dividia entre les banderies dels Canamunt i els Canavall, organitzades en escamots particulars, com autèntics exèrcits en una guerra civil. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pere Salas, professor del Departament de Ciències Històriques de la Universitat de les Illes Balears i coautor del llibre "Els homes infames. Parcialitats i guerra privada a la Mallorca del sis-cents".

  • El Corpus de Sang
    Escolta àudio

    El Corpus de Sang

    Capítol 761. En només catorze mesos, els que van del gener del 1640 al febrer del 1641, va esclatar una revolta sense gaire precedents contra les tropes del rei Felip IV de Castella allotjades a Catalunya i la intenció del comte-duc d'Olivares de mantenir la Unió d'Armes, per la qual joves catalans havien d'anar a lluitar fora del Principat. Bona part de les discrepàncies dels catalans amb la monarquia hispànica arrenquen d'aquest període. Un dels moments més intensos d'aquesta etapa revolucionària va ser l'anomenat Corpus de Sang. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Simon, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor del llibre "1640".

  • L'emperador Claudi
    Escolta àudio

    L'emperador Claudi

    Capítol 760. El gener de l'any 41 després de Crist, l'emperador Calígula, marcat per una llegenda negra que ha perdurat fins als nostres dies, va caure assassinat víctima d'una conspiració en què participaven senadors, cavallers i part de l'exèrcit. En aquest escenari tan complicat de gestionar, a Calígula el va succeir el seu oncle Claudi. Ningú no donava res per aquest home tartamut, coix, bevedor i inestable, però Claudi acabaria contribuint de manera decisiva al benestar de Roma durant el primer segle de la nostra era. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • La Barcelona visigòtica
    Escolta àudio

    La Barcelona visigòtica

    Capítol 759. La implantació del cristianisme a les ciutats romanes a partir del segle IV suposa una transformació de la simbologia urbana i l'arquitectura. En el cas de Bàrcino, les excavacions arqueològiques han confirmat que la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor és, de fet, una de les esglésies més antigues i va tenir un paper preponderant en el marc de la ciutat cristiana i visigòtica. Els visigots van contribuir a l'auge mercantil de Barcinona, el nom que van donar a la colònia romana coneguda com a Bàrcino. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Julia Beltrán de Heredia, professora d'Arqueologia Cristiana de la Facultat Antoni Gaudí de Barcelona i autora del llibre "La Barcelona visigoda: un puente entre dos mundos".

  • La vinya al Penedès
    Escolta àudio

    La vinya al Penedès

    Capítol 758. Una de les comarques catalanes més transcendentals per la història del vi a Catalunya és el Penedès. Des de finals del segle XVII, el sector vitivinícola català ha experimentat tres grans cicles: el de l'aiguardent, el del vi comú i el del vi de qualitat. Ja des dels primers temps, les poblacions del litoral del Penedès van aprofitar els ports marítims per comerciar. Durant el segle XIX, la crisi de l'aiguardent va portar els viticultors a concentrar esforços en la producció de vi comú, en què tot era permès. El 1960, la creació de la denominació d'origen Penedès va voler acabar amb certes pràctiques fraudulentes i apostar per uns vins de qualitat reconeguts internacionalment. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Santi Borrell, autor del llibre "La vinya i el vi del Penedès, 1850-2018". Poeta, autor dels llibres de poesia "Els dies a les mans" i "Fragments d'un pedra", ha estat impulsor del manifest "Poetes catalans per la independència".

  • Pere Calders
    Escolta àudio

    Pere Calders

    Capítol 757. Pere Calders formava part d'una generació a qui la Guerra Civil i l'exili va alterar de manera substancial la trajectòria vital. Si hagués escrit en castellà de ben segur que l'haurien comparat amb Cortázar o García Márquez, per l'aposta precursora pel realisme màgic. Encara que una mica tard, el reconeixement popular li va arribar sense haver de renunciar ni a una llengua ni a una manera d'entendre la creació. L'escriptor Pere Calders va ser un dels narradors més importants de la literatura catalana del segle XX. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Melcion, director del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Anar al contingut