El tast de "La Gran Anaconda": Poblacions de costa amb closques de petxines, però sense mar
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El tast de "La Gran Anaconda": Poblacions de costa amb closques de petxines, però sense mar

El tast de "La Gran Anaconda": Poblacions de costa amb closques de petxines, però sense mar

El mar d'Aral era el punt mític del viatge d'Agustí Carmona. Com sempre, va sortir des de Ripollet, sol i en moto, disposat a cobrir els aproximadament 18.000 quilòmetres de la seva particular Ruta de la Seda, en cinc o sis setmanes de viatge. "Viatjar en moto suposa tensió, perquè no vas aïllat de l'exterior", explica. "Si bufa el vent, ho pateixes; si plou, ho pateixes; si els camions et tiren pedres, te les menges... Mentre avances, veus com van canviant les civilitzacions, els estils arquitectònics.... i és quan perds de vista l'autopista que comença el veritable viatge". I l'autopista es va acabar a Geòrgia. L'Agustí va creuar les muntanyes del Caucas i el mar Caspi... a bord d'un ferri que navegava esquivant el laberint de plataformes petrolíferes. I va arribar al mar d'Aral, però el mar ja no hi era. Hi havia ports i vaixells avarats enmig del desert. Corroïts pel temps. I poblacions de costa amb closques de petxines, xarxes de pesca i platges. Només hi faltava el mar. Després va venir Bukhara, Khivà i Samarkanda. I una sorpresa inesperada.

Anar al contingut