TOTS ELS ÀUDIOS

  • La xarxa catalanoaragonesa al Mediterrani
    Escolta àudio

    La xarxa catalanoaragonesa al Mediterrani

    Capítol 859. Una de les principals vies d'expansió de la Corona d'Aragó, que actualment també anomenem Confederació catalanoaragonesa pel seus orígens, va ser l'establiment de xarxes comercials. En un principi el domini es va estendre pel Mediterrani, però les coques catalanes, els vaixells mercants de l'època, van acabar arribant fins a les aigües de l'oceà Atlàntic. L'establiment de Consolats de Mar a la majoria de ports comercials, i fins i tot de Consolats d'Ultramar, van ser la prova fefaent de la vitalitat econòmica de la Corona. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador; Marc Pons, llicenciat en Humanitats i Màster en Gestió Cultural per la UOC; Jaume Aragall, vocal de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Coral Cuadrada, professora titular del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili.

    Capítol 859. Una de les principals vies d'expansió de la Corona d'Aragó, que actualment també anomenem Confederació catalanoaragonesa pel seus orígens, va ser l'establiment de xarxes comercials. En un principi el domini es va estendre pel Mediterrani, però les coques catalanes, els vaixells mercants de l'època, van acabar arribant fins a les aigües de l'oceà Atlàntic. L'establiment de Consolats de Mar a la majoria de ports comercials, i fins i tot de Consolats d'Ultramar, van ser la prova fefaent de la vitalitat econòmica de la Corona. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador; Marc Pons, llicenciat en Humanitats i Màster en Gestió Cultural per la UOC; Jaume Aragall, vocal de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Coral Cuadrada, professora titular del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili.

  • Lise Meitner
    Escolta àudio

    Lise Meitner

    Capítol 858. Mai no va rebre el Premi Nobel de Física ni el de Química, tot i que va ser nominada 48 vegades i va fer aportacions fonamentals en el camp de la física nuclear. Va treballar amb la radioactivitat igual que Marie Curie, però en canvi és força menys coneguda. Aquesta dona, que durant la Primera Guerra Mundial es va presentar com a voluntària per treballar amb raigs X i dècades més tard es va negar a participar en el Projecte Manhattan per crear una bomba atòmica, era l'austríaca Lise Meitner. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i de l'Institut d'Història de la Ciència (IHC).

    Capítol 858. Mai no va rebre el Premi Nobel de Física ni el de Química, tot i que va ser nominada 48 vegades i va fer aportacions fonamentals en el camp de la física nuclear. Va treballar amb la radioactivitat igual que Marie Curie, però en canvi és força menys coneguda. Aquesta dona, que durant la Primera Guerra Mundial es va presentar com a voluntària per treballar amb raigs X i dècades més tard es va negar a participar en el Projecte Manhattan per crear una bomba atòmica, era l'austríaca Lise Meitner. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i de l'Institut d'Història de la Ciència (IHC).

  • El culte als animals a l'Antic Egipte
    Escolta àudio

    El culte als animals a l'Antic Egipte

    Guió 857. En la manera d'entendre la religió dels antics egipcis sempre ha cridat l'atenció el paper central que li donaven als animals considerats sagrats. Per molta mofa que en poguessin fer grecs i romans, aquest culte és constant i els egipcis se'l prenien molt seriosament. A banda de la vessant religiosa, en l'àmbit domèstic i quotidià, el tracte que li donaven a les mascotes era especialment delicat. En tenim moltes representacions gràfiques als murs de les tombes, a les esteles funeràries i als sarcòfags. A l'Antic Egipte l'amor als animals es va portar fins a l'extrem. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i Màster en Egiptologia.

    Guió 857. En la manera d'entendre la religió dels antics egipcis sempre ha cridat l'atenció el paper central que li donaven als animals considerats sagrats. Per molta mofa que en poguessin fer grecs i romans, aquest culte és constant i els egipcis se'l prenien molt seriosament. A banda de la vessant religiosa, en l'àmbit domèstic i quotidià, el tracte que li donaven a les mascotes era especialment delicat. En tenim moltes representacions gràfiques als murs de les tombes, a les esteles funeràries i als sarcòfags. A l'Antic Egipte l'amor als animals es va portar fins a l'extrem. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i Màster en Egiptologia.

  • La fi de la dinastia catalana
    Escolta àudio

    La fi de la dinastia catalana

    Capítol 856. En els últims anys de la dinastia catalanoaragonesa, es van succeir en el tron els dos fills de Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l'Humà. En un context de corrupció institucional, crisi financera i conflictes pendents a Sardenya, Sicília i la frontera amb França, que aquests dos germans no tinguessin un hereu va ser només un dels problemes que se li van plantejar a la Corona. Cadascun d'aquests dos reis va enfocar el seu regnat de manera ben diferent: mentre que a Joan I se'l va acabar anomenant "el descurat" per la mala gestió, Martí I, tot i la feblesa de la seva autoritat, va intentar esmenar alguns dels desgavells que li havien estat llegats. La mort d'aquest últim el 1410 va ser l'inici de la fi de la dinastia, certificada dos anys després al Compromís de Casp. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ernest Belenguer, catedràtic emèrit d'Història Moderna de la UB i membre de l'IEC. Autor de "La fi de la dinastia catalana. Joan I i Martí I l'Humà".

    Capítol 856. En els últims anys de la dinastia catalanoaragonesa, es van succeir en el tron els dos fills de Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l'Humà. En un context de corrupció institucional, crisi financera i conflictes pendents a Sardenya, Sicília i la frontera amb França, que aquests dos germans no tinguessin un hereu va ser només un dels problemes que se li van plantejar a la Corona. Cadascun d'aquests dos reis va enfocar el seu regnat de manera ben diferent: mentre que a Joan I se'l va acabar anomenant "el descurat" per la mala gestió, Martí I, tot i la feblesa de la seva autoritat, va intentar esmenar alguns dels desgavells que li havien estat llegats. La mort d'aquest últim el 1410 va ser l'inici de la fi de la dinastia, certificada dos anys després al Compromís de Casp. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ernest Belenguer, catedràtic emèrit d'Història Moderna de la UB i membre de l'IEC. Autor de "La fi de la dinastia catalana. Joan I i Martí I l'Humà".

  • La invenció del microscopi
    Escolta àudio

    La invenció del microscopi

    Capítol 855. L'estiu de 1674 va ser decisiu per a la història de la ciència. A la ciutat neerlandesa de Delft, Antoni van Leeuwenhoek va descobrir que en mirar a través d'una lent minúscula se li oferia a la vista tot un nou món de dimensions extraordinàriament petites. Leeuwenhoek havia construït un aparell, el microscopi, que obria les portes al desenvolupament d'una nova ciència, la microbiologia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Accensi, professor del Departament de Sanitat i d'anatomia animal de la Facultat de Veterinària de la UAB i investigador de l'IRTA-CRESA, Centre de Recerca en Sanitat Animal.

    Capítol 855. L'estiu de 1674 va ser decisiu per a la història de la ciència. A la ciutat neerlandesa de Delft, Antoni van Leeuwenhoek va descobrir que en mirar a través d'una lent minúscula se li oferia a la vista tot un nou món de dimensions extraordinàriament petites. Leeuwenhoek havia construït un aparell, el microscopi, que obria les portes al desenvolupament d'una nova ciència, la microbiologia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Accensi, professor del Departament de Sanitat i d'anatomia animal de la Facultat de Veterinària de la UAB i investigador de l'IRTA-CRESA, Centre de Recerca en Sanitat Animal.

  • La Nova Cançó al País Valencià
    Escolta àudio

    La Nova Cançó al País Valencià

    Capítol 854. Un dels fenòmens culturals bàsics per entendre la recuperació de la llengua i la cultura als països de parla catalana durant el franquisme és la Nova Cançó. Al País Valencià, amb totes les dificultats pròpies del moment, més enllà de l'èxit de Raimon o d'Ovidi Montllor, hi va haver molts altres grups i cantants que van apostar per reivindicar la identitat a través de la música. Tot i la crisi que va experimentar la Nova Cançó als anys vuitanta, el llegat d'aquests artistes es pot rastrejar fins als nostres dies. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Viadel, periodista i escriptor, professor de Periodisme a Blanquerna i doctor en Sociologia per la Universitat de València.

    Capítol 854. Un dels fenòmens culturals bàsics per entendre la recuperació de la llengua i la cultura als països de parla catalana durant el franquisme és la Nova Cançó. Al País Valencià, amb totes les dificultats pròpies del moment, més enllà de l'èxit de Raimon o d'Ovidi Montllor, hi va haver molts altres grups i cantants que van apostar per reivindicar la identitat a través de la música. Tot i la crisi que va experimentar la Nova Cançó als anys vuitanta, el llegat d'aquests artistes es pot rastrejar fins als nostres dies. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Viadel, periodista i escriptor, professor de Periodisme a Blanquerna i doctor en Sociologia per la Universitat de València.

  • El cinema barceloní dels 60 i els 70
    Escolta àudio

    El cinema barceloní dels 60 i els 70

    Capítol 853. Els anys 60 sorgeix l'anomenada Escola de Barcelona, un moviment de cinema d'autor avantguardista vinculat a la "gauche divine", del qual se n'ha escrit molt. En paral·lel existia una llarga tradició de cinema comercial, normalment de gènere, facturat de manera industrial, pensat per entretenir i donar més diners que prestigi. Tot això en un context de sequera cultural evident, en què fer cinema en català estava pràcticament descartat. Els directors d'aquest cinema barceloní dels 60 i els 70 eren professionals prolífics i autodidactes, gent com Ignasi Farrés Iquino, José Antonio de la Loma o Antoni Isasi-Isasmendi, referents imprescindibles tot i que de vegades oblidats en la història del cinema fet a Catalunya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista d'"En guàrdia!" i periodista especialitzat en cinema, que presenta el programa d'història del cinema d'iCat, "Memento".

    Capítol 853. Els anys 60 sorgeix l'anomenada Escola de Barcelona, un moviment de cinema d'autor avantguardista vinculat a la "gauche divine", del qual se n'ha escrit molt. En paral·lel existia una llarga tradició de cinema comercial, normalment de gènere, facturat de manera industrial, pensat per entretenir i donar més diners que prestigi. Tot això en un context de sequera cultural evident, en què fer cinema en català estava pràcticament descartat. Els directors d'aquest cinema barceloní dels 60 i els 70 eren professionals prolífics i autodidactes, gent com Ignasi Farrés Iquino, José Antonio de la Loma o Antoni Isasi-Isasmendi, referents imprescindibles tot i que de vegades oblidats en la història del cinema fet a Catalunya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista d'"En guàrdia!" i periodista especialitzat en cinema, que presenta el programa d'història del cinema d'iCat, "Memento".

  • Catalans a la Galícia del segle XVIII
    Escolta àudio

    Catalans a la Galícia del segle XVIII

    Capítol 852. Durant la segona meitat del segle XVIII, en un moment en què a Galícia alguns emigraven al continent americà a buscar fortuna, es començava a detectar el moviment de catalans que s'instal·laven a la costa gallega per mirar de fer negoci amb la pesca de la sardina. A la costa mediterrània la sardina escassejava, i això va moure alguns empresaris a traslladar la seva activitat. El desenvolupament de la indústria de les conserves té a veure amb aquesta presència catalana a la Galícia del XVIII i del XIX. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona... i gallec universal.

    Capítol 852. Durant la segona meitat del segle XVIII, en un moment en què a Galícia alguns emigraven al continent americà a buscar fortuna, es començava a detectar el moviment de catalans que s'instal·laven a la costa gallega per mirar de fer negoci amb la pesca de la sardina. A la costa mediterrània la sardina escassejava, i això va moure alguns empresaris a traslladar la seva activitat. El desenvolupament de la indústria de les conserves té a veure amb aquesta presència catalana a la Galícia del XVIII i del XIX. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona... i gallec universal.

  • Els confiters a la Catalunya moderna
    Escolta àudio

    Els confiters a la Catalunya moderna

    Capítol 851. De tots els tipus d'aliments disponibles en la Catalunya moderna, un dels que presenta un caràcter més peculiar i diferenciat són els dolços, o tal com eren anomenats sovint aleshores, les confitures. En aquells anys es va establir a Barcelona un poderós gremi de confiters, del qual ens han arribat força receptaris manuscrits. Decidits a preservar els privilegis, els adroguers confiters van protagonitzar nombrosos plets judicials que els van enfrontar a altres professionals amb els quals compartien matèries primeres i tècniques de treballs, com ara apotecaris, flequers i xocolaters. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marta Manzanares, doctora en Història per la UB i becària Marie Curie a la Universitat de Cambridge, autora de "Dolços i confiters a la Catalunya moderna".

    Capítol 851. De tots els tipus d'aliments disponibles en la Catalunya moderna, un dels que presenta un caràcter més peculiar i diferenciat són els dolços, o tal com eren anomenats sovint aleshores, les confitures. En aquells anys es va establir a Barcelona un poderós gremi de confiters, del qual ens han arribat força receptaris manuscrits. Decidits a preservar els privilegis, els adroguers confiters van protagonitzar nombrosos plets judicials que els van enfrontar a altres professionals amb els quals compartien matèries primeres i tècniques de treballs, com ara apotecaris, flequers i xocolaters. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marta Manzanares, doctora en Història per la UB i becària Marie Curie a la Universitat de Cambridge, autora de "Dolços i confiters a la Catalunya moderna".

  • Els fenicis a la península Ibèrica
    Escolta àudio

    Els fenicis a la península Ibèrica

    Capítol 850. Els fenicis van arribar a ser una potència comercial del món antic, que entre mitjans del segle IX i tot el segle VIII abans de Crist es va expandir per la Mediterrània i va aprofitar les xarxes dels diferents grups locals amb què contactava. Les naus que partien de la costa de Síria i l'actual Líban van fer possible un intercanvi econòmic i cultural mai vist fins a aleshores entre els pobles orientals i els occidentals. En el pas per la península Ibèrica, els fenicis també van implicar les societats indígenes en tot un seguit de transformacions econòmiques, socials i culturals. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier López Cachero, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona.

    Capítol 850. Els fenicis van arribar a ser una potència comercial del món antic, que entre mitjans del segle IX i tot el segle VIII abans de Crist es va expandir per la Mediterrània i va aprofitar les xarxes dels diferents grups locals amb què contactava. Les naus que partien de la costa de Síria i l'actual Líban van fer possible un intercanvi econòmic i cultural mai vist fins a aleshores entre els pobles orientals i els occidentals. En el pas per la península Ibèrica, els fenicis també van implicar les societats indígenes en tot un seguit de transformacions econòmiques, socials i culturals. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier López Cachero, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona.

  • François Mitterrand
    Escolta àudio

    François Mitterrand

    Capítol 849. Malgrat les ombres i els escàndols que la van distingir, la presidència de François Mitterrand continua sent una de les etapes clau en la història moderna de França, i una de les més llargues. Va presidir el país durant catorze anys, entre el 1981 i el 1995, després de refundar el moviment socialista. El primer president socialista de la Cinquena República va exercir el càrrec com si fos una monarquia, i va convertir la seva vida en una qüestió d'estat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pep Martí i Vallverdú, periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB. Redactor de política a Nació Digital.

    Capítol 849. Malgrat les ombres i els escàndols que la van distingir, la presidència de François Mitterrand continua sent una de les etapes clau en la història moderna de França, i una de les més llargues. Va presidir el país durant catorze anys, entre el 1981 i el 1995, després de refundar el moviment socialista. El primer president socialista de la Cinquena República va exercir el càrrec com si fos una monarquia, i va convertir la seva vida en una qüestió d'estat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pep Martí i Vallverdú, periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB. Redactor de política a Nació Digital.

  • Luter i la seva influència
    Escolta àudio

    Luter i la seva influència

    Capítol 848. La irrupció de la impremta a l'Europa del segle XV va revolucionar tots els àmbits del coneixement humà, també en la vessant més religiosa i espiritual. Fa més de cinc-cents anys, Martí Luter es va valer de la impremta, el gran invent de la seva època, per fer arribar els textos bíblics i les seves propostes de reforma d'un cristianisme més enfocat a la pràctica que a la mística. La revolució tecnològica va fer possible la revolució teològica, una reforma que de ser religiosa va passar a ser també política, econòmica i cultural. Aquestes idees van donar origen al protestantisme, i des d'Alemanya es van estendre pel centre i el nord d'Europa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Gelonch, acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, autor de "Luter i la seva influència. Buscant la veritat, va canviar la història" i també "Napoleó, la revolució i els catalans".

    Capítol 848. La irrupció de la impremta a l'Europa del segle XV va revolucionar tots els àmbits del coneixement humà, també en la vessant més religiosa i espiritual. Fa més de cinc-cents anys, Martí Luter es va valer de la impremta, el gran invent de la seva època, per fer arribar els textos bíblics i les seves propostes de reforma d'un cristianisme més enfocat a la pràctica que a la mística. La revolució tecnològica va fer possible la revolució teològica, una reforma que de ser religiosa va passar a ser també política, econòmica i cultural. Aquestes idees van donar origen al protestantisme, i des d'Alemanya es van estendre pel centre i el nord d'Europa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Gelonch, acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, autor de "Luter i la seva influència. Buscant la veritat, va canviar la història" i també "Napoleó, la revolució i els catalans".

  • El terratrèmol de Lisboa del 1755
    Escolta àudio

    El terratrèmol de Lisboa del 1755

    Capítol 847. L'1 de novembre del 1755 un gran terratrèmol de proporcions catastròfiques va sacsejar la península Ibèrica i el nord-oest d'Àfrica. El tsunami que va generar va afectar les costes de Portugal, Espanya i el Marroc i va arribar fins a l'altra banda de l'Atlàntic. Les rèpliques del sisme es van anar produint al llarg dels deu anys següents. Només en els primers sis mesos se'n van registrar 250. És fàcil imaginar l'impacte social i científic, fins i tot filosòfic i religiós, que un fenomen com aquest va tenir en l'Europa del segle XVIII. Aquest episodi brutal de la relació de l'home amb la natura és conegut com el terratrèmol de Lisboa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Batlló, membre de la Unitat de Sismologia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i soci de l'Associació Catalana de Meteorologia.

    Capítol 847. L'1 de novembre del 1755 un gran terratrèmol de proporcions catastròfiques va sacsejar la península Ibèrica i el nord-oest d'Àfrica. El tsunami que va generar va afectar les costes de Portugal, Espanya i el Marroc i va arribar fins a l'altra banda de l'Atlàntic. Les rèpliques del sisme es van anar produint al llarg dels deu anys següents. Només en els primers sis mesos se'n van registrar 250. És fàcil imaginar l'impacte social i científic, fins i tot filosòfic i religiós, que un fenomen com aquest va tenir en l'Europa del segle XVIII. Aquest episodi brutal de la relació de l'home amb la natura és conegut com el terratrèmol de Lisboa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Batlló, membre de la Unitat de Sismologia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i soci de l'Associació Catalana de Meteorologia.

  • L'egiptomania a Catalunya
    Escolta àudio

    L'egiptomania a Catalunya

    Capítol 846. Al segle XVIII l'egiptomania es va convertir en una moda arreu d'Europa, i també en certa mesura a Catalunya. La fascinació per la cultura i l'estètica de l'antic Egipte es va deixar notar també en elements decoratius i temes artístics. En el segle XIX aquesta passió dona pas a l'estil neoegipci, que en ple segle XX, gràcies a la literatura, el cinema i la televisió, es va fa extraordinàriament popular. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Pascual, cap de Programes del Museu Etnològic i de Cultures del Món i comissari de l'exposició "Udjat, l'exotisme de l'antic Egipte a Barcelona".

    Capítol 846. Al segle XVIII l'egiptomania es va convertir en una moda arreu d'Europa, i també en certa mesura a Catalunya. La fascinació per la cultura i l'estètica de l'antic Egipte es va deixar notar també en elements decoratius i temes artístics. En el segle XIX aquesta passió dona pas a l'estil neoegipci, que en ple segle XX, gràcies a la literatura, el cinema i la televisió, es va fa extraordinàriament popular. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Pascual, cap de Programes del Museu Etnològic i de Cultures del Món i comissari de l'exposició "Udjat, l'exotisme de l'antic Egipte a Barcelona".

  • La plaga Antonina
    Escolta àudio

    La plaga Antonina

    Capítol 845. En una societat basada en l'agricultura i la ramaderia com la Roma antiga, en què les mesures higièniques eren més aviat discretes, no és gaire difícil imaginar que les pandèmies eren d'allò més habituals. Una de les més traumàtiques, que possiblement va ser un dels molts factors que explica la crisi de l'Alt Imperi i va contribuir a acabar amb el model urbanístic d'aquell moment, és l'anomenada plaga Antonina, del segle II després de Crist, que es va manifestar en diferents onades entre l'any 165 i l'any 189. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.

    Capítol 845. En una societat basada en l'agricultura i la ramaderia com la Roma antiga, en què les mesures higièniques eren més aviat discretes, no és gaire difícil imaginar que les pandèmies eren d'allò més habituals. Una de les més traumàtiques, que possiblement va ser un dels molts factors que explica la crisi de l'Alt Imperi i va contribuir a acabar amb el model urbanístic d'aquell moment, és l'anomenada plaga Antonina, del segle II després de Crist, que es va manifestar en diferents onades entre l'any 165 i l'any 189. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Anar al contingut