Els viatgers de la Gran Anaconda
Luxor, Egipte, I. Cordón; Dia de Morts, Chiapas, K. Ubach; Birmània a peu, J. Baljko i Ll. L. Bayona
Durada: 55 min
25/06/2022
Pels faraons de l'antic Egipte la mort era una simple aturada per renéixer després i seguir el camí eternament. Per això no es feien enterrar en tombes sinó en "mansions per a l'eternitat". Amb aquesta idea en el moment del traspàs, reis i reines s'enduien a la tomba literalment tot allò que tenien a la vida terrenal per seguir-ne gaudint en el més enllà. Moltes d'aquestes mansions per a l'eternitat les van construir, o excavar, a la vora occidental del Nil, a l'antiga Tebes, just on avui hi ha Luxor. Perquè és per l'occident per on es pon el sol i mor la llum. En l'antiguitat, el curs celestial traçava el gran eix que estructurava la vida a Egipte: l'eix est-oest del cicle de la vida. Per això totes les tombes es localitzaven, i es localitzen encara, a l'oest, al regne dels morts, on el sol desapareixia davant l'avanç de la nit.