TOTS ELS ÀUDIOS

  • El Corpus de Sang
    Escolta àudio

    El Corpus de Sang

    Capítol 761. En només catorze mesos, els que van del gener del 1640 al febrer del 1641, va esclatar una revolta sense gaire precedents contra les tropes del rei Felip IV de Castella allotjades a Catalunya i la intenció del comte-duc d'Olivares de mantenir la Unió d'Armes, per la qual joves catalans havien d'anar a lluitar fora del Principat. Bona part de les discrepàncies dels catalans amb la monarquia hispànica arrenquen d'aquest període. Un dels moments més intensos d'aquesta etapa revolucionària va ser l'anomenat Corpus de Sang. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Simon, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor del llibre "1640".

  • L'emperador Claudi
    Escolta àudio

    L'emperador Claudi

    Capítol 760. El gener de l'any 41 després de Crist, l'emperador Calígula, marcat per una llegenda negra que ha perdurat fins als nostres dies, va caure assassinat víctima d'una conspiració en què participaven senadors, cavallers i part de l'exèrcit. En aquest escenari tan complicat de gestionar, a Calígula el va succeir el seu oncle Claudi. Ningú no donava res per aquest home tartamut, coix, bevedor i inestable, però Claudi acabaria contribuint de manera decisiva al benestar de Roma durant el primer segle de la nostra era. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • La Barcelona visigòtica
    Escolta àudio

    La Barcelona visigòtica

    Capítol 759. La implantació del cristianisme a les ciutats romanes a partir del segle IV suposa una transformació de la simbologia urbana i l'arquitectura. En el cas de Bàrcino, les excavacions arqueològiques han confirmat que la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor és, de fet, una de les esglésies més antigues i va tenir un paper preponderant en el marc de la ciutat cristiana i visigòtica. Els visigots van contribuir a l'auge mercantil de Barcinona, el nom que van donar a la colònia romana coneguda com a Bàrcino. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Julia Beltrán de Heredia, professora d'Arqueologia Cristiana de la Facultat Antoni Gaudí de Barcelona i autora del llibre "La Barcelona visigoda: un puente entre dos mundos".

  • La vinya al Penedès
    Escolta àudio

    La vinya al Penedès

    Capítol 758. Una de les comarques catalanes més transcendentals per la història del vi a Catalunya és el Penedès. Des de finals del segle XVII, el sector vitivinícola català ha experimentat tres grans cicles: el de l'aiguardent, el del vi comú i el del vi de qualitat. Ja des dels primers temps, les poblacions del litoral del Penedès van aprofitar els ports marítims per comerciar. Durant el segle XIX, la crisi de l'aiguardent va portar els viticultors a concentrar esforços en la producció de vi comú, en què tot era permès. El 1960, la creació de la denominació d'origen Penedès va voler acabar amb certes pràctiques fraudulentes i apostar per uns vins de qualitat reconeguts internacionalment. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Santi Borrell, autor del llibre "La vinya i el vi del Penedès, 1850-2018". Poeta, autor dels llibres de poesia "Els dies a les mans" i "Fragments d'un pedra", ha estat impulsor del manifest "Poetes catalans per la independència".

  • Pere Calders
    Escolta àudio

    Pere Calders

    Capítol 757. Pere Calders formava part d'una generació a qui la Guerra Civil i l'exili va alterar de manera substancial la trajectòria vital. Si hagués escrit en castellà de ben segur que l'haurien comparat amb Cortázar o García Márquez, per l'aposta precursora pel realisme màgic. Encara que una mica tard, el reconeixement popular li va arribar sense haver de renunciar ni a una llengua ni a una manera d'entendre la creació. L'escriptor Pere Calders va ser un dels narradors més importants de la literatura catalana del segle XX. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Melcion, director del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • Els bombardeigs de Figueres
    Escolta àudio

    Els bombardeigs de Figueres

    Capítol 756. La Guerra Civil del 1936 va ser, entre altres coses, un banc de proves on es van poder assajar noves tècniques per minar la moral de la rereguarda. De totes les ciutats que van patir bombardejos en aquells anys funestos, la que va tenir més víctimes mortals en xifres absolutes després de Barcelona va ser Figueres. Durant la reculada final, entre el 1938 i el 1939, es va convertir en l'última capital republicana, la seu dels governs català, basc i espanyol, un enclavament simbòlic on es concentraven milers de persones esperant emprendre el camí de l'exili. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric Pujol, historiador, professor a la Universitat Autònoma i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Autor del llibre "Figueres, la Gernika catalana".

  • Sinibald de Mas a la Xina
    Escolta àudio

    Sinibald de Mas a la Xina

    Capítol 755. A mitjans del segle XIX Espanya era un actor secundari, perifèric, en el repartiment dels dominis colonials asiàtics entre les potències europees. Malgrat tot, al govern espanyol li interessava estudiar la manera de treure el màxim rendiment de la presència a les Filipines, en un moment en què les relacions comercials entre l'imperi xinès i Occident s'estaven redefinint. El seu representant més qualificat va ser un català inquiet i il·lustrat, diplomàtic, lingüista, dramaturg, poeta, assagista, traductor, retratista i comerciant. Es deia Sinibald de Mas, i sense la seva aportació no es podria entendre l'empresa colonial espanyola a la Xina. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez-Robles, historiador, professor de la UOC, especialitzat en història moderna i contemporània de l'Àsia Oriental. Autor del llibre "Entre dos imperios. Sinibaldo de Mas y la empresa colonial en china (1844-1868)".

  • L'afer Comorera
    Escolta àudio

    L'afer Comorera

    Capítol 754. El 7 d'agost del 1957, un dels polítics catalans més destacats des de l'etapa republicana era sotmès a un consell de guerra. Tot i que sempre s'havia mogut en l'activisme civil, se l'acusava de rebel·lió militar. Era Joan Comorera, fundador del PSUC i conseller de la Generalitat presidida per Lluís Companys. Acusat de traïdor pel comunisme espanyol, que no li perdonava la defensa dels drets nacionals en peu d'igualtat amb els drets socials, i perseguit pel franquisme, Comorera es va convertir en una figura incòmoda a una banda i l'altra de l'espectre ideològic. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Ramon Breu, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i professor d'història i d'educació en comunicació; autor de "Protocol M. L'afer Comorera".

  • Les mines de plata a Prades el segle XIV
    Escolta àudio

    Les mines de plata a Prades el segle XIV

    Capítol 753. Durant la baixa edat mitjana, de les mines del Priorat se n'extreia argent, plom i alcofoll. D'aquests tres metalls, l'argent era el més valuós, perquè es feia servir en la fabricació de moneda. Tot i que l'explotació d'aquestes mines ha experimentat molts alts i baixos al llarg de la història, cap a mitjan segle XIV i fins a la fi del segle XVI, a Bellmunt del Priorat, en una zona geològica molt rica, l'extracció de plata es va intensificar de manera especial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Montserrat Flores, historiadora i arxivera, que ha estat professora associada de la URV i ha fet recerca sobre la mineria medieval d'argent a Prades.

  • Julio Muñoz Ramonet
    Escolta àudio

    Julio Muñoz Ramonet

    Capítol 752. Julio Muñoz Ramonet va ser, durant el franquisme, un dels homes de més poder a Barcelona. Tot i així, molt pocs van saber mai qui era perquè va ser sempre molt gelós de la seva imatge i no es va mostrar excessivament en públic. En plena postguerra, va aprofitar el fet d'haver estat del costat dels vencedors de la Guerra Civil per acumular una valuosa col·lecció d'obres d'art, ajudat per l'estraperlo i altres negocis foscos. Muñoz Ramonet va ser un dels principals especuladors que va donar aquell règim sinistre. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb Manel Risques, professor titular d'Història Contemporània a la UB i editor del llibre "Muñoz Ramonet. Retrat d'un home sense imatge".

  • Menjar i vestir a l'Alta Edat Mitjana
    Escolta àudio

    Menjar i vestir a l'Alta Edat Mitjana

    Capítol 751. Entre el final de l'imperi romà i el canvi de mil·lenni, el que coneixem com a Alta Edat Mitjana, els usos i costums a l'hora de menjar i vestir-se a Catalunya van experimentar canvis molt importants, sempre sota la influència de les cultures que anaven passant, ja fossin la visigòtica, l'andalusina o la carolíngia. En el cas del menjar, alguns dels nostres hàbits alimentaris actuals tenen a veure amb els que es van introduir al territori entre el segle V i el segle X. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, professor de Didàctica de les Ciències Socials a la UB, i coautor, amb Nayra Llonch, d'"Història del gust. Menjar i vestir al llarg del temps".

  • The Beatles
    Escolta àudio

    The Beatles

    Capítol 750. En un món de modes efímeres, hi ha pocs referents que sobrevisquin el pas de les dècades. Una banda musical de Liverpool va deixar una petja que encara avui es recorda i influencia la música actual. Cançons com "She loves you", "Yesterday", "All you need is love" o "Let it be" es transmeten de generació en generació, i tot el que té a veure amb aquest grup musical continua generant interès i beneficis. Avui, la història dels Beatles a l'"En guàrdia!". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Francino, periodista i músic.

  • El landisme
    Escolta àudio

    El landisme

    Capítol 749. A inicis dels anys setanta, l'espanyol mitjà era un tipus baixet i reprimit, provincià, entestat a demostrar-se a si mateix que podia ser un seductor, sense importar-li caure en el ridícul més absolut. Com a mínim, aquesta era la visió que ens n'ha deixat el cinema a través d'actors tan populars com José Luis López Vázquez o Alfredo Landa. El cognom d'aquest últim, que encaixava perfectament en el perfil, va batejar un subgènere cinematogràfic que a la vegada era moviment sociològic i mirall d'una societat encara massa paralitzada per traumes i complexos d'inferioritat. Entre 1969 i 1978, l'anomenat landisme va proporcionar importants èxits de taquilla. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En guàrdia", periodista especialitzat en cinema, director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento".

  • Hatxepsut
    Escolta àudio

    Hatxepsut

    Capítol 748. Si per a una dona encara avui és difícil accedir als centres de poder i autoritat, a l'antic Egipte ho era molt més. Que una dona fos faraó era una aberració, una amenaça, a la maat, l'ordre natural del món. Al llarg de gairebé tres mil·lennis, i entre 200 i 300 regnats, només cinc dones van aconseguir ser proclamades faraó. Una de les que va desafiar la tradició de manera més eficaç, establint una coregència amb el fillastre en un moment de puixança de la dinastia, va ser Hatxepsut, fa uns 35 segles. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i Màster en Egiptologia.

  • El setge d'Atenes
    Escolta àudio

    El setge d'Atenes

    Capítol 747. Com a símbol de la glòria i el poder de la Grècia clàssica, la ciutat d'Atenes va sofrir al llarg dels segles diversos atacs dels enemics. Una de les amenaces més serioses que mai va patir va ser el setge plantejat per Luci Corneli Sul·la entre el 87 i el 86 abans de Crist. En l'enfrontament amb les autoritats romanes, molts dels edificis de la polis atenenca va quedar afectats i la població civil va patir un tracte duríssim. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la UAB.