TOTS ELS ÀUDIOS

  • El tast de la Gran Anaconda: Haití, amb Pau Farràs, periodista
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: Haití, amb Pau Farràs, periodista

    El que més va sorprendre Pau Farràs quan va arribar a Haití va ser veure porcs, cabres i gallines espigolant lliurement pels carrers de la capital, Port-au-Prince. També va quedar xocat pels forats que corcaven l'asfalt als carrers que en tenien, o per l'hàbit de la gent de menjar pel carrer. Després, pel soroll i els rius literalment coberts de brutícia i deixalles de tota mena. Si bé el que més el va desconcertar va ser la capacitat de resiliència de la gent davant els desastres de tota mena que sovint devasten Haití, ja siguin naturals o humans. Viatge a Haití amb Pau Farràs, periodista.

    El que més va sorprendre Pau Farràs quan va arribar a Haití va ser veure porcs, cabres i gallines espigolant lliurement pels carrers de la capital, Port-au-Prince. També va quedar xocat pels forats que corcaven l'asfalt als carrers que en tenien, o per l'hàbit de la gent de menjar pel carrer. Després, pel soroll i els rius literalment coberts de brutícia i deixalles de tota mena. Si bé el que més el va desconcertar va ser la capacitat de resiliència de la gent davant els desastres de tota mena que sovint devasten Haití, ja siguin naturals o humans. Viatge a Haití amb Pau Farràs, periodista.

  • El famadihana de Madagascar, el Parc natural del Garraf i Phuket
    Escolta àudio

    El famadihana de Madagascar, el Parc natural del Garraf i Phuket

    A Madagascar treuen els morts a ballar. En aquesta curiosa illa de l'oceà Índic els funerals són un esdeveniment essencial en la vida de molts pobles i el culte als ancestres és una prioritat. Els betsileo i sobretot els merina de les terres altes centrals tenen celebren el famadihana, el retorn de la mort o dels ossos. Una mena de segon, tercer o quart enterrament. Un gran esdeveniment festiu que s'organitza quan els vius reben senyals de l'avantpassat; tot seguit un endeví determina el dia més propici per a la celebració, basant-se en els estels. El famadihana aplega tots els parents del difunt. És llavors quan se'l desenterra, se'n netegen els ossos, se li canvia la mortalla i... el treuen a ballar. Cal parar atenció durant tot el procés perquè, si els rituals no es fan bé, l'esperit del difunt pot quedar exclòs de la comunitat dels ancestres i esdevé una ànima errant. El famadihana, el viatge més llarg, amb el periodista Adolf Beltran.

    A Madagascar treuen els morts a ballar. En aquesta curiosa illa de l'oceà Índic els funerals són un esdeveniment essencial en la vida de molts pobles i el culte als ancestres és una prioritat. Els betsileo i sobretot els merina de les terres altes centrals tenen celebren el famadihana, el retorn de la mort o dels ossos. Una mena de segon, tercer o quart enterrament. Un gran esdeveniment festiu que s'organitza quan els vius reben senyals de l'avantpassat; tot seguit un endeví determina el dia més propici per a la celebració, basant-se en els estels. El famadihana aplega tots els parents del difunt. És llavors quan se'l desenterra, se'n netegen els ossos, se li canvia la mortalla i... el treuen a ballar. Cal parar atenció durant tot el procés perquè, si els rituals no es fan bé, l'esperit del difunt pot quedar exclòs de la comunitat dels ancestres i esdevé una ànima errant. El famadihana, el viatge més llarg, amb el periodista Adolf Beltran.

  • El tast de la Gran Anaconda. El massís del Garraf, amb Joan Portell, excursionista i escriptor
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda. El massís del Garraf, amb Joan Portell, excursionista i escriptor

    Quan camines pel Garraf no et pots imaginar l'univers que s'obre sota els teus peus. El Garraf és un massís càrstic de la Serralada Litoral, modelat per l'aigua que s'hi ha anat escolant durant milions d'anys. Per això, més enllà del món que es percep a la superfície, poblada de margallons i espècies diverses de plantes i flors, n'hi ha un altre de molt més profund, una mena d'inframon abrupte constituït per unes quatre-centes coves i cavitats, però també llacs, rius i avencs de tot tipus, alguns dels quals s'enfonsen més de cent metres en l'obscuritat absoluta. Caminem pel relleu trencat del massís del Garraf amb Joan Portell, excursionista, escriptor i pedagog. A l'espai "Camins de casa".

    Quan camines pel Garraf no et pots imaginar l'univers que s'obre sota els teus peus. El Garraf és un massís càrstic de la Serralada Litoral, modelat per l'aigua que s'hi ha anat escolant durant milions d'anys. Per això, més enllà del món que es percep a la superfície, poblada de margallons i espècies diverses de plantes i flors, n'hi ha un altre de molt més profund, una mena d'inframon abrupte constituït per unes quatre-centes coves i cavitats, però també llacs, rius i avencs de tot tipus, alguns dels quals s'enfonsen més de cent metres en l'obscuritat absoluta. Caminem pel relleu trencat del massís del Garraf amb Joan Portell, excursionista, escriptor i pedagog. A l'espai "Camins de casa".

  • Per l'antiga Meroe, al Sudan, amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història antiga per la UAB
    Escolta àudio

    Per l'antiga Meroe, al Sudan, amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història antiga per la UAB

    Des dels temps antics, Núbia, a cavall de l'Egipte i el Sudan actuals, ha estat una terra cobejada. A banda de dipòsits d'or en superfície, la regió era una mena de corredor entre el Mediterrani i el centre d'Àfrica, solcat per caravanes de camells portadors d'encens, pells de lleopard, plomes i ous d'estruç, entre molts altres productes exòtics. Vet aquí la raó per la qual enmig de les dunes del desert emergeixen, encara avui dia, prop de 300 piràmides. Són l'únic vestigi monumental de l'antiga Meroe que ha estat capaç de desafiar el pas del temps i dels homes, àvids de tresors. Es tracta d'un conjunt fabulós de tombes de personatges importants de l'època. Reis i reines amb grans privilegis, com ho era poder gaudir de construccions de pedra en forma de rampa per facilitar-los l'accés al cel. Viatgem a Meroe, al Sudan, amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB.

    Des dels temps antics, Núbia, a cavall de l'Egipte i el Sudan actuals, ha estat una terra cobejada. A banda de dipòsits d'or en superfície, la regió era una mena de corredor entre el Mediterrani i el centre d'Àfrica, solcat per caravanes de camells portadors d'encens, pells de lleopard, plomes i ous d'estruç, entre molts altres productes exòtics. Vet aquí la raó per la qual enmig de les dunes del desert emergeixen, encara avui dia, prop de 300 piràmides. Són l'únic vestigi monumental de l'antiga Meroe que ha estat capaç de desafiar el pas del temps i dels homes, àvids de tresors. Es tracta d'un conjunt fabulós de tombes de personatges importants de l'època. Reis i reines amb grans privilegis, com ho era poder gaudir de construccions de pedra en forma de rampa per facilitar-los l'accés al cel. Viatgem a Meroe, al Sudan, amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB.

  • El tast de l'Anaconda: Meroe, amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB
    Escolta àudio

    El tast de l'Anaconda: Meroe, amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB

    Des dels temps antics, Núbia, a cavall entre l'Egipte i el Sudan actuals, ha estat una terra molt cobejada. A banda de dipòsits d'or en superfície, la regió era una mena de corredor entre el Mediterrani i el centre d'Àfrica, solcat per caravanes de camells carregats amb encens, pells de lleopard, plomes i ous d'estruç, entre molts altres productes exòtics. Vet aquí la raó per la qual enmig de les dunes del desert emergeixen, encara avui dia, prop de 300 piràmides. Es tracta de l'únic vestigi monumental de l'antiga Meroe que ha estat capaç de desafiar el pas del temps i dels homes, àvids de tresors. Viatgem a Meroe, al Sudan, amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB.

    Des dels temps antics, Núbia, a cavall entre l'Egipte i el Sudan actuals, ha estat una terra molt cobejada. A banda de dipòsits d'or en superfície, la regió era una mena de corredor entre el Mediterrani i el centre d'Àfrica, solcat per caravanes de camells carregats amb encens, pells de lleopard, plomes i ous d'estruç, entre molts altres productes exòtics. Vet aquí la raó per la qual enmig de les dunes del desert emergeixen, encara avui dia, prop de 300 piràmides. Es tracta de l'únic vestigi monumental de l'antiga Meroe que ha estat capaç de desafiar el pas del temps i dels homes, àvids de tresors. Viatgem a Meroe, al Sudan, amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB.

  • Al món hi ha més de cent illes compartides per estats. Geografies, amb Sergi Ramis, periodista
    Escolta àudio

    Al món hi ha més de cent illes compartides per estats. Geografies, amb Sergi Ramis, periodista

    A l'illa de Märket, al mar Bàltic, cal revisar la frontera cada 25 anys. Aquest petit "skerry", aflorament rocallós, de només 200 metres de llargada, deshabitat, està travessat per la frontera estatal més complicada del món, entre Suècia i Finlàndia. El far és l'únic testimoni dels vuit girs que fa aquí la línia imaginària que parteix en dos el territori. Però no és l'únic cas de fronteres retorçades. L'illot dels Faisans, a la desembocadura del riu Bidasoa, n'és un altre. Es tracta d'un espai en disputa entre els estats espanyol i francès, que, incapaços de posar-se d'acord sobre si era d'uns o dels altres, el 1659 van decidir que cada sis mesos canviaria de mans. Així doncs, cada any, l'1 de gener i l'1 de juliol l'illot passa de ser francès a espanyol i viceversa. Però aquest només és el principi, perquè al món hi ha més d'un centenar d'illes compartides per dos estats o països. En repassem les particularitats geogràfiques amb Sergi Ramis, periodista, editor i viatger.

    A l'illa de Märket, al mar Bàltic, cal revisar la frontera cada 25 anys. Aquest petit "skerry", aflorament rocallós, de només 200 metres de llargada, deshabitat, està travessat per la frontera estatal més complicada del món, entre Suècia i Finlàndia. El far és l'únic testimoni dels vuit girs que fa aquí la línia imaginària que parteix en dos el territori. Però no és l'únic cas de fronteres retorçades. L'illot dels Faisans, a la desembocadura del riu Bidasoa, n'és un altre. Es tracta d'un espai en disputa entre els estats espanyol i francès, que, incapaços de posar-se d'acord sobre si era d'uns o dels altres, el 1659 van decidir que cada sis mesos canviaria de mans. Així doncs, cada any, l'1 de gener i l'1 de juliol l'illot passa de ser francès a espanyol i viceversa. Però aquest només és el principi, perquè al món hi ha més d'un centenar d'illes compartides per dos estats o països. En repassem les particularitats geogràfiques amb Sergi Ramis, periodista, editor i viatger.

  • El tast de l'Anaconda: Illes compartides amb Sergi Ramis, periodista, editor i viatger
    Escolta àudio

    El tast de l'Anaconda: Illes compartides amb Sergi Ramis, periodista, editor i viatger

    A l'illa de Märket, al mar Bàltic, cal revisar la frontera cada 25 anys. Aquest petit "skerry", aflorament rocallós, de només 200 metres de llargada, deshabitat, està travessat per la frontera estatal més complicada del món, entre Suècia i Finlàndia. El far és l'únic testimoni dels vuit girs que fa aquí la línia imaginària que parteix en dos el territori. Però no és l'únic cas de fronteres retorçades. Al món hi ha més d'un centenar d'illes compartides per dos estats o països. En repassem les particularitats geogràfiques amb Sergi Ramis, periodista, editor i viatger.

    A l'illa de Märket, al mar Bàltic, cal revisar la frontera cada 25 anys. Aquest petit "skerry", aflorament rocallós, de només 200 metres de llargada, deshabitat, està travessat per la frontera estatal més complicada del món, entre Suècia i Finlàndia. El far és l'únic testimoni dels vuit girs que fa aquí la línia imaginària que parteix en dos el territori. Però no és l'únic cas de fronteres retorçades. Al món hi ha més d'un centenar d'illes compartides per dos estats o països. En repassem les particularitats geogràfiques amb Sergi Ramis, periodista, editor i viatger.

  • La proposta literària: Sylvain Tesson, un exili voluntari al cap dels Cedres del Nord, a Sibèria
    Escolta àudio

    La proposta literària: Sylvain Tesson, un exili voluntari al cap dels Cedres del Nord, a Sibèria

    "M'havia promès viure com un ermità, al fons dels boscos, abans de complir els quaranta anys". Ho afirma Sylvain Tesson, el polifacètic aventurer, escriptor, geòleg, viatger i escriptor francès. Per això va decidir instal·lar-se durant sis mesos en una cabana a la vora del llac Baikal, a la punta del cap dels Cedres del Nord, a Sibèria. Un exili voluntari a 120 quilòmetres del poble més proper. Sense cap veí ni rutes d'accés. Amb un hivern amb temperatures de 30 graus sota zero i un estiu amb ossos a la ribera. El que per a molts podria semblar una bogeria per a en Tesson es tractava ni més ni menys que del paradís. Allà, afirma, va inventar una vida sòbria i bella. Reduïda a gestos simples. Conclou: "La immobilitat em va donar el que ja no em donava el viatge". La vida simple, de Sylvain Tesson és una de les propostes literàries de l'editor, escriptor i viatger Enric Soler. A l'espai "Rius de tinta" d'"Els viatgers de la Gran Anaconda".

    "M'havia promès viure com un ermità, al fons dels boscos, abans de complir els quaranta anys". Ho afirma Sylvain Tesson, el polifacètic aventurer, escriptor, geòleg, viatger i escriptor francès. Per això va decidir instal·lar-se durant sis mesos en una cabana a la vora del llac Baikal, a la punta del cap dels Cedres del Nord, a Sibèria. Un exili voluntari a 120 quilòmetres del poble més proper. Sense cap veí ni rutes d'accés. Amb un hivern amb temperatures de 30 graus sota zero i un estiu amb ossos a la ribera. El que per a molts podria semblar una bogeria per a en Tesson es tractava ni més ni menys que del paradís. Allà, afirma, va inventar una vida sòbria i bella. Reduïda a gestos simples. Conclou: "La immobilitat em va donar el que ja no em donava el viatge". La vida simple, de Sylvain Tesson és una de les propostes literàries de l'editor, escriptor i viatger Enric Soler. A l'espai "Rius de tinta" d'"Els viatgers de la Gran Anaconda".

  • El tast de l'Anaconda: Rius de tinta amb l'editor i escriptor Enric Soler
    Escolta àudio

    El tast de l'Anaconda: Rius de tinta amb l'editor i escriptor Enric Soler

    "M'havia promès viure com un ermità, al fons dels boscos, abans de complir els quaranta anys." Ho afirma Sylvain Tesson, el polifacètic aventurer, escriptor, geòleg, viatger i escriptor francès. Per això es va instal·lar durant sis mesos en una cabana a la vora del llac Baikal, a la punta del cap dels Cedres del Nord, Sibèria. Allà, afirma, va inventar una vida sòbria i bella. Reduïda a gestos simples. "La immobilitat", conclou, "em va donar el que ja no em donava el viatge". La vida simple, de Sylvain Tesson, és una de les propostes literàries de l'editor, escriptor i viatger Enric Soler. A l'espai "Rius de tinta" d'"Els viatgers de la Gran Anaconda".

    "M'havia promès viure com un ermità, al fons dels boscos, abans de complir els quaranta anys." Ho afirma Sylvain Tesson, el polifacètic aventurer, escriptor, geòleg, viatger i escriptor francès. Per això es va instal·lar durant sis mesos en una cabana a la vora del llac Baikal, a la punta del cap dels Cedres del Nord, Sibèria. Allà, afirma, va inventar una vida sòbria i bella. Reduïda a gestos simples. "La immobilitat", conclou, "em va donar el que ja no em donava el viatge". La vida simple, de Sylvain Tesson, és una de les propostes literàries de l'editor, escriptor i viatger Enric Soler. A l'espai "Rius de tinta" d'"Els viatgers de la Gran Anaconda".

  • L'Arborètum de Masjoan, amb Martí Boada, Dr. en Ciències Ambientals, i David Masferrer, propietari
    Escolta àudio

    L'Arborètum de Masjoan, amb Martí Boada, Dr. en Ciències Ambientals, i David Masferrer, propietari

    La família Masferrer fa sis generacions que té cura d'un bosc de gegants. Des que el seu avantpassat Marià Masferrer, naturalista, botànic i zoòleg, en va plantar les llavors entre els anys 1860 i el 1953, els arbres -sequoies vermelles, avets de Douglas, cedres blancs i del Líban, etc.- han crescut fins a gairebé els cinquanta metres. Però tot i que són els arbres més alts de Catalunya, alguns d'ells, amb més d'un segle i mig d'existència, no deixen de ser "infants". Sobretot si els comparem amb el General Sherman, la sequoia vermella de la Giant Forest del Parc Nacional Sequoia, a Califòrnia, amb una edat estimada d'entre dos mil tres-cents i dos mil set-cents anys. L'Arborètum de Masjoan, d'Espinelves, és sens dubte una gran catedral arbòria. Però més enllà del que podem abastar amb la mirada, certament hi ha un bosc invisible. Viatge a l'Arborètum de Masjoan, amb Martí Boada, geògraf, doctor en Ciències Ambientals, i David Masferrer, propietari i cuidador del bosc.

    La família Masferrer fa sis generacions que té cura d'un bosc de gegants. Des que el seu avantpassat Marià Masferrer, naturalista, botànic i zoòleg, en va plantar les llavors entre els anys 1860 i el 1953, els arbres -sequoies vermelles, avets de Douglas, cedres blancs i del Líban, etc.- han crescut fins a gairebé els cinquanta metres. Però tot i que són els arbres més alts de Catalunya, alguns d'ells, amb més d'un segle i mig d'existència, no deixen de ser "infants". Sobretot si els comparem amb el General Sherman, la sequoia vermella de la Giant Forest del Parc Nacional Sequoia, a Califòrnia, amb una edat estimada d'entre dos mil tres-cents i dos mil set-cents anys. L'Arborètum de Masjoan, d'Espinelves, és sens dubte una gran catedral arbòria. Però més enllà del que podem abastar amb la mirada, certament hi ha un bosc invisible. Viatge a l'Arborètum de Masjoan, amb Martí Boada, geògraf, doctor en Ciències Ambientals, i David Masferrer, propietari i cuidador del bosc.

  • L'Arborètum de Masjoan, amb Martí Boada, Dr. en Ciències Ambientals, i David Masferrer, propietari
    Escolta àudio

    L'Arborètum de Masjoan, amb Martí Boada, Dr. en Ciències Ambientals, i David Masferrer, propietari

    La família Masferrer fa sis generacions que té cura d'un bosc de gegants. Des que el seu avantpassat Marià Masferrer, naturalista, botànic i zoòleg, en va plantar les llavors entre els anys 1860 i el 1953, els arbres -sequoies vermelles, avets de Douglas, cedres blancs i del Líban, etc.- han crescut fins a gairebé els cinquanta metres. Però tot i que són els arbres més alts de Catalunya, alguns d'ells, amb més d'un segle i mig d'existència, no deixen de ser "infants". Sobretot si els comparem amb el General Sherman, la sequoia vermella de la Giant Forest del Parc Nacional Sequoia, a Califòrnia, amb una edat estimada d'entre dos mil tres-cents i dos mil set-cents anys. L'Arborètum de Masjoan, d'Espinelves, és sens dubte una gran catedral arbòria. Però més enllà del que podem abastar amb la mirada, certament hi ha un bosc invisible. Viatge a l'Arborètum de Masjoan, amb Martí Boada, geògraf, doctor en Ciències Ambientals, i David Masferrer, propietari i cuidador del bosc.

    La família Masferrer fa sis generacions que té cura d'un bosc de gegants. Des que el seu avantpassat Marià Masferrer, naturalista, botànic i zoòleg, en va plantar les llavors entre els anys 1860 i el 1953, els arbres -sequoies vermelles, avets de Douglas, cedres blancs i del Líban, etc.- han crescut fins a gairebé els cinquanta metres. Però tot i que són els arbres més alts de Catalunya, alguns d'ells, amb més d'un segle i mig d'existència, no deixen de ser "infants". Sobretot si els comparem amb el General Sherman, la sequoia vermella de la Giant Forest del Parc Nacional Sequoia, a Califòrnia, amb una edat estimada d'entre dos mil tres-cents i dos mil set-cents anys. L'Arborètum de Masjoan, d'Espinelves, és sens dubte una gran catedral arbòria. Però més enllà del que podem abastar amb la mirada, certament hi ha un bosc invisible. Viatge a l'Arborètum de Masjoan, amb Martí Boada, geògraf, doctor en Ciències Ambientals, i David Masferrer, propietari i cuidador del bosc.

  • El tast de l'Anaconda: Arborètum Masjoan, amb Martí Boada i David Masferrer
    Escolta àudio

    El tast de l'Anaconda: Arborètum Masjoan, amb Martí Boada i David Masferrer

    La família Masferrer fa sis generacions que té cura d'un bosc de gegants. Des que el seu avantpassat Marià Masferrer, naturalista, botànic i zoòleg, en va plantar les llavors entre els anys 1860 i el 1953, els arbres -sequoies vermelles, avets de Douglas, cedres blancs i del Líban, etc.- han crescut fins a fregar els cinquanta metres. Viatge a l'Arborètum de Masjoan, amb Martí Boada, geògraf, doctor en Ciències Ambientals, i David Masferrer, propietari i cuidador del bosc.

    La família Masferrer fa sis generacions que té cura d'un bosc de gegants. Des que el seu avantpassat Marià Masferrer, naturalista, botànic i zoòleg, en va plantar les llavors entre els anys 1860 i el 1953, els arbres -sequoies vermelles, avets de Douglas, cedres blancs i del Líban, etc.- han crescut fins a fregar els cinquanta metres. Viatge a l'Arborètum de Masjoan, amb Martí Boada, geògraf, doctor en Ciències Ambientals, i David Masferrer, propietari i cuidador del bosc.

  • Quingming, regals pel viatge més llarg
    Escolta àudio

    Quingming, regals pel viatge més llarg

    A la Xina hi ha la creença que cal iniciar el viatge més llarg ben equipat. I com que mai se sap què ens pot caldre en el més enllà, hi ha botigues pensades per satisfer les necessitats de tothom. Fins no fa gaire n'hi havia prou de comprar algun detall, com ara falsos paquets de cigarretes o feixos de bitllets de mentida que els parents del difunt incineraven en el seu honor. Però els temps evolucionen i el nou capitalisme xinès ha canviat les cigarretes per Lamborghinis o mansions amb piscina com a bens considerats imprescindibles per als avantpassats en la seva altra vida. Això sí, en miniatura. És a la festa del Quingming, o el dia de la neteja de les tombes, el moment més indicat perquè els familiars visitin els sepulcres dels seus avantpassats, els netegin i els ofereixin regals. El viatge més llarg, amb el periodista Adolf Beltrán.

    A la Xina hi ha la creença que cal iniciar el viatge més llarg ben equipat. I com que mai se sap què ens pot caldre en el més enllà, hi ha botigues pensades per satisfer les necessitats de tothom. Fins no fa gaire n'hi havia prou de comprar algun detall, com ara falsos paquets de cigarretes o feixos de bitllets de mentida que els parents del difunt incineraven en el seu honor. Però els temps evolucionen i el nou capitalisme xinès ha canviat les cigarretes per Lamborghinis o mansions amb piscina com a bens considerats imprescindibles per als avantpassats en la seva altra vida. Això sí, en miniatura. És a la festa del Quingming, o el dia de la neteja de les tombes, el moment més indicat perquè els familiars visitin els sepulcres dels seus avantpassats, els netegin i els ofereixin regals. El viatge més llarg, amb el periodista Adolf Beltrán.

  • Qingming, quan els xinesos fan regals als avantpassats, amb Adolf Beltran
    Escolta àudio

    Qingming, quan els xinesos fan regals als avantpassats, amb Adolf Beltran

    A la Xina hi ha la creença que cal iniciar el viatge més llarg ben equipat. I com que mai se sap què ens pot caldre en el més enllà, hi ha botigues pensades per satisfer les necessitats de regals per a tothom. La festa del Qingming, o dia de la neteja de les tombes, és el moment més indicat perquè els familiars visitin els sepulcres dels seus avantpassats, els netegin i els ofereixin els seus regals. El viatge més llarg, amb el periodista Adolf Beltran.

    A la Xina hi ha la creença que cal iniciar el viatge més llarg ben equipat. I com que mai se sap què ens pot caldre en el més enllà, hi ha botigues pensades per satisfer les necessitats de regals per a tothom. La festa del Qingming, o dia de la neteja de les tombes, és el moment més indicat perquè els familiars visitin els sepulcres dels seus avantpassats, els netegin i els ofereixin els seus regals. El viatge més llarg, amb el periodista Adolf Beltran.

  • Ja podem dir que el món és rodó. Cinc anys sense mitjons, amb Laura Alameda i Joan Antoni Afonso
    Escolta àudio

    Ja podem dir que el món és rodó. Cinc anys sense mitjons, amb Laura Alameda i Joan Antoni Afonso

    "I ja podem dir que el món és rodó". Joan Antoni Afonso i Laura Alameda toquen moll finalment al Port de la Selva, a l'Empordà i, en última instància, a Barcelona. Culminen, d'aquesta manera, el seu llarg periple de navegació al voltant del món, empesos pel vent. "Cinc anys sense mitjons". Sense mitjons perquè, durant tot aquest temps, han caminat descalços per la coberta del Talula, el veler que els ha permès culminar l'aventura. Enrere queden anys d'incerteses, temors, enrabiades i desesperació, però també d'il·lusions, alegries, plaers i de satisfacció d'haver conclòs amb èxit un somni a l'abast de molt pocs. Com diu en Joan Antoni, han estat "cinc anys vivint en una casa petita, de dotze metres, però amb una terrassa immensa que és el món". Tots en guardarem un bell record.

    "I ja podem dir que el món és rodó". Joan Antoni Afonso i Laura Alameda toquen moll finalment al Port de la Selva, a l'Empordà i, en última instància, a Barcelona. Culminen, d'aquesta manera, el seu llarg periple de navegació al voltant del món, empesos pel vent. "Cinc anys sense mitjons". Sense mitjons perquè, durant tot aquest temps, han caminat descalços per la coberta del Talula, el veler que els ha permès culminar l'aventura. Enrere queden anys d'incerteses, temors, enrabiades i desesperació, però també d'il·lusions, alegries, plaers i de satisfacció d'haver conclòs amb èxit un somni a l'abast de molt pocs. Com diu en Joan Antoni, han estat "cinc anys vivint en una casa petita, de dotze metres, però amb una terrassa immensa que és el món". Tots en guardarem un bell record.

Anar al contingut