El tast de "La gran anaconda": l'honor d'una dona estrangera al Wadi Rum no era important
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Els viatgers de la Gran Anaconda

El tast de "La gran anaconda": l'honor d'una dona estrangera al Wadi Rum no era important

Quan la periodista Marta Valls va arribar a Amman, Jordània, la gent li preguntava de quina tribu era. Marta Valls va viatjar a Jordània per fer un voluntariat entre els beduïns del Wadi Rum. Així que se'n va anar a viure al desert. Primer no en va ser conscient, però quan ja feia un temps que hi era va observar que en aquells pobles perduts del desert no hi havia dones. "Passejaves pels carrers i deies: on son les dones? Llavors me'n vaig adonar", recorda la Marta. "En realitat, la vida que feia al Wadi Rum era la vida d'un home. Ells entenien que jo era estrangera, no formava part de la seva tribu i, per tant, el meu honor no era important". No calia salvaguardar-lo per evitar que posés en perill l'honor de la tribu. El Wadi Rum és el desert de les muntanyes. En alguns llocs la sorra és vermella com al planeta Mart. En d'altres és blanca i marró o fins i tot de color negre. Els beduïns acostumaven a dir-li a la Marta: "El desert és un lloc terrible, implacable, però qui l'ha conegut mai deixarà de tornar-hi". Els beduïns del Wadi Rum amb Marta Valls, periodista.

MÉS ÀUDIOS DEL PROGRAMA

SECCIONS