TOTS ELS ÀUDIOS

  • L'afer Comorera
    Escolta àudio

    L'afer Comorera

    Capítol 754. El 7 d'agost del 1957, un dels polítics catalans més destacats des de l'etapa republicana era sotmès a un consell de guerra. Tot i que sempre s'havia mogut en l'activisme civil, se l'acusava de rebel·lió militar. Era Joan Comorera, fundador del PSUC i conseller de la Generalitat presidida per Lluís Companys. Acusat de traïdor pel comunisme espanyol, que no li perdonava la defensa dels drets nacionals en peu d'igualtat amb els drets socials, i perseguit pel franquisme, Comorera es va convertir en una figura incòmoda a una banda i l'altra de l'espectre ideològic. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Ramon Breu, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i professor d'història i d'educació en comunicació; autor de "Protocol M. L'afer Comorera".

  • Les mines de plata a Prades el segle XIV
    Escolta àudio

    Les mines de plata a Prades el segle XIV

    Capítol 753. Durant la baixa edat mitjana, de les mines del Priorat se n'extreia argent, plom i alcofoll. D'aquests tres metalls, l'argent era el més valuós, perquè es feia servir en la fabricació de moneda. Tot i que l'explotació d'aquestes mines ha experimentat molts alts i baixos al llarg de la història, cap a mitjan segle XIV i fins a la fi del segle XVI, a Bellmunt del Priorat, en una zona geològica molt rica, l'extracció de plata es va intensificar de manera especial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Montserrat Flores, historiadora i arxivera, que ha estat professora associada de la URV i ha fet recerca sobre la mineria medieval d'argent a Prades.

  • Julio Muñoz Ramonet
    Escolta àudio

    Julio Muñoz Ramonet

    Capítol 752. Julio Muñoz Ramonet va ser, durant el franquisme, un dels homes de més poder a Barcelona. Tot i així, molt pocs van saber mai qui era perquè va ser sempre molt gelós de la seva imatge i no es va mostrar excessivament en públic. En plena postguerra, va aprofitar el fet d'haver estat del costat dels vencedors de la Guerra Civil per acumular una valuosa col·lecció d'obres d'art, ajudat per l'estraperlo i altres negocis foscos. Muñoz Ramonet va ser un dels principals especuladors que va donar aquell règim sinistre. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb Manel Risques, professor titular d'Història Contemporània a la UB i editor del llibre "Muñoz Ramonet. Retrat d'un home sense imatge".

  • Menjar i vestir a l'Alta Edat Mitjana
    Escolta àudio

    Menjar i vestir a l'Alta Edat Mitjana

    Capítol 751. Entre el final de l'imperi romà i el canvi de mil·lenni, el que coneixem com a Alta Edat Mitjana, els usos i costums a l'hora de menjar i vestir-se a Catalunya van experimentar canvis molt importants, sempre sota la influència de les cultures que anaven passant, ja fossin la visigòtica, l'andalusina o la carolíngia. En el cas del menjar, alguns dels nostres hàbits alimentaris actuals tenen a veure amb els que es van introduir al territori entre el segle V i el segle X. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, professor de Didàctica de les Ciències Socials a la UB, i coautor, amb Nayra Llonch, d'"Història del gust. Menjar i vestir al llarg del temps".

  • The Beatles
    Escolta àudio

    The Beatles

    Capítol 750. En un món de modes efímeres, hi ha pocs referents que sobrevisquin el pas de les dècades. Una banda musical de Liverpool va deixar una petja que encara avui es recorda i influencia la música actual. Cançons com "She loves you", "Yesterday", "All you need is love" o "Let it be" es transmeten de generació en generació, i tot el que té a veure amb aquest grup musical continua generant interès i beneficis. Avui, la història dels Beatles a l'"En guàrdia!". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Francino, periodista i músic.

  • El landisme
    Escolta àudio

    El landisme

    Capítol 749. A inicis dels anys setanta, l'espanyol mitjà era un tipus baixet i reprimit, provincià, entestat a demostrar-se a si mateix que podia ser un seductor, sense importar-li caure en el ridícul més absolut. Com a mínim, aquesta era la visió que ens n'ha deixat el cinema a través d'actors tan populars com José Luis López Vázquez o Alfredo Landa. El cognom d'aquest últim, que encaixava perfectament en el perfil, va batejar un subgènere cinematogràfic que a la vegada era moviment sociològic i mirall d'una societat encara massa paralitzada per traumes i complexos d'inferioritat. Entre 1969 i 1978, l'anomenat landisme va proporcionar importants èxits de taquilla. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En guàrdia", periodista especialitzat en cinema, director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento".

  • Hatxepsut
    Escolta àudio

    Hatxepsut

    Capítol 748. Si per a una dona encara avui és difícil accedir als centres de poder i autoritat, a l'antic Egipte ho era molt més. Que una dona fos faraó era una aberració, una amenaça, a la maat, l'ordre natural del món. Al llarg de gairebé tres mil·lennis, i entre 200 i 300 regnats, només cinc dones van aconseguir ser proclamades faraó. Una de les que va desafiar la tradició de manera més eficaç, establint una coregència amb el fillastre en un moment de puixança de la dinastia, va ser Hatxepsut, fa uns 35 segles. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i Màster en Egiptologia.

  • El setge d'Atenes
    Escolta àudio

    El setge d'Atenes

    Capítol 747. Com a símbol de la glòria i el poder de la Grècia clàssica, la ciutat d'Atenes va sofrir al llarg dels segles diversos atacs dels enemics. Una de les amenaces més serioses que mai va patir va ser el setge plantejat per Luci Corneli Sul·la entre el 87 i el 86 abans de Crist. En l'enfrontament amb les autoritats romanes, molts dels edificis de la polis atenenca va quedar afectats i la població civil va patir un tracte duríssim. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la UAB.

  • Montserrat Roig
    Escolta àudio

    Montserrat Roig

    Capítol 746. Montserrat Roig va morir prematurament a causa d'un càncer de pit als 45 anys. Però en tants pocs anys de vida va generar una obra extensa i important: novel·les, contes, assajos històrics, reportatges i entrevistes que la van convertir en una de les escriptores catalanes cabdals del segle XX, i també una de les més populars pels treballs televisius i els articles de premsa. Amb una quarantena de llibres, Montserrat Roig es va guanyar un lloc d'honor en la literatura catalana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Aina Torres, llicenciada en Periodisme i en Gestió Cultural, poeta, escriptora i periodista, autora del llibre "Montserrat Roig. La memòria viva".

  • Les purgues estalinistes
    Escolta àudio

    Les purgues estalinistes

    Capítol 745. Les purgues impulsades per l'estalinisme a la Unió Soviètica van afectar milions de persones, en un procés destructiu que no va dependre només de la megalomania d'un dictador encegat com Ióssif Stalin, sinó també del funcionament metòdic de l'Estat Soviètic, o el que era pràcticament el mateix, d'un Partit Comunista que en l'intent de perpetuar-se estava minant, si no ho havia fet abans, els fonaments i el llegat de la Revolució d'Octubre del 1917. Les campanyes de persecució de la dissidència empreses entre el 1937 i el 1938 van ser conegudes com la Gran Purga; ara, de manera molt més gràfica, ens hi referim com el Gran Terror. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Puigsech, professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • Alexander von Humboldt
    Escolta àudio

    Alexander von Humboldt

    Capítol 744. Un dels científics més influents del segle XIX, un renovador de les ciències naturals tal com les coneixem i, a més, un dels primers a avisar del canvi climàtic. Va influir en personatges tan diversos com Goethe, Jefferson, Bolívar o Darwin, i els viatges que va fer per l'Amèrica Llatina van canviar la visió europea del Nou Món i van servir per denunciar els abusos colonials. Ara que fa 250 anys del seu naixement, és el moment de situar en el lloc que es mereix la figura del naturalista prussià Alexander von Humboldt. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, que l'any passat va publicar "La història de la ciència com mai te l'han explicat".

  • L'electricitat a Catalunya el 1929
    Escolta àudio

    L'electricitat a Catalunya el 1929

    Capítol 743. Una de les etapes en què Catalunya va experimentar més canvis en els estils de vida gràcies als avenços tècnics és la que va de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 fins a l'inici de la Guerra Civil. De totes les innovacions que van sorprendre la societat del moment, l'electricitat i la seva vinculació directa al progrés ocupen el lloc més destacat. Els usos públics i privats de la llum elèctrica, així com la incorporació progressiva d'una primera generació d'electrodomèstics a les llars catalanes, marquen una etapa decisiva en l'evolució de la tecnologia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Ferran, doctor en Història de la Ciència per la UAB, autor de la tesi "Els públics de l'electricitat a Catalunya (1929-1936): de la Font Màgica de Montjuïc a la difusió dels electrodomèstics".

  • La capacitat militar andalusí
    Escolta àudio

    La capacitat militar andalusí

    Capítol 742. A mitjans del segle XI es va iniciar un retrocés militar dels musulmans presents a la Península, que a la llarga acabaria suposant la desaparició de la societat andalusí en els seus enfrontaments amb els pobles ibèrics. Les raons que expliquen aquest afebliment d'un estat tan poderós com va arribar a ser al-Àndalus són complexes i tenen molt a veure amb l'estructura de poder dels emirs i els califes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Suñé, doctor en Història per la UB, especialista en Història Medieval, autor de la tesi "Gihad, fiscalidad y sociedad en la Península Ibérica (711-1172): evolución de la capacidad militar andalusí frente a los reinos y condados cristianos".

  • La fi de l'apartheid
    Escolta àudio

    La fi de l'apartheid

    Capítol 741. L'abril del 1994, a Sud-àfrica es van celebrar unes eleccions d'una importància històrica enorme, que certificaven l'inici de la fi del règim que havia marginat la població negra del país i posava els fonaments per a un futur encara incert. Nelson Mandela, el líder empresonat durant 27 anys, era el cap de llista del Congrés Nacional Africà, l'ANC en les sigles en anglès, un moviment d'oposició al domini colonial europeu que va sobreviure a totes les vicissituds polítiques i socials de Sud-àfrica, i també a fortes discrepàncies internes, fins arribar a la fi de l'apartheid. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Alfred Bosch, conseller d'Acció Exterior i Relacions Institucionals, escriptor i assagista, autor de la tesi doctoral "L'au fènix sud-africana".

  • Els capítols matrimonials al barroc
    Escolta àudio

    Els capítols matrimonials al barroc

    Capítol 740. A la Catalunya de l'antic règim, casar-se era més una transacció comercial que no pas una qüestió de sentiments. Quan dues persones unien les seves vides, les dues famílies implicades negociaven i pactaven un seguit d'acords, com si es tractés de la unió de dues empreses. Els documents on es recollien aquests acords eren els capítols matrimonials, i eren un element clau en la societat del barroc. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Pons, llicenciat en Humanitats i màster en Gestió Cultural per la UOC.