TOTS ELS ÀUDIOS

  • El Kurdistan iraquià, un territori fragmentat: buscant l'autenticitat de la part més lliure
    Escolta àudio

    El Kurdistan iraquià, un territori fragmentat: buscant l'autenticitat de la part més lliure

    Es tracta de la nació sense estat més gran del món, amb el seu territori fragmentat entre Turquia, l'Iraq, l'Iran, Síria i un petit bocí d'Armènia. Kurdistan vol dir literalment "terra dels kurds", una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà. L'agent rural Marc Rovira ha recorregut el sector iraquià amb taxis col·lectius, furgonetes i fins i tot conduint ell mateix per carreteres infernals. Enmig de mesures de seguretat extremes, conseqüència de dècades de guerra. I sobretot, ha parlat amb la seva gent. "Hi cercava l'autenticitat d'una país poc turístic", afirma. Conèixer la realitat d'aquesta nació sense estat l'atreia poderosament. "I veure el Kurdistan més lliure", sentencia. "Potser és l'únic país del món", diu Rovira, "on ser català t'obre portes. El primer que et diuen és 'oh!, el referèndum, nosaltres també vam votar!. Els catalans sou els kurds d'Europa!'". O "vosaltres els catalans d'Àsia", va respondre'ls Marc Rovira. Una passejada pel Kurdistan iraquià, amb Marc Rovira, agent rural. Un cop d'ull al delta del Mekong i la vida que es mou al seu voltant a càrrec de Josep M. Romero, a l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa", completarà el viatge.

  • Viure a Nova York, una selva en el seu estat més pur
    Escolta àudio

    Viure a Nova York, una selva en el seu estat més pur

    "Una noia que feia vint anys que vivia a Nova York em va dir: és que Nova York és una ciutat de solitaris. Si vens sola te'n vas sola". Ho recorda la periodista Rosa M. Pujol després d'haver viscut i treballat anys a la Gran Poma. "Nova York és una ciutat de pas, és la selva en el seu estat més pur". No és fàcil viure en aquesta ciutat un cop deixes de ser turista. I això passa, segons Pujol, així que passeges per la cinquena, la setena o qualsevol altra avinguda de la ciutat dels gratacels i ja no mires amunt. Pujol ens descobreix alguns dels secrets de Nova York. Secrets que només estan a l'abast dels que s'hi queden una temporada. I queda clar que, com diu el periodista Enric González, "una temporada a Nova York canvia qualsevol, per bé o per mal. La vida a Nova York és un esport de velocitat i reflexos en el qual, al capdavall, decideix la sort". Nova York, amb la periodista Rosa M. Pujol. Un cop d'ull a "Laurie, a les Òrcades del Sud", oceà antàrtic a l'espai "Illes remotes" i una breu aturada a la població vietnamita de Hatien completen el viatge.

  • Jaipur, la numerologia i els astres van ser vitals per construir la ciutat rosada
    Escolta àudio

    Jaipur, la numerologia i els astres van ser vitals per construir la ciutat rosada

    L'astrologia és vital per a la cultura hindú. La numerologia, els astres... no es pot fer res sense consultar primer els astres, sense saber on se situa la lluna, on som nosaltres i, per tant, on és la ciutat, que també ha de tenir una orientació determinada. Tot gira al voltant dels astres i dels déus. Perquè, evidentment, no hi ha palaus sense déus i és el maharajà qui fa aixecar temples alhora que fa construir palaus. Va ser el maharajà qui en el cas de Jaipur va encarregar no només un palau sinó tot una ciutat, la Ciutat Rosada pel color de molts dels seus edificis i construccions. A Jaipur, el palau del maharajà ocupa el centre geomètric. La ciutat sencera gira al voltant del palau, malgrat estar farcida d'altres construccions meravelloses. Recorrerem Jaipur amb l'arquitecta i editora Ariadna Álvarez. Amb "El viatger de la Gran Anaconda en marxa", Josep M. Romero, ens aturarem a Kampot, a Cambodja, alhora que recuperarem el rumb de la navegació pel mar Roig amb els navegants Joan A. Afonso i Laura Alameda a l'espai "Cinc anys sense mitjons".

  • El viatge més llarg als funerals del cel del Tibet
    Escolta àudio

    El viatge més llarg als funerals del cel del Tibet

    El que nosaltres anomenem "el funeral o l'enterrament del cel" els budistes tibetans en diuen "anar a les muntanyes" o "pujar a les muntanyes". Aquesta és la història del viatge més llarg, tal com es planteja al Tibet històric i en altres zones de l'altiplà tibetà, un dels llocs del món on la terra és més a prop del cel. Quan una persona budista es mor al Tibet, ofereixen el seu cadàver als voltors. Lluny de l'estupor que aquest acte pugui suposar per a la cultura occidental, per a ells suposa un acte final de bondat amb els éssers vius. En parlem amb el periodista Adolf Beltran.

  • Les tribus dels Monts Nuba, a l'estat sudanès del Kordufan, per molts, un lloc mític
    Escolta àudio

    Les tribus dels Monts Nuba, a l'estat sudanès del Kordufan, per molts, un lloc mític

    Els monts Nuba, a l'estat sudanès del Kordufan, és un lloc mític. Hi viuen unes seixanta de tribus diferents que no són conscients que el territori s'anomena monts Nuba. El nom només serveix per als forasters. De fet, els Nuba no existeixen. "Cap Nuba o persona definida com a Nuba s'hi considera, és un terme de fa 30 o 40 anys", diu l'antropòleg Joan Riera. "És un concepte après". Els prop de quatre milions de persones que viuen als monts Nuba pertanyen a pobles molt diversos que parlen llengües inintel·ligibles entre elles. I quan és que occident descobreix als Nuba? "La persona que va 'iconitzar' la gent d'aquests pobles", explica Riera, "que els va convertir en una mena de 'Gioconda' de l'etnicitat africana va ser la fotògrafa Leni Riefenstahl". I, des de llavors, els occidentals han anat a l'Àfrica a la recerca del món perdut del qual els Nuba en són el símbol. "Els Nuba", amb l'antropòleg Joan Riera.

  • El tast de la Gran Anaconda: Àfrica, a la recerca del món perdut del qual els Nuba en són el símbol
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: Àfrica, a la recerca del món perdut del qual els Nuba en són el símbol

    Els prop de quatre milions de persones que viuen als monts Nuba pertanyen a pobles molt diversos que parlen llengües inintel·ligibles entre elles. I quan és que Occident descobreix els Nuba? "La persona que va 'iconitzar' la gent d'aquests pobles", explica Riera, "que els va convertir en una mena de 'Gioconda' de l'etnicitat africana va ser la fotògrafa Leni Riefenstahl". I des de llavors, els occidentals han anat a l'Àfrica a la recerca del món perdut del qual els Nuba en són el símbol. "Els Nuba", amb l'antropòleg Joan Riera. Tot plegat en un viatge en què també compartirem un trajecte amb autobús local pel sud-est asiàtic amb el viatger de "La gran anaconda" en marxa, Josep Maria Romero, i sentirem parlar Chinuk Wawa, una llengua desconeguda que ens acostarà el lingüista David Valls.

  • Viure a la badia de San Francisco, Califòrnia, amb Ana María Briongos
    Escolta àudio

    Viure a la badia de San Francisco, Califòrnia, amb Ana María Briongos

    "Els únics que pugen a l'autobús a la costa oest dels Estats Units són els ancians, els pobres, els hispans, els negres i, fins i tot, els sensesostre, amb el seu carretó del súper ple de trastos. I ningú els diu res". L'escriptora i viatgera Ana María Briongos està contenta de no tenir cotxe quan viatge a San Francisco i a Berkeley, perquè això li permet conèixer altres realitats que d'altra manera ignoraria. Tots els usuaris de l'autobús saluden el conductor, "que també és negre", aclareix, "i quan baixen li tornen a donar les gràcies". De forma sorprenent, al país més ric del món i a tocar de la zona probablement més rica del planeta, Silikon Valley, bressol de les noves tecnologies, on la majoria dels mortals s'hi ha venut l'ànima -conscientment o inconscientment-, hi viuen, també, molts sensesostre. Ana María Briongos fa un viatge familiar a la costa oest nord-americana i ens acosta la seva realitat més quotidiana i desconeguda.

  • El tast de la Gran Anaconda: el transport públic una manera de conèixer un país com els Estats Units
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: el transport públic una manera de conèixer un país com els Estats Units

    Els únics que pugen a l'autobús a la Costa Oest dels Estats Units són els ancians, els pobres, els hispans, els negres i, fins i tot, els sensesostre, amb el seu carretó del súper ple de trastos. I ningú els diu res". L'escriptora i viatgera Ana Maria Briongos està contenta de no tenir cotxe quan viatja a San Francisco i a Berkeley, perquè això li permet conèixer altres realitats, que, d'una altra manera, ignoraria. Briongos fa un viatge familiar a la Costa Oest nord-americana i ens acosta la seva realitat més quotidiana i desconeguda. També farem una estada a Koh Kong amb Josep Maria Romero, a l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". Malgrat les similituds no estem parlant de l'excolònia britànica, avui territori semiautònom de la Xina. Estem parlant d'una ciutat cambodjana, a tocar de la frontera amb Tailàndia. I parlarem dels europeus d'ultramar. Molts són els interrogants que s'obren si el Brexit s'acaba consumant, un és en quina situació quedaran un grapat d'europeus d'ultramar. En parlem a l'espai "Geografies" amb Sergi Ramis, periodista, editor i viatger.

  • "Sud-amèrica a l'aquarel·la", amb Joan León
    Escolta àudio

    "Sud-amèrica a l'aquarel·la", amb Joan León

    Joan León es va passar un any a Sud-amèrica cercant un raconet, una ombra, un lloc mínimament còmode... per poder-hi dibuixar. La idea era travessar el continent de sud a nord. Per bé que sovint no sabia si anar cap a un costat o cap a un altre, però sempre cap al nord... i dibuixant. "Dibuixar", diu en Joan, "és l'excusa per aturar-se i per disposar d'un temps per conèixer més a fons el lloc que visites." Per això en l'equipatge hi portava un petit estoig amb aquarel·les. A més a més, per a en Joan, dibuixar també era un ganxo per relacionar-se amb la gent del lloc que, encuriosida, se li acostava per veure què feia. "A mi", reconeix en Joan León, "m'agraden els llocs vius, on hi viu gent i puc xerrar i aturar-me a dibuixar i que em preguntin, -ostres!, què fas?'". Tot i que a Valparaíso, Xile, l'atzar li va jugar una mala passada. "Sud-amèrica a l'aquarel·la", amb Joan León, arquitecte i viatger. "Els viatgers de la Gran Anaconda" també creuarem fronteres, en aquest cas al sud-est d'Àsia, amb Josep Maria Romero, el Viatger de la Gran Anaconda en marxa.

  • El tast de la Gran Anaconda: Il·lustrant Sud-amèrica
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: Il·lustrant Sud-amèrica

    "Sud-amèrica a l'aquarel·la". Vet aquí un viatge artístic per Sud-amèrica. Un viatge pintat a l'aquarel·la a mesura que avançava. Joan León, viatger, n'és el protagonista i amb ell reviurem els colors del continent. Amb en Josep Maria Romero us expliquem que travessar una frontera terrestre no sempre és fàcil, sobretot en països on no hi estan gaire acostumats. El nostre "viatger en marxa" s'atansa a la que separa Tailàndia de Cambodja i ens explica la vivència.

  • El viatge més llarg, la visió del més enllà de la mort dels aimares de l'altiplà bolivià
    Escolta àudio

    El viatge més llarg, la visió del més enllà de la mort dels aimares de l'altiplà bolivià

    "'Jiguaña' en llengua aimara vol dir mort, però no només vol dir mort, també vol dir viatge, començament d'un viatge". El periodista Adolf Beltran ens introdueix d'aquesta manera en l'univers dels aimares de l'altiplà bolivià, a través d'una de les festes més marcades del seu calendari ritual i cerimonial: la festa de les "ñatitas". "En moltes tradicions espirituals", diu Beltran, "l'ànima o les ànimes viatgen, pugen, baixen, van amunt i avall... ronden." Les "ñatites" són les calaveres. Molts aimares o mestissos, ciutadans de La Paz o d'altres poblacions de l'altiplà andí tenen "ñatitas" en petits altars, a casa, durant tot l'any. La idea de fons és que aquella calavera fa una mica de mediació entre el món terrenal i el món espiritual, sobrenatural. Creuen que et pot fer favors perquè se'ls atribueix la capacitat d'influir. "La festa de les ñatitas" de Bolívia és la primera etapa d'"El viatge més llarg", a càrrec del periodista Adolf Beltran. Les peculiaritats de la vida al límit a les illes Svalbard, a Noruega, on està prohibit néixer o morir, amb la fotògrafa, Kris Ubach; la vida de la gent ordinària a Rayong, Tailàndia, amb el viatger de "La Gran Anaconda" en marxa, Josep Maria Romero; i un viatge amb els trolley boys de Manila, a les Filipines, configuraran "Els viatgers de la Gran Anaconda" de la setmana.

  • El tast de la Gran Anaconda: la festa de les "ñatitas", a l'altiplà bolivià
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: la festa de les "ñatitas", a l'altiplà bolivià

    Cada 8 de novembre els aimares de l'altiplà de Bolívia hi celebren la festa de les "ñatitas", una festa per recordar i honorar els avantpassats. Al nou espai "El viatge més llarg", amb el periodista, Adolf Beltran. La primera aturada de Josep Maria Romero, Rayong, en el seu viatge pel sud-est d'Àsia tot resseguint la línia de costa tailandesa. Un lloc, en principi, que no surt en cap guia turística. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". També mirarem les illes Svalbard, a Noruega. No hi ha gaires llocs al món on estigui prohibit néixer i morir. Aquest arxipèlag noruec n'és, però, una excepció. La fotògrafa Kris Ubach s'hi atansa i ens en fa un retrat. A l'espai "Retrats del món".

  • Viatge al llac Poyang, per desvelar un misteri del regne dels ocells
    Escolta àudio

    Viatge al llac Poyang, per desvelar un misteri del regne dels ocells

    "L'any 2002 a Pequín hi havia milers de bicicletes, milers de motos i milers de tricicles. Ara hi vaig veure un sol tricicle i tot de cotxes que semblaven acabats d'estrenar aquell mateix dia." El naturalista i ornitòleg Jordi Sargatal se'n va anar a la Xina, però no pas per observar-hi la fauna urbana, sinó per desvelar un misteri del regne dels ocells. L'any 2001 a Bharatpur, al nord de l'Índia, havia observat la que creia que era l'última parella de grues siberianes que hivernaven en aquella ciutat. Des de sempre les grues de Sibèria havien emigrat a l'Índia per eludir l'hivern siberià. Tothom estava preparat per inscriure aquella espècie d'ocell al llistat d'espècies extingides. Però de sobte algú va fer una descoberta al cor mateix de la Xina. Jordi Sargatal està a punt de desvelar el misteri. Viatge al llac Poyang, amb l'ornitòleg Jordi Sargatal.

  • El tast de la Gran Anaconda: la redescoberta de les grues siberianes quan es creien extingides
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: la redescoberta de les grues siberianes quan es creien extingides

    El naturalista i ornitòleg Jordi Sargatal fa un viatge al cor de la Xina, al llac Poyang, convertit en santuari de grues siberianes que s'hi aturen fugint de l'hivern a Sibèria. També escoltarem la crònica del viatger i escriptor Josep Maria Romero, que inicia un viatge a l'est, tot resseguint la costa del sud-est asiàtic, per observar de prop la vida de la gent ordinària. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". I ens acostem a dos monestirs, el de Sant Pere del Burgal i el de Sant Genís de Bellera, o el que en queda, tot resseguint vells camins de muntanya i gaudint de paratges oblidats. A l'espai "Camins de casa", amb Joan Portell, pedagog, escriptor i viatger. De moment, fes-ne un tast!

  • "El braçalet de Nefertiti", un viatge al passat per descobrir antigues civilitzacions
    Escolta àudio

    "El braçalet de Nefertiti", un viatge al passat per descobrir antigues civilitzacions

    L'obsessió per descobrir les fonts del Nil ve de lluny, es remunta, es creu, al temps dels faraons. Ptolomeu II ja estava d'obsedit per aquesta idea, que uns quants mil·lennis després es va expandir per algunes generacions d'exploradors i d'aventurers europeus. El Nil Blau, un dels dos afluents principals del gran riu, no va ser menys. La cursa dels occidentals per trobar-ne el naixement la va guanyar el jesuïta espanyol Pedro Páez, si bé va ser l'escocès James Bruce qui se'n va endur els llorers de la glòria. Sigui com sigui, vora el Nil, i el Nil Blau en concret, és on va començar tot... o gairebé tot. Les aigües sacralitzades van veure néixer, créixer i desaparèixer civilitzacions que es van estendre mil·lennis en el temps, fins a quedar enterrades per la terra o per la sorra dels deserts. "El braçalet de Nefertiti" proposa un viatge al passat per descobrir què se'n va fer d'aquelles antigues civilitzacions. Amb Irene Cordón, doctora en arqueologia i història antiga.