TOTS ELS ÀUDIOS

  • Michoacán: a la recerca del "monstre aquàtic" dels purépetxes. Amb el periodista Jordi Canal-Soler
    Escolta àudio

    Michoacán: a la recerca del "monstre aquàtic" dels purépetxes. Amb el periodista Jordi Canal-Soler

    En nàhuatl, la llengua dels antics mexiques, n'hi deien "monstre aquàtic". Però tant ells com els purépetxes el consumien i el feien servir per guarir-se. Aquesta estranya salamandra, l'axolot, els servia de medecina. Els vells habitants de Michoacán en feien ungüents i xarops perquè el "monstre" en qüestió tenia una rara capacitat per regenerar-se. Més recentment també s'ha constatat que si se'ls extirpa una part del cervell o de la medul·la espinal la regeneren igualment. La tradició medicinal a partir dels axolots s'ha perpetuat fins a l'actualitat, però ara qui n'extreu xarops i ungüents són les monges d'un convent. Per estrany i contradictori que pugui semblar, elles creuen que la seva "ciència" perpetua i garanteix la pervivència de l'estranya criatura. Al capdavall, el fet d'extreure'n medecines fa que en tinguin cura i vetllin per la seva preservació al seu hàbitat natural dels llacs Xochimilco o Pátzcuaro. Viatge a Michoacán, amb el periodista Jordi Canal-Soler.

  • L'ascensió al Puigsacalm pels ganxos nous, amb Joan Portell
    Escolta àudio

    L'ascensió al Puigsacalm pels ganxos nous, amb Joan Portell

    Fa una cinquantena d'anys un ferrer de la Vall d'en Bas, va habilitar un camí directe per pujar al Puigsacalm. I va equipar una escletxa per ascendir directament per la canal Fosca. I és que el Puigsacalm és una muntanya amb moltes cares. Depèn de per on es miri. N'hi ha que són amables, però d'altres són feréstegues. L'estat d'ànim pot influir a l'hora de triar un camí o un altre per enfilar-s'hi. Si optes per la passejada, pots fer camí des Vidrà o Ciuret, al Vidranès, o des del coll de Bracons, per la font de la Tornadissa. Però en Joan Portell ha optat per la dificultat i pren el camí de Joanetes per enfilar-se pels ganxos nous. Ara bé, sigui quin sigui el camí triat, cal seguir-ne la traça i no sortir-ne. "Ni els boscos ni els prats són de tothom", recorda en Joan. "Hi ha pagesos, llenyataires i propietaris forestals que s'encarreguen d'explotar-ho." Ascensió al Puigsacalm, amb Joan Portell, pedagog, escriptor i excursionista.

  • Viatge a l'Alt Karabakh, el "no-país" en disputa. Amb Marc Rovira, agent rural
    Escolta àudio

    Viatge a l'Alt Karabakh, el "no-país" en disputa. Amb Marc Rovira, agent rural

    Quan Marc Rovira es va esmunyir fins al front de guerra de la República d'Artsakh o l'Alt Karabakh, el conflicte amb l'Azerbaidjan ja s'intuïa. Trinxeres, sacs terrers i combois militars que anaven amunt i avall. L'Alt Karabakh és una petita illa de població armènia cristiana a l'interior de l'Azerbaidjan islàmic. Un no-país, perquè cap estat del món reconeix la seva independència proclamada de facto el 1991. La nova República d'Artsakh, nom armeni de la regió, està en rebel·lió amb l'estat al qual pertany, l'Azerbaidjan. Les friccions i els xocs armats entre armenis i àzeris ha estat constant des de la desintegració de la Unió Soviètica, de la qual els uns i els altres van formar part. Els quatre anys de guerra entre el 1988 i el 1992 van deixar trenta mil morts i el conflicte de 40 dies més recent n'hi ha afegit uns quants milers més. L'odi és massa profund en aquesta terra per deixar lloc a la pau. Viatge a l'Alt Karabakh, amb Marc Rovira, agent rural i viatger.

  • Viatge a l'illa de Sark, l'estat independent més petit de la Mancomunitat Britànica de Nacions
    Escolta àudio

    Viatge a l'illa de Sark, l'estat independent més petit de la Mancomunitat Britànica de Nacions

    A l'illa de Sark, l'estat independent més petit de la Mancomunitat Britànica de Nacions, no es va abolir el feudalisme fins al 2008. Aquell any a Sark, integrada a l'arxipèlag de les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega, hi va haver eleccions lliures per primer cop en tota la seva història i els súbdits del senyor de l'illa van esdevenir ciutadans. Tot va començar a canviar amb l'arribada de dos germans bessons multimilionaris que van desembarcar a l'illa atrets, entre altres coses, pel fet que no s'hi pagaven impostos de cap mena. Els germans Barclay van comprar Brecqhou, la germana petita de Sark, s'hi van establir i van fer-hi construir el seu castell. Van tancar l'illot i van prohibir-hi l'accés a tothom, inclosos els pescadors que tradicionalment hi havien anat a tirar la xarxa. I això només va ser el principi. Viatge a l'illa de Sark, amb Sergi Ramis, periodista, editor i viatger.

  • Viatge a la península de Iamàlia, Sibèria, amb l'antropòleg, Francesc Bailón.
    Escolta àudio

    Viatge a la península de Iamàlia, Sibèria, amb l'antropòleg, Francesc Bailón.

    Conten els primers europeus que van explorar l'arxipèlag de les illes Vaygach, al mar de Kara, que hi van trobar restes de sacrificis humans. El navegant neerlandès William Barentsz va deixar escrit en els seus diaris de viatge que en arribar a aquesta terra sagrada dels nènets, entre la península de Iamàlia i l'illa de Nova Terra, va descobrir-hi prop de quatre-cents tòtems amb sang i restes orgàniques a la base. Quan els exploradors russos van arribar a la remota terra siberiana, es van sorprendre que els nènets sempre tinguessin la boca i les mans tacades de sang, i es van pensar que es menjaven les persones. La llegenda sobre la suposada antropofàgia dels nènets es va estendre arreu. Tant que al principi els anomenaven "samoiede", en referència al consum de carn humana. No va ser fins passats els anys que es va descobrir que la sang dels nènets era pel costum de menjar carn crua, però de ren i d'altres animals. Viatge a la península de Iamàlia, amb Francesc Bailón, antropòleg.

  • La Fête Guédé, la festa d'Haití on els morts hi estan convidats
    Escolta àudio

    La Fête Guédé, la festa d'Haití on els morts hi estan convidats

    A la Fête Guédé d'Haití els morts hi estan convidats. Es tracta d'una celebració que es fa cada novembre en honor dels ancestres dels haitians. De fet, els guédé són els esperits dels ancestres, dels avantpassats. La Fête Guédé es fa tant per honorar els morts com per celebrar la vida. Fenòmens de possessió inclosos. Enmig de les celebracions, els esperits dels ancestres posseeixen els cossos d'alguns creients. Els munten en ple carrer. Tot acompanyat de música, amb bandes de percussió que fan servir tambors i maraques. La Fête Guédé, amb el periodista Adolf Beltran.

  • Viatge a la ciutat monàstica de Lalibela, Etiòpia
    Escolta àudio

    Viatge a la ciutat monàstica de Lalibela, Etiòpia

    Diu la tradició que només néixer, un eixam d'abelles va cobrir el cos indefens del petit príncep. Veient el miracle, la reina mare va exclamar: "Lalibela! Lalibela!", que vol dir literalment "les abelles reconeixen la seva sobirania". L'infant-rei, Gebra Maskal Lalibela, arribava al món amb una missió transcendental que li seria revelada per l'Altíssim: construir deu esglésies de pedra monolítiques. Altres fonts parlen que la veritable intenció del monarca va ser construir una nova Jerusalem en resposta a la conquesta de Terra Santa pels exèrcits musulmans. Sigui com sigui, Lalibela és avui dia una ciutat monàstica, que compta no amb deu, sinó amb onze esglésies rupestres tallades a la roca, úniques al món, declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Viatge a Lalibela, amb l'arqueòloga i historiadora Irene Cordón... Amb el permís de la guerra.

  • El tast de la Gran Anaconda: Lalibela, una ciutat monàstica esculpida a la roca a Etiòpia
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: Lalibela, una ciutat monàstica esculpida a la roca a Etiòpia

    Diu la tradició que només néixer, un eixam d'abelles va cobrir del tot el cos indefens del petit príncep. Veient el miracle, la reina mare va exclamar: Lalibela!, Lalibela!, que vol dir literalment "les abelles reconeixen la seva sobirania". L'infant rei, Gebra Maskal Lalibela, arribava al món amb una missió transcendental que li seria revelada per l'Altíssim: construir deu esglésies de pedra monolítiques. Altres fonts parlen que la veritable intenció del monarca va ser construir una nova Jerusalem en resposta a la conquesta de Terra Santa pels exèrcits musulmans. Amb aquest objectiu va enviar una delegació a la ciutat del savi Salomó, perquè s'inspiressin en els seus edificis. Sigui com sigui, Lalibela és avui dia una ciutat monàstica, que compta no amb deu, sinó amb onze esglésies monolítiques tallades a la roca, úniques al món, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Viatge a Lalibela, amb l'arqueòloga i historiadora Irene Cordón.... Amb el permís de la guerra.

  • Viatge al món de les geishes, a Kyoto, al Japó
    Escolta àudio

    Viatge al món de les geishes, a Kyoto, al Japó

    El quimono ha estat la vestimenta quotidiana de les japoneses durant segles. "Quimono" vol dir "vestit". I, si bé és cert que el seu ús va decaure amb la colonització nord-americana del Japó, posterior a la Segona Guerra Mundial, avui dia moltes dones japoneses el porten, sobretot en ocasions especials. Incloses les geishes, que sovint llueixen quimonos espectaculars. Cada època s'hi reflecteix en un color diferent. De manera que calen fins a nou artesans per tenyir un sol quimono, una peça d'art que pot arribar a costar una fortuna. I una font d'informació inesgotable sobre qui el porta... si se sap llegir. Retrat d'una geisha, amb Kris Ubach, fotògrafa.

  • Viatge a Bolívia en temps convulsos
    Escolta àudio

    Viatge a Bolívia en temps convulsos

    No és estrany que a les manifestacions de miners a Bolívia tirin dinamita. A La Paz, govern i policies temen les protestes mineres perquè fins i tot les "cholas" hi van armades amb TNT. Qualsevol en pot comprar al Mercado Minero de Potosí. Aquí la mina de plata més important d'Amèrica continua oberta i funcionant tal com ho ha fet des que hi van arribar els "conquistadores". És tan gran la teranyina de túnels i galeries que hi ha una amenaça real d'esfondrament. Fins i tot Potosí desapareixeria engolit per la mina. De fet, al Cerro Rico, fet amb la terra sobrant de la mina, n'hi diuen "la Montaña Comehombres" per tots els miners que hi han perdut la vida treballant. I és que, per poder sortir en vida de la mina, cal tenir content el diable déu que mana a les profunditats de la muntanya. El Tio és present en tots els accessos i racons, perquè la mina és l'inframón. Bolívia, amb Marc Rovira, agent forestal i viatger.

  • Nou episodi del llarg camí de Bangkok fins a Barcelona. Les inclemències no només són del temps
    Escolta àudio

    Nou episodi del llarg camí de Bangkok fins a Barcelona. Les inclemències no només són del temps

    Anar a peu des de Bangkok fins a Barcelona no és una empresa fàcil. No ho és per molts aspectes com l'alimentació, la salut, la seguretat, l'entesa o l'orientació. Què passa quan un pont que hauria de ser allà no hi és?; o un carrer, marcat al mapa, que en realitat no existeix. No hi ha cap altre remei que refer el camí i trobar una altra solució que et permeti seguir la ruta traçada. O preguntar a la gent, que tants cops té la resposta. Tot just fa pocs dies que la Jenn i en Lluís han deixat enrere Bangkok, la capital i alhora gran metròpoli de Tailàndia. Però ja s'han adonat que, al sud-est d'Àsia, la vida és al carrer. La gent viu al carrer. El carrer és casa seva. Hi dormen, hi cuinen, hi mengen, s'hi apleguen amb la família i amb els amics. Al carrer hi fan de tot, venen, compren, reparen... A peu de Bangkok a Barcelona, amb Jenn Baljjko i Lluís López Bayona.

  • La travessa del Mato Grosso, al Brasil, fent autoestop
    Escolta àudio

    La travessa del Mato Grosso, al Brasil, fent autoestop

    Del Mato Grosso, al Brasil, només en queda el nom. Pràcticament no en queda res, del "Mato", i ni de bon tros és "Grosso". La depredació de l'home ha estat implacable, i encara ho és. Ho ha constatat sobre el terreny Andreu Ariño en el seu viatge transamazònic fent autoestop.

  • De Bangkok a Barcelona a peu, amb Jenn Baljko i Lluís López Bayona
    Escolta àudio

    De Bangkok a Barcelona a peu, amb Jenn Baljko i Lluís López Bayona

    Anar a peu des de Bangkok fins a Barcelona no és una empresa fàcil. Tot just fa pocs dies que la Jenn i en Lluís han deixat enrere Bangkok, la capital i alhora gran metròpoli de Tailàndia. Però ja se n'han adonat que, al sud-est d'Àsia, la vida és al carrer. La gent viu al carrer. El carrer és casa seva. Hi dormen, hi cuinen, hi mengen, s'hi apleguen amb la família i amb els amics. Al carrer hi fan de tot, venen, compren, reparen... A peu de Bangkok a Barcelona, amb Jenn Baljko i Lluís López Bayona.

  • El tast de la Gran Anaconda: Les aventures del camí a peu de Bangokok a Barcelona
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: Les aventures del camí a peu de Bangokok a Barcelona

    Anar a peu des de Bangkok fins a Barcelona no és una empresa fàcil. No ho és per molts aspectes com l'alimentació, la salut, la seguretat, l'entesa o l'orientació. Què passa quan un pont que hauria de ser allà no hi és?; o un carrer, marcat al mapa, que en realitat no existeix. No hi ha cap altre remei que refer el camí i trobar una altra solució que et permeti seguir la ruta traçada. O preguntar a la gent, que tants cops té la resposta. Tot just fa pocs dies que la Jenn i en Lluís han deixat enrere Bangkok, la capital i alhora gran metròpoli de Tailàndia. Però ja s'han adonat que, al sud-est d'Àsia, la vida és al carrer. La gent viu al carrer. El carrer és casa seva. Hi dormen, hi cuinen, hi mengen, s'hi apleguen amb la família i amb els amics. Al carrer hi fan de tot, venen, compren, reparen... A peu de Bangkok a Barcelona, amb Jenn Baljjko i Lluís López Bayona.

  • Viatge al passat: Axum, l'imperi de la reina de Sabà
    Escolta àudio

    Viatge al passat: Axum, l'imperi de la reina de Sabà

    Viatgem a un país del passat. Una ciutat, Axum, i un imperi, l'axumida, un 95 per cent del qual resta enterrat. Ningú l'ha posat al descobert encara. De l'esplendor d'aquell imperi només en són visibles algunes esteles reials de roca de fins a trenta metres d'altura. Diu la llegenda que els monòlits es van alçar gràcies a l'influx de l'Arca de l'Aliança, de la qual un monjo en té cura ben a prop del lloc. Els llibres antics diuen que a Axum, la capital, hi va viure la reina de Sabà, Bilkis en la tradició islàmica o Makeda en l'etíop. Mite o realitat, tant el Nou com l'Antic Testament, com l'Alcorà i el Kebra Nagast "Glòria dels reis", etíop, esmenten la reina llegendària. Viatge a Axum, amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia, Història Antiga i Medieval per la UAB.

Anar al contingut