TOTS ELS ÀUDIOS

  • L'explosió de Capità Arenas
    Escolta àudio

    L'explosió de Capità Arenas

    Capítol 775. La nit del 6 de març del 1972 es va esfondrar un edifici de deu pisos a la confluència dels carrers Capità Arenas i Santa Amèlia de Barcelona. Hi van morir 18 persones, set de les quals nens. En aquells moments la ciutat estava en ple procés de conversió del gas ciutat al gas natural, una implantació que es va tirar endavant de manera negligent i poc segura, i tots els indicis apuntaven a una explosió de gas com a causa de l'esfondrament. Però les empreses Catalana de Gas i Gas Natural, presidides per Pere Duran Farell, mai van acceptar-ne la responsabilitat. Al mateix temps, van circular rumors infundats i interessats que atribuïen l'explosió a un grup d'extrema dreta. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Santiago Vilanova, exdirector de Diario de Barcelona, Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme, president de l'associació Una Sola Terra i autor de "L'explosió de Capità Arenas. La trama del gas natural a la Barcelona preolímpica".

  • Frank Capra i la propaganda a la Segona Guerra Mundial
    Escolta àudio

    Frank Capra i la propaganda a la Segona Guerra Mundial

    Capítol 774. L'entrada dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial va anar acompanyada d'un esforç ingent per convèncer la població de la necessitat d'intervenir-hi. Alguns dels cineastes més prestigiosos del Hollywood de l'època, com John Ford, William Wyler o John Huston, van rodar pel·lícules de propaganda per a l'exèrcit del seu país. De tots ells, destaca la tasca de Frank Capra, un director reconegut pel retrat de l'estil de vida americà i els valors fundacionals del país, que no va tenir cap problema a posar-se en primera línia de front i supervisar una sèrie de set documentals produïda per l'exèrcit i titulada precisament "Why we fight": "Per què lluitem?". En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Ramon Girona, professor de Narrativa Audiovisual i vicedegà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

  • La Inquisició contra Veronese
    Escolta àudio

    La Inquisició contra Veronese

    Capítol 773. La llibertat de creació i el dogma religiós han estat dues realitats en conflicte al llarg de la història. Ho il·lustra perfectament el cas del pintor Il Veronese, acusat d'heretgia per la Inquisició l'any 1573 per haver retratat una escena del Sant Sopar on s'introduïen elements profans. L'estratègia de defensa escollida pel pintor, posant-li un títol al quadre que obligués a reinterpretar-lo, marca un canvi decisiu en la percepció de l'art i en el seu pols constant amb el poder. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté Lluís Quintana Trias, professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor del llibre "Art i blasfèmia. El cas Veronese".

  • La Fundació Bernat Metge
    Escolta àudio

    La Fundació Bernat Metge

    Capítol 772. Un dels ideals de la Catalunya noucentista de cara a reconstruir culturalment el país era emmirallar-se en l'antiguitat clàssica grega i romana i establir ponts amb aquelles civilitzacions extingides que van estendre la seva influència per tota la Mediterrània. Amb aquest objectiu en ment, l'any 1922 un polític, un intel·lectual i un poeta, Francesc Cambó, Joan Esterlich i Carles Riba, persones de bagatges molt diferents però amb una idea comuna, van fer possible el naixement de l'aventura cultural més ambiciosa que ha vist mai Catalunya, capaç de sobreviure a tota mena de contratemps històrics: la Fundació Bernat Metge. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb Raül Garrigasait , escriptor i hel·lenista: autor d'"Els fundadors. Una història d'ambició, clàssics i poder".

  • L'art medieval a Noruega i Catalunya
    Escolta àudio

    L'art medieval a Noruega i Catalunya

    Capítol 771. Entre els segles XII i XIV, la influència de l'Església catòlica per tota l'Europa occidental va convertir l'art medieval religiós en una mena de llenguatge comú, compartit per tots els estats. La litúrgia i les imatges eren essencialment les mateixes a Portugal, França, Alemanya o Itàlia, però malauradament la majoria s'han perdut amb el pas dels segles. Curiosament, les dues zones on més art medieval s'ha conservat, cosa que ha fet possible comparar les nombroses similituds, són Noruega i Catalunya. En matèria d'art present als altars, tot i els 3.000 quilòmetres de distància, no hi havia gaires diferències entre ser al nord o al sud del continent. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Judit Verdaguer, conservadora del Museu Episcopal de Vic, on s'ha pogut veure l'exposició "Nord & Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya".

  • Els 4 Gats
    Escolta àudio

    Els 4 Gats

    La taverna d'Els 4 Gats va ser, des de la primera inauguració, la Meca del Modernisme català. Només va durar sis anys, fins al 1903, però va deixar una petjada inesborrable a la ciutat de Barcelona que arriba fins als nostres dies. La història d'Els 4 Gats, també la de la seva reinauguració l'any 1978, és una crònica de la vida social i cultural catalana. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Jordi Notó i Brullas, periodista i màster en Comunicació Científica per la UPF; autor d'"Els 4 Gats. Les set vides d'un local emblemàtic de Barcelona".

  • Els anys de plom a Itàlia
    Escolta àudio

    Els anys de plom a Itàlia

    Capítol 769. A inicis de la dècada dels 70 del segle passat, a tot Europa es feia evident que la revolució del 68 que pretenia desafiar l'ordre burgès establert no havia sacsejat prou la societat. En alguns països, on la situació política era més caòtica, amb canvis constants de govern, una situació econòmica agreujada per la crisi del 73 i l'amenaça del feixisme sempre present, les protestes van derivar en accions violentes i en la formació de grups terroristes identificats amb els dos extrems de l'espectre ideològic, a dreta i esquerra. A Itàlia, d'aquesta època en van dir els anys de plom. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Giovanni Cattini, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Bolonya i doctor en Història per la Universitat de Barcelona.

  • Agricultura a l'Antic Egipte
    Escolta àudio

    Agricultura a l'Antic Egipte

    Capítol 768. Quan es fa referència a l'Antic Egipte, se sol parlar de la vida i l'obra monumental de la classe dirigent, dels faraons, en el fons una minoria privilegiada. Es deixa de banda, doncs, més del 90 per cent de la població, camperols i camperoles que aconseguien treure profit de la proximitat de les aigües del Nil i la inundació anual del riu per convertir aquelles terres desèrtiques en un paratge fèrtil. L'agricultura era una de les principals activitats del poble egipci i la base de l'economia pròspera del país. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i màster en Egiptologia.

  • El Berlín ocupat i la reunificació
    Escolta àudio

    El Berlín ocupat i la reunificació

    Capítol 767. Al final de la Segona Guerra Mundial, Berlín s'havia convertit en una ciutat sotmesa i captiva, al dictat del que disposessin les potències aliades. Aquesta situació es va mantenir al llarg de 45 anys. Després de l'ocupació i el repartiment del territori, arribaria el bloqueig del 1948, la repressió a la zona soviètica amb tancs carregant contra treballadors, el 1953, i fins a la construcció del mur, el 1961, que es mantindria dret fins al 1989. Les vivències del Berlín ocupat i de la reunificació posterior són també els patiments d'un continent dividit per la Guerra Freda. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Llibert Ferri, periodista, que va ser reporter de TV3 a l'Europa de l'Est i l'URSS, i ha publicat "L'ombra dels anys. Memòria d'un tram de vida europea 1939-1990".

  • José de San Martín
    Escolta àudio

    José de San Martín

    Capítol 766. Els processos d'independència dels territoris de l'Amèrica del Sud al llarg del segle XIX estan marcats per contradiccions i enfrontaments entre diversos grups de població. Aquest fet va portar que aquells que tenien visions estratègiques i militars clares sobre el conflicte que es vivia es convertissin en líders destacats. Una d'aquestes figures, clau per a la independència de l'Argentina, Xile i el Perú, que a banda de conquerir territoris es va preocupar per reorganitzar-los i modernitzar-los, va ser José de San Martín. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez Llamas, doctor del Departament d'Història d'Amèrica de la Universitat de Barcelona.

  • El Valle de los Caídos
    Escolta àudio

    El Valle de los Caídos

    Capítol 765. L'1 d'abril del 1940, un any després de guanyar la guerra, Franco va assistir a la primera explosió al cingle de la Nava, a prop de Madrid, que iniciava la construcció d'un monument destinat a perpetuar en el temps la memòria del nacionalcatolicisme, al mig de la serra de Guadarrama, a Cuelgamuros. Unes obres que es preveia acabar al cap d'un any van acabar suposant 18 anys de feina, a càrrec de presos republicans que preferien picar pedra en règim d'esclavitud que no pas seguir reclosos en una cel·la. El Valle de los Caídos es manté, encara avui, com un símbol de la dictadura. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Queralt Solé, professora d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, coautora, juntament amb Sílvia Marimon, de "La dictadura de pedra. El Valle de los Caídos, entre un passat negre i un futur incert".

  •  El govern de la ciutat d'Urgell al segle XVI
    Escolta àudio

    El govern de la ciutat d'Urgell al segle XVI

    Capítol 764. L'any 1570, el doctor en Dret Jeroni Grau va redactar un tractat amb un conjunt de normes per al govern de la ciutat d'Urgell, el que avui coneixem com la Seu d'Urgell. Tot i ser un document força desconegut fins ara i que no s'ha conservat íntegrament, es tracta d'un manual de govern local d'ús intern (no pas pensat per ser editat) inèdit a la Catalunya moderna; de fet, s'avança ben bé dos segles a altres textos escrits en català sobre economia política. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Lluís Obiols Perearnau, arxiver municipal de la Seu d'Urgell i president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell.

  • La batalla de Culloden
    Escolta àudio

    La batalla de Culloden

    Capítol 763. El 16 d'abril de 1746 va marcar la fi de les esperances dels escocesos d'alliberar-se del control anglès i restaurar la dinastia dels Estuard als trons d'Anglaterra i Escòcia. Si bé els anys 1715 i 1719 ja hi havia hagut revoltes, no va ser fins a l'estiu del 1745 que el desembarcament del príncep Carles Eduard Estuard a la Gran Bretanya podia suposar un cop definitiu. Les forces del príncep van obtenir diverses victòries en el seu avenç per l'illa, però tot va canviar en l'enfrontament definitiu, marcat en el record dels escocesos per la mística romàntica de la derrota i per la crueltat de l'exèrcit vencedor: la batalla de Culloden. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i David Revelles, llicenciat en Periodisme per la UAB, especialitzat en periodisme de viatges, de divulgació científica i històrica; autor de "Rob Roy, el baronet y los 300 de Escocia".

  • Bandolers mallorquins
    Escolta àudio

    Bandolers mallorquins

    Capítol 762. A l'època del barroc a Mallorca hi va haver, com en altres llocs, una forta presència de bandolers. De fet, el bandolerisme mallorquí i el català estaven intensament connectats. Molt sovint bandolers catalans condemnats al desterrament arribaven a l'illa, i de la mateixa manera van ser molts els bandolers mallorquins que, fugint de la justícia o de la persecució dels enemics, es refugiaven en terres catalanes o valencianes. A Mallorca, durant el segle XVII, l'aristocràcia es dividia entre les banderies dels Canamunt i els Canavall, organitzades en escamots particulars, com autèntics exèrcits en una guerra civil. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pere Salas, professor del Departament de Ciències Històriques de la Universitat de les Illes Balears i coautor del llibre "Els homes infames. Parcialitats i guerra privada a la Mallorca del sis-cents".

  • El Corpus de Sang
    Escolta àudio

    El Corpus de Sang

    Capítol 761. En només catorze mesos, els que van del gener del 1640 al febrer del 1641, va esclatar una revolta sense gaire precedents contra les tropes del rei Felip IV de Castella allotjades a Catalunya i la intenció del comte-duc d'Olivares de mantenir la Unió d'Armes, per la qual joves catalans havien d'anar a lluitar fora del Principat. Bona part de les discrepàncies dels catalans amb la monarquia hispànica arrenquen d'aquest període. Un dels moments més intensos d'aquesta etapa revolucionària va ser l'anomenat Corpus de Sang. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Simon, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor del llibre "1640".

Anar al contingut