Els viatgers de la Gran Anaconda
Els viatgers de la Gran Anaconda: nous episodis de la cultura inuit i de 5 anys sense mitjons
Durada: 51 min
27/12/2015
La nit àrtica és un moment de depressió, de tristesa, perquè a l'Àrtic la llum ho és tot i la foscor és el no-res. La foscor és la mort, diu la gent de la regió. Fins i tot en les poques llums que hi ha, les del nord o aurores boreals, els pobles nadius hi veuen brillar els esperits dels avantpassats. En alguns llocs de l'Àrtic hi ha fins a quatre mesos de nit fosca, molt fosca. D'aquí que ningú vulgui la nit. I molt menys temps enrere, quan la gent vivia en condicions molt més precàries que no pas ara. A l'Àrtic, el més important és la família i la comunitat i cal sacrificar-ho tot per preservar-les. "Ningú vol la nit", com diu també Isabel Coixet en la seva darrera pel·lícula, assessorada per l'antropòleg especialista en l'Àrtic Francesc Bailón.A "5 anys sense mitjons" sortim des de Bora Bora, on ens havíem quedat, i anem cap a Niue a 2.400 milles nàutiques.