TOTS ELS ÀUDIOS

  • La conspiració de Catilina
    Escolta àudio

    La conspiració de Catilina

    Capítol 807. "Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?" 'Fins quan abusaràs, Catilina, de la nostra paciència?' Aquesta famosa frase de Ciceró es refereix a una de les conspiracions polítiques i militars més sonades de la història de Roma, la que va tenir lloc l'any 63 abans de Crist, encapçalada pel senador Luci Sergi Catilina. Catilina pretenia, segons sembla, arribar al poder de la República i provocar un bany de sang que l'afermés com a dictador. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • Els germans Vayreda
    Escolta àudio

    Els germans Vayreda

    Capítol 806. A mitjans del segle XIX, a les portes de la revolució industrial, bona part dels intel·lectuals catalans es debatien entre el passat i el futur, la tradició i el progrés. Des d'un cert punt de vista, la Renaixença intentava recuperar els valors ancestrals de la Catalunya rural enfront d'una modernitat que els provocava vertigen, dels aires que arribaven de ciutat. Aquesta va ser l'actitud vital de tres germans d'una mateixa família de propietaris rurals d'Olot, els Vayreda, que van aconseguir excel·lir en els seus respectius camps. Van ser en Joaquim, pintor, l'Estanislau, biòleg, i en Marian, escriptor. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Margarida Casacuberta, professora i investigadora en Literatura Contemporània a la Universitat de Girona. Doctorada en Filologia. Ha escrit el capítol sobre els Vayreda al volum "Vides catalanes que han fet història".

  • Els inuit
    Escolta àudio

    Els inuit

    Capítol 805. En pocs altres llocs del planeta es pot contactar amb un poble que conserva les tradicions ancestrals com a l'Àrtic, al voltant del pol oord. Allà hi viuen els inuit, coneguts també com a esquimals. Al llarg de la història han sabut aprofitar els pocs recursos que els ofereix la natura de l'entorn, fins al punt de convertir-se en un poble de caçadors i pescadors especialment avançat. La història dels inuit es reflecteix en el present, en una tensió constant entre el manteniment dels costums i l'entrada accelerada en el món modern. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Bailón, antropòleg, divulgador científic i viatger polar. Autor dels llibres "Els inuit. Caçadors del Gran Nord" i "Els poetes de l'Àrtic. Històries de Groenlàndia".

  • Salvador Seguí, el Noi del Sucre
    Escolta àudio

    Salvador Seguí, el Noi del Sucre

    Capítol 804. El moviment obrer català d'inicis del segle XX no es pot entendre sense la figura cabdal de Salvador Seguí, més conegut popularment com "el Noi del Sucre". Les circumstàncies tortuoses de la seva mort n'han acabat deformant i condicionant la biografia i el llegat intel·lectual. Va acabar resultant incòmode per als uns i per als altres: a les files de la CNT on ell militava, molts el consideraven un traïdor a la causa anarquista, mentre que molt probablement el seu assassinat va ser ordenat pels líders de la patronal que controlaven els mal anomenats Sindicats Lliures. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez Fiol, professor Associat de la UAB i professor col·laborador de la UOC; ha escrit el capítol sobre Seguí a "Vides catalanes que han fet història".

  • La política en els orígens de la ràdio
    Escolta àudio

    La política en els orígens de la ràdio

    Capítol 803. Durant els anys vint i trenta del segle passat, un dels focus de modernitat tecnològica, social i cultural més importants sorgits a Barcelona va ser la ràdio. Les primeres emissores, Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, van veure la llum i van assolir la majoria d'edat en un context polític molt turbulent, a cavall de la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i l'esclat d'una guerra que va suposar un repte per a tots els mitjans de comunicació. La ràdio va demostrar que era capaç d'oferir programació molt diversa, però des d'un bon inici les ones també van servir d'altaveu fonamental per a la política. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Susanna Tavera, catedràtica emèrita i doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona; ha estat corresponsable de l'edició del volum "Barcelona, capital de la ràdio, 1924-1939".

  • Capablanca versus Alekhine
    Escolta àudio

    Capablanca versus Alekhine

    Capítol 802. En la història dels escacs hi ha hagut grans campions de renom internacional, però pocs han assolit la rellevància i han demostrat tenir el talent innat del cubà José Raúl Capablanca. El seu domini incontestable es va veure desafiat pel rus Alexander Alekhine al Campionat Mundial iniciat a Buenos Aires el 26 de setembre del 1927. Finalment Capablanca havia trobat un rival a la seva altura. El duel entre dues maneres oposades d'entendre els escacs no podia quedar en taules. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Magem, director tècnic de la Federació Catalana d'Escacs.

  •  Demòstenes
    Escolta àudio

    Demòstenes

    Capítol 801. A l'Atenes del segle IV abans de Crist, un home es va proposar canviar el món amb la paraula. Molt més que un orador, va ser un filòsof i un polític, un home d'estat preocupat per la possibilitat que les polis hel·lèniques, i amb elles els seus ciutadans, perdessin autonomia i independència. Per tal de dominar la retòrica i poder aixecar la veu en públic, va haver de superar tota mena d'obstacles personals. Sens dubte, per la seva obstinació i el seu enginy, la figura de Demòstenes té un relleu excepcional. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • Kheops i la Gran Piràmide
    Escolta àudio

    Kheops i la Gran Piràmide

    Capítol 800. Un dels reis més populars i mencionats de l'Antic Egipte és també un dels menys coneguts, ja que se'n conserven pocs registres documentals. El seu llegat monumental és imprescindible, però la informació que en tenim està envoltada de moltes incògnites sobre l'abast i el caràcter del regnat. Més enllà de la Gran Piràmide que porta el seu nom, la figura de Kheops resulta tan misteriosa com fascinant. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i màster en Egiptologia.

  • Franco i els Borbons
    Escolta àudio

    Franco i els Borbons

    Capítol 799. Com tants dictadors, Francisco Franco va exercir el poder absolut amb maneres pròpies d'una monarquia. Part de l'entorn l'animava a fer oficial aquesta evidència i proclamar-se rei, però el Caudillo, tot i que es va sentir temptat, va preferir buscar altres candidats. Entre els molts pretendents al tron, Franco, un rei sense corona, va instigar una lluita soterrada pel poder que afectava diverses branques de la família reial. Abans d'apostar per Joan Carles de Borbó, hi va haver més d'un canvi de rumb. Parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Casals, historiador, professor de la Universitat Ramon Llull i autor de "Franco y los Borbones. Historia no oficial de la Corona española".

  • Tirant lo Blanc
    Escolta àudio

    Tirant lo Blanc

    Capítol 798. Possiblement, és el text més important de la història de la literatura catalana, i l'obra europea més completa de la seva època, un llibre de cavalleries de fa més de cinc segles que va trencar en el seu moment amb la tradició. És una novel·la inesgotable, oberta a lectures i interpretacions molt diverses al llarg dels anys. Per si algú no ho ha endevinat ja, és l'obra escrita per Joanot Martorell entre 1460 i 1464: "Tirant lo Blanc". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Màrius Serra, escriptor, filòleg i enigmista, que ha fet una versió completa en català actual del "Tirant lo Blanc", editada per Proa.

  • Josep Carner-Ribalta
    Escolta àudio

    Josep Carner-Ribalta

    Capítol 797. L'exili provocat per la Guerra Civil, fins i tot per les discrepàncies entre membres del mateix bàndol, va marcar la carrera de molts intel·lectuals catalans que amb el pas dels anys van haver d'assumir que el retorn a casa seria impossible. És el cas d'un personatge singular, un home de lletres total, poeta, novel·lista, dramaturg, traductor, pintor i cineasta. La història i els records de Josep Carner-Ribalta són el reflex de tota una generació estroncada que malgrat tot no es va rendir ni va deixar d'esforçar-se per situar Catalunya al món. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i George Carner, responsable de l'edició del llibre de memòries del seu pare "El campanar abandonat. Memòries d'un escriptor exiliat".

  • Història dels videojocs
    Escolta àudio

    Història dels videojocs

    Capítol 796. A inicis de la dècada dels 70, va arribar una revolució tecnològica fascinant que permetia obrir una nova fase en l'evolució de l'oci audiovisual. En certa manera, va ser comparable a l'impacte que gairebé cent anys abans havien experimentat els primers espectadors del cinematògraf. La diferència era que ja no es tractava de veure com arribava un tren a l'estació; ara ja es podia interactuar amb les imatges, el maquinista era cadascun dels usuaris. Les màquines recreatives arcades van ser la primera gran manifestació popular d'una indústria en auge permanent des d'aleshores, la dels videojocs. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Anton Planells, professor acreditat del Grau en Disseny i Producció de Videojocs de Tecnocampus - Universitat Pompeu Fabra.

  • L'origen dels castellers
    Escolta àudio

    L'origen dels castellers

    Capítol 795. Moltes tradicions actuals tenen orígens remots, encara que el seu auge sigui relativament actual. En el cas dels castellers, l'antecedent més clar és el ball de valencians, un tipus de ball local present a la vila de Valls al llarg del segle XVIII, al qual no van trigar a afegir-se les construccions humanes. La primera referència coneguda sobre uns castellers és la dels Noys de Castells a la instauració de les Festes Decennals, a Valls, el 1791. És l'inici d'una llarga història d'esforç col·lectiu, èxit i superació. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Àlex Cervelló, doctor en Història per la Universitat Rovira i Virgili i autor del llibre "Els orígens del fet casteller: del ball de valencians als Xiquets de Valls, del segle XVIII al 1849".

  • El catalanisme del segle XIX
    Escolta àudio

    El catalanisme del segle XIX

    Capítol 794. La construcció de les identitats nacionals és un procés en evolució constant, mòbil i canviant per definició. No hi ha visions immutables de la realitat, com es pot apreciar en la Catalunya contemporània. Abans de plantejar-se la independència, el catalanisme va passar per molts altres estadis al llarg del segle XIX, propostes diverses d'encaix en el projecte espanyol, sobretot en els anys previs a l'esclat de la Renaixença, un moviment d'una dimensió cultural que va trigar a agafar relleu polític. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Casassas, doctor en Història Contemporània i professor emèrit de la Universitat de Barcelona, i autor de "Pervivència de Catalunya. La formació de la societat catalana i de les seves identitats a l'època contemporània".

  • El "Manual Digest" andorrà
    Escolta àudio

    El "Manual Digest" andorrà

    Capítol 793. L'any 1748 el doctor en drets Anton Fiter i Rossell va culminar un manual d'usos, costums i privilegis que regien a les valls d'Andorra en el terreny legislatiu i judicial. Amb els anys s'ha convertit en un referent per a juristes, polítics i historiadors. Es tractava d'un encàrrec del Consell General, en un moment de turbulències als dos estats fronterers que obligaven Andorra a esforçar-se per deixar constància de la seva particularitat. Aquesta obra tan influent portava per títol "Manual Digest de les valls neutres d'Andorra". En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Albert Villaró, escriptor, encarregat de l'edició, els estudis complementaris i les notes sobre el manuscrit original del "Manual Digest de les valls neutres d'Andorra".

Anar al contingut