TOTS ELS ÀUDIOS

  • El Valle de los Caídos
    Escolta àudio

    El Valle de los Caídos

    Capítol 765. L'1 d'abril del 1940, un any després de guanyar la guerra, Franco va assistir a la primera explosió al cingle de la Nava, a prop de Madrid, que iniciava la construcció d'un monument destinat a perpetuar en el temps la memòria del nacionalcatolicisme, al mig de la serra de Guadarrama, a Cuelgamuros. Unes obres que es preveia acabar al cap d'un any van acabar suposant 18 anys de feina, a càrrec de presos republicans que preferien picar pedra en règim d'esclavitud que no pas seguir reclosos en una cel·la. El Valle de los Caídos es manté, encara avui, com un símbol de la dictadura. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Queralt Solé, professora d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, coautora, juntament amb Sílvia Marimon, de "La dictadura de pedra. El Valle de los Caídos, entre un passat negre i un futur incert".

  •  El govern de la ciutat d'Urgell al segle XVI
    Escolta àudio

    El govern de la ciutat d'Urgell al segle XVI

    Capítol 764. L'any 1570, el doctor en Dret Jeroni Grau va redactar un tractat amb un conjunt de normes per al govern de la ciutat d'Urgell, el que avui coneixem com la Seu d'Urgell. Tot i ser un document força desconegut fins ara i que no s'ha conservat íntegrament, es tracta d'un manual de govern local d'ús intern (no pas pensat per ser editat) inèdit a la Catalunya moderna; de fet, s'avança ben bé dos segles a altres textos escrits en català sobre economia política. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Lluís Obiols Perearnau, arxiver municipal de la Seu d'Urgell i president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell.

  • La batalla de Culloden
    Escolta àudio

    La batalla de Culloden

    Capítol 763. El 16 d'abril de 1746 va marcar la fi de les esperances dels escocesos d'alliberar-se del control anglès i restaurar la dinastia dels Estuard als trons d'Anglaterra i Escòcia. Si bé els anys 1715 i 1719 ja hi havia hagut revoltes, no va ser fins a l'estiu del 1745 que el desembarcament del príncep Carles Eduard Estuard a la Gran Bretanya podia suposar un cop definitiu. Les forces del príncep van obtenir diverses victòries en el seu avenç per l'illa, però tot va canviar en l'enfrontament definitiu, marcat en el record dels escocesos per la mística romàntica de la derrota i per la crueltat de l'exèrcit vencedor: la batalla de Culloden. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i David Revelles, llicenciat en Periodisme per la UAB, especialitzat en periodisme de viatges, de divulgació científica i històrica; autor de "Rob Roy, el baronet y los 300 de Escocia".

  • Bandolers mallorquins
    Escolta àudio

    Bandolers mallorquins

    Capítol 762. A l'època del barroc a Mallorca hi va haver, com en altres llocs, una forta presència de bandolers. De fet, el bandolerisme mallorquí i el català estaven intensament connectats. Molt sovint bandolers catalans condemnats al desterrament arribaven a l'illa, i de la mateixa manera van ser molts els bandolers mallorquins que, fugint de la justícia o de la persecució dels enemics, es refugiaven en terres catalanes o valencianes. A Mallorca, durant el segle XVII, l'aristocràcia es dividia entre les banderies dels Canamunt i els Canavall, organitzades en escamots particulars, com autèntics exèrcits en una guerra civil. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pere Salas, professor del Departament de Ciències Històriques de la Universitat de les Illes Balears i coautor del llibre "Els homes infames. Parcialitats i guerra privada a la Mallorca del sis-cents".

  • El Corpus de Sang
    Escolta àudio

    El Corpus de Sang

    Capítol 761. En només catorze mesos, els que van del gener del 1640 al febrer del 1641, va esclatar una revolta sense gaire precedents contra les tropes del rei Felip IV de Castella allotjades a Catalunya i la intenció del comte-duc d'Olivares de mantenir la Unió d'Armes, per la qual joves catalans havien d'anar a lluitar fora del Principat. Bona part de les discrepàncies dels catalans amb la monarquia hispànica arrenquen d'aquest període. Un dels moments més intensos d'aquesta etapa revolucionària va ser l'anomenat Corpus de Sang. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Simon, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor del llibre "1640".

  • L'emperador Claudi
    Escolta àudio

    L'emperador Claudi

    Capítol 760. El gener de l'any 41 després de Crist, l'emperador Calígula, marcat per una llegenda negra que ha perdurat fins als nostres dies, va caure assassinat víctima d'una conspiració en què participaven senadors, cavallers i part de l'exèrcit. En aquest escenari tan complicat de gestionar, a Calígula el va succeir el seu oncle Claudi. Ningú no donava res per aquest home tartamut, coix, bevedor i inestable, però Claudi acabaria contribuint de manera decisiva al benestar de Roma durant el primer segle de la nostra era. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • La Barcelona visigòtica
    Escolta àudio

    La Barcelona visigòtica

    Capítol 759. La implantació del cristianisme a les ciutats romanes a partir del segle IV suposa una transformació de la simbologia urbana i l'arquitectura. En el cas de Bàrcino, les excavacions arqueològiques han confirmat que la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor és, de fet, una de les esglésies més antigues i va tenir un paper preponderant en el marc de la ciutat cristiana i visigòtica. Els visigots van contribuir a l'auge mercantil de Barcinona, el nom que van donar a la colònia romana coneguda com a Bàrcino. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Julia Beltrán de Heredia, professora d'Arqueologia Cristiana de la Facultat Antoni Gaudí de Barcelona i autora del llibre "La Barcelona visigoda: un puente entre dos mundos".

  • La vinya al Penedès
    Escolta àudio

    La vinya al Penedès

    Capítol 758. Una de les comarques catalanes més transcendentals per la història del vi a Catalunya és el Penedès. Des de finals del segle XVII, el sector vitivinícola català ha experimentat tres grans cicles: el de l'aiguardent, el del vi comú i el del vi de qualitat. Ja des dels primers temps, les poblacions del litoral del Penedès van aprofitar els ports marítims per comerciar. Durant el segle XIX, la crisi de l'aiguardent va portar els viticultors a concentrar esforços en la producció de vi comú, en què tot era permès. El 1960, la creació de la denominació d'origen Penedès va voler acabar amb certes pràctiques fraudulentes i apostar per uns vins de qualitat reconeguts internacionalment. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Santi Borrell, autor del llibre "La vinya i el vi del Penedès, 1850-2018". Poeta, autor dels llibres de poesia "Els dies a les mans" i "Fragments d'un pedra", ha estat impulsor del manifest "Poetes catalans per la independència".

  • Pere Calders
    Escolta àudio

    Pere Calders

    Capítol 757. Pere Calders formava part d'una generació a qui la Guerra Civil i l'exili va alterar de manera substancial la trajectòria vital. Si hagués escrit en castellà de ben segur que l'haurien comparat amb Cortázar o García Márquez, per l'aposta precursora pel realisme màgic. Encara que una mica tard, el reconeixement popular li va arribar sense haver de renunciar ni a una llengua ni a una manera d'entendre la creació. L'escriptor Pere Calders va ser un dels narradors més importants de la literatura catalana del segle XX. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Melcion, director del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • Els bombardeigs de Figueres
    Escolta àudio

    Els bombardeigs de Figueres

    Capítol 756. La Guerra Civil del 1936 va ser, entre altres coses, un banc de proves on es van poder assajar noves tècniques per minar la moral de la rereguarda. De totes les ciutats que van patir bombardejos en aquells anys funestos, la que va tenir més víctimes mortals en xifres absolutes després de Barcelona va ser Figueres. Durant la reculada final, entre el 1938 i el 1939, es va convertir en l'última capital republicana, la seu dels governs català, basc i espanyol, un enclavament simbòlic on es concentraven milers de persones esperant emprendre el camí de l'exili. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric Pujol, historiador, professor a la Universitat Autònoma i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Autor del llibre "Figueres, la Gernika catalana".

  • Sinibald de Mas a la Xina
    Escolta àudio

    Sinibald de Mas a la Xina

    Capítol 755. A mitjans del segle XIX Espanya era un actor secundari, perifèric, en el repartiment dels dominis colonials asiàtics entre les potències europees. Malgrat tot, al govern espanyol li interessava estudiar la manera de treure el màxim rendiment de la presència a les Filipines, en un moment en què les relacions comercials entre l'imperi xinès i Occident s'estaven redefinint. El seu representant més qualificat va ser un català inquiet i il·lustrat, diplomàtic, lingüista, dramaturg, poeta, assagista, traductor, retratista i comerciant. Es deia Sinibald de Mas, i sense la seva aportació no es podria entendre l'empresa colonial espanyola a la Xina. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez-Robles, historiador, professor de la UOC, especialitzat en història moderna i contemporània de l'Àsia Oriental. Autor del llibre "Entre dos imperios. Sinibaldo de Mas y la empresa colonial en china (1844-1868)".

  • L'afer Comorera
    Escolta àudio

    L'afer Comorera

    Capítol 754. El 7 d'agost del 1957, un dels polítics catalans més destacats des de l'etapa republicana era sotmès a un consell de guerra. Tot i que sempre s'havia mogut en l'activisme civil, se l'acusava de rebel·lió militar. Era Joan Comorera, fundador del PSUC i conseller de la Generalitat presidida per Lluís Companys. Acusat de traïdor pel comunisme espanyol, que no li perdonava la defensa dels drets nacionals en peu d'igualtat amb els drets socials, i perseguit pel franquisme, Comorera es va convertir en una figura incòmoda a una banda i l'altra de l'espectre ideològic. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Ramon Breu, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i professor d'història i d'educació en comunicació; autor de "Protocol M. L'afer Comorera".

  • Les mines de plata a Prades el segle XIV
    Escolta àudio

    Les mines de plata a Prades el segle XIV

    Capítol 753. Durant la baixa edat mitjana, de les mines del Priorat se n'extreia argent, plom i alcofoll. D'aquests tres metalls, l'argent era el més valuós, perquè es feia servir en la fabricació de moneda. Tot i que l'explotació d'aquestes mines ha experimentat molts alts i baixos al llarg de la història, cap a mitjan segle XIV i fins a la fi del segle XVI, a Bellmunt del Priorat, en una zona geològica molt rica, l'extracció de plata es va intensificar de manera especial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Montserrat Flores, historiadora i arxivera, que ha estat professora associada de la URV i ha fet recerca sobre la mineria medieval d'argent a Prades.

  • Julio Muñoz Ramonet
    Escolta àudio

    Julio Muñoz Ramonet

    Capítol 752. Julio Muñoz Ramonet va ser, durant el franquisme, un dels homes de més poder a Barcelona. Tot i així, molt pocs van saber mai qui era perquè va ser sempre molt gelós de la seva imatge i no es va mostrar excessivament en públic. En plena postguerra, va aprofitar el fet d'haver estat del costat dels vencedors de la Guerra Civil per acumular una valuosa col·lecció d'obres d'art, ajudat per l'estraperlo i altres negocis foscos. Muñoz Ramonet va ser un dels principals especuladors que va donar aquell règim sinistre. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb Manel Risques, professor titular d'Història Contemporània a la UB i editor del llibre "Muñoz Ramonet. Retrat d'un home sense imatge".

  • Menjar i vestir a l'Alta Edat Mitjana
    Escolta àudio

    Menjar i vestir a l'Alta Edat Mitjana

    Capítol 751. Entre el final de l'imperi romà i el canvi de mil·lenni, el que coneixem com a Alta Edat Mitjana, els usos i costums a l'hora de menjar i vestir-se a Catalunya van experimentar canvis molt importants, sempre sota la influència de les cultures que anaven passant, ja fossin la visigòtica, l'andalusina o la carolíngia. En el cas del menjar, alguns dels nostres hàbits alimentaris actuals tenen a veure amb els que es van introduir al territori entre el segle V i el segle X. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, professor de Didàctica de les Ciències Socials a la UB, i coautor, amb Nayra Llonch, d'"Història del gust. Menjar i vestir al llarg del temps".

Anar al contingut