El sistema polític romà no es basava precisament en criteris ètics. L'amiguisme, la compra de vots, el suborn o l'extorsió eren mètodes habituals i tolerats en el joc del poder. Per a l'oligarquia romana, l'enriquiment personal era una conseqüència lògica d'accedir a un càrrec públic. Els governants honestos no eren més que l'anècdota. Oriol Olesti, professor d'Història Antiga de la UAB analitza el fenomen de la corrupció endèmica a l'Imperi Romà, un dels detonants de la seva decadència.