TOTS ELS ÀUDIOS

  • Per Nigèria, amb l'antropòleg Joan Riera
    Escolta àudio

    Per Nigèria, amb l'antropòleg Joan Riera

    Per l'antropòleg Joan Riera, Nigèria és un país mal representat als mitjans de comunicació, que només s'hi refereixen quan hi ha algun atemptat amb víctimes. Però Nigèria és un país amb mil matisos. Passejant pel carrer pots topar de nassos amb una figura antropomòrfica, amb un vestit fet amb retalls i peces de fusta, i amb una màscara que camina i balla al ritme d'un djembé que martelleja el músic que l'acompanya. És un egungun. La gent s'hi atansa per comunicar-se amb els seus avantpassats, com aquell qui hi parla pel mòbil. Nigèria, el país món, amb l'antropòleg Joan Riera.

  • Kauai, l'illa jardí de les Hawaii
    Escolta àudio

    Kauai, l'illa jardí de les Hawaii

    Malgrat que és una de les illes de l'arxipèlag de Hawaii, és fàcil associar Kawai amb l'Àfrica profunda, les Marqueses o amb illes misterioses habitades per goril·les gegants o per temibles bèsties antediluvianes. No és estrany: la proximitat de Hawaii a Hollywood, a Los Angeles, va convertir aquest arxipèlag en un plató més de les grans companyies cinematogràfiques. Kauai conté, doncs, molts dels paisatges del nostre imaginari. Viatge a Kauai, amb el periodista de viatges Jordi Canal Soler.

  • Els toraja de Sulawesi, a Indonèsia, amb el periodista, Adolf Beltran
    Escolta àudio

    Els toraja de Sulawesi, a Indonèsia, amb el periodista, Adolf Beltran

    Pels toraja de l'illa indonesia de Sulawesi, el més important de la vida és la mort. Per això, celebren un dels rituals d'enterrament més complexos i únics del món. Curiosament, lluny de ser cerimònies espantoses, constitueixen espectaculars celebracions de vida. Si bé és cert que alguns costums poden ser xocants per a nosaltres, com el fet de considerar els difunts "maluka", és a dir, malalts o persones dorments, i tenir-los en una habitació a casa, durant mesos o anys, fins al dia dels funerals just a l'inici del viatge més llarg. Els toraja de Sulawesi, a Indonèsia, amb el periodista, Adolf Beltran.

  • Viatge en globus, 30 anys volant entre els núvols
    Escolta àudio

    Viatge en globus, 30 anys volant entre els núvols

    Quan voles en globus et converteixes en aire. Per això, la màgia del globus, diuen els experts, i, alhora, el màxim exponent d'aventura, és enlairar-te i no saber on arribaràs. Simplement, deixar-te portar. Miquel Messeguer i Àngel Aguirre n'han vistes de tots colors durant els més de trenta anys que porten pilotant globus aerostàtics. Inclosa l'apagada del cremador --és a dir, de l'aparell que fa que el globus s'enlairi-- en ple vol. Però els avalen les hores viscudes entre els núvols. Per això s'han sortit de totes: d'acabar penjats a les capçades dels arbres en plena selva de l'Amazònia o de cremar un globus al Sàhara maurità. "Si veiéssim el que fa el vent, no volaria ningú", reconeixen, però. La darrera experiència ha estat l'expedició a la Patagònia. El repte era observar un eclipsi solar total des de la cistella del globus en ple vol. Però han acabat sobrevolant la glacera del Perito Moreno, el Fitz Roy i l'Aconcagua. Expedició en globus a la Patagònia, amb Àngel Aguirre i Miquel Messeguer, pilots de globus aerostàtics.

  • Viatge a Komodo, l'illa dels últims dracs
    Escolta àudio

    Viatge a Komodo, l'illa dels últims dracs

    "Hi ha el famós cas d'un suís del qual només van trobar les ulleres." L'home, segons explica el naturalista i biòleg Miquel Rafa, era de visita a Komodo, a Indonèsia, una de les illes Petites de la Sonda, habitada per dracs enormes, capaços de moure's amb la rapidesa del diable quan ataquen cabres i búfals. O, fins i tot, d'enfilar-se als arbres per caçar micos. Entre els habitants de l'illa, tampoc hi falten les històries de persones desaparegudes al bosc en endinsar-s'hi per anar a buscar llenya. Els dracs de Komodo són carnívors. De fet, són els superdepredadors de Komodo i algunes de les illes veïnes, com Rinca, Flores, Gili Motang i Gili Dasami. Viatge a Komodo, amb Miquel Rafa.

  • De Bangkok a Barcelona a peu: temps d'ensumar, de badar o d'observar el que t'envolta
    Escolta àudio

    De Bangkok a Barcelona a peu: temps d'ensumar, de badar o d'observar el que t'envolta

    La Jenn i en Lluís són la prova viva que l'essència de l'home és nòmada, no pas sedentària. La prova és haver caminat més de setze mil quilòmetres des de Bangkok fins a Barcelona. Diuen que volien percebre la bondat del món. Quina millor manera de fer-ho hi ha, si no és la de viatjar a peu? Quan vas a peu, el pas de les hores s'alenteix, el món gairebé s'atura al teu voltant. De sobte, tens temps d'ensumar, de badar o d'observar el que t'envolta. Parlar amb altres persones, parar atenció en la seva manera de viure, sovint ben diferent de la nostra. O d'admirar el paisatge de vora el camí i de més enllà. "Caminar", diu Chatwin, "va ser la primera forma de viatjar; una manera de connectar-se amb el nostre planeta i les persones que hi viuen". Viatjar a peu és, potser, la dimensió més humana del viatge. La Jenn Baljko i en Lluís López Bayona van triar Bangkok, a Tailàndia, per fer el primer pas del seu llarg periple. Vora el Wat Arun, a trenc d'alba. Perquè, quin lloc i quina hora millor per fer aquest primer pas que el centre d'aquesta gran metròpoli a l'alba. Bangkok–Barcelona a peu, amb en Lluís i la Jenn. El viatge d'aquesta setmana s'atura també vora el riu Huangpu, en ple Xangai, on Josep M. Romero visita el museu Long, setmanes abans de l'arribada del coronavirus. El viatger, escriptor i editor Sergi Ramis ens parla de les illes Ahir i Demà, les Diomedes, l'únic punt de la Terra on els Estats Units i Rússia pràcticament, es toquen. Un apunt sobre el cementiri marí de Lagos, Nigèria, posarà punt final al nostre recorregut.

  • Hong Kong, la ciutat de la fortuna
    Escolta àudio

    Hong Kong, la ciutat de la fortuna

    A Hong Kong, els diners ho són tot. El lloc de la metròpoli on aquesta filosofia està més ben resumida és a la plaça de l'Estàtua, on van substituir la vella imatge de la reina Victòria d'Anglaterra, referent de tota la Gran Bretanya colonial, per la d'un banquer. A Hong Kong, calen diners i sort, molta sort. La gent va a cercar-la al temple de Man Mo, on es ret tribut al déu de les lletres i alhora al de la guerra. Va ser en aquest temple on un endevinador va dir a en Moret: "No viatgis els dimecres". Viatge a Hong Kong amb el viatger, periodista i escriptor Xavier Moret

  • El tast de la Gran Anaconda: Li van dir que no viatgés els dimecres!, Hong Kong amb en Xavier Moret
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: Li van dir que no viatgés els dimecres!, Hong Kong amb en Xavier Moret

    A Hong Kong, els diners ho són tot. Diners i sort, diuen els hongkonguesos. I el lloc de la metròpoli on aquesta filosofia està més ben resumida és a la plaça de l'Estàtua on van substituir la vella imatge de la reina Victòria d'Anglaterra, referent de tota la Gran Bretanya colonial, per la d'un banquer, Sir. Thomas Jackson, director de The Hong Kong and Shanghai Banking Corporation. "Et valoren molt pels diners", explica el viatger i escriptor Xavier Moret, "algú em va comentar que el més difícil és fer els dos primers milions, després, la resta és fàcil". Xavier Moret va viure a Hong Kong i va tenir temps per recórrer el territori, amb un llarg passat colonial i amb un present, sota sobirania xinesa, farcit de fortes tensions. Els hongkonguesos es queixen de la creixent pressió de Pequín en el procés, lent però inexorable, d'absorbir l'ex colònia. A Hong Kong, calen diners i sort, molta sort. Potser per això la gent va al temple de Man Mo on es ret tribut al déu de les lletres i alhora al de la guerra. Va ser en aquest temple on un endevinador va dir a en Moret: "No viatgis els dimecres". Viatge a Hong Kong amb el viatger, periodista i escriptor Xavier Moret. Completarem la visió de la Xina amb la crònica People's Square a càrrec del viatger de la Gran Anaconda en marxa, l'escriptor i viatger Josep Maria Romero.

  • Retrat de Selene Irvine (Irlanda del Nord) amb Kris Ubach, fotoperiodista de viatges
    Escolta àudio

    Retrat de Selene Irvine (Irlanda del Nord) amb Kris Ubach, fotoperiodista de viatges

    Selene Irvine no passa desapercebuda. Els seus cabells de color rosa no l'hi permeten. Selene es passeja per Belfast (Béal Feirste en gaèlic), quan Kris Ubach la veu, l'atura i li demana poder fotografiar-la, malgrat que el que buscava no eren personatges singulars, sinó art urbà. A Belfast, les parets i els murs interpel·len els vianants. Els murals que hi ha impresos són un crit que no et deixa indiferent. Un crit de patiment, un clam de conflicte, de guerres antigues entre catòlics i protestants. Els murals eren una forma més de batalla. Separatistes i unionistes els feien servir per marcar territori.

  • "Road movie" de Los Angeles a San Francisco
    Escolta àudio

    "Road movie" de Los Angeles a San Francisco

    A Hollywood encara preval el mite que qualsevol persona pot ser una estrella. "Moltes persones", explica el periodista cultural David Moreu, "encara viatgen a Los Angeles perseguint aquest mite, que Hollywood els pot contractar en qualsevol moment". "Road movie" per la Pacific Highway entre Los Angeles i San Francisco.

  • Viatge al Principat de la Província del riu Hutt, a Austràlia
    Escolta àudio

    Viatge al Principat de la Província del riu Hutt, a Austràlia

    L'any 1970, un grapat de grangers de l'Austràlia Occidental, liderats per Leonard George Casley, van proclamar la independència d'un petit bocí de terra, de fet, una granja, i el va anomenar Principat de la Província del riu Hutt. Es tracta de la micronació més antiga d'Austràlia.

  • "La màgia dels pedals", amb Alba Xandri i Ricard Calmet
    Escolta àudio

    "La màgia dels pedals", amb Alba Xandri i Ricard Calmet

    "De mica en mica... És com aquella formigueta que un dia surt de casa, va fent, va fent, va fent, i tal dia arriba a tal lloc..." Amb aquesta senzilla filosofia de vida, Alba Xandri i Ricard Calmet van sortir de casa un dia i es van posar a pedalar pel món. Quan van tornar, havien passat tres anys, havien fet cinquanta-cinc mil quilòmetres i havien recorregut quaranta-un països. Aquest ha estat un periple de vida fruit de la passió per la bicicleta i pel viatge.

  • Viatge a la terra dels nenets, a Sibèria, Rússia
    Escolta àudio

    Viatge a la terra dels nenets, a Sibèria, Rússia

    Travessar les muntanyes Urals polars és una experiència increïble, afirma l'antropòleg Francesc Bailón. Es tracta d'un recorregut entre continents i alhora un viatge en el temps. Sobretot si vas a la recerca d'algun dels pobles nòmades, com els nenets, que habiten la tundra àrtica acompanyant els seus ramats de rens, tal com ho han fet durant segles. El viatge siberià de l'antropòleg Francesc Bailón.

  • Viatge a les comunitats eslovenes de Minnesota, als Estats Units
    Escolta àudio

    Viatge a les comunitats eslovenes de Minnesota, als Estats Units

    David Fajula se'n va anar cap a Minnesota seguint el rastre de les comunitats eslovenes. Però, què hi va veure, aquella gent de muntanya, al Midwest pelat nord-americà? "Un senyor em va dir, venint cap aquí, que els núvols semblaven muntanyes", recorda David Fajula. Era cert, les úniques muntanyes que pots veure a Minnesota amb una envergadura similar a la del Trglav eslovè probablement són els núvols.

  • El tast de la Gran Anaconda: El gran aplec de les comunitats de nenets a la tundra àrtica
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: El gran aplec de les comunitats de nenets a la tundra àrtica

    Travessar les muntanyes Urals polars és una experiència increïble, afirma l'antropòleg Francesc Bailón. Es tracta d'un recorregut entre continents i alhora un viatge en el temps. Sobretot si vas a la recerca d'algun dels pobles nòmades, com els nenets, que habiten la tundra àrtica acompanyant els seus ramats de rens, tal com ho han fet durant segles. Viuen en tendes o "txums" plantats enmig de la buidor més pregona. Envoltats de vent i gel. Tan solitari és aquest món que els nenets han d'aprofitar el festival anual del Dia del Pastor per trobar parella. Si no ho aconsegueixen, trigaran un any a tornar a trobar-se amb els altres membres del seu poble i tornar-ho a intentar. Francesc Bailón buscava una família de nenets perduts a Sibèria. No és fàcil trobar-los, però l'antropòleg ho va intentar i es va endinsar a les estepes àrtiques en un viatge èpic de final incert. El viatge siberià de Francesc Bailón, antropòleg. A la recerca dels nenets.

Anar al contingut